diumenge, 19 de desembre de 2010

Josefa Ramos, 93 anys

Parla amb orgull i afecte de Manuel Firma, amb qui va compartir 67 anys d'una vida marcada per la guerra, l'exili, l'estada del seu company, republicà, al camp de concentració francès d'Argelers, els 16 anys que van viure a l'Àfrica, a Angola, on va treballar com a mecànic de locomotores, de com va descobrir no fa gaire temps que ell era anarquista... «El meu marit no m'explicava mai res per no preocupar-me», explica Josefa Ramos, una dona tranquil·la i afable de 93 anys que en fa set que troba a faltar Manuel, professor d'esperanto, que va morir arran d'una malaltia. Ho explica, i s'estén, al ser preguntada per com passarà les festes. Nadal, per a aquesta usuària de l'oenagé Amics de la Gent Gran, del barri de la Marina, és sinònim de nostàlgia. Segueix esquivant el tema i parla dels seus pares, dels seus germans, dels fills que no va tenir, de com va ser de feliç. «No sóc fluixa ni ploro per qualsevol cosa, però aquests dies em recorden els meus temps. Penso en els que érem. Se'n van anar tan aviat... Els tinc allà, tots junts», diu assenyalant cap a Montjuïc. I finalment respon: «Acostumo a estar soleta»

dimarts, 14 de desembre de 2010

Exposició a Cassà de la Selva

Del 18 de desembre de 2010 al 9 de gener de 2011, a la Sala La Coma de Cassà de La Selva es podrà gaudir d'una exposició sobre l'esperanto, amb assessorament de M. Dolors Godoy, membre de l'Associació Internacional d'Esperanto i la col·laboració dels col·leccionistes Joan Cortés i Xavier Romero.
Imatge: 
Arxiu de la Biblioteca Nacional d'Austria

dilluns, 29 de novembre de 2010

Kaj Tiel Plu - En La Fronto de Gandesa

Kaj Tiel Plu és el nom d'un grup de música d'arrel i tradicional que utilitza diferents idiomes, entre ells sovint l'occità i l'esperanto. L'orígen del grup cal buscar-lo els anys 80, quan dos esperantistes catalans, en Pep Tordera i en Xavier Rodón, uniren els seus coneixements musicals per tocar en trobades d'esperantistes.
Amb el pas del temps, el nombre de musics va anar creixent i la seva música va anar madurant i especialitzant-se en el camp de la tradició popular. Avui dia ja no només són sol.licitats per tocar en l'àmbit de l'esperanto sinó també en festes majors de viles i ciutats, en festivals i en campanyes de solidaritat.

divendres, 26 de novembre de 2010

Kosmopolitan'

A l'era d'internet i les noves tecnologies no és gaire difícil fer petits experiments de socioficció. Veieu com seria un esperanto normalitzat i inserit en el nostre entorn publicitari.
Font: Homunculus

diumenge, 21 de novembre de 2010

La Rimaia ensenya esperanto

Vols aprendre Esperanto?
El proper dilluns 29 de novembre a les 19h a La Rimaia ens trobarem les interessades en aprendre Esperanto.
La Rimaia | 20-11-2010 a las 18:23 | 46 lecturas
www.kaosenlared.net/noticia/vols-aprendre-esperanto

Al Museu d'Història de Catalunya

dimecres, 17 de novembre de 2010

La cultura està d'enhorabona

Tradicions sense fronteres | DISTINCIÓ INTERNACIONAL DE DOS SÍMBOLS CULTURALS 

Els castells i el flamenc, universals

La Unesco declara patrimoni immaterial les torres humanes de Catalunya

L''arte jondo' obté el reconeixement després d'haver-li estat negat el 2005

Dimecres, 17 de novembre del 2010 Imprimir Enviar aquesta notícia Augmentar/ Reduir text
RAFA JULVE / Barcelona.
La Unesco va evidenciar ahir que la cultura és un eficaç esperanto capaç de convertir una esvalotada torre de Babel en un conjunt que es mou a l'uníson a favor de la tradició dels pobles. Traducció: la declaració com a patrimoni immaterial de la humanitat dels castells, el flamenc, el cant mallorquí de la Sibil·la, la dieta mediterrània i la falconeria va mostrar ahir al món la diversitat cultural d'Espanya, i també l'aposta coincident de les terres que la conformen per mantenir vives les seves identitats.
Font: El Periodico

divendres, 12 de novembre de 2010

Els esperantistes catalans celebren centenari

COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ESPERANTISTES

11:00 - 12:30 Dani Cortijo: Història del moviment esperantista català
12:30 - 14:00 Aureli Argemí: Observatori dels Drets Lingüístics
14:00 - 18:00 Zamenhofa bankedo. Dinar de germanor.
...18:00 - 19:00 Acte de record a Núria Coll
19:00 - 20:00 Concert de Kaj Tiel Plu


L’Associació Catalana d’Esperanto té el plaer de convidar-vos als actes de celebració del centenari de la Federació Catalana d’Esperantistes que tindran lloc el dissabte 11 de desembre entre les 11 h i les 20 h al Casal Pere Quart de Sabadell (Rambla, 69 / FGC Sabadell Rambla).

