Pàgines

dimecres, 31 de desembre del 2014

Felicitació d'un blogaire

Per rodar clau a aquest any de reculades, retallades i desvergonya dels mal governs que patim, però sempre amb els ulls posats sobre la fita de la represa que volem, vull fer avinent aquesta felicitació en esperanto i per a l’esperança!
El desembre de 2010, els amics Josep Maria Solé i Sabaté i Ferriol Macip Bonet presentaren Història de l’esperanto als Països Catalans, un tercer volum que tracta, de manera amena i rigorosa, aspectes diversos del moviment entre 1900 i 1940.

Dissortadament, amb honorables excepcions, els mitjans de comunicació no varen atendre ni correspondre a la importància de l’obra publicada. La premsa illenca no se’n va fer ressò, tot i la petjada històrica i cultural reflectida a les ponències de Xavier Margais, historiador i autor, entre d’altres llibres, de El moviment esperantista a Mallorca i d’Elisabet Abeyà, traductora, escriptora i impulsora de l’escola Mata de Jonc. Margais publica en el nou volum tres capítols El moviment esperantista a Mallorca: Una víctima més de la repressió franquista, Noves sobre l’esperantisme a Maó” i L’esperanto, l’esperantisme i la seva relació amb alguns règims, mentre que Abeyà hi aporta “Joan Mascaró: Entre Orient i Occident. Cal afegir, com a complement, que dins del 2011, la televisió pública de les illes Balears va emetre un interessant documental sobre la figura de Joan Mascaró.

Podeu continuar llegint a: Etziba Balutxo ...

divendres, 28 de novembre del 2014

Entrevista amb Darmen Tuiaqai

Després del meu viatge a Catalunya vaig començar a reaprendre la meva llengua pròpia.
Darmen Tuiaqai és un jove arquitecte kazakh. Va venir a Barcelona l’hivern passat per estudiar i de seguida va esdevenir un membre actiu de l’esperantisme català; va participar als cursos, a la Diada de l’esperanto i a les trobades de cada dimarts al Bar del CAT. 


 

Ets del Kazakhstan, oi? Què en penses de la llengua kazakh i de la llengua russa al Kazakhstan?

Hola! Sí, sóc de Kazakhstan. Al Kazakhstan hi ha dues llengües: la llengua estatal (el kazakh) i la llengua oficial (el rus). Legalment el kazakh és prioritari davant del rus.Però, de fet, hi ha una gran quantitat de diferents àmbits on només s’utilitza el rus.
Per exemple, la major part de les pàgines web del Kazakhstan es troben només en rus, el 99% de les peŀlícules en les nostres sales de cinema estan en rus, fins i tot el nostre president (que “regna” des de l’època soviètica) té les seves sessions i debats principalment en rus ... En kazakh només fa discursos al poble preparats prèviament, però està clar que viu en llengua russa, i no es preocupa pel destí de la llengua.
Els kazakhs són el 65% de la població del Kazakhstan (a més a més dels kazakhs, hi ha habitants d’altres pobles, que viuen aquí des de l’Imperi Rus o des de l’època soviètica, els quals no es consideren kazakhs a si mateixos, sinó ciutadans del Kazakhstan). La majoria d’aquesta gent d’altres pobles no sap gens la llengua kazakh. Ni molts dels kazakhs tampoc la saben.
A més, aquí hi tenim una enorme barrera psicològica (sobretot al nord del país): es considera que a una persona desconeguda se li ha de començar a parlar només en rus. Al nord, fins i tot els kazakhs, que tenen arrels kazakhes, es poden ofendre si algú se’ls dirigeix en kazakh. Molta gent del nord i de les principals ciutats del sud, fins i tot se senten orgullosos de no ser capaços de parlar la llengua kazakh, i parlen només en rus. A causa d’això, algunes persones bilingües que poden parlar bé el kazakh i el rus, sovint se senten avergonyits quan parlen en kazakh, els monolingües russoparlants els han convençut que la llengua russa és més noble. I els kazakhs que parlen només en llengua kazakh cada vegada són més escassos.
Ningú discuteix sobre aquest tema: els monolingües russoparlants i els bilingües no veuen el problema, i els monolingües kazahparlants són massa pocs per influir-hi. Hi ha algunes persones que es preocupen per la llengua, però no són suficients per canviar la situació.
Tot i això, la situació actual de la llengua kazakh és millor que en l’època soviètica, però encara lamentable. Perquè a més hi ha un altra greu problema:
Més i més persones estan parlant kazakh gràcies a un augment de les escoles kazakhes, però en realitat això no és kazakh, això és un híbrid detestable de la gramàtica kazakh i del vocabulari rus. Els kazakhs poden no entendre’t, si els parles en llengua kazakh autèntica. T’imagines quina absurditat? Ara, molt rarament es pot sentir als carrers la llengua kazakha pura, afortunadament a la radio i la televisió es parla correctament.
Penso que per canviar aquesta terrible situació, ens hauríem de desposseir el rus de qualsevol estatut, igual com la majoria dels altres països de l’antiga Unió Soviètica (per exemple., Azerbaidjan, Estònia, Uzbekistan, Lituània, Geòrgia, Armènia). Aquests països no tenen aquest tipus de problemes lingüístics. Desgraciadament el nostre president és massa “rusòfon” per fer aquest pas resolutiu.

