dimecres, 30 de maig del 2012
divendres, 25 de maig del 2012
L'esperanto presentat a Andorra
Els passats 18 i 19 de maig un grup d’esperantistes occitans, amb
l’ajut de l’Associació Catalana d’Esperanto, van presentar l’esperanto a
Andorra amb la intenció de fer-hi reviure el moviment esperantista.
El 18 de maig una presentació i exposició es va fer al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. L’endemà es va instaŀlar una parada en una fira que celebrava el dia mundial de la diversitat cultural.
A part de la visita d’autoritats andorranes, força gent va visitar la paradeta i fins i tot es va mostrar interès en fer reviure el desparegut grup esperantista del Principat. Almenys 15 persones s’hi van mostrar interessades per la qual cosa s’ha convocat una reunió després de l’estiu.
Font: Associació Catalana d'Esperanto
El 18 de maig una presentació i exposició es va fer al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. L’endemà es va instaŀlar una parada en una fira que celebrava el dia mundial de la diversitat cultural.
A part de la visita d’autoritats andorranes, força gent va visitar la paradeta i fins i tot es va mostrar interès en fer reviure el desparegut grup esperantista del Principat. Almenys 15 persones s’hi van mostrar interessades per la qual cosa s’ha convocat una reunió després de l’estiu.
Font: Associació Catalana d'Esperanto
dimarts, 22 de maig del 2012
Dia Internacional dels Museus al Museu d’Esperanto de Subirats
Com molts d’altres centres del món, el Museu
d’Esperanto de Subirats (MES) també s’afegeix a la celebració del Dia
Internacional dels Museus 2012 (18 de maig) #DIM2012.
Enguany s’ofereix la possibilitat de visitar el Museu de manera gratuïta durant els dies 19, 20 i 26 de maig. Els recordem que obrim les nostres sales cada dissabte i diumenge en una visita guiada que s’inicia a les 13h. El Museu ofereix també la possibilitat de concertar altres horaris de visita.
La celebració no es limita a obrir les portes físiques del Museu a tots els interessats sino que es prolongarà i ampliarà participant en diferents activitats en les que les xarxes socials són protagonistes. Per una banda, en els propers dies el Museu aportarà una obra del seu fons al “Museu Ideal de Catalunya”, una proposta de Patrimoni. Gencat que utilitza el suport de la xarxa social Pinterest com a contenidor de les obres més destacades de museus i centres d’arreu de Catalunya. Per una altra banda, participarà en el viquiprojecte “Una joia del Museu 2012″, en el que s’elaborarà una fitxa d’algun element destacat del Museu que s’incorporarà a Viquipèdia.
L’objectiu de totes aquestes accions és apropar el món dels museus als ciutadans i compartir-hi el coneixement i la riquesa patrimonial que custodien. En aquest cas, el Museu d’Esperanto de Subirats vol incidir en el valor singular del seu divers fons, eina essencial per descobrir la història del moviment esperantista a Catalunya. Totes les activitats programades compten amb el suport del Patronat de Turisme de Subirats i l’Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats.
Els recordem que el Museu es troba al c/Zamenhof, 12 de Sant Pau d’Ordal, nucli de Subirats (Alt Penedès). Es tracta d’un centre de documentació esperantista de referència, amb una col.lecció que supera els 25.000 objectes.”
Font de la info: Cultura Penedès
Enguany s’ofereix la possibilitat de visitar el Museu de manera gratuïta durant els dies 19, 20 i 26 de maig. Els recordem que obrim les nostres sales cada dissabte i diumenge en una visita guiada que s’inicia a les 13h. El Museu ofereix també la possibilitat de concertar altres horaris de visita.
La celebració no es limita a obrir les portes físiques del Museu a tots els interessats sino que es prolongarà i ampliarà participant en diferents activitats en les que les xarxes socials són protagonistes. Per una banda, en els propers dies el Museu aportarà una obra del seu fons al “Museu Ideal de Catalunya”, una proposta de Patrimoni. Gencat que utilitza el suport de la xarxa social Pinterest com a contenidor de les obres més destacades de museus i centres d’arreu de Catalunya. Per una altra banda, participarà en el viquiprojecte “Una joia del Museu 2012″, en el que s’elaborarà una fitxa d’algun element destacat del Museu que s’incorporarà a Viquipèdia.