Pel matí intervindran Dani Cortijo (historiador) i Aureli Argemí (president del CIEMEN). Al migdia hi haurà un dinar de germanor al restaurant Clau de Fa. Per la tarda hi haurà un acte de record a Núria Coll i concert de Kaj Tiel Plu.

Es prega confirmar l'assistència, sobretot pel que fa al dinar, al tel. 625 46 93 73 o a l’adreça info@esperanto.cat.

dijous, 11 de novembre de 2010

Un vi, mil xerrades



No és gaire habitual trobar esperanto en el món publicitari actualment. Des de l'Argentina ens arriba aquest espot on la llengua hi és present al llarg de tot l'anunci. Malgrat que la pronunciació, amb el toc argentí inevitable, i alguns aspectes gramaticals són força millorables (pensem que es tracta d'actors no espernto-parlants) ens podem fer una idea de com funciona l'esperanto en una conversa normal.Sanon! (salut)

dimecres, 10 de novembre de 2010

dimarts, 9 de novembre de 2010

Vocabulari Familiar Català-Esperanto

Els assistents al Tast d'Esperanto del proper dissabte 13 de novembre, apart de rebre el material necessari per al taller, també disposaran d'un servei de venda per a aquells que vulguin aprofundir o ampliar els coneixements sobre l'idioma.
De la mateixa manera, el responsable del taller atendrà i donarà informació sobre els objectius i les activitats que du a terme l'Associació Catalana d'Esperanto.

dilluns, 8 de novembre de 2010

El manifest de Praga

L'any 1996, aprofitant un congrés internacional que es dugué a terme a la ciutat de Praga, un comitè d'esperantistes presentaren una declaració per a la aprovació dels congressistes. Aquesta declaració, que va tenir una acceptació molt més amplia en el món de l'esperantisme organitzat, es coneguda amb el nom de La Manifesto de Prago.
En ella es sintetitzen els objectius principals de l'esperantisme a través de set àrees on l'esperanto pot tenir un paper actiu dins la societat:
Democràcia, educació sense fronteres, eficàcia pedagògica, poliglotisme, drets de les llengües, diversitat lingüística i emancipació de la humanitat.

dissabte, 6 de novembre de 2010

Volem copsar la vostra opinió

Benvolguts/des,
Esperanto 2010 desitja ser un recurs informatiu útil per a tot-hom interessat en el tema de les llengües i, alhora, un espai de reflexió sobre com s'organitza la societat des d'un punt de vista lingüístic.
Amb aquest punt de partida volem, els propers dies, parar especial atenció als vostres suggeriments sobre aquest bloc. És per això que us convidem a donar-nos la vostra opinió mitjançant una petita enquesta que trobareu a la columna de la dreta. També podeu, si algú ho desitja, escriure sobre aquest tema en els espais de comentari o a l'adreça de correu.

dimarts, 2 de novembre de 2010

Acte al País Valencià

Presentació "Història de l'esperanto als Països Catalans"

Presentació del llibre Història de l'esperanto als Països Catalans

Coordinat per Francesc Poblet i Feijoo i Hèctor Alòs i Font, aquest tercer volum sobre la història del moviment esperantista als territoris de parla catalana aplega, en edició bilingüe en català i en esperanto, vint-i-un articles de catorze especialistes, que presenten aspectes diversos i complementaris de l'esperantisme als Països Catalans entre 1900 i 1940, mantenint la combinació d'amenitat i rigor de les dues obres anteriors.

Intervencions:
"Què és l'esperanto?", a càrrec de Josep E. Peres Blesa.
"Esperanto i política avui", a càrrec de Guillem Gómez i Blanc.
"Història de l'esperanto als Països Catalans", a càrrec de Ferriol Macip i Bonet.

