Pàgines

dijous, 12 de desembre del 2013

La revolució també es canta en esperanto



Aquest cap de setmana, l'Associació Catalana d'Esperanto (KEA) ha convidat l'escriptor i esperantista andalús Miguel Fernández (Granada, 1950) perquè presenti el seu últim llibre, 'Poezio, armilo ŝargita per futuro' ('Poesia, una arma carregada de futur'), una antologia de poesia compromesa traduïda a l’esperanto amb rigor i sentiment poètic. Una de les presentacions es fa demà a les set del vespre a l'Espai VilaWeb.
'Poezio, armilo ŝargita per futuro' consta de 182 poemes de 35 autors, llargament comentats per Fernández, un apassionat per Federico García Lorca i de qui ha traduït a l'esperanto 'Bodas de sangre' ('Sanga nupto') i 'La casa de Bernarda Alba' ('La domo de Bernarda Alba').
La presentació del llibre, explica Ferriol Macip del KEA, es fa mitjançant una conferència titulada 'Poesia contestatària, compromesa, social i revolucionària', en què l'autor granadí parla de moviments socials, de lluita antifeixista, de resistència antifranquista, del 15-M de Madrid (on viu) i de la literatura castellana compromesa (Lorca, Celaya, Machado, Hernández, Goytisolo...). Durant la presentació, Miguel Fernández explica, recita i també canta, com s'ha pogut comprovar en les presentacions precedents amb esperantistes espanyols.

El cant i la poesia també seran protagonistes del sopar posterior de demà, al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Gràcia, que acollirà una vetllada poètica i musical aprofitant la presència de Fernández, reconegut poeta en esperanto, cofundador de l'Escola Ibèrica de literatura en aquesta llengua i promotor de les vetllades líriques en la llengua internacional. Ha publicat reculls de poemes, contes, narracions, assaigs i traduccions de Federico García Lorca, Ignacio Aldecoa i Miguel Hernández. El col·lectiu esperantista d'esquerra SATeH ha publicat 'Poezio, armilo ŝargita per futuro', que es va presentar l'agost passat al 86è congrés de l'Associació Apàtrida Mundial (SAT).

Cap de setmana esperantista i revolucionari

L'encontre de demà a l'Espai VilaWeb és el primer acte d'un cap de setmana ple d'activitats lligades a l'esperantisme, la poesia i el compromís polític i social. Dissabte al matí, a petició de Miguel Fernández, es deixarà un ram de flors als brigadistes internacionals enterrats al fossar de la Pedrera de Montjuïc i al vespre l'historiador Dani Cortijo farà una visita guiada en esperanto per la Barcelona revolucionària.

Diumenge se centrarà en el Dia Mundial de l'Esperanto, celebrat cada 15 de desembre en record del naixement del Dr. Zamenhof, el pare d'aquesta llengua. Es farà al Museu de l'Esperanto de Subirats, on s'explicarà la batalla de l'Ordal (vídeo), l'últim intent d'aturar les tropes franquistes abans d'entrar a Barcelona.

I dilluns es tancarà l'intens programa amb la repetició de la presentació del llibre, a la llibreria Alibri de Barcelona, en aquest cas en castellà. Com comenta Macip, totes les activitats excepte aquesta 'es faran en la llengua nacional, el català, o la internacional, l'esperanto', de mutu acord amb el públic assistent.

Font: Vilaweb

divendres, 29 de novembre del 2013

Rescatant escenes cinematogràfiques

No és gaire abundosa la presència de l'esperanto al cinema, especialment al cinema més comercial.de tant en tant, però, podem trobar algunes escepcions. Aquest és el cas d'algunes escenes de BLADE TRINITY amb un rètol de la comissaria escrit en aquesta llengua o un petit diàleg entre un dels protagonistes, Abraham Whistler, i un venedor de diaris:


dijous, 28 de novembre del 2013

Poesia contestatària, compromesa, social i revolucionària

Poesia contestatària, compromesa, social i revolucionària.

