Els nudistes de Sant Sebastià continuen les protestes
Actualitzat el 21.08.2011 a les 15:00
Continuen les protestes del col·lectiu naturista de Barcelona a la platja de Sant Sebastià. El grup reivindica el dret a seguir practicant el nudisme en aquesta zona. L'Ajuntament vol prohibir aquesta pràctica per la gran afluència de gent a la platja des de que s'hi va construir l'hotel W.
A més a més dels cartells, que ja són habituals a la platja, avui han alçat un estel amb l’emblema dels “indignats”, col·lectiu que també s’ha sumat a la protesta. Durant el dia d’avui, es duran a terme altres activitats com ara, un curs d’Esperanto, on s’hi podrà sumar aquell qui vulgui.
Font: BTV notícies
dimarts, 23 d’agost del 2011
divendres, 19 d’agost del 2011
Tarragono esperanta
JORDI ROVIRA SORIANO - 12/08/2011
En biografies de Zamenhof es descriu l'estada a Tarragona com un fet casual, per problemes del tren
El 14 de setembre de 1909 l´estació de Tarragona es vestia de gala per acollir una personalitat de relleu mundial, tot i que la seva presència es va limitar al recinte ferroviari. L´il · lustre visitant va limitar-se a aprofitar una aturada tècnica del tren en què viatjava per rebre els honors dels seus admiradors tarragonins. Era Lluís Llàtzer Zamenhof (Bielystock, 1859-Varsòvia, 1917), un metge oculista polonès que el 1887 havia inventat l´esperanto, la llengua internacional, que per aquells anys guanyava adhesions de tot arreu. L´associació tarragonina que promovia el nou idioma, Tarragono Esperanta, es va personar a l´estació amb la seva bandera per presentar els respectes al doctor Zamenhof i senyora, i al centenar llarg d´esperantistes de diverses nacionalitats que, des de Barcelona, anaven a València per visitar una exposició sobre el tema. A l´estació s´hi va desplaçar una comitiva de l´Ajuntament i es lliurà un obsequi al doctor polonès. Un àlbum de fotografies de la ciutat amb un centenar d´imatges va ser el regal que Zamenhof es va endur de Tarragona amb la promesa que, quan les seves moltes obligacions li ho permetessin, volia visitar la ciutat més extensament. Les presentacions protocol · làries les va fer el president de l´associació tarragonina, Josep Vidal, caporal del regiment de Luchana, que va dialogar amb el mestre i va introduir els representants municipals. També va prendre la paraula l´esperantista local Joan Solé Granell, que va complimentar la resta de visitants entre els quals es comptaven el general francès Mr. Sébert i senyora, el senyor Alfonso Sabadell, vicepresident del cinquè congrés esperantista universal de Barcelona, i el senyor Anglada, de l´associació Espero Kataluna. Després de la parada a Tarragona, Zamenhof i la resta de la comitiva esperantista van prosseguir el seu viatge en direcció a València havent rebut el càlid acolliment dels seus seguidors locals. ...Font: La Vanguardia
dimecres, 17 d’agost del 2011
Aprendre esperanto a la carta
Si encara et queden uns dies de vacances, ara tens l'oportunitat de començar a aprendre la llengua internacional escollint el mètode que més t'agradi del portal: esperanto, la lingvo de la mondo
divendres, 12 d’agost del 2011
Un nou llibre sobre l'esperanto
Joan Català ens convida a conèixer l'esperanto
Joan Català acaba de publicar el llibre "Por qué tus hijos deberian comer más coliflores y aprender un poco de Esperanto", amb la col·laboració de la distri Comú. Al llarg de les més de 220 pàgines Joan tracta de fer-nos una aproximació amable, actual i atractiva a la llengua de Zamenhof. Un text que serveix com a punt de partida i connexió amb l'Esperanto per totes aquelles persones que senten curiositat per aquesta llengua, així com també per aquelles persones esperantistes que desitgen aproximar-se a una lectura sobre l'Esperanto des d'una perspectiva inquieta i motivadora. Sobre l'autor, Joan Català, comentar que està vinculat a diferents col·lectius socials de la Plana, ha format part del col·lectiu editor del Indymedia La Plana i Barcelona, seguidor i involucrat a diferents Hackmeetings, així com també ha format part de diversos projectes musicals "hardcoretes". Per tal de presentar-vos el seu llibre, ací us deixem una breu entrevista amb aquest esperantista llibertari de Benicàssim.
1.Pots comentar una mica com sorgeix la idea d'aquest llibre?