Tu vas venir a Catalunya durant 3 mesos per aprendre l’idioma espanyol i aquí vas descobrir un altre idioma (el català). Quina va ser la teva primera impressió? Ho vas veure positivament o negativament? I quina opinió en tens després dels teus 3 mesos aquí?

Al principi estava una mica preocupat quan vaig veure que gairebé totes les coses escrites del carrer eren en català, de fet vaig venir a aprendre espanyol! Però com més temps passava, més sentia que la situació del català era molt similar al Kazakh, i més entenia els catalans. I poc a poc em vaig convertir també en un defensor de la independència de Catalunya.
Encara que les situacions dels dos idiomes s’assemblen, tanmateix són diferents: els catalans entenen molt bé la importància de l’ús de la seva llengua en tots els àmbits de la vida i intenten recuperar-ne el seu ús. La majoria dels kazakhs ni tan sols veuen aquest problema.
Malgrat que Catalunya és una autonomia depenent, hi ha moltes coses que es poden fer només en català, però no en castellà, per exemple, les escoles són només en llengua catalana. Crec que la possibilitat de fer alguna cosa només en català és molt important, ja que això fa créixer el prestigi de la llengua, i evita que hi hagi persones que mai estudiaran “una petita llengua sense importància”. Els catalans pensen que tots els qui viuen a Catalunya han de conèixer el català. Els kazakhs ni poden imaginar que tots els habitants del Kazakhstan puguin entendre’s en llengua kazakh (no només els kazakhs).
He vist que hi ha molts catalans que parlen sempre en català malgrat l’opinió i la pressió social. Puc imaginar com de forta va ser l’opressió a la seva llengua en èpoques anteriors, però va sobreviure i floreix. La major part dels kazakhs no tenen tal principi.
Després de tres mesos em vaig convertir en un gran admirador del poble català. Els catalans es mereixen la independència més que ningú!

L’estada a Catalunya, ha fet canviar la teva manera de pensar sobre la llengua kazakh?

He estudiat a l’escola russa, vaig créixer en un ambient de parla russa, i també els meus pares no saben gaire el kazakh, perquè ells també van estudiar en escoles russes.
Després del meu viatge a Catalunya:
  • En primer lloc, vaig començar a reaprendre la meva llengua pròpia. És la meva llengua materna, per tant és per a mi una mica més fàcil que les estrangeres, ja que l’he sentit força, encara que hi ha altres dificultats d’aprenentatge (per exemple, el problema ja descrit anteriorment sobre “un llenguatge híbrid”, jo no vull parlar barrejat, perquè sona molt malament i és deplorable, però el llenguatge pur no tothom l’entén, així que he de traduir algunes paraules al rus mentre parlo).
  • En segon lloc, després d’aquest viatge m’esforço en conèixer-me amb persones kazakhparlants i parlar en kazakh a tot arreu.
  • En tercer lloc, ara busco a casar-se només amb una noia kazahparlant. Desafortunadament, tres dels meus amics ja s’han casat amb russoparlants, i ara els seus fills no parlen gens ni mica de kazakh. Espero que no em trobeu eugenesista, però penso que per les persones que la seva llengua està en perill de desaparició, aquest punt és important.

Penses que la llengua kazakh es troba ara en perill?

Totalment, perquè la llengua kazakh s’utilitza sobretot en la comunicació oral, però totes les empreses o afers estatals han estat dirigits en rus.
A més, cada nova generació parla kazakh cada vegada de manera més contaminada. Per exemple, els meus amics són poc o molt capaços de parlar kazakh, però els seus fills no poden de cap de les maneres!

Què penses que ha de canviar al Kazakhstan per respectar la vostra llengua pròpia?