Amb Miguel Fernández
Barcelona, del 13 al 16 de desembre 2013

PROGRAMA

Divendres 13 de desembre:

> 19h00 Conferència de Miguel Fernández en el marc de la presentació del llibre Poezio: armilo ŝargitaper futuro (Poesia: una arma carregada de futur).
Espai Vilaweb. C/Ferlandina 43. Barcelona
> 21h00 Sopar de germanor i vetllada poètica


El Bar del CAT. Travessia de Sant Antoni 6-8. Barcelona Fontana (Preu aproximat del sopar 14 euros) CAL RESERVAR A f.macip(a)esperanto.cat

Dissabte 14 de desembre:

> 12h00 Visita al Fossar de la Pedrera
(Punt de trobada: Pl. Espanya, Torres Venecianes a les 11h15)
> 19h30 Visita a la Barcelona Revolucionària
(Punt de trobada: Pl. Catalunya, centre plaça, a les 19h30)

Diumenge 15 de desembre (diada de l’esperanto):

> 11h00 Visita al Museu d’Esperanto de Subirats
> 12h00 L’última defensa de Barcelona (xerrada sobre el darrer intent de frenar l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener de 1939)
Museu d’Esperanto de Subirats
> 13h30 Dinar de germanor (a reservar)

Dilluns 16 de desembre:

> 19h00 Conferència de Miguel Fernández en el marc de la presentació del llibre Poezio: armilo ŝargitaper futuro (Poesia: una arma carregada de futur).
Llibreria Alibri. C/ Balmes 26. Barcelona
.
http://www.esperanto.es/hef/images/medios/miguelfernandez.jpg

Miguel Fernández va néixer l’any 1950 a Granada. El 1968 es va instal·lar a Madrid on va estudiar a la Universitat Politècnica. És un eminent poeta en esperanto i cofundador de l’Escòla Ibèrica de literatura en aquesta llengua.
Fernández ha publicat reculls de poemes, contes, narracions, assajos… És especialista en l’obra i en la persona de Federico García Lorca, sobre el qual ha fet nombroses conferències i n’ha traduit a l’esperantoBodas de SangreiLa Casa de Bernarda Alba. També ha traduït autors com Ignacio Aldecoa i Miguel Hernández.

El llibre Poezio: armilo ŝargita per futuro (Poesia: una arma carregada de futur) és quelcom més que una compilació de poemes (182 de 35 autors diferents). És una antologia llargament comentada de poesia compromesa, principalment en castellà, triada i traduïda a l’esperanto amb rigor i sentiment poètic.
Per mitjà d’una contextualització històrica i precisa amb un seguit de notes i aclariments diversos, Miguel Fernández, compilador i principal traductor de l’obra, poeta i estudiós de la poesia espanyola, fa versions gaudibles i assequibles de les obres més complexes, i de les més lleugeres a primer cop d’ull en fa assaborir la seva dolçor i profunditat.
Per altra banda, a través del conjunt de poemes compilats, ens guia al cor de les classes populars de l’estat espanyol; en la seva història no prou ben coneguda, en les seves llums i ombres.
El llibre, que va ser presentat l’agost passat al 86è congrés de l’Associació Anacional Mundial (SAT), l’ha publicat el col·lectiu esperantista d’esquerra SATeH.

Per als que no podreu assistir, a Youtube podeu veure Kanto al la libero, un homenatge de Miguel Fernández a J.A. Labordeta en el marc d'un congrés esperantista de treballadors.

Organitza:
Associació Catalana d'Esperanto

dimecres, 6 de novembre del 2013

Crònica d'un congrés reeixit

Aranès, català… i esperanto!

