Pàgines

dimarts, 27 de desembre del 2011

Buenas Tareas

Buenas Tareas és una base de dades de/per estudiants que realitzen treballs escolars. Avui us portem el lligam que us mostra alguns dels que s'han dut a terme sobre el tema de l'esperanto.

dimecres, 21 de desembre del 2011

Entrevista a Ràdio Vilafranca

Museu d’Esperanto de Subirats és el bloc protagonista de la Penedesfera dins d’una nova entrega de la col.laboració amb Ràdio Vilafranca, al programa magazine del matí Penedès Gamma Extra.
Penedesfera
La Montse Piñeiro és la responsable del Museu d’Esperanto de Subirats. Aquest museu és un dels més importants del món com a font de coneixement del moviment esperantista, al mateix nivell dels que es pot trobar a Viena, Budapest o Rotterdam. Això és possible gràcies a l’impressionant col.lecció que el subiratenc Lluís Hernández Yzal va aplegar en tota una vida dedicada a la llengua Esperanto i tot allò vinculat a la seva història. El museu recull una importantíssima biblioteca amb més de 8.000 documents en aquest idioma però també milers de postals, tot tipus d’objectes i material audiovisual fruit de l’activitat dels esperantistes a nivell mundial que sumen fins als 25.000 elements, alguns d’ells centenaris i que, malgrat uns recursos limitats, són promocionats pel Patronat de Turisme de Subirats. A continuació teniu la conversa on ens parla dels seus objectius i la seva activitat a la xarxa.

Informació de Daniel Garcia Peris

divendres, 16 de desembre del 2011

Vilaweb també s'afegeix al dia de l'esperanto


El 15 de desembre, data de naixement de Llàtzer Lluís Zamenhof, es proposa tradicionalment com a dia de l'esperanto i de la literatura esperantista. A Vilaweb podem trobar més informació.

dijous, 15 de desembre del 2011

Comunicat del MES

Ens ajudeu a celebrar el Dia de Zamenhof ?


(Fotografia: Viquipèdia)
El Museu vol commemorar el Dia de Zamenhof o Dia de l’esperanto (i de la seva literatura), que es celebra el proper dia 15 de desembre (coincidint amb la data de naixement de Zamenhof), amb dues propostes que esperem que siguin del vostre interès. Per una banda, us oferim l’entrada gratuïta a les visites guiades del cap de setmana del 17 i 18 de desembre (a les 13h). Per l’altra, ens agradaria que ens donéssiu un cop de mà en la difusió de l’esperanto afegint, durant el mateix dia 15, algun dels enllaços que us oferim a continuació en els vostres blocs, webs, perfils de Facebook, Twitter, i d’altres xarxes socials. Creiem que pot ser una manera simbòlica de col.laborar en la celebració i de donar a conèixer als no iniciats en la matèria, les claus de la llengua i del moviment esperantista. Podeu incloure un o més enllaços i, naturalment, podeu afegir-ne de nous!  Què us sembla? Us hi animeu?

dimecres, 14 de desembre del 2011

Comunicat de l'Associació Cat. d'Esperanto

Contra allò que considerem injust es pot i cal lluitar de maneres diferents, segons punts de vista i prioritats distints. Els esperantistes ens hem fixat lluitar contra l’actual procés de globalització unidireccional, el dret a la diferència, a la individualitat, i, en particular, contra un dels seus molts “danys colaterals”: la aniquilació de la diversitat lingüística i cultural. (Vegeu la nostra declaració d’objectius, valors i principis)
El proper 15 de desembre, coincindint amb la data de naixement de L.L. Zamenhof, celebrem la diada de l’esperanto de diverses maneres.
El Museu d’Esperanto de Subirats commemora la diada oferint~l’entrada gratuïta a les visites guiades del cap de setmana del 17 i 18 de desembre a les 13h.
Dimarts 13 de desembre els esperantistes barcelonins faran un sopar de germanor. Els sabadellencs faran un dinar el 18 de desembre. Vegeu-ne més informació a l’Agenda.
El Museu d’Esperanto de Subirats i l’Associació Catalana d’Esperanto proposem que el dia 15 afegiu lligams que dinfonguin l’esperanto i els principis esperantistes als vostres blogs, webs, a les xarxes socials, etc.

Font: KEA

dijous, 8 de desembre del 2011

Cementiri de La Paz, Montevideo

Algú que no sabem com es diu ni on va néixer, passeja per París, Jerusalem, Estrasburg, Nova Delhi, Casablanca, Montevideo, Nova York. Du panses i ametlles a les butxaques. Té aspecte de captaire, brut i desmanegat. És un geni de les matemàtiques, la física nuclear i el Talmud. És capaç de donar dotze interpretacions diferents de cada verset de la Torà i parlar tres hores cada dia durant tres mesos sobre la primera paraula del Gènesi. S’escriu amb Einstein i Freud. Coneix els grecs i, de tant en tant, escriu en uns quaderns indesxifrables. Sap massa. És molest. Lleig. Boig. No té amics. Alguns el comparen amb Sòcrates, d’altres amb Shabbatai Tzvi, d’altres amb Nahman de Breslau. És mestre, entre d’altres, d’Elie Wiesel i Emmanuel Levinás. La seva memòria és un accident de la natura: recorda cada fulla de cada arbre de cada muntanya. Sap hebreu, ídix, arameu, francès, alemany, anglès, espanyol, àrab, grec, llatí, esperanto i polonès. És espia, profeta, heretge. Ho és tot i no és res. Borges, Modiano, Kiš, Bashevis Singer, Kafka... La mort fou l’únic esdeveniment normal de la seva vida.
Què es pot fer quan es vol escriure la biografia d’algú que va dedicar la seva vida a no ser ningú? Llegiu Salomon Malka.

dimecres, 7 de desembre del 2011

Esperanto a Lleida

Tast d'esperanto a la Brokanteria


Estàs interessat en l'esperanto? Vols saber com es troba actualment? Construir les teves primeres frases?...el dissabte dia 17 de desembre farem un taller d'introducció a la llengua internacional a les 19 h., hi estàs convidat. En aquest mateix bloc t'anirem donant els detalls i informacions per anar obrint boca.

dimarts, 29 de novembre del 2011

Concert de Pixamandurries

Dissabte 26.11.2011 - 20.47 h
Pixamandúrries torna el 4 de desembre en un concert solidari a Barcelona
En suport a la campanya d'alliberament de Karina Germano
El grup en un assaig aquest dissabte

LA BISBAL.- El grup Pixamandúrries, en actiu entre els anys 1989 i 1995, torna el 4 de desembre en un concert solidari gratuït per a la campanya internacional d'alliberament de Karina Germano. Amb tot, volen ser prudents i encara que fa temps que es van retrobar, diuen que es tracta d'un retorn puntual. El concert se celebrarà a Sant Andreu Palomar (Barcelona).

Tot i estar més de 15 anys despareguts dels escenaris, tres dels últims cinc components de la banda es van integrar a Els pixes i, posteriorment, a Koalición Canalla, on segueixen. El grup el composen en Xevi (guitarra), en Quinti (bateria), en Joni (baixista), en Pine (guitarra) i en Jose (veus, bongos i gralla). Ara veuen l'ocasió de retrobar-se públicament, com fan dos grups més amb qui compartiran cartell el dia 4.

La formació va fer diversos concerts per Catalunya i gires per França i Alemanya. A més, va editar tres senzills: Quina vida (Picap, 1991), L'any dels gossos (Masterdisk, 1993) i Tierra y libertad (Tralla records, El Lokal i Capità swing, 1994). A més, va col·laborar en diversos recopilatoris.
Segons el baixista, Joni, que coneix a l'argentina Germano de l'època de joventut a Barcelona, aquesta es troba detinguda a Brasil amb cinc persones més acusada de segrest polític des del desembre del 2001. Inicialment van ser condemnats a 16 anys, xifra que va ascendir a 30 anys en apel·lar. Els diners de la barra serviran per donar suport a la seva campanya d'alliberament.

Dilluns oferiran dues cançons en descàrrega

Prèviament al concert aquest dilluns a les 00.00 hores oferiran en descàrrega des de la seva web el tema inèdit Escampa, a més de La bonaj vortoj (Les bones paraules), ambdós enregistrats el 1994. El segon forma part del recopilatori en esperanto Vinilkosmo, que la discogràfica Euroka va editar a França.

