dissabte 3 de març de 2012

Qui va ser Maria Julivert?

Un estudio sacará del olvido la labor de la vendrellense Maria Julivert

Un estudio de Gisela Alcón sobre Maria Julivert, que en los años 20 del pasado siglo fomentó la cultura entre las mujeres tanto en El Vendrell como en Vilanova, Vilafranca o Reus, ha sido el ganador de la Beca de Investigación Jaume Ramon i Vidales que concede el Ayuntamiento de El Vendrell 

Compartir   Compartir en Facebook  Compartir en Twitter  delicious  digg  technorati  yahoo  meneame
José M. Baselga | 21/02/2010 20:17
Gisela Alcón quiere sacar del olvido la labor de muchas mujeres que ha pasado al recuerdo. - DT
El Vendrell de Maria Julivert Aulés, entre el feminismo i el esperantismo: sociedad y cultura en los años 20, es la propuesta de trabajo que ha ganado la beca de investigación que concede El Vendrell.
El estudio, obra de la vecina de El Vendrell Gisela Alcón,  profesora de idiomas en un instituto de Reus, destaca el papel que jugaron las mujeres que en los años 20 trabajaron para fomentar la cultura en el colectivo. Destacó Maria Julivert, que se centró en el estudio y divulgación del esperanto, la lengua ideada por Zamenhof en 1887 y que debía ser la auxiliar internacional en la que deberían de entenderse todas las naciones y personas.
Por la igualdad
Maria Julivert formó el grupo de esperanto de El Vendrell que se llamó Frateco y también, como explica la autora del trabajo, «tuvo un papel muy importante en favor de la igualdad de las mujeres dentro del mundo asociativo de la época». Julivert extendió ese fomento de la cultura entre las mujeres de El Vendrell, Vilafranca, Vilanova y también Reus.
Gisela Alcón tiene también un master en estudios feministas, de género y ciudadanía por la Universidad Jaume I de Castellón. «El trabajo pretende aportar un grano de arena para reparar la injusticia que se ha cometido a lo largo de la historia silenciando la aportación de las mujeres a la cultura y a la sociedad».
La propia abuela de Alcón, Maria Poch Constantí, se atrevió a entrar en un grupo intelectual que entonces parecía reservado a los hombres». Alcón ha recogido esa aportación de Julivert, porque como decía Valéry, «la historia que no se escribe no existe».
Biblioteca
Maria Julivert transmitió cultura a otras mujeres, como la del esperanto, escribió artículos de opinión en la prensa local y formó parte del patronato de la biblioteca popular de El Vendrell, cuando esta tarea la hacían sólo los hombres. La ganadora de la beca también profundizará en la labor de Julivert por el esperanto y la relación que tuvo con otros grupos del entorno.
La beca tiene el objetivo de fomentar la investigación local de temas enmarcados  en las ciencias sociales. La beca Jaume Ramon i Vidales lleva el nombre del notario, escritor e historiador que fue autor de El Vendrell Històric. El premio, que se inició en el año 2000 con motivo del centenario de la muerte de Ramon i Vidales y tiene una dotación de 3.000 euros. El trabajo debe estar en un año.

Info: Diari de Tarragona

divendres 2 de març de 2012

Trobada per la sostenibilitat lingüística i l'esperanto

8è Aplec Internacionalista (29/30 de juny /1 de juliol)

Esperanto-joves aplega el jovent esperantista dels Països Catalans. Entre d’altres actres activitats, celebra un cop per any l’Aplec Internacionalista. Es tracta d’unes jornades en les que es difonen els principis de sostenibilitat lingüística i l’esperanto als Països Catalans, i la llengua i la cultura catalanes als participants estrangers. És per això que sempre procurem organitzar-lo amb coŀlectius de la vila que acull l’aplec. Normalment hi participen unes 80 o 100 persones d’arreu del món.
Enguany Canet de Mar torna a acollir l’Aplec Internacionalista. Les edicions han estat a Mataró (2005), Barcelona (2005), Canet de Mar (2006), Vallgorguina (2007), Benicàssim (2008), Barcelona (2009), Reus (2010) i Sant Andreu Salou/Cassà de la Selva (2011).