5 Nov
Foto feta per Ariadna
El passat cap de setmana va tenir lloc a Salardú, a la Vall d’Aran, el congrés bianual de l’Associació Catalana d’Esperanto, que ja va per la trenta-sisenta edició. Enguany, a més, s’hi va celebrar el primer congrés occità d’esperanto. I és que, com va dir el destacat occitanista Jacme Taupiac l’esperantisme i l’occitanisme són dues cares de la mateixa moneda: la defensa de la llengua pròpia i la promoció de la llengua universal, per tal d’aconseguir una democràcia més plena i igualitària a nivell internacional.
La majoria de les xerrades van versar sobre les diverses minories lingüístiques i llengües minoritzades d’Europa. Per exemple, vam poder aprendre sobre les relacions entre l’èuscar i l’occità. Sabíeu que ‘Aran’ vol dir ‘vall’ en basc? I, com no podia ser d’una altra manera, vam entendre les espeficitats de l’aranès, així com la història de la Vall d’Aran, tant al museu de Vielha com a la xerrada de l’especialista en història medieval Carles Vela o al concert de JoMo. I és que enguany es celebren els aniversaris de la batalla de Muret (1213), de la Querimònia (1313) i del tractat d’Arrem (1513)!
Una de les conferències més fascinants va ser, sense dubte, la que ens va oferir l’escriptor i filòleg Abel Montagut. L’autor de la Gesta d’Utnoa s’ha convertit en els darrers anys en un dels principals especialistes en l’obra de Jules Verne fins al punt d’haver-se atrevit a rescriure la darrera obra (inacabada) de l’escriptor i esperantista francès, publicada pòstumament pel seu fill. A Salardú l’Abel Montagut ens va explicar les seves investigacions a partir dels manuscrits originals de Verne, que l’han permés endinsar-se en una reconstrucció, necessàriament especulativa, que veurà la llum al 2014.
Ens va agradar especialment que, a més de les qüestions de la llengua, al congrés hi tinguessin cabuda sessions d’un caire més polític, com la presentació del projecte Integra Revolucio o la sempre necessària dosi de memòria històrica. En aquest cas, en Floréal Martorell, a més de ser l’ànima de vinilkosmoés fill d’exiliats republicans catalans i basant-se en la seva pròpia història, ens va poder explicar la terrible situació dels camps de concentració a França durant la Segona Guerra Mundial. La seva ponència es troba disponible aquí.
Per acabar voldríem fer un darrer apunt culinari. A Salardú s’hi menja molt i molt bé. Qualitat i quantitat. Per aquest motiu i com a crítica constructiva ens permetem proposar als organitzadors, per a la propera vegada, que ens preparin una senyora excursió, aprofitant la bellesa natural de l’entorn. Encara que només sigui per poder gaudir de bons àpats de muntanya sense haver de tornar del congrès amb un parell de quilets de més…

Font: Curs d'esperanto de KEA

dilluns, 21 d’octubre del 2013

La revista de l'Associació Cat. d'Esperanto al RACO

Els articles de Kataluna Esperantisto, llengua internacional i drets lingüístics, des del 2011 es poden descarregar al web de RACO.
RACO (Revistes Catalanes d’Accés Obert) és un repositori de revistes especializades editades a Catalunya, un projecte del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, del Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya, de la Biblioteca de Catalunya que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu és facilitat l’accés d’estudis especialitzats als investigadors i al públic en general. RACO no és tan sols un simple repositori de revistes, sinó que també les indexa, intercanvia informació amb repositoris similars d’altres països i ofereix diversos serveis als usuaris. Actualment aplega vora 400 capçaleres i més de 150.000 articles.
Kataluna Esperantisto va canviar de format el 2011 deixant la seva part de butlletí, que actualment s’edita separadament. Va esdevenir “una publicació semestral en català sobre drets lingüístics, llengües de comunicació internacional, llengües minoritzades i sobre la història i actualitats de l’esperanto i d’altres llengües planificades”. Combina articles escrits expressament per a la revista amb traduccions d’articles d’altres llengües. La separació de la part de butlletí i de la part especialitzada tenia com a objectiu, entre d’altres, ser acceptada RACO i així fer més visible el moviment esperantista. El seu contingut, des d’ara, apareix en un dels cercadors habituals dels científics catalans.
Evidentment, la revista encara esl pot consultar i descarregar al web de l’Associació Catalana d’Esperanto.

Informa: KEA

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Cursos d'esperanto als Països Catalans



Segueixen en marxa els cursos de diferent nivell que s'imparteixen actualmet als Països Catalans. Dona-hi un cop d'ull tot visitant el web de l'Associació Catalana d'Esperanto.