Organitzen: Acció Cultural del País Valencià, Europo Demokratio Esperanto i Esperanto* Cat.
.
C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. (0034) 96 315 77 99

Font de l'entrada: Octubre Centre de Cultura Contemporània

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Invitació a un tast lingüístic

El proper disssabte dia 13 de novembre, el Museu d'Esperanto de Subirats i l'Associació Catalana d'Esperanto us conviden a tastar l'esperanto.
Aquell dissabte, a les 16 h. l'entrada del museu inclourà un taller pràctic d'esperanto per comprendre com és la llengua i com funciona. Una oportunitat per conèixer les aplicacions pràctiques de la llengua i per resoldre dubtes i curiositats.
També hi haurà la possibilitat d'informar-se amb més detall sobre els cursos d'esperanto que s'estan posant en marxa i de les properes activitats previstes, tant per part del Museu com per part de l'Associació.

divendres, 22 d’octubre de 2010

Giuseppe Pinelli (1928-1969)

 Giuseppe Pinelli: El 21 d'octubre de 1928 neix a Milà (Llombardia, Itàlia) el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Giuseppe Pinelli, conegut com Pino. Fill d'una família obrera del barri proletari milanès de Porta Ticinese, sos pares es deien Alfredo Pinelli i Rosa Malacarne. Després dels estudis primaris, començà a treballar del que pogué (factòtum, mosso de magatzem, cambrer, ferrer, etc.) i s'educà de manera autodidacta. En 1944 s'integrà en la «Brigada Bruzzi-Malatesta» de resistència antifeixista com a enllaç del «Batalló Franco» entre els grups de guerrillers anarquistes de Llombardia. Amb l'Alliberament, prengué part en la reconstrucció del moviment anarquista. En 1954 començà a treballar en els ferrocarrils com a mecànic ajustador. En 1955 es casà amb Licia Rognini, a qui havia conegut en un curs nocturn d'esperanto i amb qui tindrà dues filles, Silvia i Claudia. Proper al grup editor del periòdic Il Libertario, òrgan de la Federació Comunista Llibertària de Llombardia (FCLL), en 1963 s'adherí a la Gioventu Libertaria i va fer amistat amb Amedeo Bertholo. En 1965 participà en la creació del «Cercle Cultural Sacco-Vanzetti». En 1968 organitzà un cicle de reunions i de conferències al cercle anarquista «Ponte della Ghisolfa», que s'acabava de crear l'1 de maig d'aquell any, i del qual s'encarregà de la seva biblioteca. També aquest any participà en els primers Comitès Unitaris de Base (CUB), formats per estudiants i obrers. Membre del grup «Bandiera Nera», prengué part en la creació de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI). Gràcies a que podia viatjar gratuïtament amb tren, es relacionà amb destacats militants llibertaris (Luciano Farinelli, Aurelio Chessa, Umberto Marzocchi, Alfonso Failla, etc.). L'abril de 1969 participà en la creació d'una secció de la Creu Negra Anarquista (CNA), per ajudar els anarquistes víctimes de la repressió, especialment a l'Espanya franquista, i de la qual va ser nomenat secretari. El 25 d'abril de 1969 esclataren diverses bombes a Itàlia, atribuïdes per les autoritats al moviment anarquista, però que la història demostrà l'autoria feixista (Ordine Nuovo) en connivència amb els serveis secrets italians i nord-americans. Durant el mes d'agost d'aquell any es produïren altres atemptats als trens i a Palerm i a Legnano. El 12 de desembre de 1969 una bomba esclatà a les oficines de la Banca Nazionale dell'Agricoltura de la Piazza Fontana de Milà provocant una matança. En aquest clima de terror («Estratègia de la Tensió»), va ser detingut amb 83 companys la nit següent a l'atemptat i portat a comissaria per a ser interrogat pel comissari Luigi Calabresi, per Marcello Guida, Antonino Allegra i alguns sotsoficials. Tres dies més tard --la detenció esdevenia il·legal a partir del segon dia--, poc abans de la mitjanit del 15 de desembre de 1969, Giuseppe Pinelli va ser defenestrat des del quart pis de la Comissaria Central de Milà (Llombardia, Itàlia). Pinelli va ser portat a l'hospital Fatebenefratelli, on es certificà la seva defunció. Encara que el cos presentava clars signes de tortura, la versió oficial va ser «suïcidi»; en 1970 les autoritats parlaren de «mort accidental». Al seu enterrament, el 20 de desembre al cementiri de Milà, assistí un milenar de persones. L'assassinat de Pinelli donà lloc a una intensa campanya d'informació i de denúncia d'aquest crim d'Estat, i va ser objecte de llibres --Pinelli. La finestra sulla strage, de Camilla Cederna--, pel·lícules --12 dicembre, Giovanni Bonfanti--, cançons --La ballata per anarchico Pinelli, escrita per G. Barozzi, F. Lazzarini, U. Zavanella; Lamento, de Franco Trincale--, peces de teatre --Morte accidentale di un anarchico, de Dario Fo--, obres d'art --I funerali dell'Anarchico Pinelli, d'Enrico Baj--, etc. El 17 de maig de 1972 el comissari Calabresi va ser assassinat a trets; els pretesos autors d'aquestes venjança, membres del grup d'extrema esquerra «Lotta Continua», van ser detinguts i empresonats. Actualment les restes de Pinelli es troben enterrades al «Racó dels Anarquistes» del cementiri de Turigliano de Carrara (Toscana, Itàlia).
Font  del text: Anarcoefemèrides 
Font de la foto: Rivista Anarchica

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Ja són aquí, apuntat-hi!