Font: Totbisbal

divendres, 25 de novembre del 2011

Anunci: Cerquem ordinador

L'autor d'aquest bloc necessita un ordinador portàtil o dispositiu similar per continuar la tasca. El que feiem servir fins ara ha deixat de funcionar. Si en teniu algún per vendre barat i sou de la zona de Barcelona, Lleida, Igualada o Terrassa, ens passariem per veure'l, gràcies.

dimarts, 22 de novembre del 2011

Llengües i gramàtiques locals i universals

Frankyelpunky

Sóc del pensament que les llengües escrites s'haurien de revisar, adaptar l'escriptura a la fonètica i establir correspondències biunívoques entre els sons i les lletres.

S'hauria de prioritzar la funcionalitat i efectivitat abans que la història i el principi d'autoritat.



Quanta gent escrivia, per exemple, al segle XIV? Per què sacrificar la regularitat de la llengua a la etimologia? Per què tants estudiants anys i anys aprenent regles, les excepcions de les regles i les excepcions de les excepcions per retre tribut i homenatge a l'autoritat discutible de quatre monjos que escrivien amb sang sobre papirs?

Les autoritats sobre les llengües vives haurien d'aprendre de l'esperit dels idiomes auxiliars i apàtrides construïts com l'Esperanto i ...

farien una gran aportació a la felicitat dels xiquets i un gran estalvi en temps i recursos, es a dir, econòmic, al sistema educatiu. Ep, vull dir totes les llengües que ens envolten, des del Castellà a l'Anglés passant pel Francés etc. Vull dir TOTES no només el Català. Diuen que les orientals són més endiablades encara que les nostres.

Mentre no arriba aquest moment de racionalitat per damunt de la història, les quatre universitats públiques del País Valencià han participat en l’edició de Gramàtica zero, un manual elaborat des del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, la podeu consultar i descarregar-la en pdf

Algun dia d'aquests començaré a estudiar Esperanto.


Font: Francesc, però què dius!

divendres, 11 de novembre del 2011

Del bloc d'en Jordi Grau

POSTAL HISTÓRICA EN ESPERANTO

Escrito por: jordigraug el 30 Oct 2011 - URL Permanente

POSTAL HISTÓRICA EN ESPERANTO

HISTORIA POŜTKARTO EN ESPERANTO

» Postal remitida en 1908 por Vicente Inglada Ors a un corresponsal belga, con imagen del propio remitente.
» Bildkarto sendita en decembro 1908 fare de Vicente Inglada Ors al belga korespondanto, kun bildo de la sendinto mem.

Enllaç al bloc d'orígen
Vegeu també la intervenció d'en Jordi Grau en el XXXV Congrés Català d'Esperanto

dijous, 20 d’octubre del 2011

"El Museu d'Esperanto de Subirats (MES) viatja a Lleida

Societat - ALT PENEDÈS
Aquest dissabte a les sis de la tarda l'espai cultural i botiga La Brokanteria (C/ Caldereries, 9) de Lleida acollirà una jornada que tindrà com a referent central l'esperanto i la seva vigència actual  Al mateix temps, la convocatòria servirà per presentar un dels referents de l'esperantisme català, el Museu d'Esperanto de Subirats (MES), equipament situat a l'Alt Penedès que recull la col.lecció privada de matèria esperantista més important de l'estat espanyol i que ha esdevingut una de les deu més destacades del món.
Durant l'acte, membres de l'Associació Catalana d'Esperanto-KEA, exposaran l'orígen i característiques de la llengua, la seva evolució a Catalunya i la situació que viu actualment. L'esperanto és una llengua artificial creada l'any 1887 per Ll. Zamenhof amb la intenció de conseguir una llengua comuna que facilités l'entesa a nivell mundial. Amb una molt bona acollida inicial, diferents interessos i pressions ocasionaren el seu declivi. Actualment, disposa de més d'un milió de parlants a nivell mundial i s'ha adaptat perfectament a les noves tecnologies, estant present a Wikipèdia o disposant de mètodes d'aprenentatge on-line, per exemple.
L'acte es clourà amb la presentació de les activitats que actualment duu a terme el Museu d'Esperanto de Subirats (MES) per difondre i mantenir els valors d'aquesta llengua, que podrà ser practicada pels assistents a la jornada gràcies a unes breus nocions que rebran dels organitzadors.
Els recordem que el Museu d'Esperanto de Subirats es troba al c/Zamenhof, 12 de Sant Pau d'Ordal, un dels nuclis del municipi de Subirats, a la comarca de l'Alt Penedès." 
Més informació al 3 de vuit.cat
i també a Gencat

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Presentació del Congrés d'Esperanto a Òmnium

L'Associació Catalana d'Esperanto us convida a l'acte de presentació del 35è Congrés Català d'Esperanto que tindrà lloc dijous dia 20 d'octubre a les 18h a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona, carrer de la Diputació 276, pral.
www.esperanto.cat

dilluns, 17 d’octubre del 2011

El programa del 35è Congrés Català d’Esperanto

La política lingüística a Europa, la poesia, el cant coral i la música dels Països Catalans i d’Occitània eixos del 35è Congrés Català d’Esperanto que també homenatjarà els brigadistes internacionals

Una xerrada en català presentant l’esperanto, un taller de danses d’arreu del món i un concert del cantant occità JoMo donaran el tret de sortida del 35è Congrés Català d’Esperanto que enguany tindrà lloc del 28 al 31 d’octubre e a Barcelona.
L’endemà, dissabte 29 d’octubre, se succeiran les xerrades, presentacions, taules rodones, tallers, jocs i reunions. Durant aquest dia també hi haurà les parades de llibres i discos en llengua internacional i la banda de folk catalana Kaj Tiel Plu clourà la jornada.
Diumenge els congressistes voltaran per la ciutat. Al matí hi ha programat un homenatge als brigadistes internacionals i a la tarda una visita guiada en llengua internacional a través de la història de Barcelona. Un concert de cant coral tancant la jornada amb una vetllada poètica.
Dilluns tindran lloc les xerrades de conclusió així com l’acte de clausura del congrés, acabant amb un dinar de germanor.
Dimarts, hi ha organitzat un postcongrés a Sant Pau d’Ordal a l’entorn del Museu d’Esperanto de Subirats.
Tots els actes, excepte els de diumenge, tindran lloc al Centre Cultural La Farinera del Clot, a la plaça de les Glòries. El concert i vetllada de diumenge, així com el dinar de dilluns seran al cafè poesia Horiginal, davant del MACBA.
Durant el congrés hi haurà un espai habilitat per a nens i nenes amb jocs i activitats infantils.
A Òmnium Cultural
El proper dijous dia 20, l’Associació Catalana d’Esperanto farà una presentació pública del congrés així com dels objectius, valors i principis de l’Associació. L’acte tindrà lloc a les 18h a la seu d’Òmnium Cultural a Barcelona, carrer de la Diputació 276 pral.
PROGRAMA DEL 35è CONGRÉS CATALÀ D’ESPERANTO
Divendres 28 d’octubre
al Centre Cultural La Farinera del Clot
  • 17:00 Rebuda dels congressistes
  • 18:00 Perquè l’esperanto és tan atractiu? Per Ramon Rius
  • 18:00 Taller de danses d’arreu del món. Per Mon Cardona
  • 22:00 Concert de JoMo (Occitània)
Dissabte 29 d’octubre
al Centre Cultural La Farinera del Clot
  • 10:00 Inauguració del congrés
  • 10:30 Situació política i lingüística de la Unió Europea: contradicció entre una justícia proclamada i una injustícia practicada (en esperanto). Per Zlatko Tišljar
  • 10:30 Comissió de poesia. Per Jorge Camacho
  • 10:30 Taller de cant coral. per Carles Vela
  • 10:00 Joc: l’home llop. Per Joan Ramon Guiñón
  • 11:30 Educació d’un nen quadrilingüe: nedar contra-corrent (en esperanto). Per Katalin Kováts
  • 11:30 Política lingüística a Bèlgica (en esperanto). Per Kevin de Laet
  • 12:30 Com escriure, traduir i llegir poemes (en esperanto). Per Jorge Camacho
  • 12:30 Presentació del llibre de Delfí Dalmau Poliglotisme Passiu i altres escrits. Per Jordi Solé i Camardons
  • 12:30 Joc: talismanoj. Per Abel Montagut
  • 16:00 Jules Verne i l’esperanto, la darrera noveŀla (en esperanto). Per Abel Montagut
  • 16:00 Estratègia de la Unió Esperantista Europea (en esperanto). Per Zlatko Tišljar
  • 16:00 Taller d’ús del web de l’Associació Catalana d’Esperanto. Per Guillem Sevilla
  • 17:00 Relativisme i minimització lingüístics (en esperanto). Per Rubén Fernández
  • 17:00 Presentació de l’Organització Mundial de Joves Esperantistes. Per Michel-Boris Mandirola
  • 17:00 Reunió de treball de l’Associació Catalana d’Esperanto
  • 17:00 Joc: l’home llop. Per Joan Ramon Guiñón
  • 18:00 Taula rodona sobre diversitat lingüística a la Unió Europea (en esperanto)
  • 18:00 Reptes de l’ensenyament actual de l’esperanto (en esperanto). Per Katalin Kováts
  • 19:00 Assamblea d’Esperanto-Joves
  • 22:00 Concert i ball-folk de Kaj Tiel Plu (Països Catalans)
Diumenge 30 d’octubre
  • 10:00 Trobada a la porta de La Farinera per anar cap al cementiri de Montjuïc
  • 11:30 Acte d’homenatge als brigadistes internacionals al Fossar de la Pedrera. Per Dani Cortijo i Kaj Tiel Plu
  • 16:00 Trobada al centre de la plaça Catalunya
  • 16:30 Ruta per la història de Barcelona. Per Dani Cortijo
  • 19:00 Concert de Cor Acord, de Barcelona, i Tut-Pirenea Esperanto-Koruso (TutPEKo) al cafè poesia Horiginal
  • 21:00 Vetllada poètica. Per Jorge Camacho
Dilluns 31 d’octubre
al Centre Cultural La Farinera del Clot
  • 10:30 Comissió de poesia. Per Jorge Camacho
  • 11:30 Conclusions del congrés (en esperanto). Per Zlatko Tiŝljar
  • 12:30 Acte de clausura del congrés
  • 14:00 Dinar de germanor a l’Horiginal
Dimarts 1 de novembre se celebrarà el postcongrés a Sant Pau d’Ordal (Subirats) a l’entorn del Museu d’Esperanto de Subirats.
 