dimecres, 25 de setembre del 2013

L'Associació Catalana d'Esperanto amb els mestres de les illes





A les Illes Balears tenim un govern autonòmic governat pel Partit Popular amb majoria absoluta. Aquest govern s’ha proposat entre d’altres desastres acabar amb la cultura i amb l’ensenyament en català. Per això, van intentar un sistema de “lliure elecció de llengua” segons el qual les famílies podien triar la llengua del primer ensenyament dels infants i varen fer molta pressió perquè la llengua triada fos el castellà. Malgrat els esforços i diners públics que hi varen dedicar, les famílies es varen decantar pel català amb una aclaparadora majoria del 90%. Per sortir-se amb la seva es varen treure de la màniga un decret anomenat TIL (tractament integrat de llengües) que obliga a dedicar una tercera part del temps escolar a cadascuna de les llengües (català, castellà, anglès). Aquest decret, fet amb precipitació i de manera barroera, té com a objectiu ocult acabar amb el protagonisme de la llengua catalana a l’ensenyament i compta amb l’oposició de mestres, professors, associacions de pares i mares, associacions de directors, tots els sindicats amb representació en ensenyament, experts de la Universitat de les Illes Balears, associacions culturals, partits polítics, etc. És tan inadmissible el decret, tant en els aspectes formals com en els de contingut, que abans de començar el curs el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears n’ordenà la suspensió cautelar. El mateix dia que va sortir aquesta ordre, el govern es va reunir d’urgència per aprovar un nou decret que obliga al trilingüisme als centres educatius per a aquest mateix curs.
Aquest fet va encendre la comunitat educativa i tota la societat perquè va quedar clar que tenim un govern que per aconseguir els seus plans és capaç de burlar fins i tot el poder judicial.
A partir d’aquí ha començat el curs més convuls que es pot recordar: una gran majoria de mestres en vaga indefinida, concentracions, manifestacions i actes cada dia, les famílies i els infants perjudicats, tres directors d’instituts de Maó expedientats, alumnes de secundària retinguts per la policia... però tot amb una majoria social important que ha vist atacat el sistema democràtic per part del govern i clama per mantenir els pilars necessaris que garanteixin els drets socials.

Més informació al web de l'associació

dijous, 5 de setembre del 2013

Festival Internacional de Joves (Castelsardo 2014)

A nivell europeu se celebren cada any congressos, trobades i festivals organitzats i participats per joves d'arreu del món. La Joventut Esperantista Italiana, any rera any, organitza un festival que va tenint lloc a diferents indrets de l'estat italià.
Avui us portem el video de presentació de l'anomenat IJF (Internacia Junulara Festivalo) que el proper 2014 tindrà lloc a Castelsardo, Sardenya, del 16 al 22 d'abril.

 Per a més informació pots visitar el seu web. També pots veure el video directament a Youtube.

dilluns, 2 de setembre del 2013

Paco Ibañez sobre l'ús de l'ànglès


“El 90% del que sona a la ràdio és una porqueria”– i l'imperialisme anglosaxó: “Abans morir que parlar anglès, no per l'idioma en si, perquè tots els idiomes són joies, però l'ús que es fa de l'anglès és colonitzador, pur imperialisme. Hem d'expulsar els americans del nostre territori cultural”, va dir per argumentar una proposta alternativa de cançó d'aniversari que ens alliberi delHappy birthday de “l'ànec Donald”. 

Extracte d'una entrevista, podeu llegir el text complet a El Punt Avui

dimarts, 27 d’agost del 2013

L'esperanto a El Punt Avui

En la darrera edició del diari, el periodista Raúl Garcia,  para atenció al fenòmen de la globalització i com aquesta es fa palesa a través de l'expansió de l'anglès, tant en versió normal com en versió simplificada, fent referència al Globish.
Al fil d'aquesta questió R. Garcia publica també un article sobre l'esperanto, resumint la seva història i objectius i donant una pinzellada a la seva situació actual.
Podeu llegir l'article sobre el globish a través de l'enllaç do you speak Globish?
Així mateix, el dedicat a l'esperanto a través de L'alternativa de l'esperanto
Vegeu també l'Informe Grin sobre els avantatges econòmics que suposaria l'ús de l'esperanto dins la Unió Europea.


divendres, 23 d’agost del 2013

Volem copsar la vostra opinió

El blog sobre l'esperanto en català ja fa uns anys que es va posar en marxa i, com tota iniciativa que desitja ser un servei a la societat que l'envolta, és important conèixer periòdicament l'opinió dels usuaris. És per això que durant uns dies tindreu l'oportunitat de donar-nos el vostre parer a través de l'enquesta que trobareu a la dreta del blog. També podeu donar opinions més extenses i obertes a través de comentaris en el mateix blog o bé adreçant-vos a k.berga(caragol)gmail.com.
No oblideu també que si sentiu que el blog és realment útil, podeu col·laborar i ajudar a la seva continuitat llegint i difonent el contingut que es troba a la subpàgina "Ajuda al manteniment".
Moltes gràcies a tots!