CURSOS PRESENCIALS D'ESPERANTO A BARCELONA

Nivell incial: els dijous de 19:00 a 20:30
Nivell intermedi: els dimecres de 19:00 a 20:30
Conversa: els dijous de 19:00 a 20:30

Inici dels cursos: 10/11 de novembre.

Més informació: barcelona@esperanto.cat
Lloc: Espai Ciemen. Carrer Rocafort 242 bis (entrada per la rampa), Barcelona. Metro: Entença

Si vius a prop de Mollet aprofita la proposta d'Adimo

I també pots aprendre des de casa:

http://cat.lernu.net/ Curs en xarxa
http://www.kurso.com.br/index.php?ca Curs brasiler amb versió catalana
http://www.youtube.com/watch?v=mWbyXVSiCxw Versió en esperanto del curs Muzzy
http://www.youtube.com/watch?v=QuQEeE5WgNw Mètode universal Benson
http://esperanto.cat/ Associació Catalana d'Esperanto, cursos puntuals, tutories

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Radio Klara a propòsit de Tolstoi

Ràdio Klara, en una de les seves seccions de web, datada el 9 de setembre de 2008, ens va fer un interessant recorregut per la vida de Lleó Tolstoi, un personatge cabdal de la història russa i un referent irrenunciable per a la història del món.
Anarquista-cristià, vegetarià, defensor de l'esperanto, contemporani i amic de Proudhon i de Reclús, va ser un abanderat de la no-violencia i la llibertat. Crític amb els poders absolutistes i opresors, va ser excomulgat per l'esglèsia rusa.
Font de la imatge: George's Pictures Russian and the Caucasus

dimecres, 13 d’octubre de 2010

El docu de KISTV

Enmarcat en la recuperació de la memòria històrica, el servei d'informació i notícies de l'Associació Catalana d'Esperanto, KiSTV,en proposa gaudir una entrevista a Manola Moreno, una refugiada nascuda a Reus que va acabar vivint a Occitània.

dijous, 30 de setembre de 2010

La proposta de François Grin

Nova sessió del cicle "la recuperació i la protecció de llengües minoritzades i el marc europeu"
30/09/2010






Aquest dijous, 30 de setembre, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà una nova sessió del cicle "La recuperació i la protecció de llengües minoritzades i el marc europeu". En aquesta ocasió consistirà en la conferència "Suïssa: Un model territorial per a la gestió de quatre llengües nacionals", a càrrec de François Grin, director de l’Observatori Economia-Llengües-Formació (ELF) de l’Escola de Traducció i Interpretació de la Universitat de Ginebra. Hi haurà traducció simultània des del francès.
François Grin (1959), es va doctorar en economia a Ginebra, ha treballat a la Universitat de Montreal i a la Universitat de Washington (Seattle), i va
ser vicedirector del Centre Europeu per Qüestions de les Minories (ECMI) a Flensburg (Alemanya), i director adjunt del Servei d’Estudis d’Educació Pública de Ginebra. En l’actualitat és professor d’Economia a la Facultat de Traducció i Interpretació (ETI) de la Universitat de Ginebra, i professor visitant a la Universitat de Lugano, on ensenya la gestió de la diversitat lingüística i cultural. François Grin s’ha especialitzat en llenguatge econòmic, economia, educació i avaluació de polítiques públiques en aquests àmbits. És autor de nombroses publicacions i ha realitzat importants projectes per a organitzacions d’investigació científica i organitzacions internacionals. Assessora diverses autoritats nacionals o regionals sobre qüestions de política lingüística i és coordinador adjunt del projecte "DYLAN" en el sisè Programa Marc de la Comissió Europea.

Les seves investigacions han tractat la situació lingüística a Suïssa i a la Unió Europea i les seves conseqüències econòmiques. Com a tal, és autor de l’informe
titulat L’ensenyament de llengües estrangeres com a política pública, més conegut com a Informe Grin. Grin en aquest document afirma que l’elecció de l’esperanto permetria un estalvi anual de 25 milions d’euros. En segon lloc, proposa un impost per compensar els desavantatges que tenen els països amb llengües minoritàries. A més, també ha estudiat la situació del kalmuk (oïrat), una de les llengües minoritàries de Rússia.