L’objectiu de totes aquestes accions és apropar el món dels museus als ciutadans i compartir-hi el coneixement i la riquesa patrimonial que custodien. En aquest cas, el Museu d’Esperanto de Subirats vol incidir en el valor singular del seu divers fons, eina essencial per descobrir la història del moviment esperantista a Catalunya. Totes les activitats programades compten amb el suport del Patronat de Turisme de Subirats i l’Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats.
Els recordem que el Museu es troba al c/Zamenhof, 12 de Sant Pau d’Ordal, nucli de Subirats (Alt Penedès). Es tracta d’un centre de documentació esperantista de referència, amb una col.lecció que supera els 25.000 objectes.”
Font de la info: Cultura Penedès
dissabte, 19 de maig del 2012
Una gran obra traduida de l'albanès a l'esperanto
Els parlants de la llengua internacional estan d’enhorabona, ja que s’acaba de publicar la traducció d’una de les grans obres de la literatura albanesa contemporània (i de la qual no existeix traducció en català): Lëkura e qenit. Amb el títol de «Hunda haŭto» (pell de gos), la noveŀla de Fatos Kongoli ha estat traduïda pel secretari de l’Associació de Mestres Esperantistes, Bardhyl Selimi. Es tracta de la primera d’una sèrie de publicacions impulsades pel traductor polonès Tomasz Chmielik, interessat a donar a conèixer els principals autors de la literatura albanesa. En aquest sentit, en preparació es troba també «El palau dels somnis», d’Ismail Kadare, així com un recull de poesies de Luljeta Lleshanaku.
Anteriorment, només hi havia publicada la història de Skanderberg, l’heroi nacional albanès, que va ser traduïda el 1929 per Cuk Simoni.
I és que en el període d’entreguerres l’esperanto va gaudir a Albània, com a molts altres països, d’un període d’expansió. Per iniciativa del llavors ministre d’educació, Rexhep Mitrovica, es va incloure la llengua internacional en els currículums de les escoles d’educació primària, tot i que aquesta mesura mai es va portar a la pràctica. Durant la dictadura comunista, l’esperanto va sobreviure a la universitat i a l’escola del ministeri de la construcció, on es calcula que hi haurien estudiant al volant de 450 esperantistes. En l’actualitat, la comunitat d’esperantistes albanesos torna a viure un període de creixement, tal i com mostren les traduccions d’autors com Kongoli, Kadare o Lleshanaku.
Font del text: Associació Catalana d'Esperanto
Font de la imatge: UEA
dijous, 17 de maig del 2012
Recordant: Joan Amades
La història que us explicaré avui és, com avui s’ha dit a l’acte
d’obertura del seu homenatge, la d’un “nen amb risc d’exclusió social”.
En Joan, nasqué un 23 de Juliol de 1890 al carrer Peu de la Creu del popular barri del Raval de Barcelona, que en aquelles dates seguia poblant-se de xemeneies fabrils i treballadors amuntegats.
Els seus pares foren com tants altres, emigrants del camp a la ciutat en un país que aleshores era cada cop més dual entre el camp i la ciutat (una dualitat que de gran, sabrà agermanar amb les seves obres).
El seu pare, en Blai Amades, va haver de deixar el seu ofici de serraller per qüestions de la mare es va dedicar a la calceteria després de perdre la feina a la fàbrica:
En no poder-lo mantenir, els pares van enviar en Joan a viure uns anys a Bot amb els avis i en tornar van fer un gran esforç per a dur-lo a l’escola Victor Hugo, que hagué de deixar als 9 anys per treballar al taller de drapaire mentre subsistien amb el sou de camàlic del pare i els treballs domèstics de la mare.
Així doncs en Joan es veié forçat a ser autodidacta, i malgrat els seus problemes visuals pels quals els pares li manaven no forçar la vista llegint, amagar-se sempre que podia acompanyat d’algun llibre i una lent. Una altra de les seves aficions era muntar espectacles de titelles per als seus amics de l’escala de veïns.
Aviat en Joan, en fer-se més grandet, aconseguí convertir la draperia en una llibreria de vell, imentre es perdia sovint entre els llibres dels Encants Nous de Sant Antoni.
A diferència dels intel•lectuals de l’època, els modernistes i noucentistes que es reunien als Quatre Gats o als palaus del Passeig de Gràcia, Ell es socialitzà al barri endinsant-se en la cultura popular. No coneixia els grans cafès ni les òperes. El seu món, com el de la majoria, era el dels romanços de cordill i les festes de carrer.