dimecres, 21 d’agost del 2013

Subirats crea les primeres rutes vitivinícoles en esperanto

Les primeres rutes del vi i el cava del món en esperanto són a Subirats. Gràcies a la traducció realitzada per l’Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats les informacions divulgatives d’aquest itinerari es poden consultar al web del Museu d’Esperanto de Subirats http://www.museuesperanto.org i també al del Patronat de Turisme de Subirats http://www.turismesubirats.cat. Aquest recurs turístic ja està senyalitzat amb la seva denominació en esperanto com a ‘Vinaj itineroj de Subirats’. Recentment es va realitzar la renovació de les Rutes Vitivinícoles de Subirats, amb nous cartells divulgatius que tenen la capacitat d’informar amb realitat augmentada als visitants. Aquesta novetat a les senyalitzacions, a les qual també es va procedir a una revisió dels seus continguts, permet interactuar mitjançant l’aplicació per a smartphones o telèfons mòbils intel·ligents Layar. D’aquesta manera es pot obtenir més informació sobre el terreny, doncs en temps real es despleguen, a les pantalles dels mòbils que enfoquen a la innovadora placa, uns botons sobre la imatge per reproduir vídeos sobre enoturisme i el municipi de Subirats, conèixer el paisatge amb fotografies de l’indret en altres estacions de l’any i accedir a fonts d’informació web, twitter i facebook, enviar un e-mail o trucar-hi a l’Oficina de Turisme de Subirats amb un sol clic. També consta de codis bidimensional QR per facilitar l’accés a més informació personalitzada al web de Turisme de Subirats http://www.turismesubirats.cat.
A continuació podeu consultar la traducció en esperanto dels cartells divulgatius de les varietats de raïm i les feines a la vinya.

Info de: MES

dimarts, 6 d’agost del 2013

TEAM - En kaĉ'

Els anys 80 el grup TEAM era la banda de rock més popular a Txecoslovàquia. Els anys 1989, 1990 i 1991, varen guanyar el concurs Zlaty Slavic (= Rusinyol d'Or) i el seu vocalista Pavol Habera va vèncer en la categoria de solistes. El 1989 varen editar l'àlbum EN ESPERANTO, del que us portem una mostra, encara que, ho sentim, amb no gaire bona qualitat d'imatge.

divendres, 26 de juliol del 2013

dimarts, 23 de juliol del 2013

Un passaport per a Snowden que inclou l'esperanto

L'organització World Service Authority va editar un  passaport en diversos idiomes, entre ells l'esperanto, i que podria utilitzar Edward Snowden per entrar a alguns països com ara Equador, Burkina Faso, Tanzania, Mauritania, Togo o Zambia.


dimecres, 10 de juliol del 2013

Escenes cinemítiques

Charles Chaplin va utiltzar l'esperanto com a decorat en algunes de les escenes de El Gran Dictador.
En la imatge apareix una botiga de roba amb el rètol escrit en la llengua internacional (Vestaĵoj Malnovaj = Roba Usada).


dimecres, 19 de juny del 2013

Pasporta Servo (curtmetratge)

Pasporta Servo és un llistat de famílies i particulars que ofereixen la seva casa com a lloc d'acollida a visitants i viatgers d'arreu del món. Aquest curtmetratge, rodat principalment en esperanto, intenta il·lustrar l'esperit amb que va nèixer i com funciona aquest "couchsurfing" que utilitza l'esperanto per trencar barreres.
Síntesi: Ell fill d'una parella russo-alemanya explica com els seus pares es van conèixer mentres feien ús del Pasporta servo.

dilluns, 17 de juny del 2013

Debat a l'Ateneu Roig de Gràcia


 L’Ateneu Roig va acollir el passat 13 de juny la xerrada esperanto: una llengua per al 99%? L’acte va comptar amb la participació d’una vintena de persones provinents de diversos coŀlectius graciencs, que van generar un debat vibrant i constructiu al voltant de la idea d’una llengua auxiliar internacional en el món d’avui.
Algunes intervencions van emfatitzar que vivim en el moment on probablement hi hagi el número més gran de parlants de l’esperanto de la història, estesos pràcticament per tot el món i que, per tant, la situació sembla molt més favorable que quan Zamenhof va presentar la seva proposta, una més entre centenars d’intents de llengües auxiliars. Tanmateix, d’altres van assenyalar l’evolució de l’anglès des de la Segona Guerra Mundial, que palesa una realitat diferent a la que s’imaginava l’oftalmòleg jueu.
Els assistents van reflexionar sobre diferents aspectes de la llengua internacional, com la seva facilitat o el seu valor propedèutic, compartint experiències tant des del punt de vista de l’aprenentatge com del seu ensenyament.
Durant l’acte, es va recordar la importància de mantenir viva la memòria dels diversos coŀlectius que la vila de Gràcia havia tingut en el món esperantista previ a la Guerra Civil, com el grup «Paco kaj Amo» (Pau i Amor), del qual es van projectar fotografies emblemàtiques i emotives.