Font: Tribuna Mallorca

dissabte, 25 de setembre de 2010

Un congrés català

Entre els serveis que s'ens ofereix des del món esperantista, destaca KisTv, un servei d'informació televisada que toca temes de linguística i sociologia interessants per al públic en general.
L'últim video elaborat ens apropa al món dels congressos d'esperanto catalans, en aquest cas, el 34è congrés Català d'Esperanto, que va tenir lloc l'estiu de 2008:

dilluns, 13 de setembre de 2010

divendres, 10 de setembre de 2010

11 de setembre amb l'esperanto

No t'oblidis que aquest dissabte trobaràs a la gent de l'esperanto en una de les parades de l'Arc de Triomf de Barcelona. I aquest any amb la presència d'una productora de TV. Tot allò que volies saber sobre la llengua internacional, ara al teu abast.
Mentrestant hi podem posar la banda sonora amb Obrint Pas (subtitolat en esperanto)

dimecres, 25 d’agost de 2010

La batalla del rei Nhúryn


'Yazar l'escriptor' és el nou curtmetratge de Rubèn Carcellé. L'obra, gravada en part al país, relata la història dels reis Katitzah i Nhúryn

Periodic
Enemics Rubèn Carcellé i Roger Soler, durant una batalla. Foto: BRAIN STORM PRODUCTIONS

¿Com poden arribar un reina oriental, el seu rei i l'enemic de la corona al Principat d'Andorra? Doncs a través del curtmetratge Yazar, l'escriptor. L'obra és fruit de la iniciativa de Rubèn Carcellé i la productora de la qual forma part, Brain Storm Productions que es va estrenar a Internet fa pocs dies. La creació, que va rodar una batalla al país, és una història de gènere fantàstic realitzada pel conductor dels informatius del cap de setmana a Ràdio Nacional d'Andorra.

El producte, d'estètica oriental, parla del conte que Yazar, un jove escriptor, explica a la seva neboda Dzeema. A partir de les paraules de l'autor, el públic s'endinsa en la vivència de la reina Katitzah i el seu marit, Nhúryn, a qui el malvat Araur vol donar mort. La producció feia mesos que estava en marxa, però la manca d'hores de coincidència entre els integrants va obligar a gravar a trossos.

Així, en els moment lliures de feina els protagonistes van arribar a trepitjar escenaris tan diversos com el Port d'Envalira, els llacs de Tristaina, el claustre del Monestir de Ripoll, Pedrera de Tragó o el Delta de l'Ebre. Els protagonistes de la història van ser el mateix Carcellé --que dóna vida al rei i al príncep--, acompanyat amb Alba Sánchez i Roger Soler com a actors protagonistes i Agustí Mas com a operador de càmera. El rodatge no va ser fàcil i els seus membres es van trobar amb les situacions més diverses. "Estàvem gravant una escena en un pont, on se simulava que tiràvem un infant a un riu, quan van venir els Mossos d'Esquadra a preguntar què fèiem", va relatar el director. Yazar l'escriptor és un curtmetratge de pressupost zero, però els creadors van decidir no descuidar cap escena i han tractat visualment cada seqüència de la història. A més, la història té una característica lingüística molt particular: tota la pel.lícula es va gravar en un idioma totalment inventat per Carcellé: el Nhúryn. Aquesta particularitat ha fet que els productors hagin decidit incloure subtítols en català, castellà, angles Aquest recurs no és la primera vegada que forma part de la creació de l'autor que el va començar a utilitzar el 2001, en diversos escrits curs i personals. El curtmetratge, que es pot veure en línia a través de www.brainstormproductions.cat. aviat també estarà disponibles en esperanto. Pel públic que en vulgui més, la pàgina web també acull altres creacions del mateix autor. Com se sol dir, passin i vegin. cultura@andorra.elperiodico.com

divendres, 13 d’agost de 2010

Hi havia una vegada el Ĉiam Ajn...

LLORENÇ MASSAGUER PROPIETARI DE LA SALA MARISCAL DE L'ESTARTIT
“Estem tornant a una època semblant a la dels anys 80”
música en DIRECTE
Defensa el tracte directe de les sales amb els músics i reclama menys traves perquè es puguin obrir més locals

"...Com va començar el Mariscal?

Quan vaig obrir la sala es deia Ciam Ajn, que vol dir “en qualsevol moment” en esperanto. Jo tenia disset anys, i era client de bars, i tocava en un grup punk que es deia Sang Lesbiana, el 1977-78, en plena eclosió dels Clash i Sex Pistols. Teníem ganes de tocar, però no ho podíem fer enlloc, i vaig decidir obrir la sala el 1979, amb 18 anys. En aquella època no hi havia cap problema, obries el bar i la gent venia a tocar, ja des del primer moment. Uns dels primers a venir van ser els Hot Bambú, un trio format per Max Sunyer i un parell de nois més de Cadaqués. Després la gent es va anar assabentant que hi havia un local que feia música en directe, i va anar venint. Tenia molts estrangers, i el bar era com un local pirata, amb cairats, xarxes penjades... Era una història molt hippy, com demostra el nom en esperanto."