La idea sorgeix per dos motius principals. El primer motiu és perquè sóc una persona molt creativa a qui li agrada sempre fer cosetes i materialitzar projectes per tal d'experimentar amb projectes polítics i generar debats entre la societat en la que he nascut, a Castelló de la Plana. El segon motiu és perquè, sincerament, n'estic prou fart de que molta gent, sense cap evidència ni dades demostrables ni coneixements sobre lingüística, neguen a la llengua internacional esperanto demonizant-la com al passat van fer Stalin i Hitler. I he volgut fer un intent d'apropar la idea de la llengua internacional amb un llibre senzill, divertit i per a tots els públics.
2.Al llibre trobem que fas un plantejament prou accessible d'introducció i pressa de contacte amb aquesta llengua auxiliar. Quina intenció tens amb aquest treball? Estàs content amb el resultat?
És el que acabe de comentar, n'estic content perquè és el que pretenia des del començament. Des de fa uns anys me n'adono que al moviment anarquista, o al moviment esperantista, o al moviment pel programari lliure (o a d'altres) predomina el talibanisme. I crec que les nostres idees són meravelloses, però moltes vegades no sabem comunicar de manera correcta i fàcil les nostres idees. Jo vaig imitar la tasca del divulgador científic català Eduard Punset, un home que amb un llenguatge per a tots els públics ha arribat a explicar qüestions de cosmologia, de neurologia i de física teorica avançada a totes les televisions de totes les cases. Eduard Punset fa molt bé aquesta tasca de la difusió, aleshores. I jo he volgut, d'alguna manera i al meu nivell, imitar algunes de les coses que ell fa: un llenguatge senzill, una temàtica atractiva i un format gràfic modern. Ah! i per cert, el responsable del disseny gràfic del llibre és en Tòfol, de la Distri COMÚ, a qui li estaré eternament agraït.
3.Com comences a interessar-te per la comunicació i la llengua Esperanto?
A partir d'alguns articles que vaig llegir al diari de CNT a l'any 2001, més o menys, quan vam crear una secció d'estudiants als SOV de La Plana. A ningú més li va captivar la idea, però jo vaig veure, ràpidament, que es tractava d'una eina per a la comunicació molt revolucionària, lògica i fàcil d'aprendre.
4.Al llibre exposes algunes raons per aprendre Esperanto. Per les persones que no coneguen aquesta llengua: podries fer ací un breu resum dels atractius i punts a favor per aprendre llengua?
Ara podria comentar-te motius propedèutics i perquè l'esperanto t'ajuda a aprendre nous idiomes o fins i tot la teua llengua materna, o podríem parlar de motius econòmics i perquè l'esperanto ajudaria a estalviar diners que destinem a la comunicació i a l'aprenentatge de nous idiomes i en realitat els podríes dedicar a aprendre a tocar el violí o a comprar-te un monopatí o a convidar a la teua parella a unes vacances exòtiques a Àfrica. Podríem parlar dels motius ètics i parlar-te de que els drets lingüístics són drets universals i podríem defensar la Democràcia Lingüística on nosaltres ens posicionem de manera radical a favor de que cada persona té el dret a parlar en la seua llengua materna i que cal defensar els drets indígenes o locals de les cultures minoritzades, podríem parlar de l'Associació Universal Apàtrida o Anacional (SAT) i la ideologia cosmopolita que aquesta defensa, podríem parlar de que amb la llengua internacional esperanto podem tenir amics de tots els països i aprendre de les seues cultures... però vaig a dir-te l'exemple més pràctic per als temps actuals: l'anglès o el polonès o el xinès s'apren en uns 4 anys. L'esperanto en 6 messos. Jo em vaig fer esperantista perquè sóc unapersona lògica.
5.Un dels punts forts de l'Esperanto que descrius al llibre és la seua senzillesa per aprendre'l. Ens pots comentar això una mica?
Sí clar, aquest és el principal motiu que em va atraure de la llengua internacional, la senzillesa. L'esperanto és una llengua regular amb setze regles, no té excepcions, i té un sistema d'afegir sufixes i prefixes que, a partir d'arrels, creen noves paraules i noves significacions amb molta facilitat i profunditat en la matització de la significància d'allò que volem dir. A més a més, s'escriu com es pronuncia i es pronuncia com s'escriu. I la sonoritat és molt senzilla i l'entonació pareguda a la "cançó" que fan els italians al parlar. Però si comences a estudiar anglès o xinés o qualsevol llengua eslava, te n'adones que la pronunciació és molt complexa, la gramàtica molt irregular i l'escriptura no es correspon amb la pronunciació, veritat?