Font: Esperanto.cat

divendres, 14 de juny del 2013

L'esperanto del segle XXI

Ara pots tenir una visió en un flaix de com és l'esperanto del segle XXI, només et cal clicar STUDIO

dimarts, 11 de juny del 2013

dilluns, 3 de juny del 2013

Espanya, carinyo...[subtitulat]

divendres, 31 de maig del 2013

Evolució de l'esperanto en 125 anys

L'esperanto, que l'any 1887 comptava amb només cinc parlants i, per tant, podem considerar que ocupava el darrer lloc en el rànking de les prop de 7.000 llengües del món, ha fet un progrés força considerable pujant fins a situar-se entre les 50 llengües més parlades actualment. Segurament mai en la història, una llengua, en un periode de 125 anys a arribat a escalar posicions amb tanta rapidesa. Al voltant de l'any 1900 hi havia unes cent persones que parlaven esperanto de forma fluida i regular. Avui dia es calcula que n'hi ha unes cent mil. En cent anys doncs, el nombre es va multiplicar per mil. Un progrés així no s'habia donat mai a la història de la humanitat (l'anglès va necessitar 400 anys per multiplicar-se per cent, entre l'any 1600 i avui, passant d'entre 3 i 5 milions de parlants nadius als aproximadament entre 300 i 500 milions d'ara. L'any 1887 (quan va aparèixer l'esperanto), l'anglés tenia uns 100 milions de parlants - la suma dels habitants de Gran Bretanya i Estats Units; Així, des de llavors s'ha multiplicat per entre tres i cinc vegades el nombre de nadius, potser per 20 si comptem el nombre de gent que més o menys domina la llengua).

Informació extreta de la Vikipedio

dimecres, 29 de maig del 2013

dimarts, 28 de maig del 2013

Rebelión entrevista a Joan Català, programador informàtic i activista social)

http://rebelion.org/img/cabecera_noticia.jpg

Entrevista a Joan Català i Piñón, autor de “Tus hijos deberían comer más coliflores y aprender un poco de Esperanto” (Ed. Comú) “El Esperanto pone en situación de igualdad a todos los hablantes, sean de lenguas hegemónicas o minoritarias” 


-Titulas tu libro a la manera surrealista, “Tus hijos deberían comer más coliflores y aprender un poco de esperanto”. ¿Qué relación tienen las coles y el esperanto?

El título es pura creatividad para captar la atención del lector. No me gustaba la idea de poner un título aburrido y pensé que un título rocambolesco haría que la gente cogiese el libro para intentar averiguar de qué se trata esa obra que tienen en las manos.

 -Afirmas que el esperanto es un idioma “fácil” y “democrático”. Que en un año todos los niños del mundo podrían aprender a comunicarse en esta lengua. ¿Qué lo hace tan sencillo? ¿De qué lenguas bebe su vocabulario? ¿Qué singulariza al esperanto respecto a otros idiomas? 

El idioma internacional esperanto es un idioma planificado con el objetivo de que pueda servir de lengua auxiliar para hablantes de dos lenguas distintas, con lo cual se trata de un idioma regular, con 16 reglas básicas que lo regulan, no tiene excepciones y tiene un sistema de afijos (prefijos y sufijos) que dan lugar a nuevas palabras fácilmente. Hay que decir que esta estructura es típica de los lenguajes asiáticos. Si le dices a un chino o coreano que el esperanto es artificial porque construyes las palabras desde prefijos y sufijos, se reirá de ti, ya que sus idiomas funcionan igual. A esto se le llaman lenguajes aglutinantes. Además, las 16 reglas hacen que sea un idioma lógico, lo mismo que hacen los niños cuando dicen “rompido” o “andé” y su madre les corrige diciéndoles que se dice “roto” y “anduve”. Con el esperanto, contrariamente al resto de idiomas, no experimentas esos errores pues tiene una estructura lógica. Se escribe como se lee y se pronuncia como se escribe, y no tiene sonidos difíciles (como el francés, inglés, chino, ucraniano...), y se sabe que el esperanto es mucho más fácil para un chino mandarín que su propio idioma chino mandarín (o que el portugués, inglés, persa, ruso, español, etc) porque son sonidos “la, le, li, lo, lu, ta, te, ti, to, tu, pa, pe, pi, po, pu, etc...” y no tiene rarezas. A la gente que lo escucha por primera vez le parece una mezcla entre checo, polaco, italiano o brasileño, para que os hagáis una idea del sonido.