dijous, 13 d’octubre del 2011

Trinitat Garcia, la persistència d'una generació

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Joan Català presenta el seu llibre

Entrevista a Joan Català, esperantista de Castellò:

dilluns, 12 de setembre del 2011

dilluns, 5 de setembre del 2011

Jo no acato la sentència...

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, aclaparat per les crítiques

La campanya 'Jo no acato la sentència contra el català' té quaranta mil adherits · Oriol Pujol avisa el PP que serà descartat de futurs acords, si posa la condició de l'escola bilingüe · Esquerra i Solidaritat criden a la desobediència · Entitats i sindicats demanen fermesa a la Generalitat en la defensa de la immersió lingüística
La campanya a Facebook 'Jo no acato la sentència contra el català' ja té prop de quaranta mil adherits i la xifra no para de créixer. La ràpida resposta popular i la presa de posició contundent dels partits i del president Mas mateix ha portat el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) a intentar, aparentment, una rectificació de l'ordre (pdf). En efecte, ahir el president del tribunal va dir que el redactat era confús i que no es podia pas canviar el sistema d'immersió lingüística per la protesta d'unes poques famílies.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va dir ahir que el govern i ell mateix capitanejarien una defensa 'clara i inequívoca' de la llengua catalana contra tot intent de margina-la: 'Ens mantindrem fidels i dempeus en la defensa de la nostra identitat, de les nostres tradicions i de la nostra llengua més que centenària.' I va demanar a les institucions, especialment als ajuntaments, que fossin els primers a defensar el model lingüístic del país i de l'escola.
També van prendre posició sobre el cas alguns altres membres del govern, com la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Aquesta va assegurar que no hi hauria canvis per al curs 2011-2012 perquè s'havia preparat amb totes les garanties, seguint la llei catalana d'ensenyament, la LEC. Convençuda que hi ha una manera d'avalar jurídicament el model d'immersió lingüístic català, Rigau va fer una crida a la calma, en la línia del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va preconitzar de seguir totes les vies jurídiques abans d'apel·lar a la desobediència, i de la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que va voler despolititzar la polèmica dient que el govern compliria la sentència en els 'casos concrets en què hi ha interposada una demanda'. Fins i tot el ministre espanyol de Justícia, Francisco Caamaño, va provar dissabte de calmar la reacció social desfermada dient que la interlocutòria dictada divendres pel TSJC es referia a un cas concret i que els tribunals avalaven que el català fos la llengua vehicular.

Per continuar llegint podeu anar a Vilaweb

dimarts, 23 d’agost del 2011

Esperantisme rima també amb nudisme

Els nudistes de Sant Sebastià continuen les protestes


Actualitzat el 21.08.2011 a les 15:00

Continuen les protestes del col·lectiu naturista de Barcelona a la platja de Sant Sebastià. El grup reivindica el dret a seguir practicant el nudisme en aquesta zona. L'Ajuntament vol prohibir aquesta pràctica per la gran afluència de gent a la platja des de que s'hi va construir l'hotel W.
A més a més dels cartells, que ja són habituals a la platja, avui han alçat un estel amb l’emblema dels “indignats”, col·lectiu que també s’ha sumat a la protesta. Durant el dia d’avui, es duran a terme altres activitats com ara, un curs d’Esperanto, on s’hi podrà sumar aquell qui vulgui.

Font: BTV notícies


divendres, 19 d’agost del 2011

Tarragono esperanta

JORDI ROVIRA SORIANO  - 12/08/2011
En biografies de Zamenhof es descriu l'estada a Tarragona com un fet casual, per problemes del tren
El 14 de setembre de 1909 l´estació de Tarragona es vestia de gala per acollir una personalitat de relleu mundial, tot i que la seva presència es va limitar al recinte ferroviari. L´il · lustre visitant va limitar-se a aprofitar una aturada tècnica del tren en què viatjava per rebre els honors dels seus admiradors tarragonins. Era Lluís Llàtzer Zamenhof (Bielystock, 1859-Varsòvia, 1917), un metge oculista polonès que el 1887 havia inventat l´esperanto, la llengua internacional, que per aquells anys guanyava adhesions de tot arreu. L´associació tarragonina que promovia el nou idioma, Tarragono Esperanta, es va personar a l´estació amb la seva bandera per presentar els respectes al doctor Zamenhof i senyora, i al centenar llarg d´esperantistes de diverses nacionalitats que, des de Barcelona, anaven a València per visitar una exposició sobre el tema. A l´estació s´hi va desplaçar una comitiva de l´Ajuntament i es lliurà un obsequi al doctor polonès. Un àlbum de fotografies de la ciutat amb un centenar d´imatges va ser el regal que Zamenhof es va endur de Tarragona amb la promesa que, quan les seves moltes obligacions li ho permetessin, volia visitar la ciutat més extensament. Les presentacions protocol · làries les va fer el president de l´associació tarragonina, Josep Vidal, caporal del regiment de Luchana, que va dialogar amb el mestre i va introduir els representants municipals. També va prendre la paraula l´esperantista local Joan Solé Granell, que va complimentar la resta de visitants entre els quals es comptaven el general francès Mr. Sébert i senyora, el senyor Alfonso Sabadell, vicepresident del cinquè congrés esperantista universal de Barcelona, i el senyor Anglada, de l´associació Espero Kataluna. Després de la parada a Tarragona, Zamenhof i la resta de la comitiva esperantista van prosseguir el seu viatge en direcció a València havent rebut el càlid acolliment dels seus seguidors locals. ...