La seva set de cultura el portà a formar part de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on a més d’interessar-se per l’excursionisme i l’entomofília (sí, Enric, he dit entomofília...) Aprengué llengües com el francès, l’alemany, l’anglès, i la llengua que junt amb el seu català més defensà: l’Esperanto.
Aquella llengua de fraternitat universal inventada pel polonès Dr. Zamenhof que en ésser llengüa de ningú, pretenia ser la segona llengüa neutra de tothom per comunicar-se entre parlants de les altres apostant per la conservació i protecció de totes elles (especialment de les minoritzades), tocà a fons el jove en Joan, i de fet els seus ex-libiris encara en són testimoni.
L’esperantisme, i els seus valors fraternals i universalistes fou des d’aleshores pres per a Amades com un estil de vida, fins el punt de participar molt activament en l’”Universala Kongreso de Esperanto” barceloní de 1909 (de la que ja us avanço que en parlaré quan es celebri al setembre el seu centenari) i posteriorment arribar a ser president el 1923 de la Federació Catalana de Societats Esperantistes Catalanes.
Font: Altres Barcelones
En Joan, nasqué un 23 de Juliol de 1890 al carrer Peu de la Creu del popular barri del Raval de Barcelona, que en aquelles dates seguia poblant-se de xemeneies fabrils i treballadors amuntegats.
Els seus pares foren com tants altres, emigrants del camp a la ciutat en un país que aleshores era cada cop més dual entre el camp i la ciutat (una dualitat que de gran, sabrà agermanar amb les seves obres).
El seu pare, en Blai Amades, va haver de deixar el seu ofici de serraller per qüestions de la mare es va dedicar a la calceteria després de perdre la feina a la fàbrica:
"La meva mare era calcetera, havia treballat tota la seva vida en una fabrica de teixits de punt on ja hi treballava l'avia, i, quan la mare es va casar, li va donar feina a casa i repassava samarretes i les cosia a maquina. La vida dels meus pares era humil, tan humil com vulgueu, però amarada d'un gran amor familiar i d'un pregon afecte col•lectiu, però pobra molt pobra". Joan AMADES,Quan anava a estudi. Barcelona, Ed. Barcino, 1982, pag. 5-6.
En no poder-lo mantenir, els pares van enviar en Joan a viure uns anys a Bot amb els avis i en tornar van fer un gran esforç per a dur-lo a l’escola Victor Hugo, que hagué de deixar als 9 anys per treballar al taller de drapaire mentre subsistien amb el sou de camàlic del pare i els treballs domèstics de la mare.
Així doncs en Joan es veié forçat a ser autodidacta, i malgrat els seus problemes visuals pels quals els pares li manaven no forçar la vista llegint, amagar-se sempre que podia acompanyat d’algun llibre i una lent. Una altra de les seves aficions era muntar espectacles de titelles per als seus amics de l’escala de veïns.
Aviat en Joan, en fer-se més grandet, aconseguí convertir la draperia en una llibreria de vell, imentre es perdia sovint entre els llibres dels Encants Nous de Sant Antoni.
A diferència dels intel•lectuals de l’època, els modernistes i noucentistes que es reunien als Quatre Gats o als palaus del Passeig de Gràcia, Ell es socialitzà al barri endinsant-se en la cultura popular. No coneixia els grans cafès ni les òperes. El seu món, com el de la majoria, era el dels romanços de cordill i les festes de carrer.
La seva set de cultura el portà a formar part de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on a més d’interessar-se per l’excursionisme i l’entomofília (sí, Enric, he dit entomofília...) Aprengué llengües com el francès, l’alemany, l’anglès, i la llengua que junt amb el seu català més defensà: l’Esperanto.
Aquella llengua de fraternitat universal inventada pel polonès Dr. Zamenhof que en ésser llengüa de ningú, pretenia ser la segona llengüa neutra de tothom per comunicar-se entre parlants de les altres apostant per la conservació i protecció de totes elles (especialment de les minoritzades), tocà a fons el jove en Joan, i de fet els seus ex-libiris encara en són testimoni.