Fer el mateix que els catalans: permetre només la llengua kazakh a les escoles i llars d’infants. Crear situacions que només es puguin viure en kazakh, per exemple, estudis gratuïts en universitats kazakhs. I clarament, l’eliminació de la llengua russa de la nostra constitució.
Entenc que aquest és un procés llarg i difícil, però si no ho fem, el nostre idioma desapareixerà, igual com la llengua irlandesa.
Mentre jo estava a Catalunya, una vegada necessitava arreglar les meves sabates. Vaig sortir de casa i vaig començar a buscar un sabater al el meu districte. Tots els rètols eren en català i vaig haver de buscar-ho llegint indicacions en una llengua desconeguda, al mateix temps que mirava dins de les botigues. Finalment vaig trobar un rètol que s’assemblava una mica al castellà, i vaig demanar a un vianant si el que hi posava significava el que jo em pensava. M’ho va confirmar. Si l’escriptura era en les dues llengües, jo ni em mirava al català, només l’espanyol, i mai sabria el que significa “calçat”.

Com vas descobrir l’esperanto?

Vaig trobar per atzar alguna cosa sobre el tema, m’ho vaig llegir i em va interessar molt.

Parlem sobre tu, què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Els idiomes són la meva afició, no he reeixit gaire en cap llengua en concret, però les llengües m’interessen força. Darrerament només estudio per millorar el kazakh.

Continues parlant amb la gent sobre Catalunya?

I tant que sí, quan en algun lloc comença una discussió sobre llengües, jo sempre els parlo de Catalunya i la seva gent, que es resisteixen a l’opressió política i cultural espanyola. Jo dic que hauríem de fer el mateix. Algunes persones estan d’acord amb mi, alguns pensen que estic exagerant sobre el perill en que es troba la llengua kazakh.

Hem vist que Vilaweb va publicar un article teu, que parla sobre una carta que tu vas escriure al Víctor. Què et va portar a escriure-ho?

En Víctor era el meu professor d’esperanto i em va explicar moltes coses sobre la cultura catalana i la situació de la llengua, així que vaig decidir compartir els meus pensaments i impressions després del viatge.

Moltíssimes gràcies Darmen. Esperem que puguem retrobar-nos aviat. Adéu, amic!

Fins aviat! Gràcies per l’entrevista, m’ha encantat respondre les preguntes.

Font de l'article: KEA

divendres, 21 de novembre del 2014

Esperanto, patrimoni cultural no material de Polònia

 L'Esperanto ha esdevingut oficialment patrimoni cultural no material de Polònia
El propassat 20 de novembre, la professora Małgorzata Omilanowska, ministra polonesa de cultura i patrimoni nacional, va aprobar l'inclusió de la llengua esperanto en la Llista del Patrimoni Cultural no material de Polònia.

Aquest és el resultat dels esforços duts a terme per Edmund Wittbrodt, membre del senat polonès i per Kazimierz Krzyżak, membre de l'Associació Polonesa Eŭropo-Demokratio-Esperanto (EDE-PL).

Aquest èxit suposa la base i condició prèvia per proposar a la UNESCO que l'esperanto figuri dins la llista de Patrimoni Cultural no material de la Humanitat.

Font de la informació: Eventoj


dijous, 30 d’octubre del 2014

Entrevista a Siru Laine, lingüista i traductora

Siru Laine, lingüista i traductora finlandesa afincada a Barcelona des de fa uns mesos. políglota, cantaire de coral, esperantista i defensora de la diversitat lingüística. Es defineix a si mateixa com a adicta a la lingüística històrica.
Podeu llegir l'entrevista que li va fer l'Associacio Catalana d'Esperanto aprofitant la seva estada a la capital catalana a : Esperanto.cat

dimarts, 14 d’octubre del 2014

La Terra del Congost s'esperantitza


Terra del Congost, un projecte de turisme que aposta per l'ecologia, ha incorporat recentment l'esperanto com a llengua d'acollida.



dijous, 18 de setembre del 2014

L’esperanto demana paraula

Carmina Malagarriga
És evident que actualment l’esperanto no cotitza –o no cotitza encara- en els valors de l’esquerra anticapitalista. L’imperialisme lingüístic no el veiem com un problema. Només ens hem adonat que el castellà ha estat i és una llengua de destrucció i substitució de la nostra, però no ho percebem en l’anglès, posem per cas. Són molts els anomenats “progressistes”, que tenen la inquietud enorme d’aprendre i fer aprendre l’anglès com a part de la universalització laboral i del coneixement bàsic.

Aprendre una llengua sempre és interessant, però també és molt interessant contemplar els valors que aporta.

El castellà, com l’anglès o el francès –per posar les més il·lustres llengües imperialistes- no han fet altra cosa, al costat de l’escomesa militar, que aixafar el territori i sobretot la llengua, el vehicle sagrat de transmissió de valors i de riquesa cultural d’una comunitat.