Font: La Vanguardia

dimecres, 17 d’agost del 2011

Aprendre esperanto a la carta

Si encara et queden uns dies de vacances, ara tens l'oportunitat de començar a aprendre la llengua internacional escollint el mètode que més t'agradi del portal: esperanto, la lingvo de la mondo

divendres, 12 d’agost del 2011

Un nou llibre sobre l'esperanto

Joan Català ens convida a conèixer l'esperanto

Joan Català acaba de publicar el llibre "Por qué tus hijos deberian comer más coliflores y aprender un poco de Esperanto", amb la col·laboració de la distri Comú. Al llarg de les més de 220 pàgines Joan tracta de fer-nos una aproximació amable, actual i atractiva a la llengua de Zamenhof. Un text que serveix com a punt de partida i connexió amb l'Esperanto per totes aquelles persones que senten curiositat per aquesta llengua, així com també per aquelles persones esperantistes que desitgen aproximar-se a una lectura sobre l'Esperanto des d'una perspectiva inquieta i motivadora. Sobre l'autor, Joan Català, comentar que està vinculat a diferents col·lectius socials de la Plana, ha format part del col·lectiu editor del Indymedia La Plana i Barcelona, seguidor i involucrat a diferents Hackmeetings, així com també ha format part de diversos projectes musicals "hardcoretes". Per tal de presentar-vos el seu llibre, ací us deixem una breu entrevista amb aquest esperantista llibertari de Benicàssim.

1.Pots comentar una mica com sorgeix la idea d'aquest llibre?

La idea sorgeix per dos motius principals. El primer motiu és perquè sóc una persona molt creativa a qui li agrada sempre fer cosetes i materialitzar projectes per tal d'experimentar amb projectes polítics i generar debats entre la societat en la que he nascut, a Castelló de la Plana. El segon motiu és perquè, sincerament, n'estic prou fart de que molta gent, sense cap evidència ni dades demostrables ni coneixements sobre lingüística, neguen a la llengua internacional esperanto demonizant-la com al passat van fer Stalin i Hitler. I he volgut fer un intent d'apropar la idea de la llengua internacional amb un llibre senzill, divertit i per a tots els públics.

2.Al llibre trobem que fas un plantejament prou accessible d'introducció i pressa de contacte amb aquesta llengua auxiliar. Quina intenció tens amb aquest treball? Estàs content amb el resultat?

És el que acabe de comentar, n'estic content perquè és el que pretenia des del començament. Des de fa uns anys me n'adono que al moviment anarquista, o al moviment esperantista, o al moviment pel programari lliure (o a d'altres) predomina el talibanisme. I crec que les nostres idees són meravelloses, però moltes vegades no sabem comunicar de manera correcta i fàcil les nostres idees. Jo vaig imitar la tasca del divulgador científic català Eduard Punset, un home que amb un llenguatge per a tots els públics ha arribat a explicar qüestions de cosmologia, de neurologia i de física teorica avançada a totes les televisions de totes les cases. Eduard Punset fa molt bé aquesta tasca de la difusió, aleshores. I jo he volgut, d'alguna manera i al meu nivell, imitar algunes de les coses que ell fa: un llenguatge senzill, una temàtica atractiva i un format gràfic modern. Ah! i per cert, el responsable del disseny gràfic del llibre és en Tòfol, de la Distri COMÚ, a qui li estaré eternament agraït.

3.Com comences a interessar-te per la comunicació i la llengua Esperanto?

A partir d'alguns articles que vaig llegir al diari de CNT a l'any 2001, més o menys, quan vam crear una secció d'estudiants als SOV de La Plana. A ningú més li va captivar la idea, però jo vaig veure, ràpidament, que es tractava d'una eina per a la comunicació molt revolucionària, lògica i fàcil d'aprendre.

4.Al llibre exposes algunes raons per aprendre Esperanto. Per les persones que no coneguen aquesta llengua: podries fer ací un breu resum dels atractius i punts a favor per aprendre llengua?

Ara podria comentar-te motius propedèutics i perquè l'esperanto t'ajuda a aprendre nous idiomes o fins i tot la teua llengua materna, o podríem parlar de motius econòmics i perquè l'esperanto ajudaria a estalviar diners que destinem a la comunicació i a l'aprenentatge de nous idiomes i en realitat els podríes dedicar a aprendre a tocar el violí o a comprar-te un monopatí o a convidar a la teua parella a unes vacances exòtiques a Àfrica. Podríem parlar dels motius ètics i parlar-te de que els drets lingüístics són drets universals i podríem defensar la Democràcia Lingüística on nosaltres ens posicionem de manera radical a favor de que cada persona té el dret a parlar en la seua llengua materna i que cal defensar els drets indígenes o locals de les cultures minoritzades, podríem parlar de l'Associació Universal Apàtrida o Anacional (SAT) i la ideologia cosmopolita que aquesta defensa, podríem parlar de que amb la llengua internacional esperanto podem tenir amics de tots els països i aprendre de les seues cultures... però vaig a dir-te l'exemple més pràctic per als temps actuals: l'anglès o el polonès o el xinès s'apren en uns 4 anys. L'esperanto en 6 messos. Jo em vaig fer esperantista perquè sóc unapersona lògica.

5.Un dels punts forts de l'Esperanto que descrius al llibre és la seua senzillesa per aprendre'l. Ens pots comentar això una mica?

Sí clar, aquest és el principal motiu que em va atraure de la llengua internacional, la senzillesa. L'esperanto és una llengua regular amb setze regles, no té excepcions, i té un sistema d'afegir sufixes i prefixes que, a partir d'arrels, creen noves paraules i noves significacions amb molta facilitat i profunditat en la matització de la significància d'allò que volem dir. A més a més, s'escriu com es pronuncia i es pronuncia com s'escriu. I la sonoritat és molt senzilla i l'entonació pareguda a la "cançó" que fan els italians al parlar. Però si comences a estudiar anglès o xinés o qualsevol llengua eslava, te n'adones que la pronunciació és molt complexa, la gramàtica molt irregular i l'escriptura no es correspon amb la pronunciació, veritat?

6.En un món com l'actual, amb un desenvolupament tan gran dels nous mitjans de comunicació, i amb aquests de rebot un protagonisme especial de llengues majoritàries com l'anglès o el castellà, ¿quin
paper pot jugar l'Esperanto?

Al món n'hi han 6.000 llengües. Que l'anglès o el castellà siguen les llengües majoritàries no significa que el txec o el finlandés o el japonés van a desaparèixer. En allò relatiu a la llengua internacional et diré que l'esperanto és viu a Twitter, a Facebook, a Youtube, a Flickr, a Yahoo, a Google, etc. Hi ha mitjans de comunicació que fan servir l'esperanto, hi ha mitjans nacionals de comunicació que fan traduccions de les seues notícies a l'esperanto, n'hi ha mitjans de comunicació purament esperantistes, i el moviment esperantista té moltes webs, ràdios, associacions i projectes telemàtics que hauguren la continuitat de la llengua, tot i que els mitjans de comunicació majoritaris no ho esmenten.
Al món actual totes les coses que promouen la llibertat estan en perill. També internet està en perill, i tots els Governs i entitats de gestió dels mal anomenats "drets de propietat intelectual" volen regular internet i limitar-la fins al punt de convertir-la en una "tele" més. Però no per aquest motiu nosaltres anem a deixar de promoure la llibertat a la xarxa, no? Precisament quan veiem que el món va malament és quan hem de lluitar més activament i defensar la llibertat amb intel·ligència i creativitat.

7.A principis i mitjans del segle XX l'Esperanto va tenir cert protagonisme i reconeixement dins dels cercles dels moviments obrers (atenus, sindicalisme combatiu,...). Com veus en l'actualitat la presència o reconeixement de l'Esperanto dins dels moviments socials dels nostres dies?

Evidentment no està tan propagat com a principis del segle XX, però molta gent li té simpatia a la llengua internacional. Crec que la formació i la divulgació ha de ser una de les prioritats de la gent anarquista i esperantista, i també ha sigut una motivació meua per a crear aquest llibre. Jo crec que hi ha moltes raons que ens motiven a lluitar per allò que creiem; crec que cal eixir de l'armari i expressar les coses amb total naturalitat i no amb la ràbia i victimisme que molts anarquistes fan sovint, cal sentir-se orgullós de les idees de les que som portadors, perquè són idees que naixen a partir de la igualtat i de l'amor. Jo n'estic molt orgullós, allà on vaig i estiga amb qui estiga.

8.Una forma d'aprendre una llengua és escoltar-la, i en el cas de l'Esperanto un bon recurs pot ser la música. Tu que també has tingut la teua faceta musical, ¿ens podries recomanar alguns grups o solistes que canten en Esperanto i així acostumar les nostres oïdes a la seua sonoritat?