 -¿Cuándo surge el esperanto y en qué contexto? 

 Contrariamente a lo que la gente cree, no existe un idioma planificado, sino aproximadamente 670. Un sacerdote alemán Johann Martin Schleyer había creado e impulsado el idioma Volapük (vol = mundo, pük = lengua) en 1879 y comenzaba a tener una gran comunidad de hablantes por toda Europa, pero él se adjudicó la posesión de dicha lengua internacional. Pero pronto, en 1887, un humilde judío llamado Luis Lázaro Zamenhof anunció la “Lingvo Internacia” bajo su pseudónimo, Dr. Esperanto, que significa en esperanto “el que tiene esperanza”. Toda la comunidad del Volapük se pasó a este idioma ya que era una genialidad por su lógica, por su estructura y por su facilidad de aprendizaje. Muy pronto se constituyeron asociaciones de esperantistas por toda Europa, que impartían cursos de la lengua internacional. Zamenhof ofreció “libre” esta lengua a los lingüistas sin importarle sus derechos de autor. Esto provocó el mismo sentimiento de instrumento universal que, 1 siglo después, ha provocado el Software Libre en la comunidad informática. A menudo, en la comunidad esperantista se dice que Zamenhof fue el primer Hacker que promovió el conocimiento universal y la libre circulación de las ideas.

Per continuar llegint l'entrevista podeu anar a Rebelión.

dijous, 16 de maig del 2013

Crec en l'esperanto (Claude Piron, psicòleg, lingüista, traductor. Namuro, 1931-Gland, 2008)


Crec en el bé, crec en l'esperanto
Crec en el bé. Contrariament a molta gent, crec que el bé no és totalment simètric amb el mal sinó que el supera ampliament. Una casa mal construida s'esfondre, una casa ben construida resisteix els atacs, per durs que siguin, de les forces naturals. Per això no tinc cap dubte sobre el futur de l'esperanto. Si el comparem amb altres maneres de comunicar-se entre pobles, està prou clar que és la millor. estic convençut que l'esperanto és una concreció del bé.

Existeixen tres sistemes per a la comunicació internacional: el burocràtic, el salvatge i el democràtic.
El sistema burocràtic és el que regeix a les grans organitzacions internacionals com les Nacions Unides o la Unió Europea. Com tots els sistemes burocràtics, aquest esmerça quantitats gegantines de paper, temps, diners, electricitat, energia humana...per uns resultats esquifits. I això ho paguem els ciutadans amb els nostres impostos.

El sistema salvatge és aquell en el qual una llengua, i per tant una cultura, una nació o grup de nacions, rep una posició de monopoli, no per els valors pròpis de la seva llengua o la seva cultura sinó per factors polítics, econòmics i similars, els quals no tenen res a veure amb la necessitat d'una comunicació que sigui satisfactòria per tothom. Així va ser el sistema de comunicació que es va basar en el francès durant el segle dinou i així és el sistema actual que utilitza l'anglès. aquest sistema, que privilegia els membres d'una cultura, té moltes consequències indesitjables, creant al món desequilibris perillosos, per no parlar dels efectes catastròfics a nivell cultural en cas de continuar aquest sistema invasiu.

Tant al sistema burocràtic com al sistema salvatge els falta un dels ingredients principals de la bondat humana, el sentiment. Són sistemes insensibles, els falta l'empatia, la comprensió, el sentit de justícia i de comunicació confortable, l'atenció a les necessitats dels petits, dels febles, el respecte a la dignitat i al dret de cada persona a ser escoltat i comprès sense dificultats.

El tercer sistema és el democràtic. És diu esperanto. com tot afer democràtic, té moltes mancances, moltes imperfeccions, però tanmateix, és el sistema més just, més eficaç i satisfactori, tant a nivell social com psicològic. En una paraula, és bo. Va nèixer de la bondat d'una persona, d'un sentiment de compassió (co-passió)*, de solidaritat, de l'exigència de justícia i de dignitat. Sí, l'esperanto és bo. Per això sobreviurà als altres sistemes.