6.En un món com l'actual, amb un desenvolupament tan gran dels nous mitjans de comunicació, i amb aquests de rebot un protagonisme especial de llengues majoritàries com l'anglès o el castellà, ¿quin
paper pot jugar l'Esperanto?
Al món n'hi han 6.000 llengües. Que l'anglès o el castellà siguen les llengües majoritàries no significa que el txec o el finlandés o el japonés van a desaparèixer. En allò relatiu a la llengua internacional et diré que l'esperanto és viu a Twitter, a Facebook, a Youtube, a Flickr, a Yahoo, a Google, etc. Hi ha mitjans de comunicació que fan servir l'esperanto, hi ha mitjans nacionals de comunicació que fan traduccions de les seues notícies a l'esperanto, n'hi ha mitjans de comunicació purament esperantistes, i el moviment esperantista té moltes webs, ràdios, associacions i projectes telemàtics que hauguren la continuitat de la llengua, tot i que els mitjans de comunicació majoritaris no ho esmenten.
Al món actual totes les coses que promouen la llibertat estan en perill. També internet està en perill, i tots els Governs i entitats de gestió dels mal anomenats "drets de propietat intelectual" volen regular internet i limitar-la fins al punt de convertir-la en una "tele" més. Però no per aquest motiu nosaltres anem a deixar de promoure la llibertat a la xarxa, no? Precisament quan veiem que el món va malament és quan hem de lluitar més activament i defensar la llibertat amb intel·ligència i creativitat.
7.A principis i mitjans del segle XX l'Esperanto va tenir cert protagonisme i reconeixement dins dels cercles dels moviments obrers (atenus, sindicalisme combatiu,...). Com veus en l'actualitat la presència o reconeixement de l'Esperanto dins dels moviments socials dels nostres dies?
Evidentment no està tan propagat com a principis del segle XX, però molta gent li té simpatia a la llengua internacional. Crec que la formació i la divulgació ha de ser una de les prioritats de la gent anarquista i esperantista, i també ha sigut una motivació meua per a crear aquest llibre. Jo crec que hi ha moltes raons que ens motiven a lluitar per allò que creiem; crec que cal eixir de l'armari i expressar les coses amb total naturalitat i no amb la ràbia i victimisme que molts anarquistes fan sovint, cal sentir-se orgullós de les idees de les que som portadors, perquè són idees que naixen a partir de la igualtat i de l'amor. Jo n'estic molt orgullós, allà on vaig i estiga amb qui estiga.
8.Una forma d'aprendre una llengua és escoltar-la, i en el cas de l'Esperanto un bon recurs pot ser la música. Tu que també has tingut la teua faceta musical, ¿ens podries recomanar alguns grups o solistes que canten en Esperanto i així acostumar les nostres oïdes a la seua sonoritat?
JoMo, de Tolousse, que el vaig convidar a actuar a Benicàssim i la va liar molt guapa és un tio genial, canta en unes vint o vint-i-dos llengües i fa música llibertària amb el rollo rock'n'roll. Persone és una penya de Suècia i fan un pop-rock prou xulo, a mi m'agraden. La Porkoj, d'Argentina, són la bomba, m'encanten. Dolcxamar són una penya de Finlàndia que fan hip-hop, però personalment preferisc el hip-hop francés o espanyol. Krio de morto són uns polonesos que fan hardcore-punk molt contundent. I ja per acabar recomane Pitchismo, una altra penya de Ucraïna que fan hardcore-punk anarquista.
9.Doncs això és tot; si vols afegir alguna cosa més...
Gràcies per l'entrevista i per la difusió de la idea. Jo sóc de l'escola del "hazlo tu mismo", així que estic encantat de participar amb vosaltres. Salut i llibertat. Sano kaj libereco.
MÉS INFO: http://www.colifloresyesperanto.es/
http://www.districomu.org/
Joan Català acaba de publicar el llibre "Por qué tus hijos deberian comer más coliflores y aprender un poco de Esperanto", amb la col·laboració de la distri Comú. Al llarg de les més de 220 pàgines Joan tracta de fer-nos una aproximació amable, actual i atractiva a la llengua de Zamenhof. Un text que serveix com a punt de partida i connexió amb l'Esperanto per totes aquelles persones que senten curiositat per aquesta llengua, així com també per aquelles persones esperantistes que desitgen aproximar-se a una lectura sobre l'Esperanto des d'una perspectiva inquieta i motivadora. Sobre l'autor, Joan Català, comentar que està vinculat a diferents col·lectius socials de la Plana, ha format part del col·lectiu editor del Indymedia La Plana i Barcelona, seguidor i involucrat a diferents Hackmeetings, així com també ha format part de diversos projectes musicals "hardcoretes". Per tal de presentar-vos el seu llibre, ací us deixem una breu entrevista amb aquest esperantista llibertari de Benicàssim.