JoMo, de Tolousse, que el vaig convidar a actuar a Benicàssim i la va liar molt guapa és un tio genial, canta en unes vint o vint-i-dos llengües i fa música llibertària amb el rollo rock'n'roll. Persone és una penya de Suècia i fan un pop-rock prou xulo, a mi m'agraden. La Porkoj, d'Argentina, són la bomba, m'encanten. Dolcxamar són una penya de Finlàndia que fan hip-hop, però personalment preferisc el hip-hop francés o espanyol. Krio de morto són uns polonesos que fan hardcore-punk molt contundent. I ja per acabar recomane Pitchismo, una altra penya de Ucraïna que fan hardcore-punk anarquista.

9.Doncs això és tot; si vols afegir alguna cosa més...

Gràcies per l'entrevista i per la difusió de la idea. Jo sóc de l'escola del "hazlo tu mismo", així que estic encantat de participar amb vosaltres. Salut i llibertat. Sano kaj libereco.

MÉS INFO: http://www.colifloresyesperanto.es/
http://www.districomu.org/

dilluns, 18 de juliol del 2011

Comunicat de l'Associació Catalana d'Esperanto

Esperanto.cat crida a les autoritats i a la societat civil a defensar el català davant les agressions Les recents declaracions de la nova presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, en la que va anunciar la derogació de la Llei de llengües a Aragó, un tímid intent de dignificació del català i l’aragonès, segueixen una campanya mediàtica no només de caràcter lingüicida sinó xenòfob i se sumen a les agressions que el Partit Popular ha dut a terme recentment contra la llengua catalana al País Valencià i a les Illes Balears.
Davant d’aquestes amenaces, l’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto.cat) vol fer públic el següent comunicat:
Denunciem els atacs contra els catalanoparlants del País Valencià, de les Illes Balears i de la Franja de Ponent, i la prèvia campanya de xenofòbia que s’ha dut a terme per justificar aquest intent de lingüicidi.
No es tracta d’un atac als catalanoparlants d’un o altre territori sinó a la llengua catalana en general i en conseqüència, també instem a totes les administracions dels Països Catalans i a la societat civil a emprendre totes les accions necessàries per evitar la politització de la llengua i aturar immediatament les agressions.
La violació dels drets lingüístics és una violació als drets humans.

Associació Catalana d’Esperanto, 14 de juliol de 2011
http://esperanto.cat

divendres, 1 de juliol del 2011

Joan Barril i Dani Cortijo parlant de Barcelona

28/06/2011

Joan Barril VS Dani Cortijo. Un combat històric


El passat 16 de juny em vàren entrevistar al programa "El Cafè de la República" d'en Joan Barril. Mai m'havien fet una entrevista tan estranya amb concurs històric entre entrevistat i entrevistador i amb sorpreses d'última hora on em posen a traduïr pel·lícules de l'esperanto al català... No té pèrdua... A més, el tracte per part de tot l'equip fou exquisit...

You might also like:

dimecres, 29 de juny del 2011

L'Associació Cat. d'Esperanto estrena web

Des d'aquesta setmana, l'Associació Catalana d'Esperanto compte amb una nova presentació virtual. Un web posat al dia que informarà acuradament sobre moltes de les activitats que es desenvolupen al voltant de l'esperanto, sense oblidar apunts històrics sobre el moviment i eines pràctiques per als que volen fer incursions en la llengua.
Esperanto 2011 reduirà la seva activitat amb l'objectiu d'actuar com a complement ocasional per aquelles àrees que no tracti la ACE. tot i així, el nostre bloc mantè la informació acumulada durant tot el temps que hem estat amb vosaltres i estem segurs que serà un recurs per a molts navegants que arribin al nostre port.

dijous, 23 de juny del 2011

Marcial di Fonzo porta "La tossuderia" al Grec


  
Publicat per Teatralnet 18/06/2011

gentí afincat a França des de fa 25 anys Marcial di Fonzo Bo, serà al Teatre Lliure de Montjuïc -només!!!- els dies 19 i 20 de juny amb l'espectacle La tossuderia, l'última obra del cicle de set de les que n'és autor el seu compatriota Rafael Spregelburd, molt conegut a Barcelona per haver vingut en diverses ocasions i participar a les activitats de l'Obrador de la Sala Beckett. L'obra està basada en La taula dels pecats capitals, del pintor holandès Hieronymus Bosch, sobre la que l'autor ja ha anat estrenant 'pecats' des del 2000. La heptalogía és un projecte global desmesuradament ambiciós, segons Di Fonzo Bo, en què cadascuna de les obres té un desplaçament dels pecats capitals originals. La tossuderia es refereix a la ira. L'espectacle s'emmarca al Festival Grec 2011.

El muntatge és una adaptació en francès de l'original castellà -idioma en què encara no s'ha estrenat- , a càrrec de la companyia del Théâtre des Lucioles, que Di Fonzo Bo dirigeix a la ciutat de Rennes. Amb tot, i com és habitual en totes les obres de Spregelburg, el llenguatge adquireix una importància destacada i combina diferents idiomes. A més del francès com a llengua central, es parla castellà, valencià i el "katak", una llengua inventada pel protagonista amb l'objectiu que tothom es pugui entendre en el futur en un únic idioma. Que no és l'Esperanto, perquè l'espectacle també deixa anar alguna paraula en Esperanto, diu Di Fonzo Bo.

L'acció se situa a finals de març de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola, a casa del comissari valencià Jaume Plançó,- personatge interpretat pel mateix Di Fonzo- un home turmentat, dividit entre el desig d'exercir les seves funcions de policia enmig d'una guerra atroç. Viu a la ciutat valenciana de Turis on es respira un ambient de canvis i tota mena de rumors ambigus que contribueixen a que ningú sàpiga del cert de quin costat està. L'endemà, s'acabarà la Guerra a la ciutat.

Plançó exhibeix una pàtina humanista i la voluntat de llegar al món un invent que considera formidable en forma d'una llengua, el "katak", que evita la confusió i comunica directament amb les coses. Es tracta d'una posada en escena a ritme frenètic i en clau d'humor, amb un elenc de vuit actors que interpreten una vintena de personatges en forma de cartografia de la moral de finals del segle XX, ha dit el director de l'espectacle, Di Fonzo Bo.

L'escenografia està construïda sobre un escenari giratori i parets que canvien de posició recobertes amb plàstic negre amb l'objectiu de representar les diferents estances de la casa del comissari en la qual es desenvolupa la trama.

I és que l'obra transcorre en tres espais on les persones que els habiten tenen exposen tres punts de vista diferents sobre la Guerra. Tot passa, doncs, a la mateixa hora. El primer acte comença a les 17 h a la sala de la casa. El rellotge del segon també marca les 17 h, però en aquest cas a l'habitació de Alfonsa, la filla malaltissa del comissari. El tercer acte, també a les 17 h, es desenvolupa al jardí que hi ha davant l'entrada de la casa. Hauriem pogut fer els tres actes a la vegada, el públic és ben capaç de seguir-los i entendre'ls. Però nosaltres hauríem necessitat un elenc molt gran d'actors!, assegura el director, explicant que tot el muntatge desprèn un perfum lorquià.

Altres personatges de l'obra les dues dones del comissari (l'ex i l'actual), el capellà, les dues filles del comissari, un brigadista internacional de Liverpool (Regne Unit) que parla anglès, i un traductor rus de castellà, força precari.

Bona part de la música està escrita expressament per Etienne Bongomme a l'estil de les bandes sonores de l'època. També es deixen sentir himnes i cançons com Si me quieres escribir o Els Segadors, entre d'altres típics de la Guerra.

Segons Marcial di Fonzo Bo, en aquest text, com en la majoria dels de Spregelburd, hi ha una infinitat de lectures possibles, en qüestionar la Guerra Civil i les fronteres que separen els països, sempre en equilibri precari, entre feixisme i democràcia.

L'espectacle es va estrenar a Torí i es presentarà al festival d'Avinyó (França) la setmana que ve.

dissabte, 18 de juny del 2011

Metamorfosi a Activitat Mutant

Fidel al seu nom i esperit, el bloc Activitat Mutant, transforma el seu aspecte i continguts a la manera d'una metamorfosi biològica. A partir d'ara el bloc es presenta amb una nova caràtula, deixa de ser un bloc-diari personal i passa a ser un bloc que desitja recollir aspiracions col·lectives i innovadores, al mateix temps el bloc es nodrirà dels blocs Anoia-esperanto, Museu d'Esperanto de Subirats, Montserrat, La Bekbotelo, el mateix Esperanto 2011 i altres relacionats amb Catalunya i l'esperanto.

