Presentació de llibre a Barcelona

Amb motiu del día de la Llengua Internacional es presentarà a Barcelona el llibre Tagoj kaj Ruinoj, de l'autor Jaume Grau Casas. Llegiu els detalls en la invitació publicada abaix.

Cliqueu per engrandir el text

 

21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

El Dia internacional de la llengua materna fou proclamat per la Conferència general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) el novembre de 1999. L’origen de la iniciativa sorgeix del poble de l’actual Bangla Desh, que el 21 de febrer 1952 va veure morir a mans de la policia pakistanesa uns joves que es manifestaven pacíficament pel drets lingüístics de la nació bengalí[1]. En aquell moment, Bangla Desh formava part d’un dels estats —el Pakistan— creat a partir de les restes de l’imperi britànic a l’Índia i on convivien dues comunitats lingüístiques, la urdú (al Pakistan Occidental) i la bengalí (al Pakistan Oriental). Des del naixement del Pakistan, els dirigents del país —predominantment originaris del Pakistan Occidental, l’actual Pakistan— planificaren «colonitzar» el poble del Pakistan Oriental culturalment i política. El règim despòtic, des del Pakistan urdú, es negava a reconèixer el bengalí com a llengua oficial i pretenia imposar l’urdú als 70 milions de parlants de bengalí de l’actual Bangla Desh. La consigna era «L’urdú i només l’urdú, serà la llengua d’estat del Pakistan»[2]. Això va fer néixer el moviment per la llengua bengalí que, arran dels incidents d’aquell 21 de febrer, va cristaŀlitzar una de les poques revolucions al món —si no l’única— l’únic propòsit de la qual fou preservar el dret a parlar una llengua. Així doncs, tot i dir-se “de la llengua materna”, es tracta d’un dia per la defensa dels drets lingüístics dels pobles —de tots els pobles— a parlar i preservar la seva llengua, independentment del nombre de parlants. I això implica una lluita contra qualsevol mena d’imperialisme lingüístic, proper o llunyà, perquè la pèrdua de llengües no només afecta psicològicament els parlants individuals: és una degradació de la civilització i la cultura humanes. És un dany coŀlectiu davant el qual no podem restar impassibles. Més info a: Esperanto.cat

Dia Internacional dels Museus al Museu d’Esperanto de Subirats

Com molts d’altres centres del món, el Museu d’Esperanto de Subirats (MES) també s’afegeix a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2012 (18 de maig) #DIM2012.
Enguany s’ofereix la possibilitat de visitar el Museu de manera gratuïta durant els dies 19, 20 i 26 de maig. Els recordem que obrim les nostres sales cada dissabte i diumenge en una visita guiada que s’inicia a les 13h. El Museu ofereix també la possibilitat de concertar altres horaris de visita.
La celebració no es limita a obrir les portes físiques del Museu a tots els interessats sino que es prolongarà i ampliarà participant en diferents activitats en les que les xarxes socials són protagonistes. Per una banda, en els propers dies el Museu aportarà una obra del seu fons al “Museu Ideal de Catalunya”, una proposta de Patrimoni. Gencat que utilitza el suport de la xarxa social Pinterest com a contenidor de les obres més destacades de museus i centres d’arreu de Catalunya. Per una altra banda, participarà en el viquiprojecte “Una joia del Museu 2012″, en el que s’elaborarà una fitxa d’algun element destacat del Museu que s’incorporarà a Viquipèdia.
L’objectiu de totes aquestes accions és apropar el món dels museus als ciutadans i compartir-hi el coneixement i la riquesa patrimonial que custodien. En aquest cas, el Museu d’Esperanto de Subirats vol incidir en el valor singular del seu divers fons, eina essencial per descobrir la història del moviment esperantista a Catalunya. Totes les activitats programades compten amb el suport del Patronat de Turisme de Subirats i l’Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats.
Els recordem que el Museu es troba al c/Zamenhof, 12 de Sant Pau d’Ordal, nucli de Subirats (Alt Penedès). Es tracta d’un centre de documentació esperantista de referència, amb una col.lecció que supera els 25.000 objectes.”

Font de la info: Cultura Penedès