1.Pots comentar una mica com sorgeix la idea d'aquest llibre?
La idea sorgeix per dos motius principals. El primer motiu és perquè sóc una persona molt creativa a qui li agrada sempre fer cosetes i materialitzar projectes per tal d'experimentar amb projectes polítics i generar debats entre la societat en la que he nascut, a Castelló de la Plana. El segon motiu és perquè, sincerament, n'estic prou fart de que molta gent, sense cap evidència ni dades demostrables ni coneixements sobre lingüística, neguen a la llengua internacional esperanto demonizant-la com al passat van fer Stalin i Hitler. I he volgut fer un intent d'apropar la idea de la llengua internacional amb un llibre senzill, divertit i per a tots els públics.
2.Al llibre trobem que fas un plantejament prou accessible d'introducció i pressa de contacte amb aquesta llengua auxiliar. Quina intenció tens amb aquest treball? Estàs content amb el resultat?
És el que acabe de comentar, n'estic content perquè és el que pretenia des del començament. Des de fa uns anys me n'adono que al moviment anarquista, o al moviment esperantista, o al moviment pel programari lliure (o a d'altres) predomina el talibanisme. I crec que les nostres idees són meravelloses, però moltes vegades no sabem comunicar de manera correcta i fàcil les nostres idees. Jo vaig imitar la tasca del divulgador científic català Eduard Punset, un home que amb un llenguatge per a tots els públics ha arribat a explicar qüestions de cosmologia, de neurologia i de física teorica avançada a totes les televisions de totes les cases. Eduard Punset fa molt bé aquesta tasca de la difusió, aleshores. I jo he volgut, d'alguna manera i al meu nivell, imitar algunes de les coses que ell fa: un llenguatge senzill, una temàtica atractiva i un format gràfic modern. Ah! i per cert, el responsable del disseny gràfic del llibre és en Tòfol, de la Distri COMÚ, a qui li estaré eternament agraït.
3.Com comences a interessar-te per la comunicació i la llengua Esperanto?
A partir d'alguns articles que vaig llegir al diari de CNT a l'any 2001, més o menys, quan vam crear una secció d'estudiants als SOV de La Plana. A ningú més li va captivar la idea, però jo vaig veure, ràpidament, que es tractava d'una eina per a la comunicació molt revolucionària, lògica i fàcil d'aprendre.
4.Al llibre exposes algunes raons per aprendre Esperanto. Per les persones que no coneguen aquesta llengua: podries fer ací un breu resum dels atractius i punts a favor per aprendre llengua?
Ara podria comentar-te motius propedèutics i perquè l'esperanto t'ajuda a aprendre nous idiomes o fins i tot la teua llengua materna, o podríem parlar de motius econòmics i perquè l'esperanto ajudaria a estalviar diners que destinem a la comunicació i a l'aprenentatge de nous idiomes i en realitat els podríes dedicar a aprendre a tocar el violí o a comprar-te un monopatí o a convidar a la teua parella a unes vacances exòtiques a Àfrica. Podríem parlar dels motius ètics i parlar-te de que els drets lingüístics són drets universals i podríem defensar la Democràcia Lingüística on nosaltres ens posicionem de manera radical a favor de que cada persona té el dret a parlar en la seua llengua materna i que cal defensar els drets indígenes o locals de les cultures minoritzades, podríem parlar de l'Associació Universal Apàtrida o Anacional (SAT) i la ideologia cosmopolita que aquesta defensa, podríem parlar de que amb la llengua internacional esperanto podem tenir amics de tots els països i aprendre de les seues cultures... però vaig a dir-te l'exemple més pràctic per als temps actuals: l'anglès o el polonès o el xinès s'apren en uns 4 anys. L'esperanto en 6 messos. Jo em vaig fer esperantista perquè sóc unapersona lògica.
5.Un dels punts forts de l'Esperanto que descrius al llibre és la seua senzillesa per aprendre'l. Ens pots comentar això una mica?