Podeu visitar en qualsevol moment el bloc, ara ja amb el nom de República Independent de Rúbies.

dilluns, 13 de juny del 2011

L'ensenyament de la llengua a València

12/06/11 02:00 - FERRIOL MACIP, COORDINADOR, EN NOM D'ESPERANTOCAT / BARCELONA
Notícies de ...
València Barcelona
L'Associació Catalana d'Esperanto expressa la seva més profunda preocupació per la decisió del govern valencià, anunciada pel conseller Font de Mora, relativa a canvis en la llengua d'ensenyament i a l'ensenyament de llengües a les escoles valencianes. Entre altres greus conseqüències, aquests canvis impediran el dret a rebre una educació de qualitat en la llengua del país: el català. En un moment en què si calia alguna cosa era superar la llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) en el sentit d'expandir la immersió lingüística a tot el territori, el decret anunciat imposa un sistema que no té precedents avaluats a àmbit internacional i que només respon a prejudicis ideològics i no pas a criteris pedagògics. Per aquestes i altres raons de caràcter pedagògic i d'equitat sociolingüística, l'Associació Catalana d'Esperanto uneix la seva veu a les de totes les associacions i entitats que exigeixen una rectificació dels plans del govern valencià.

Font: El Punt

dissabte, 4 de juny del 2011

dijous, 2 de juny del 2011

El Museu d'Esperanto difón l'obra de Delfí Dalmau

Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Sílvia Delgado   
dijous, 2 de juny de 2011 14:26
Aquest mes de juny, l'activitat central del Museu d'Esperanto serà la presentació del llibre del pedagog i lingüista Delfí Dalmau, "Poliglotisme passiu i altres escrits", reeditat per Voliana Edicions.
Es tracta d'una obra escrita l'any 1936, completada per altres textos relacionats amb conceptes tan vigents com la sostenibilitat lingüística.
Dalmau participà activament en el moviment esperantista català. El seu treball a favor de la sociolingüística no ha estat prou reconegut fins que un petit projecte associatiu i editorial, com el de Voliana Edicions, ha reeditat alguns dels seus escrits.
Aquest dissabte, a les 6 de la tarda, el responsable de l'editorial presentarà el llibre "Poliglotisme passiu i altres escrits", al Museu d'Esperanto de Subirats. Durant l'acte també es presentarà el segon volum editat per Voliana Edicions, "Des del rovellet de l'ou d'Elx", de l'autor alacantí Joan Carles Martí.

Font: RTV-Vilafranca

dijous, 26 de maig del 2011

Col·laboració entre bascos i catalans

L'Institut Basc Etxepare i l'Institut Ramon Llull col·laboraran en la difusió de l'èuscar i el català

 


Aizpea Goenaga, i Vicenç Villatoro han explicat els detalls d'aquesta col·laboració en una roda de premsa de Sant Sebastià

L'Institut Basc Etxepare i l'Institut Ramon Llull han signat aquest dimecres un conveni que té com a finalitat establir les bases de la col·laboració entre ambdues institucions en programes i activitats que tenen com eix la promoció i difusió de la llengua i la cultura basques i catalanes. Les dues institucions, juntament amb responsables de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, exploren la possibilitat de dur a terme accions conjuntes per a la projecció exterior de les seves llengües i cultures. La directora de l'Institut Basc Etxepare, Aizpea Goenaga, i el director de l'IRL, Vicenç Villatoro, han explicat en roda de premsa a Sant Sebastià els termes del conveni signat.
La relació entre l'Institut Etxepare i l'Institut Ramon Llull va començar amb una primera trobada a Barcelona, l'octubre passat, en què es van analitzar les possibilitats de col·laboració que avui prenen forma amb la signatura del conveni corresponent. En la roda de premsa, Goenaga ha lloat la feina realitzada en els darrers anys per l'Institut Ramon Llull i ha assenyalat que es tracta 'd'un referent important' per a l'Institut Etxepare.

Així mateix, ha afirmat que per desenvolupar la seva tasca de difusió, l'Institut Etxepare ha de 'teixir xarxes i fomentar el diàleg amb altres cultures'. 'Construir xarxes, crear complicitats i fomentar la col·laboració és fonamental. Des que l'Institut s'ha posat en marxa hem dedicat un gran esforç a aquesta tasca i aquest conveni fruit d'això', ha afirmat Goenaga.

Per la seva part, el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ha subratllat la 'bona sintonia' existent entre ambdues institucions i ha indicat que la col·laboració entre elles 'va més enllà de l'intercanvi d'experiències'. 'Cada un tenim el nostre objectiu, projectar la nostra llengua i cultura, però també tenim objectius comuns i, a més, estem d'acord en la forma d'aplicar els nostres objectius concrets', ha dit Villatoro.

'Projectar significa donar la imatge d'una Península Ibèrica multicultural i multilingüe, que es vegi com una realitat plural i no homogènia, i que per tant, tots nosaltres sortim', ha afirmat. 'Hem d'explicar un mateix relat, i si ho diem de forma coral, ens sentiran més'.

El conveni té una vigència de quatre anys i permetrà que les dues institucions treballin plegades en aquelles activitats que tinguin com a finalitat la promoció i difusió de l'èuscar, el català i les seves respectives expressions culturals i artístiques.

Accions conjuntes entre Catalunya, Galícia i el País Basc
D'altra banda, responsables de l'Institut Etxepare i l'Institut Ramon Llull han tingut una reunió de treball amb el responsable de Política Lingüística de la Xunta de Galícia. La finalitat és estudiar actuacions conjuntes en la projecció internacional de les llengües i cultures pròpies del País Basc, Catalunya i Galícia, consolidar la presència d'aquestes llengües als programes acadèmics d'universitats estrangeres i promoure activitats culturals a tres bandes.

Entre els projectes que les tres institucions tenen entre mans hi ha el de crear 'minors' o especialitats en llengües ibèriques que incloguin el català, l'èuscar i el gallec. Cada cop són més les universitats que, trencant la idea de l'hispanisme clàssic, contribueixen a donar a conèixer tota la diversitat cultural de l'Estat i la Península Ibèrica, oferint classes de català, èuscar i gallec.

Font: Directe ! Cat

dissabte, 21 de maig del 2011

Festival Música a les Vinyes 2011

L'edició 2011 del festival Música a les Vinyes se centra en el piano
PDF Imprimeix Correu electrònic
La novena edició del festival Música a les Vinyes, que cada estiu acull la plaça de Torre Ramona, a Subirats, tindrà en aquesta ocasió un protagonista indiscutible, el piano. L’organització, que parla d’aquesta edició com la festa del piano, vol que tres pianistes de renom internacional omplin les dues nits musicals del recinte gòtic amb uns concerts que costen de veure a casa nostra.
El 16 de juliol pujaran a l’escenari els pianistes Bert van der Brink i Ignasi Terraza per oferir un cara a cara musical. Cadascú darrere del seu piano, els músics, invidents tots dos, desplegaran un repertori respectuós amb l’esperit jazzístic, ple d’estàndards intercalats amb temes propis.
Una de les singularitats del concert és que per als dos pianistes tot just serà el segon cop que coincideixen en una mateixa actuació. Fins al moment, només han tocat junts en un concert celebrat a Madrid. El de Torre Ramona, no cal dir-ho, serà l’únic que faran a Catalunya.
Ignasi Terraza és potser el pianista més internacional de Catalunya i aterra de nou al festival, després de dues actuacions anteriors. L’holandès Bert van der Brink és un mestre de la improvisació, amb un so del tot característic.
El dia 23 de juliol arriba el plat fort d’aquesta convocatòria, l’actuació del pianista i compositor italià Enrico Pieranunzi. Tot i la seva formació clàssica, de seguida es va arrenglerar amb el jazz de la mà de Chet Baker, Johnny Griffin, Lee Konitz, Charlie Haden i Paul Motian, entre d’altres. El pianista portarà a Subirats el seu to melòdic i rítmic però al mateix temps, poètic. El repertori escollit es basarà en temes del seu disc anterior, “Play Scarlatti” i del seu pròxim treball discogràfic basat en treballs sobre peces de Bach, Händel i Scarlatti. Clàssics passats pel sedàs del jazz i amb una visió molt mediterrània.
La part musical es complementarà com sempre amb la promocional i, en acabar les actuacions, s’oferirà la degustació de caves de Subirats i es repetirà la combinació estrenada l’any passat, de cava amb préssec d’Ordal.
Pel que fa a les entrades, ja es poden comprar a Internet, al web del Patronat de Turisme de Subirats http://www.turismesubirats.cat. També es poden adquirir a: Discostar (Vilafranca), Oficina de Turisme del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Oficina de Turisme de Sant Sadurní d’Anoia, Centre d’Interpretació del Castell de Gelida, Oficina de Turisme de Subirats i Museu d’Esperanto de Subirats. El mateix dia del festival també serà possible la compra d’entrades amb una hora d’antelació i fins 15 minuts abans de l’inici dels concerts, en el cas d’haver-hi localitats disponibles. L’import de les entrades és de 15 euros pel concert “Tête à Tête” (duet de pianos) de Bert van der Brink & Ignasi Terraza, i 25 euros per gaudir de l’espectacle “Solo piano” d’Enrico Pieranunzi. És possible assistir als dos concerts amb un import reduït adquirint el tiquet combinat de 30 euros. 