Podeu llegir l'entrevista completa aquí

divendres, 6 d’agost de 2010

Darrers dies del NunOff

Últ ims diespergau dirdel festi valNunOff

divendres, 30 de juliol de 2010

dimarts, 27 de juliol de 2010

dimecres, 21 de juliol de 2010

Anarco-efemèrides

- Surt Mondcivitano: El 20 de juliol de 1956 surt al Japó el número tres del periòdic bilingüe japonès-esperanto Mondcivitano. Organo de Mondcivitanoj k militrezistantoj en Japania (Ciutadà del Món). Publicat per l'anarquista japonès Taiji Yamaga, era una publicació antimilitarista afiliada a la Internacional dels Resistents a la Guerra.

Font:

http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/89298

dissabte, 17 de juliol de 2010

Festival nunOff

L'oratori de Sant Felip Neri acull el festival de creació emergent | la proposta

Els artistes del demàInternacional, interdisciplinari i intercultural. Amb tres paraules s'autodefineix el Festival de Creació Emergent de Barcelona que, de manera col·loquial, també es coneix com a nunOff, en referència a l'esperanto, idioma en què la paraula nun significa contemporani.

La ballarina Victoria Pérez Miranda torna aquest any després d'interpretar 'El último domingo de octubre' en la primera edició de nunOff.

Informació publicada en la página 34 de la secció de cv El día por delante de l'edició impresa del dia 15 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

El claustre de l'Oratori de Sant Felip Neri, un meravellós pati amb albercoquers i palmeres amagat entre els carrerons i places del barri de Gràcia, acull la segona edició d'aquest festival.

Des d'avui fins al 7 d'agost, al llarg de 16 nits, habitualment de dijous a dissabte, nunOff descobreix espectacles de dansa, actuacions musicals, projeccions de fotografies i d'audiovisuals i peces de teatre petites però ambicioses pel fet d'avançar-se al futur, tenir un estil propi i sobretot, ser inèdites i sorprendre.

El festival és una iniciativa del grup nunArt, un inquiet i intuïtiu col·lectiu artístic dedicat a la creació contemporània del qual formen part Mariona Castillo, Clara Bes, Miquel Barcelona, Gisela Creus i Gemma Martínez.

Castillo assegura que la proposta de nunArt és única a Barcelona per fixar la mirada en el més emergent. «Cada nit hi ha una programació doble amb múltiples disciplines», indica la cantant, que avui inaugura el festival amb el grup de dansa Almu Lua. La vetllada promet.

Font de l'article: El Periódico

dimecres, 14 de juliol de 2010

Esperanto universitari a Xina

El propassat 19 de juny, va tenir lloc l'exàmen d'anglès universitari de nivell 6, el més alt dins el sistema educatiu xinès. La part oral de l'exàmen va tenir com a protagonista l'esperanto.
Un home i una dona no xinesos van llegir en veu alta un texte en el qual es feia una presentació de l'autor de l'esperanto, l'evolució i el paper de l'esperantisme, influència de Xina en l'esperanto i l'orígen de les paraules de l'esperanto.
Després d'escoltar el text, els estudiants van haver de respondre a tres preguntes:
1- Què ens han dit sobre l'esperanto?
2- Com el moviment internacional ha incidit en l'ús de l'esperanto?
3- Què ens han dit sobre l'esperanto a Xina?

L'exercisi va tenir una durada de tres minuts. Alguns estudiants de la universitat de Liaoning, que havien escollit l'esperanto i la seva història com a assignatura optativa també van participar en l'exàmen.
Poc després una estudiant es va posar en contacte amb la seva professora d'esperanto i li va comentar: "Gràcies al curs d'esperanto de la universitat m'ha estat fàcil respondre a les tres preguntes, tot i que havia tingut alguna dificultat per entendre algunes paraules del text."

