divendres, 13 d’agost de 2010

Hi havia una vegada el Ĉiam Ajn...

LLORENÇ MASSAGUER PROPIETARI DE LA SALA MARISCAL DE L'ESTARTIT
“Estem tornant a una època semblant a la dels anys 80”
música en DIRECTE
Defensa el tracte directe de les sales amb els músics i reclama menys traves perquè es puguin obrir més locals

"...Com va començar el Mariscal?

Quan vaig obrir la sala es deia Ciam Ajn, que vol dir “en qualsevol moment” en esperanto. Jo tenia disset anys, i era client de bars, i tocava en un grup punk que es deia Sang Lesbiana, el 1977-78, en plena eclosió dels Clash i Sex Pistols. Teníem ganes de tocar, però no ho podíem fer enlloc, i vaig decidir obrir la sala el 1979, amb 18 anys. En aquella època no hi havia cap problema, obries el bar i la gent venia a tocar, ja des del primer moment. Uns dels primers a venir van ser els Hot Bambú, un trio format per Max Sunyer i un parell de nois més de Cadaqués. Després la gent es va anar assabentant que hi havia un local que feia música en directe, i va anar venint. Tenia molts estrangers, i el bar era com un local pirata, amb cairats, xarxes penjades... Era una història molt hippy, com demostra el nom en esperanto."

Podeu llegir l'entrevista completa aquí