Esperanto a les parets de Varsòvia

Crec en l'esperanto (Claude Piron, psicòleg, lingüista, traductor. Namuro, 1931-Gland, 2008)

Crec en el bé, crec en l'esperanto
Crec en el bé. Contrariament a molta gent, crec que el bé no és totalment simètric amb el mal sinó que el supera ampliament. Una casa mal construida s'esfondre, una casa ben construida resisteix els atacs, per durs que siguin, de les forces naturals. Per això no tinc cap dubte sobre el futur de l'esperanto. Si el comparem amb altres maneres de comunicar-se entre pobles, està prou clar que és la millor. estic convençut que l'esperanto és una concreció del bé.

Existeixen tres sistemes per a la comunicació internacional: el burocràtic, el salvatge i el democràtic.
El sistema burocràtic és el que regeix a les grans organitzacions internacionals com les Nacions Unides o la Unió Europea. Com tots els sistemes burocràtics, aquest esmerça quantitats gegantines de paper, temps, diners, electricitat, energia humana...per uns resultats esquifits. I això ho paguem els ciutadans amb els nostres impostos.

El sistema salvatge és aquell en el qual una llengua, i per tant una cultura, una nació o grup de nacions, rep una posició de monopoli, no per els valors pròpis de la seva llengua o la seva cultura sinó per factors polítics, econòmics i similars, els quals no tenen res a veure amb la necessitat d'una comunicació que sigui satisfactòria per tothom. Així va ser el sistema de comunicació que es va basar en el francès durant el segle dinou i així és el sistema actual que utilitza l'anglès. aquest sistema, que privilegia els membres d'una cultura, té moltes consequències indesitjables, creant al món desequilibris perillosos, per no parlar dels efectes catastròfics a nivell cultural en cas de continuar aquest sistema invasiu.

Tant al sistema burocràtic com al sistema salvatge els falta un dels ingredients principals de la bondat humana, el sentiment. Són sistemes insensibles, els falta l'empatia, la comprensió, el sentit de justícia i de comunicació confortable, l'atenció a les necessitats dels petits, dels febles, el respecte a la dignitat i al dret de cada persona a ser escoltat i comprès sense dificultats.

El tercer sistema és el democràtic. És diu esperanto. com tot afer democràtic, té moltes mancances, moltes imperfeccions, però tanmateix, és el sistema més just, més eficaç i satisfactori, tant a nivell social com psicològic. En una paraula, és bo. Va nèixer de la bondat d'una persona, d'un sentiment de compassió (co-passió)*, de solidaritat, de l'exigència de justícia i de dignitat. Sí, l'esperanto és bo. Per això sobreviurà als altres sistemes.

Crec en l'esperanto. crec que aquesta llengua és molt més valuosa del que els sembla a la majoria dels esperantistes. Crec que en un futur, l'esperanto resoldrà molts problemes de la humanitat, molts més dels que hom imagina ara, fins i tot més dels que imaginen els nostres simpatitzants. Penso que l'esperanto ens lliurarà de molts patiments dels que encara no som gaire conscients i que són deguts a la manca d'una eina per a la comprensió mútua.

Claude Piron.

*el parèntesi és meu, donada l'ambigüitat de l'expressió "compassió"
La foto que acompanya el text pertany a la Viquipèdia.

Fragment del llibre: "Vojaĝo en Esperanto-lando" lliçó 3.

Cant coral en esperanto

Si no heu sentit mai com sona l'esperanto cantat de forma coral, aquí teniu un tast. El mateix títol del tema està també en esperanto, La memoro de la ŝtonoj (La memòria de les pedres). Si voleu veure una aplicació subtitulada, hi ha un altre video. Nota: en esperanto és la introducció, més endevant la llengua canvia a l'anglès.

Comunicat de l'Associació Catalana d'Esperanto al voltant de la nova llei de l'Aragó

L’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto*CAT) condemna de manera enèrgica la derogació de la Llei de llengües d’Aragó i la perversa i ridícula denominació de LAPAPYP i LAPAO a l’aragonès i al català respectivament, llengües amenaçades que entren en un periode greu d’extinció.
Ens preguntem també per què no ha canviat de nom el castellà.
La comunitat acadèmica internacional sap que les llengües pròpies de la comunitat autònoma d’Aragó són l’aragonès, el català i el castellà.
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.
Seguint les passes de l’Institut d’Estudis Catalans, Esperanto*CAT dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.
Manifestem el nostre suport als 45.000 parlants de català i als 20.000 parlants d’aragonès, que acaben de patir un revés als seus drets lingüísics i denunciem el cinisme i el sarcasme, per no dir humor negre, amb el que el Partit Popular, amb el suport del PAR, està duent a terme aquest lingüicidi ridiculitzant.
Saludem tots els catalanoparlants de la Franja i els aragonesoparlants d’Aragó, així com tota la gent amb consciència lingüística del país, que ha fet literatura, audiovisuals, revistes, diaris, teatre, còmics i han treballat per portar la llengua pròpia a l’escola. Els mostrem el nostre reconeixement per la feina feta i els encoratgem a seguir endavant amb llur tasca, si cal, desobeint la llei; una llei injusta i ridícula que no només va contra els drets lingüístics –per tant drets humans–, sinó que a més a més se’n burla.

Font: Esperanto.cat

Un oasi de pau a Israel

A mig camí entre Jerusalem i Tel-Aviv hi ha una vila cooperativa on conviuen arabs palestins i jueus, anomenada en esperanto La Pacoazo (Neve-Shalom / Wahat al-Salam). Va ser fundada a començaments dels anys 70, sobre uns terrenys llogats al monestir de Latrun. Al voltant del 2002 hi vivien 40 famílies i 10 més estaven construint-t'hi les seves llars.
A La Pacoazo es mostra com és possible la convivència entre jueus i palestins en base a la mútua acceptació, respecte i col·laboració. Autoadministrats de forma democràtica, la comunitat no està lligada a cap partit o moviment polític. Les principals iniciatives dutes a terme són: un espai comunitari per a bebès, un jardí d'infancia, una escola de grau elemental, un institut de la pau, un centre d'acollida i un centre per a la pluralitat espiritual.
Per a més informació i notícies actualitzades en diferents idiomes poder anar a  http://www.nswas.com/