Font: el 3 de vuit

dissabte, 14 de maig del 2011

Festa de les llengües: 21 i 22 de maig a Sabadell

Sabeu quantes nacionalitats diferents estan representades en la població de Sabadell? Unes 120. I quantes llengües es parlen? Això és molt més difícil de determinar perquè cada país pot tenir moltes llengües oficials i moltes llengües no oficials.

Festa Llengües 2011

Us proposem apropar-nos un xic a aquest món desconegut durant un cap de setmana. Un cap de setmana durant el qual els immigrants de la nostra ciutat ens explicaran, a través de xerrades i tallers pràctics, la realitat lingüística del seu país i, a vegades, dels països veïns perquè les llengües molt sovint no tenen fronteres... Més informació aquí.
Consulta el programa de la festa de les llengües fent clic aquí.

Fonto: CES

dilluns, 9 de maig del 2011

Elemental, benvolgut Watson

DIVULGACIÓ DEL PERSONATGE CREAT PER CONAN DOYLE

Joan Proubasta, el col·leccionista de Sherlock Holmes més important d'Espanya, cedeix el seu llegat a la Biblioteca Arús

El fons compta amb centenars de llibres del detectiu en 68 idiomes

Diumenge, 8 de maig del 2011 Imprimir Enviar aquesta notícia Augmentar/ Reduir text
HELENA LÓPEZBARCELONA
Als 13 anys, els pares de Joan Proubasta -«cognom únic en la meva família», apunta somrient- el van enviar a estudiar francès als Alps. Allà va comprar -i va llegir- el primer llibre de Sherlock Holmes, i allà va quedar captivat pel detectiu més famós de tots els temps; fins al punt de convertir-se en el principal col·leccionista sobre aquest personatge de ficció -en reuneix des de llibres, òbviament, fins a tasses, puzles, pipes, teteres, pòsters de pel·lícules, xeringues - «Holmes es punxava», justifica- i revistes porno on apareixen models amb els característics barret, capa i pipa-, col·lecció que Proubasta acaba de cedir a la Biblioteca Pública Arús, «en virtut de la pertinença de sir Arthur Conan Doyle [pare de les aventures de l'astut detectiu anglès] a la maçoneria i al moviment espiritista, temàtiques en què la biblioteca està especialitzada», apunta Proubasta.
Mostrant la seva obra 8 El col·leccionista Joan Proubasta amb dos titelles de Holmes i Watson, divendres, a la Biblioteca Pública Arús. JOAN CORTADELLAS
Mostrant la seva obra 8 El col·leccionista Joan Proubasta amb dos titelles de Holmes i Watson, divendres, a la Biblioteca Pública Arús. JOAN CORTADELLAS

Edició Impresa

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 37 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 08 de maig de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)
«Com que sabia idiomes, a l'empresa tèxtil on treballava m'enviaven per tot el món, i, país on anava, país que recorria buscant material de Sherlock Holmes», explica il·lusionat el president del Cercle Holmes. Va ser en aquests viatges en els quals va aconseguir reunir exemplars de les 60 aventures que Conan Doyle va escriure amb Holmes com a protagonista -les conegudes pels amants del personatge com a «Sagrades escriptures»- en 68 idiomes diferents, «incloent-hi el braille i l'esperanto», puntualitza el col·leccionista, que es mostra «molt agraït a la Biblioteca Arús i a l'ajuntament [que n'és el propietari]», per acollir tan bé la seva estimada col·lecció, a la qual ha dedicat la vida.
Entre les peces més valorades del tresor personal de Proubasta, que aviat estaran a l'abast de tots els ciutadans -l'acta de cessió precisa que el fons estarà a disposició dels usuaris de la biblioteca, que es compromet a realitzar una exposició anual d'un mes amb part del material-,
hi ha una primera edició en anglès d'El gos dels Baskerville, que li va deixar en herència el principal col·leccionista anglès de Holmes.
Desordre cuidat
La sala de la Biblioteca Arús que acollirà la col·lecció, a l'àtic del senyorial edifici del passeig de Sant Joan, presenta ara el típic i estressant aspecte de qualsevol mudança. Desenes de caixes (buides) per terra amb cartellets escrits a mà que donen alguna pista sobre el seu contingut. «El primer dia vam portar dos camions amb 172 caixes», explica aquest amant de col·leccionar-ho tot, una passió que li ve de família. «La meva mare era la reina del col·leccionisme. Reunia des d'etiquetes de roba fins a targetes d'hotels i recordatoris d'enterraments de gent important», diu Proubasta, a qui ara li queden moltes hores a la biblioteca classificant els seus tresors.