Informe de Wu Guojiang
amikeco999@21cn.com
Font de la publicació: Ret-Info

dimarts, 13 de juliol de 2010

Quí va ser: Taiji Yamaga

Taiji Yamaga: El 26 de juny de 1892 neix a Kyoto (Kansai, Honshu, Japó) el militant anarcopacifista i esperantista Taiji Yamaga. Era fill de Zembei Yamaga, que en 1874 va crear la primera impremta de Kyoto i que, universalista a ultrança, dividia el seu temps entre la tipografia, el pinzell amb el qual confeccionava versos haiko i la vareta amb la qual ensenyava en una escola confuciana; la impremta finalment va fer fallida per mor que la conservadora societat japonesa s'estimava més els serveis dels tradicionals cal·lígrafs professionals. Amb 16 anys Taiji Yamaga es va instal·lar a Tòquio, on treballarà d'impressor i descobrirà l'anarquisme i l'esperanto, formant part de la Japana Esperantista Asocio (JEA, Associació Esperantista Japonesa), de la qual esdevindrà ràpidament secretari. En 1910, quan l'Estat japonès va intentar eradicar l'anarquisme, encara és molt jove i no figura en la llista de militants buscats per la policia i l'exèrcit, escapant així de la forca, i fugint de la repressió primer a Formosa i després a Xina. Instal·lat a Xangai a partir de juliol de 1913, va esdevenir col·laborador de l'anarcopacifista Shi Pho i del periòdic bilingüe xinès-esperanto Ming Sing / La Voco de la Popolo (La Veu del Poble), encarregant-se de la secció en esperanto. Va publicar La conquesta del pa, de Kropotkin --encara que va desaprovar durant la Gran Guerra les posicions bel·licistes del «Manifest dels Setze»--, i L'Evangeli de l'hora, de Paul Berthelot. Va tornar al Japó, on es va unir amb sa companya Mika, amb qui tindrà un fill i una filla. En 1919 va ser detingut, amb altres, per haver publicat clandestinament llibres de Kropotkin i de Kotoku a Tòquio. En 1927 va retornar amb Sanshirô Ishikawa a Xina, on va treballar en una fàbrica d'agulles de gramòfons; Xangai estava aleshores en plena efervescència revolucionària. Va fer de professor d'esperanto a la Universitat del Treball a partir d'agost de 1927 i va desenvolupar una intensa activitat llibertària que es palesa en la seva ingent correspondència. Les idees anarquistes i especialment el pensament kropotkià són aleshores presents a les grans ciutats xineses; però la presència de les tropes d'ocupació japoneses a Xina l'obliguen a deixar el continent per les Filipines, on treballarà com a redactor del periòdic Manila Nichi Shimbun, enfocat a la colònia japonesa exiliada a Manila durant la II Guerra Mundial. En aquell temps realitzarà el primer diccionari tagal-japonès. En acabar la guerra, va retornar al Japó, on prendrà part activa en el reviscolament de l'anarquisme i especialment en la creació el 12 de maig de 1946 de la Federació Anarquista Japonesa (FAJ), i per les seves competències poliglotes en va ser designat secretari de Relacions Internacionals. També va ser secretari general de l'FAJ en nombroses ocasions i va col·laborar en el periòdic anarquista Heimin Shimbun, que apareixerà a partir del 15 de juliol de 1946, i en Kuro Hata, òrgan de l'FAJ escrit en «Hira Gana», sistema sil·làbic japonès escrit en ideogrames xinesos. En 1946 també va participar en la redacció de la revista esperantista SenÅýtatano, que en esperanto significa «membre de cap Estat, apàtrida», que editaven en l'exili Víctor García i Eduardo Vivancos i que era l'òrgan d'expressió de la Federació Internacional de Joventuts Llibertàries. Com a militant pacifista i admirador de Gandhi, va participar activament en la War Resister's International (IWR, Internacional dels Resistents a la Guerra) i assistirà el desembre de 1960 al X Congrés de l'IWR a Gandhigram (Índia); també publicarà el periòdic japonès-esperanto Mondcivitano (Ciutadà del Món), òrgan de l'IWR. Admirador del filòsof xinès fundador del taoisme Lao Tse, escriurà un llibre divulgador de les seves doctrines i traduirà en 1957, després de tres intents, el Tao-Teking laotsià a l'esperanto. A partir de 1961 patirà una apoplexia que el deixarà mobilitzat, però així i tot, descartant el suïcidi, continuarà fins a la mort, el 6 de desembre de 1970, propagant el moviment anarquista japonès.
Font original: http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/88330

diumenge, 11 de juliol de 2010

Manifestació 10-J

Més imatges clicant la foto

dissabte, 3 de juliol de 2010

Ai Dalai - Avui (6/7/10) fa 75 anys, felicitats!



El Dalai Lama ja té un Tintín en esperanto (Tinĉjo en Tibeto) demana un també tu :-)

dimarts, 29 de juny de 2010

Radio Xina Internacional presenta: Eterne Rima

Per escoltar samideano podeu clicar sobre la foto (després sobre els auriculars d'abaix).

diumenge, 27 de juny de 2010

Per què l'esperanto?

Virtuts de l'esperanto: regularitat, neutralitat, importància de la deducció per sobre del factor memòria.

L'esperanto gaudeix d'uns avantatges que el diferencien d'altres llengües:

La regularitat

L'esperanto evita tot tipus irregularitat en la gramàtica, així com els idiotismes, girs, frases fetes i localismes que habitualment dificulten l'aprenentatge d'una llengua nacional. Això no significa que l'esperanto no generi algunes expressions pròpies, sinó que aquestes són plenament compartides per tots els seus parlants.

La neutralitat

Els idiomes són el resultat i expressió de la cultura que els genera. Quan estudiem un idioma nacional ens supeditem als aspectes conductuals i culturals del país corresponent. L'esperanto, no pertanyent a una cultura nacional, transmet un missatge d'universalitat i multiculturalitat que no poden transmetre altres llengües.

