El Periòdic, Escaldes-Engordany. Dilluns, 23 d'agost de 2010.
'Yazar l'escriptor' és el nou curtmetratge de Rubèn Carcellé. L'obra, gravada en part al país, relata la història dels reis Katitzah i Nhúryn
- Enemics Rubèn Carcellé i Roger Soler, durant una batalla. Foto: BRAIN STORM PRODUCTIONS
¿Com poden arribar un reina oriental, el seu rei i l'enemic de la corona al Principat d'Andorra? Doncs a través del curtmetratge Yazar, l'escriptor. L'obra és fruit de la iniciativa de Rubèn Carcellé i la productora de la qual forma part, Brain Storm Productions que es va estrenar a Internet fa pocs dies. La creació, que va rodar una batalla al país, és una història de gènere fantàstic realitzada pel conductor dels informatius del cap de setmana a Ràdio Nacional d'Andorra.
El producte, d'estètica oriental, parla del conte que Yazar, un jove escriptor, explica a la seva neboda Dzeema. A partir de les paraules de l'autor, el públic s'endinsa en la vivència de la reina Katitzah i el seu marit, Nhúryn, a qui el malvat Araur vol donar mort. La producció feia mesos que estava en marxa, però la manca d'hores de coincidència entre els integrants va obligar a gravar a trossos.
Així, en els moment lliures de feina els protagonistes van arribar a trepitjar escenaris tan diversos com el Port d'Envalira, els llacs de Tristaina, el claustre del Monestir de Ripoll, Pedrera de Tragó o el Delta de l'Ebre. Els protagonistes de la història van ser el mateix Carcellé --que dóna vida al rei i al príncep--, acompanyat amb Alba Sánchez i Roger Soler com a actors protagonistes i Agustí Mas com a operador de càmera. El rodatge no va ser fàcil i els seus membres es van trobar amb les situacions més diverses. "Estàvem gravant una escena en un pont, on se simulava que tiràvem un infant a un riu, quan van venir els Mossos d'Esquadra a preguntar què fèiem", va relatar el director.
Yazar l'escriptor és un curtmetratge de pressupost zero, però els creadors van decidir no descuidar cap escena i han tractat visualment cada seqüència de la història. A més, la història té una característica lingüística molt particular: tota la pel.lícula es va gravar en un idioma totalment inventat per Carcellé: el Nhúryn. Aquesta particularitat ha fet que els productors hagin decidit incloure subtítols en català, castellà, angles Aquest recurs no és la primera vegada que forma part de la creació de l'autor que el va començar a utilitzar el 2001, en diversos escrits curs i personals. El curtmetratge, que es pot veure en línia a través de
www.brainstormproductions.cat. aviat també estarà disponibles en esperanto. Pel públic que en vulgui més, la pàgina web també acull altres creacions del mateix autor. Com se sol dir, passin i vegin.
cultura@andorra.elperiodico.com
Parla amb orgull i afecte de Manuel Firma, amb qui va compartir 67 anys d'una vida marcada per la guerra, l'exili, l'estada del seu company, republicà, al camp de concentració francès d'Argelers, els 16 anys que van viure a l'Àfrica, a Angola, on va treballar com a mecànic de locomotores, de com va descobrir no fa gaire temps que ell era anarquista... «El meu marit no m'explicava mai res per no preocupar-me», explica Josefa Ramos, una dona tranquil·la i afable de 93 anys que en fa set que troba a faltar Manuel, professor d'esperanto, que va morir arran d'una malaltia. Ho explica, i s'estén, al ser preguntada per com passarà les festes. Nadal, per a aquesta usuària de l'oenagé Amics de la Gent Gran, del barri de la Marina, és sinònim de nostàlgia. Segueix esquivant el tema i parla dels seus pares, dels seus germans, dels fills que no va tenir, de com va ser de feliç. «No sóc fluixa ni ploro per qualsevol cosa, però aquests dies em recorden els meus temps. Penso en els que érem. Se'n van anar tan aviat... Els tinc allà, tots junts», diu assenyalant cap a Montjuïc. I finalment respon: «Acostumo a estar soleta»
Presentació del llibre Història de l'esperanto als Països Catalans 
