Pàgines

divendres, 30 de juliol del 2010

dimarts, 27 de juliol del 2010

dimecres, 21 de juliol del 2010

Anarco-efemèrides

- Surt Mondcivitano: El 20 de juliol de 1956 surt al Japó el número tres del periòdic bilingüe japonès-esperanto Mondcivitano. Organo de Mondcivitanoj k militrezistantoj en Japania (Ciutadà del Món). Publicat per l'anarquista japonès Taiji Yamaga, era una publicació antimilitarista afiliada a la Internacional dels Resistents a la Guerra.

Font:

http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/89298

dissabte, 17 de juliol del 2010

Festival nunOff

L'oratori de Sant Felip Neri acull el festival de creació emergent | la proposta

Els artistes del demàInternacional, interdisciplinari i intercultural. Amb tres paraules s'autodefineix el Festival de Creació Emergent de Barcelona que, de manera col·loquial, també es coneix com a nunOff, en referència a l'esperanto, idioma en què la paraula nun significa contemporani.

La ballarina Victoria Pérez Miranda torna aquest any després d'interpretar 'El último domingo de octubre' en la primera edició de nunOff.

Informació publicada en la página 34 de la secció de cv El día por delante de l'edició impresa del dia 15 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

El claustre de l'Oratori de Sant Felip Neri, un meravellós pati amb albercoquers i palmeres amagat entre els carrerons i places del barri de Gràcia, acull la segona edició d'aquest festival.

Des d'avui fins al 7 d'agost, al llarg de 16 nits, habitualment de dijous a dissabte, nunOff descobreix espectacles de dansa, actuacions musicals, projeccions de fotografies i d'audiovisuals i peces de teatre petites però ambicioses pel fet d'avançar-se al futur, tenir un estil propi i sobretot, ser inèdites i sorprendre.

El festival és una iniciativa del grup nunArt, un inquiet i intuïtiu col·lectiu artístic dedicat a la creació contemporània del qual formen part Mariona Castillo, Clara Bes, Miquel Barcelona, Gisela Creus i Gemma Martínez.

Castillo assegura que la proposta de nunArt és única a Barcelona per fixar la mirada en el més emergent. «Cada nit hi ha una programació doble amb múltiples disciplines», indica la cantant, que avui inaugura el festival amb el grup de dansa Almu Lua. La vetllada promet.

Font de l'article: El Periódico

dimecres, 14 de juliol del 2010

Esperanto universitari a Xina

El propassat 19 de juny, va tenir lloc l'exàmen d'anglès universitari de nivell 6, el més alt dins el sistema educatiu xinès. La part oral de l'exàmen va tenir com a protagonista l'esperanto.
Un home i una dona no xinesos van llegir en veu alta un texte en el qual es feia una presentació de l'autor de l'esperanto, l'evolució i el paper de l'esperantisme, influència de Xina en l'esperanto i l'orígen de les paraules de l'esperanto.
Després d'escoltar el text, els estudiants van haver de respondre a tres preguntes:
1- Què ens han dit sobre l'esperanto?
2- Com el moviment internacional ha incidit en l'ús de l'esperanto?
3- Què ens han dit sobre l'esperanto a Xina?

L'exercisi va tenir una durada de tres minuts. Alguns estudiants de la universitat de Liaoning, que havien escollit l'esperanto i la seva història com a assignatura optativa també van participar en l'exàmen.
Poc després una estudiant es va posar en contacte amb la seva professora d'esperanto i li va comentar: "Gràcies al curs d'esperanto de la universitat m'ha estat fàcil respondre a les tres preguntes, tot i que havia tingut alguna dificultat per entendre algunes paraules del text."