L’esperantisme, i els seus valors fraternals i universalistes fou des d’aleshores pres per a Amades com un estil de vida, fins el punt de participar molt activament en l’”Universala Kongreso de Esperanto” barceloní de 1909 (de la que ja us avanço que en parlaré quan es celebri al setembre el seu centenari) i posteriorment arribar a ser president el 1923 de la Federació Catalana de Societats Esperantistes Catalanes.
Font: Altres Barcelones
dimarts, 8 de maig del 2012
Taller d'esperanto a Terrassa
Setmana Cultural 2012 al Campus de Terrassa
Del 9 a l’11 de maig tindrà lloc al Campus de Terrassa la Setmana Cultural 2012. El programa d’activitats inclou la Marató Universitària de donació de sang, concerts, conferències, concursos, tallers, cursos, competicions esportives, el clàssic concurs de paelles, curses, cinema, castells i gimcanes, entre d’altres.
08/05/2012 La Marató Universitària de donació de sang, que tindrà lloc els dies 9 i 10 de maig a les dues escoles d’enginyeria del campus de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) a Terrassa és una de les principals novetats de la Setmana Cultural 2012. El Banc de Sang i Teixits de Catalunya instal·larà una unitat mòbil d’extracció al centre neuràlgic on tenen lloc la major part d’activitats d’aquesta setmana lúdica cultural per facilitar la donació de sang a totes els estudiants, els professorat i el personal d’administració i serveis que ho vulguin fer. Cada donació pot salvar tres vides.
Mesurador de participació amb premis
Aquest any els organitzadors de la Setmana Cultural han creat un sistema per incentivar l’estudiantat en la participació d’activitats. Es tracta d’un carnet mesurador de participació que es podrà adquirir a les delegacions. Per cada activitat que un estudiant realitzi, els responsables de la mateixa segellaran el carnet mesurador. A més, si l’estudiant participa en concursos, la classificació que obtingui també sumarà punts. Al final de la Setmana Cultural, els tres estudiants amb més punts seran obsequiats amb grans premis.
Concerts
Com cada any, l’oferta de concerts de la Setmana Cultural és àmplia i variada. Enguany participaran 10 grups musicals, entre els quals s’inclouen la Coral del Campus (dia 9, a les 14h) i Els Folls, una banda terrassenca fundada l’any 1965 considerada com el primer grup de rock català (dia 11, a les 15.30 hores).
Conferències
El ventall de conferències és també ampli i tracta diferents temàtiques: la independència de Catalunya, la transformació de l’actual sistema electoral, la ciència que hi ha darrera de la pel·lícula Star Wars, les matemàtiques de John Forbes Nash, l’associació NEXE, la nanotecnologia, la química, el paper de l’òptic i l’optometrista en una multinacional, i una sessió d’orientació professional al graduat en òptica i optometria.
Esports
Aquest curs hi ha quatre competicions esportives, la de bàsquet 3x3, voleibol, tennis taula i la tradicional cursa pel campus que tindrà lloc el dia 10 a les 11.20 h amb la sortida a la Facultat d’Òptica i Optometria i l’arribada a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa.
Concursos
Els organitzadors han convocat els més inversemblants i divertits concursos, com ara la cursa d’andròmines (dia 11, a les 13h), la guerra de pistoles d’aigua (dia 10, a les 13h) partides ràpides d’escacs (dia 10, a les 10h), la supergincana (dia 10, a les 15h), el concurs d’avions de paper (dia 9, a les 12 h), cursa de pujar escales (dia 9, a les 12 h), joc de l’assassí (dia 9, tot el dia), un torneig de videojoc tanktrouble, el torneig del joc del capitalista (dia 9 ,a les 12h), l’olimpíada de l’ull teòric (dia 9, de maig a les 12h) i el tradicional concurs de paelles, que tindrà lloc el dia 10 a partir de les 12.30 h.
Tallers
Hi ha estudiants que aprofiten aquests dies per introduir-se en alguna afició. La Setmana Cultural els ofereix, per exemple, un taller de com fer castells (dia 9, a les 12h), un taller de sushi (dia 9, a les 13h), un curs de vídeo en 3 dimensions (dia 9, a les 15 h), un curs d’esperanto (dia 9, a les 15,30h), un taller de nous teixits tèxtils (dia 9, a les 12 h i a les 16 h), un curs de cocktails (dia 10, a les 11h), un taller de productes paperers sostenibles (dia 10, a les 12h), un taller per fabricar coets (dia 10, a les 15 h, amb exhibició a les 16 h) i, finalment, un taller de manualitats.