Sí clar, aquest és el principal motiu que em va atraure de la llengua internacional, la senzillesa. L'esperanto és una llengua regular amb setze regles, no té excepcions, i té un sistema d'afegir sufixes i prefixes que, a partir d'arrels, creen noves paraules i noves significacions amb molta facilitat i profunditat en la matització de la significància d'allò que volem dir. A més a més, s'escriu com es pronuncia i es pronuncia com s'escriu. I la sonoritat és molt senzilla i l'entonació pareguda a la "cançó" que fan els italians al parlar. Però si comences a estudiar anglès o xinés o qualsevol llengua eslava, te n'adones que la pronunciació és molt complexa, la gramàtica molt irregular i l'escriptura no es correspon amb la pronunciació, veritat?
6.En un món com l'actual, amb un desenvolupament tan gran dels nous mitjans de comunicació, i amb aquests de rebot un protagonisme especial de llengues majoritàries com l'anglès o el castellà, ¿quin
paper pot jugar l'Esperanto?
Al món n'hi han 6.000 llengües. Que l'anglès o el castellà siguen les llengües majoritàries no significa que el txec o el finlandés o el japonés van a desaparèixer. En allò relatiu a la llengua internacional et diré que l'esperanto és viu a Twitter, a Facebook, a Youtube, a Flickr, a Yahoo, a Google, etc. Hi ha mitjans de comunicació que fan servir l'esperanto, hi ha mitjans nacionals de comunicació que fan traduccions de les seues notícies a l'esperanto, n'hi ha mitjans de comunicació purament esperantistes, i el moviment esperantista té moltes webs, ràdios, associacions i projectes telemàtics que hauguren la continuitat de la llengua, tot i que els mitjans de comunicació majoritaris no ho esmenten.
Al món actual totes les coses que promouen la llibertat estan en perill. També internet està en perill, i tots els Governs i entitats de gestió dels mal anomenats "drets de propietat intelectual" volen regular internet i limitar-la fins al punt de convertir-la en una "tele" més. Però no per aquest motiu nosaltres anem a deixar de promoure la llibertat a la xarxa, no? Precisament quan veiem que el món va malament és quan hem de lluitar més activament i defensar la llibertat amb intel·ligència i creativitat.
7.A principis i mitjans del segle XX l'Esperanto va tenir cert protagonisme i reconeixement dins dels cercles dels moviments obrers (atenus, sindicalisme combatiu,...). Com veus en l'actualitat la presència o reconeixement de l'Esperanto dins dels moviments socials dels nostres dies?
Evidentment no està tan propagat com a principis del segle XX, però molta gent li té simpatia a la llengua internacional. Crec que la formació i la divulgació ha de ser una de les prioritats de la gent anarquista i esperantista, i també ha sigut una motivació meua per a crear aquest llibre. Jo crec que hi ha moltes raons que ens motiven a lluitar per allò que creiem; crec que cal eixir de l'armari i expressar les coses amb total naturalitat i no amb la ràbia i victimisme que molts anarquistes fan sovint, cal sentir-se orgullós de les idees de les que som portadors, perquè són idees que naixen a partir de la igualtat i de l'amor. Jo n'estic molt orgullós, allà on vaig i estiga amb qui estiga.
8.Una forma d'aprendre una llengua és escoltar-la, i en el cas de l'Esperanto un bon recurs pot ser la música. Tu que també has tingut la teua faceta musical, ¿ens podries recomanar alguns grups o solistes que canten en Esperanto i així acostumar les nostres oïdes a la seua sonoritat?
JoMo, de Tolousse, que el vaig convidar a actuar a Benicàssim i la va liar molt guapa és un tio genial, canta en unes vint o vint-i-dos llengües i fa música llibertària amb el rollo rock'n'roll. Persone és una penya de Suècia i fan un pop-rock prou xulo, a mi m'agraden. La Porkoj, d'Argentina, són la bomba, m'encanten. Dolcxamar són una penya de Finlàndia que fan hip-hop, però personalment preferisc el hip-hop francés o espanyol. Krio de morto són uns polonesos que fan hardcore-punk molt contundent. I ja per acabar recomane Pitchismo, una altra penya de Ucraïna que fan hardcore-punk anarquista.
9.Doncs això és tot; si vols afegir alguna cosa més...
Gràcies per l'entrevista i per la difusió de la idea. Jo sóc de l'escola del "hazlo tu mismo", així que estic encantat de participar amb vosaltres. Salut i llibertat. Sano kaj libereco.
MÉS INFO: http://www.colifloresyesperanto.es/
http://www.districomu.org/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)