Informe de Wu Guojiang
amikeco999@21cn.com
Font de la publicació: Ret-Info

dimarts, 13 de juliol del 2010

Quí va ser: Taiji Yamaga

Taiji Yamaga: El 26 de juny de 1892 neix a Kyoto (Kansai, Honshu, Japó) el militant anarcopacifista i esperantista Taiji Yamaga. Era fill de Zembei Yamaga, que en 1874 va crear la primera impremta de Kyoto i que, universalista a ultrança, dividia el seu temps entre la tipografia, el pinzell amb el qual confeccionava versos haiko i la vareta amb la qual ensenyava en una escola confuciana; la impremta finalment va fer fallida per mor que la conservadora societat japonesa s'estimava més els serveis dels tradicionals cal·lígrafs professionals. Amb 16 anys Taiji Yamaga es va instal·lar a Tòquio, on treballarà d'impressor i descobrirà l'anarquisme i l'esperanto, formant part de la Japana Esperantista Asocio (JEA, Associació Esperantista Japonesa), de la qual esdevindrà ràpidament secretari. En 1910, quan l'Estat japonès va intentar eradicar l'anarquisme, encara és molt jove i no figura en la llista de militants buscats per la policia i l'exèrcit, escapant així de la forca, i fugint de la repressió primer a Formosa i després a Xina. Instal·lat a Xangai a partir de juliol de 1913, va esdevenir col·laborador de l'anarcopacifista Shi Pho i del periòdic bilingüe xinès-esperanto Ming Sing / La Voco de la Popolo (La Veu del Poble), encarregant-se de la secció en esperanto. Va publicar La conquesta del pa, de Kropotkin --encara que va desaprovar durant la Gran Guerra les posicions bel·licistes del «Manifest dels Setze»--, i L'Evangeli de l'hora, de Paul Berthelot. Va tornar al Japó, on es va unir amb sa companya Mika, amb qui tindrà un fill i una filla. En 1919 va ser detingut, amb altres, per haver publicat clandestinament llibres de Kropotkin i de Kotoku a Tòquio. En 1927 va retornar amb Sanshirô Ishikawa a Xina, on va treballar en una fàbrica d'agulles de gramòfons; Xangai estava aleshores en plena efervescència revolucionària. Va fer de professor d'esperanto a la Universitat del Treball a partir d'agost de 1927 i va desenvolupar una intensa activitat llibertària que es palesa en la seva ingent correspondència. Les idees anarquistes i especialment el pensament kropotkià són aleshores presents a les grans ciutats xineses; però la presència de les tropes d'ocupació japoneses a Xina l'obliguen a deixar el continent per les Filipines, on treballarà com a redactor del periòdic Manila Nichi Shimbun, enfocat a la colònia japonesa exiliada a Manila durant la II Guerra Mundial. En aquell temps realitzarà el primer diccionari tagal-japonès. En acabar la guerra, va retornar al Japó, on prendrà part activa en el reviscolament de l'anarquisme i especialment en la creació el 12 de maig de 1946 de la Federació Anarquista Japonesa (FAJ), i per les seves competències poliglotes en va ser designat secretari de Relacions Internacionals. També va ser secretari general de l'FAJ en nombroses ocasions i va col·laborar en el periòdic anarquista Heimin Shimbun, que apareixerà a partir del 15 de juliol de 1946, i en Kuro Hata, òrgan de l'FAJ escrit en «Hira Gana», sistema sil·làbic japonès escrit en ideogrames xinesos. En 1946 també va participar en la redacció de la revista esperantista SenÅýtatano, que en esperanto significa «membre de cap Estat, apàtrida», que editaven en l'exili Víctor García i Eduardo Vivancos i que era l'òrgan d'expressió de la Federació Internacional de Joventuts Llibertàries. Com a militant pacifista i admirador de Gandhi, va participar activament en la War Resister's International (IWR, Internacional dels Resistents a la Guerra) i assistirà el desembre de 1960 al X Congrés de l'IWR a Gandhigram (Índia); també publicarà el periòdic japonès-esperanto Mondcivitano (Ciutadà del Món), òrgan de l'IWR. Admirador del filòsof xinès fundador del taoisme Lao Tse, escriurà un llibre divulgador de les seves doctrines i traduirà en 1957, després de tres intents, el Tao-Teking laotsià a l'esperanto. A partir de 1961 patirà una apoplexia que el deixarà mobilitzat, però així i tot, descartant el suïcidi, continuarà fins a la mort, el 6 de desembre de 1970, propagant el moviment anarquista japonès.
Font original: http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/88330

diumenge, 11 de juliol del 2010

Manifestació 10-J

Més imatges clicant la foto

dissabte, 3 de juliol del 2010

Ai Dalai - Avui (6/7/10) fa 75 anys, felicitats!



El Dalai Lama ja té un Tintín en esperanto (Tinĉjo en Tibeto) demana un també tu :-)

dijous, 1 de juliol del 2010