Cinema
També hi ha espai per gaudir d’una bona pel·lícula. Cada dia a les 15 h a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa. Font: sala de premsa de la UPC
Del 9 a l’11 de maig tindrà lloc al Campus de Terrassa la Setmana Cultural 2012. El programa d’activitats inclou la Marató Universitària de donació de sang, concerts, conferències, concursos, tallers, cursos, competicions esportives, el clàssic concurs de paelles, curses, cinema, castells i gimcanes, entre d’altres.
08/05/2012 La Marató Universitària de donació de sang, que tindrà lloc els dies 9 i 10 de maig a les dues escoles d’enginyeria del campus de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) a Terrassa és una de les principals novetats de la Setmana Cultural 2012. El Banc de Sang i Teixits de Catalunya instal·larà una unitat mòbil d’extracció al centre neuràlgic on tenen lloc la major part d’activitats d’aquesta setmana lúdica cultural per facilitar la donació de sang a totes els estudiants, els professorat i el personal d’administració i serveis que ho vulguin fer. Cada donació pot salvar tres vides.
Mesurador de participació amb premis
Aquest any els organitzadors de la Setmana Cultural han creat un sistema per incentivar l’estudiantat en la participació d’activitats. Es tracta d’un carnet mesurador de participació que es podrà adquirir a les delegacions. Per cada activitat que un estudiant realitzi, els responsables de la mateixa segellaran el carnet mesurador. A més, si l’estudiant participa en concursos, la classificació que obtingui també sumarà punts. Al final de la Setmana Cultural, els tres estudiants amb més punts seran obsequiats amb grans premis.
Concerts
Com cada any, l’oferta de concerts de la Setmana Cultural és àmplia i variada. Enguany participaran 10 grups musicals, entre els quals s’inclouen la Coral del Campus (dia 9, a les 14h) i Els Folls, una banda terrassenca fundada l’any 1965 considerada com el primer grup de rock català (dia 11, a les 15.30 hores).
Conferències
El ventall de conferències és també ampli i tracta diferents temàtiques: la independència de Catalunya, la transformació de l’actual sistema electoral, la ciència que hi ha darrera de la pel·lícula Star Wars, les matemàtiques de John Forbes Nash, l’associació NEXE, la nanotecnologia, la química, el paper de l’òptic i l’optometrista en una multinacional, i una sessió d’orientació professional al graduat en òptica i optometria.
Esports
Aquest curs hi ha quatre competicions esportives, la de bàsquet 3x3, voleibol, tennis taula i la tradicional cursa pel campus que tindrà lloc el dia 10 a les 11.20 h amb la sortida a la Facultat d’Òptica i Optometria i l’arribada a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa.
Concursos
Els organitzadors han convocat els més inversemblants i divertits concursos, com ara la cursa d’andròmines (dia 11, a les 13h), la guerra de pistoles d’aigua (dia 10, a les 13h) partides ràpides d’escacs (dia 10, a les 10h), la supergincana (dia 10, a les 15h), el concurs d’avions de paper (dia 9, a les 12 h), cursa de pujar escales (dia 9, a les 12 h), joc de l’assassí (dia 9, tot el dia), un torneig de videojoc tanktrouble, el torneig del joc del capitalista (dia 9 ,a les 12h), l’olimpíada de l’ull teòric (dia 9, de maig a les 12h) i el tradicional concurs de paelles, que tindrà lloc el dia 10 a partir de les 12.30 h.
Tallers
Hi ha estudiants que aprofiten aquests dies per introduir-se en alguna afició. La Setmana Cultural els ofereix, per exemple, un taller de com fer castells (dia 9, a les 12h), un taller de sushi (dia 9, a les 13h), un curs de vídeo en 3 dimensions (dia 9, a les 15 h), un curs d’esperanto (dia 9, a les 15,30h), un taller de nous teixits tèxtils (dia 9, a les 12 h i a les 16 h), un curs de cocktails (dia 10, a les 11h), un taller de productes paperers sostenibles (dia 10, a les 12h), un taller per fabricar coets (dia 10, a les 15 h, amb exhibició a les 16 h) i, finalment, un taller de manualitats.
Cinema
També hi ha espai per gaudir d’una bona pel·lícula. Cada dia a les 15 h a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa. Font: sala de premsa de la UPC
dilluns, 7 de maig del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)