Aprenentatge simplificat

El predomini de l'estil aglutinant de la llengua, es a dir, la creació de mots a partir de la unió d'altres coneguts, fa que la funció de la memòria perdi pes específic. En esperanto compte més la deducció que la memòria, per exemple: si sé que skribi és escriure i ilo és eina, ja sabré com demanar un bolígraf: donu al mi skribilon.

dissabte, 26 de juny de 2010

L'esperanto torna a Ràdio Igualada

El programa El Primer Cafè, que ja ens va fer una entrevista, torna a parlar de l'esperanto amb motiu de comentar el bloc Anoia-esperanto.
Podeu escoltar la gravació a : http://cafeters.blogspot.com/2010/06/220610-catala-esperanto-pediculus.html

Puerto Madero (subtitolat en Eo)

dimecres, 23 de juny de 2010

Entrevista a Miguel i Ana



L'any 2008 Canal Sur entrevistava a Ana Manero, professora d'anglès, i Miguel Fernández, poeta i escriptor. No us perdeu el final del video on Miguel canta una cançó amb versos de Lorca acompanyat de la guitarra de l'entrevistador.

diumenge, 20 de juny de 2010

L'entrevista d'AnoiaDiari



Entrevista a Karles, guia del Museu d'Esperanto de Subirats

dilluns, 14 de juny de 2010

divendres, 11 de juny de 2010

Homenatge a Miguel Hernández


Manolo recita els darrers versos del poema Olivistoj (Aceituneros) de Miguel Hernández, durant un homenatge que va tenir lloc a Galapagar el dia del llibre.

dijous, 10 de juny de 2010

Submergeix-te en un festival de música en esperanto aquest estiu. T'esperem a Tolosa!

http://esperanto-jeunes.org/-Festo-2010?lang=eo

dimarts, 8 de juny de 2010

dissabte, 5 de juny de 2010

dijous, 29 d’abril de 2010

Bloc del Museu d'Esperanto de Subirats

En aquest bloc trobareu informació al voltant d’aquesta institució que recentment ha obert les seves portes al públic per donar a conèixer a tothom la història de l’esperanto i del moviment social i cultural generat al seu voltant. En el nostre espai anirem publicant totes aquelles activitats i esdeveniments que tinguin lloc en el museu o aquelles exteriors en les que el museu hi tingui alguna vinculació.

Així mateix publicarem tota informació referent a la dinàmica habitual del museu, també horaris, ubicació, mapes i altres elements que us puguin servir per aproximar-vos i tenir contacte amb nosaltres. Esperem que el bloc sigui també un pont de diàleg a través del qual pogueu expressar les vostres opinions, crítiques i suggeriments.

Horari del Museu

Des del 10 d’abril el museu és obert al públic amb el següent horari:

Dissabtes de 10 h. a 14 h. i de 16 h. a 20 h.

Diumenges de 10 h. a 14 h.

Escoles i grups podràn visitar el museu entre setmana concertant-t’ho previament amb Can Rossell Natura, tels: 938994093 · 605781022 · 60578199

Link: Museu d'Esperanto de Subirats

dijous, 11 de març de 2010

Vocabulari familiar català-esperanto

Després d'alguns mesos de treballar-hi, ja tenim a la venda una nova edició del Vocabulari Familiar català-esperanto que vam publicar per primer cop l'any 2001. Aquesta nova edició comporta força canvis: una nova presentació interior, una guia més acurada per utilitzar l'obra, una ampliació en el nombre de entrades, una revisió dels textos i una estètica millorada .
Ja es pot adquirir a través de l'Associació Catalana d'Esperanto.

dissabte, 27 de febrer de 2010

Intensiu d'esperanto a Sabadell

El Centre d’Esperanto Sabadell organitza un curs intensiu d’esperanto el proper cap de setmana del 13/14 de març.

És un curs d’unes 15 hores repartides de la manera següent:
- Divendres nit: 2/3 hores
- Dissabte: 4 hores al matí i 4 hores a la tarda
- Diumenge matí: 4/5 hores
El preu és de 20 euros (15 euros per estudiants i aturats)
L’objectiu del curs és iniciar-se a la llengua, és a dir, arribar a una comprensió oral bàsica i poder començar a expressar-se. Es considera que l’esperanto és més o menys 5 vegades més fàcil que qualsevol altre idioma, el que no vol dir que el seu aprenentatge no costi gens d’esforç. A final del curs, s’ofereix un petit piscolabis als assistents i s’informa sobre les possibilitats pràctiques d’utilitzar la llengua (altres cursos, associacions, festivals i congressos, Internet, intercanvis, xarxes de cases de turisme solidari..etc.)

Si tens interès per participar-hi, contacta’ns per mail a *sabadell@esperanto.cat* o truca’ns al 93 727 27 58.