Crec en l'esperanto. crec que aquesta llengua és molt més valuosa del que els sembla a la majoria dels esperantistes. Crec que en un futur, l'esperanto resoldrà molts problemes de la humanitat, molts més dels que hom imagina ara, fins i tot més dels que imaginen els nostres simpatitzants. Penso que l'esperanto ens lliurarà de molts patiments dels que encara no som gaire conscients i que són deguts a la manca d'una eina per a la comprensió mútua.

Claude Piron.

*el parèntesi és meu, donada l'ambigüitat de l'expressió "compassió"
La foto que acompanya el text pertany a la Viquipèdia.

Fragment del llibre: "Vojaĝo en Esperanto-lando" lliçó 3.


dimarts, 14 de maig del 2013

Cant coral en esperanto

Si no heu sentit mai com sona l'esperanto cantat de forma coral, aquí teniu un tast. El mateix títol del tema està també en esperanto, La memoro de la ŝtonoj (La memòria de les pedres). Si voleu veure una aplicació subtitulada, hi ha un altre video. Nota: en esperanto és la introducció, més endevant la llengua canvia a l'anglès.

divendres, 10 de maig del 2013

Comunicat de l'Associació Catalana d'Esperanto al voltant de la nova llei de l'Aragó

L’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto*CAT) condemna de manera enèrgica la derogació de la Llei de llengües d’Aragó i la perversa i ridícula denominació de LAPAPYP i LAPAO a l’aragonès i al català respectivament, llengües amenaçades que entren en un periode greu d’extinció.
Ens preguntem també per què no ha canviat de nom el castellà.
La comunitat acadèmica internacional sap que les llengües pròpies de la comunitat autònoma d’Aragó són l’aragonès, el català i el castellà.
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.
Seguint les passes de l’Institut d’Estudis Catalans, Esperanto*CAT dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.
Manifestem el nostre suport als 45.000 parlants de català i als 20.000 parlants d’aragonès, que acaben de patir un revés als seus drets lingüísics i denunciem el cinisme i el sarcasme, per no dir humor negre, amb el que el Partit Popular, amb el suport del PAR, està duent a terme aquest lingüicidi ridiculitzant.
Saludem tots els catalanoparlants de la Franja i els aragonesoparlants d’Aragó, així com tota la gent amb consciència lingüística del país, que ha fet literatura, audiovisuals, revistes, diaris, teatre, còmics i han treballat per portar la llengua pròpia a l’escola. Els mostrem el nostre reconeixement per la feina feta i els encoratgem a seguir endavant amb llur tasca, si cal, desobeint la llei; una llei injusta i ridícula que no només va contra els drets lingüístics –per tant drets humans–, sinó que a més a més se’n burla.

Font: Esperanto.cat

dimarts, 7 de maig del 2013

Un oasi de pau a Israel


A mig camí entre Jerusalem i Tel-Aviv hi ha una vila cooperativa on conviuen arabs palestins i jueus, anomenada en esperanto La Pacoazo (Neve-Shalom / Wahat al-Salam). Va ser fundada a començaments dels anys 70, sobre uns terrenys llogats al monestir de Latrun. Al voltant del 2002 hi vivien 40 famílies i 10 més estaven construint-t'hi les seves llars.
A La Pacoazo es mostra com és possible la convivència entre jueus i palestins en base a la mútua acceptació, respecte i col·laboració. Autoadministrats de forma democràtica, la comunitat no està lligada a cap partit o moviment polític. Les principals iniciatives dutes a terme són: un espai comunitari per a bebès, un jardí d'infancia, una escola de grau elemental, un institut de la pau, un centre d'acollida i un centre per a la pluralitat espiritual.
Per a més informació i notícies actualitzades en diferents idiomes poder anar a  http://www.nswas.com/

dijous, 2 de maig del 2013

El 1er de maig ja parla també en esperanto

Durant la manifestació el 1er de Maig a Barcelona, la Confederació General de Treballadors (CGT) va voler posar de manifest que també en esperanto es poden reivindicar els drets dels treballadors i dels ciutadans. Font: www.rojoynegro.info/cultura-libre

 1-a de Majo en Hispanio