Informa: KEA

dilluns 27 de febrer de 2012

Més de 900 blocaires a la Penedesfera

27/02/2012 - 16:31
La comunitat de blocaires de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia “Penedesfera” ha superat els 900 blocaires agregats, en el quart aniversari de la seva creació. Tot i la diversificació d’eines de tecnologia de la informació i la comunicació, amb un augment continu d’usuaris a aplicacions de comunicació a internet com Twitter i Facebook que incideix en l’actualització i la creació de nous blocs, la xarxa penedesfèrica continua augmentant. Així, també els twittaires de la Penedesfera superen de llarg el miler.
La Penedesfera va néixer fa quatre anys a Gelida en una reunió informal i no ha deixat de créixer. Ara és una secció (de Tecnologies de la Informació i la Comunicació) de l’Institut d’Estudis Penedesencs, i segueix amb l’objectiu de facilitar la visibilitat de les idees i opinions ciutadanes gràcies a la xarxa.
La Penedesfera s’ha convertit en el col·lectiu de blocaires més nombrós de Catalunya i també una de les xarxes TIC més actives, amb més de 95.000 apunts importats pel portal dels bloggers i interessants en el web 2.0 del Penedès. Destaca respecte la darrera actualització l’augment de blocs artístics, en les diferents disciplines de pintura, fotografia, vídeo o cinema, així com l’increment de blocaires al Garraf i l’aparició del primer bloc en portuguès. Al bloc del portal de la Penedesfera hi ha una estadística dels membres de la comunitat i també es pot conèixer la preparació de les 5es Jornades de la Penedesfera, les quals se celebraran aquest any a l’Alt Penedès i properament s’anunciarà la data, el lloc i la temàtica de la propera edició de l’esdeveniment per difondre la Societat de la Informació i el Coneixement.
Actualment la Penedesfera té 901 blocs enllaçats. Per temes, els de política són els més nombrosos (219), seguits dels d’actualitat (157), blocs d’entitats (139), literatura (89), educació (88), i Pintura, Fotografia, Vídeo i Cinema (80). La comarca que més blocaires adherits suma és l’Alt Penedès (357), seguida del Garraf (181), el Baix Penedès (178), l’Anoia (147) i també n’hi ha de fora del Penedès (28). Els municipis més blocaires són Vilafranca (148), Vilanova (140), Igualada (90), Gelida (72), el Vendrell (66), Calafell (48), Sitges (38), Sant Sadurní (32), Sant Pere de Ribes (25), Subirats (23), Cubelles (14) i la Llacuna (12). Els idiomes predominants dels 901 blocs són el català (720) i el castellà (158), i també n’hi ha en anglès (11), esperanto (4), francès (3), suec (2), gallec (1), holandès (1) i portuguès (1).

Informació de: La Fura

dissabte 25 de febrer de 2012

Google ja tradueix a l'esperanto

Aquest dimeces 22 de febrer, Google Translate ha anunciat que l’esperanto ha esdevingut la 64ena llengua compatible. Així doncs, l’esperanto estarà ben aviat disponible a translate.google.com , a l’aplicació web per a mòbils, i a l’aplicació Google Translate per Android i el IOS.

Font: KEA

divendres 17 de febrer de 2012

Polèmica a Castelldefels ...

... després del canvi de nom de la biblioteca municipal

09:4816.02.2012
CASTELLDEFELS (BARCELONA), 16 (EUROPA PRESS)

Un grup de ciutadans de Castelldefels ha iniciat una recollida de firmes en contra de la decisió de l'Ajuntament de canviar el nom de la biblioteca municipal fins ara coneguda com a Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado i que passarà a dir-se Biblioteca Central després del seu trasllat a un nou edifici.

L'equip de govern, format per PP i CiU, ha aprofitat el canvi d'ubicació de la biblioteca per substituir el nom de Ramon Fernàndez Jurado --un poeta local i especialista en esperanto que, a més, va ser regidor del PSC els anys vuitanta-- pel de Central.

El regidor de Cultura, Santiago Barona, ha explicat a Europa Press que la decisió es justifica "per les característiques de la nova biblioteca, molt més gran que l'actual, i per la seva ubicació, al centre del municipi".

Per la seva banda, el col·lectiu ciutadà que recull firmes en contra de la decisió, així com el PSC i ICV-EUiA --en l'oposició municipal--, critiquen que es canviï el nom de la biblioteca després de més de 25 anys i destaquen la rellevància de Ramon Fernàndez Jurado com a un "referent" de la cultura local.

El regidor de Cultura assegura que "ni es mutila, ni desapareix de la història" el nom de Fernàndez Jurado, "ja que així es dirà la sala principal de la nova biblioteca", que s'inaugurarà el 23 d'abril.[FIN]
Font de la notícia: Vilaweb
Més sobre el tema a: esperanto(punt)cat