Font: El Periódico

divendres, 29 d’abril del 2011

Recordant...Josep Pellicer Gandia

Josep Pellicer Gandia
Josep Pellicer Gandia: El 27 d'abril de 1912 neix al Grau de València (País Valencià) el militant anarquista i anarcosindicalista Josep Pellicer Gandia. Fill d'una família de l'alta burgesia --el seu avi Vicente Gandia Pla va fundar les bodegues Castillo de Liria--, Josep Pellicer tenia una àmplia cultura, adquirida en part gràcies als seus estudis amb els jesuïtes; va ser poliglota (a part de català i de castellà, parlava francès, anglès i esperanto), dactilògraf, tipògraf i un expert comptable. Estudiant esperanto va conèixer la seva companya, Maruja Veloso, una de les primeres dones que va estudiar medicina a València. Als 17 anys ja participava en activitats anarquistes i en 1931 era el secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista de València, dedicat al foment de les idees i a la formació dels treballadors. S'adhereix en 1932 a la CNT com a mecanògraf, en el Sindicat Mercantil, ja que treballava com a comptable a les bodegues familiars Castillo de Liria, i militarà en el grup de la FAI de Segarra i Roque Santamaría, destacant la seva vàlua en l'estratègia de vagues. Va representar el Comitè Regional de la Federació de Grups de Llevant en el Ple Peninsular celebrat a Barcelona a finals de juliol de 1932. L'any següent va ser cridat a files, però, en no presentar-se, va ser declarat pròfug. Partidari de l'acció directa, practica «expropiacions» per finançar el moviment. Marxà a París i després a Marroc, des d'on va tornar de bell nou a París, però va tornar a València, on va ser detingut i portat al penal de Lleida. L'octubre de 1934 es trobava a la caserna del Carme (Manresa), on havia organitzat un grup, i durant la vaga insurreccional d'octubre, Pellicer va aixecar la guarnició. Quan va fracassar la insurrecció va  ser detingut i més tard jutjat per un tribunal militar a Castelló, que el va condemnar a la deportació. L'advocat Reina Gandía, un familiar influent, el va treure del vaixell que el portava a Villa Cisneros. Fins al 19 de juliol va passar el temps entrant i sortint de presó; una vegada, fins i tot, va aconseguir fugir-ne fent un túnel. També s'ha de dir que va militar en el grup «Nosotros» de la FAI i en els comitès de defensa de la CNT. Després del cop militar de juliol de 1936, prendrà part en la formació de la famosa Columna de Ferro, que partirà a lluitar al front de Teruel (batalles de Sarrión i Puerto Escandón). L'octubre de 1936 és ferit a València, durant els combats entre anarquistes i comunistes, després que aquests darrers assassinessin un cenetista. El desembre de 1936 signa la ponència de reorganització de la Columna de Ferro i el març de 1937 aquesta és militaritzada (83 Brigada Mixta) i Pellicer és nomenat comandant, però poc després serà ferit. Va ser empresonat a la txeca comunista barcelonina de Valmajor, després al vaixell presó Uruguai i finalment al castell de Montjuïc; després mesos «desaparegut», va aconseguir sortir de la presó Model de Barcelona el 31 d'agost de 1937. Cap d'un batalló fins a la desfeta republicana, durant els últims dies de la guerra, a València, va repartir mil dòlars que quedaven a la caixa dels sindicats entre els obrers presents per preparar la seva sortida del país, sense guardar-se'n cap cèntim. Serà detingut a Alacant en 1939 pels italians i empresonat al castell de Santa Bàrbara on fou salvatgement torturat. L'abril de 1942 Ramón Serrano Suñer es desplaçarà a la presó Model de València acompanyat de l'ambaixador alemany per proposar a Josep Pellicer la creació i l'organització de cèl·lules desestabilitzadores anticomunistes que actuarien a Alemanya i al nord d'Àfrica, a canvi se li va oferir la vida i altres coses; aquella mateixa tarda les autoritats franquistes van proposar Peiró, tancat a la mateixa presó, l'organització d'un sindicat vertical a canvi de la seva vida; ambdós van rebutjar l'oferta. El 26 de maig de 1942 va ser condemnat a mort pel Tribuna Militar de València i afusellat el 8 de juny de 1942 --després de 12 simulacres-- al camp de tir de Paterna (l'Horta Oest, País Valencià) per les tropes franquistes, juntament amb el seu germà Pere, també cenetista, i altres militants llibertaris. Certs sectors del moviment llibertari l'anomenaven el Durruti valencià. La seva filla, l'actriu Coral Pellicer Veloso (València, 1937), s'ha encarregat de salvaguardar-ne la memòria.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Bicicletada a la fí del món

Fa dos anys, l'abril de 2009, Rose Sanz i Cyrille Pinardon vàren començar un viatge al voltant del món en bicicleta sortint de la ciutat de Narbona. Podeu fer un seguiment d'aquest viatge a través de la seva pàgina www.horizonto.net.

Ara són a les darreres etapes d'aquesta aventura i us conviden a prendre-hi part, fent vosaltres també un tros de camí amb ells amb les vostres bicicletes.

El pla previst consta d'uns 360 km. dividits en 7 etapes prou fàcils, per tal adaptar-se als participants encara que estiguin poc habituats a pedalejar. Hi haurà prou temps per visitar bells paratges i divertir-se. Els detalls del pla s'aniran consensuant amb els participants. Es pot participar lliurement, una estona, des del començament o des d'un lloc determinat.

Per als catalans que s'animin, la cita és a l'
estàtua de Colom de Barcelona, l'1 de maig a les 10 h. 
Es pot demanar més informació en esperanto, francès o alemany  a l'adreça de Lars: lars.duisburg (caragol)gmx.de

dijous, 21 d’abril del 2011

Sant Jordi al Museu

Aquest any el Museu d'Esperanto de Subirats munta una parada de llibres per Sant Jordi. La podreu visitar a la plaça central de Sant Pau d'Ordal i combinar-ho amb una visita específica al mateix museu.
Entre les diferents obres que es podran comprar, hi haurà també uns quants exemplars del Vocabulari Familiar Català-Esperanto (imatge superior).

divendres, 15 d’abril del 2011

Premi al foment de valors republicans

L'Associació Catalana d'Esperanto, premi al Foment del Valors Republicans
L’Associació va rebre el guardó pels valor de la llibertat, la igualtat i la fraternitat en els 100 anys d’existència de l’entitat i que té la seva seu a la ciutat de Sabadell
.
Coincidint amb el 80è aniversari de la Proclamació de la República Catalana, Esquerra-Sabadell va commemorar-la amb l’entrega del VII Premi al Foment dels Valors Republicans que en l’edició d’enguany ha volgut reconèixer el treball de l’Associació Catalana d’Esperanto pels valor de la llibertat, la igualtat i la fraternitat en els 100 anys d’existència de l’entitat i que té la seva seu a la ciutat de Sabadell.

Durant l’entrega de premis es van projectar dos audiovisuals, el primer amb les paraules que el President Francesc Macià va utilitzar per proclamar la República Catalana i, el segon titulat a Esquenes de Gegants, vídeo commemoratiu dels 80 anys de la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya com a partit.

Font: Asabadell.cat 

dilluns, 11 d’abril del 2011

Els Jocs en la Història

La jornada va començar amb la presentació de la Jornada per part de Juli Gendrau (alcalde de Berga), Carme Jiménez (Directora de l'Institut Ramon Muntaner) i Roger Costa (membre del Servei Patrimonial Etnològic). Posteriorment es va fer un homenatge a Joan Sans i Mercadal que ens va deixar el passat 1 de febrer.

Intervenció de Raül Hernández
La primera ponència va anar a càrrec de Cris Molins. Aquesta antropòloga en va fer veure la importància del pati com espai de joc i les deficiències que tenen els patis que ella ha estudiat.

Xavi Camino va aprofundir sobre l'escalada a la zona de la Foixarda, l'Ecuavoley i l'Skateboard a la ciutat de Barcelona.

L'antropòleg Raül Hernández ens va fer veure la importància dels espais urbans en el joc. Sembla ser que cada cop els nens de les ciutats juguen menys al carrer.

Jugant amb els jocs de taula
Alfonso González ens va explicar com el fet casteller feia a la vegda de element integrador de persones de fora i com la consciència de grup feia de vertebrador entre diverses cultures i nacionalitats.

El psicòleg Jaume Bantulà va analitzar el joc des d'una visió interdisciplinar per donar-nos una visió més completa d'aquest fet cultural.

Durant aquestes presentacions es va fer la presentació de les actes de les jornades anteriors celebrades a Figueres.

Posteriorment i abans d'anar a dinar vam jugar amb una selecció de jocs de taula molt entretinguts.

Part del dinar
El dinar va ser magnífic amb plats típics del Berguedà (patates emmascarades, mongetes, carn a la brasa...).

A la tarda Àngela-Rosa Menages i Joan Lluís Monjo ens van parlar sobre els jocs dels emigrats valencians a Algèria durant la colonització francesa.

Abel Sensarrich ens va explicar com les bitlles catalanes es van integrant dins les federacions internacionals i com ha arribat al reconeixement total.

Andrés Payà, professor de la Universitat de València ens va parlar de com la concepció del joc ha anat variant segons el moment històrico-polític al llarg del segle XX a Espanya.

Monste Piñeiro i Biel Pubill
L'antropòloga Maite Marin ens va parlar de les seves experiències en el seu treball de camp a Caldes  i com influeix la participació en el joc.

Miqui Giménez ens va parlar com els jocs integren a persones nouvingudes poblacions pirenaiques a partir dels projectes "Avant la Roda" i "Jocs a la festa".

L'arqueòloga i dinamitzadora del Museu de l'Esperanto de Subirats, Monste Piñeiro, ens va mostrar com a través del joc es pot arribar a apendre un idioma com l'esperanto.

La última intervenció va ser la més especial. Els representants del Consell d'Infants de Berga ens van explicar les semblances i diferències de com jugaven els nostres avantpassats i com juguen ells. Una de les millors intervencions de tota la Jornada.

La Jornada es va acabar amb un debat per posar les experiències i opinions en comú i una visita a la casa de la Patum de Berga.

Cal felicitar a l'organització per dos motius principals: l'espai i l'organització. L'espai: el pavelló de Suècia és un espai idoni per fer-hi conferències. Els seients eren molt còmodes i l'acústica perfecta. L'organització va estar en tot moment pendent de les necessitats dels ponents, comunicants i participants. A tots felicitats! La següent trobada a Móra la Nova a la Primavera de 2012. US HI ESPEREM!!