L’esperanto promou la justícia lingüística, cap llengua no és millor que cap altra, perquè cap persona tampoc no té més valor que una altra. Actualment, s’incrementa aquest principi de desigualtat. Una persona nascuda en un país de llengua anglòfona, per exemple, té d’entrada un clar avantatge per sortir-se’n acadèmicament i laboralment. No és una qüestió de mèrits sinó de bressol, ben bé com els drets monàrquics. Ningú no hauria d’obtenir un profit sobre l’altre pel fet d’haver nascut en un territori de llengua imperialista. Com diu un dels punts dels principis de l’Associació Catalana d’Esperanto: Una llengua neutral, com l’esperanto, pot fer de pont, afavorint i palesant la plena igualtat de les llengües. I jo hi afegiria: …i, per tant, dels individus.

L’esperanto promou els valors de solidaritat, d’igualtat i de respecte per a totes les cultures mitjançant l’ús d’una sola llengua per la comunicació intercultural, que és de tots i que no és de ningú. La imposició d’una llengua en un territori no és tan innocent com l’establiment d’una altra gramàtica i un altre vocabulari. També es genera un canvi en la manera de veure el món. Desapareixen les expressions autòctones, desapareix una manera de veure el vida.

Així ho van entendre els esperantistes Andreu Nin, Joan Amades o Mercè Rodoreda, per exemple.

Als Països Catalans en tenim un exemple prou clar del procés de substitució i, per tant de l’empobriment cultural del català a favor del castellà.

Anem una mica més enllà. Observem com territoris enormes, l’Àfrica per exemple, que han estat subjugats com a colònies primer i ara pel capitalisme més salvatge, han perdut el control del seus territoris i de les seves cultures. L’Àfrica, amb les seves grans zones francòfones o anglòfones, han hagut de sotmetre’s a llengües que no els eren pròpies, a llengües homogeneïtzadores al servei de la metròpoli. Així se sap qui mana.

L’esperanto, amb el seu primer principi d’igualtat, ha estat vinculat als sectors ideològicament més avançats, perseguit durant el franquisme, i encara no prou reconegut a Europa. Encara ara, democràcia és una paraula més sentida que practicada i el poder no cedirà fàcilment l’hegemonia lingüística imposada a través de l’economia. Ningú no es deixarà prendre la batuta amb la qual hem de cantar plegats: ja sigui en anglès o en castellà.

L’esperanto no és una idea innocent ni innòcua, i menys encara passada de moda, com ens volen fer creure. La veritat és que té una vigència enorme i és molt agosarada. Representa qüestionar un model des de la base.

El granet de sorra al Penedès el vam posar el primer cap de setmana de setembre amb l’Aplec Internacionalista d’Esperanto organitzat per l’Associació Catalana d’Esperanto i l’Ateneu Arbocenc.

Cedim, doncs, la paraula a l’esperanto amb la mirada posada en la justícia lingüística.

Carmina Malagarriga. Llicenciada en Geografia Humana, és locutora i guionista de Catalunya Música. Una de les iniciadores de la Plataforma NoFemelCIM, membre del grup de debat i acció El Taulell i de l’Ateneu Arbocenc. Notícia anterior Vicent Partal analitza a l'Ateneu de Sitges l'escenari posterior a la Diada Notícia següent Arriben les 4 Milles Femenines Carmina Malagarriga

divendres, 1 d’agost del 2014

Herzberg, una ciutat en esperanto


Des del 12 de juliol de 2006 Herzberg utilitza oficialment el sobrenom de "Ciutat de l'Esperanto". Per a l'aprovació de la proposta van votar els quatre partits de l'ajuntament d'Herzberg. Arrel d'això, l'alcalde, Gerhard Walter, va rebre felicitacions d'arreu del món. 


L'esperanto, 104 anys de presència a Herzberg 

Fa 104 anys, el 10 de març de 1910, va aparèixer un article a la revista local Kreis-Zeitung, en el qual es feia una crida a crear clubs d'esperanto a la regió sud de la Serra de Harz i també anunciava una reunió a Herzberg am Harz! Aquest article fou recuperat dels arxius de la ciutat i en ell es fa esment de persones conegudes. Podeu veure més info en esperanto a la Vikipedio i diverses versions en altres idiomes.


Agermanament entre ciutats 

Especialment rellevant ha estat l'ús de l'esperanto per a establir contactes fructífers entre Herzberg i Góra, a Polònia. L'abril de 2005, els alcaldes Gerhard Walter i Tadeusz Wrotkowski, es van posar d'acord en utilitzar l'esperanto com a llengua-pont neutral. L'esperanto s'ensenya a les escoles d'ambdues ciutats. L'agost de 2006 va tenir lloc una trobada d'alumnes d'Herzberg i de Góra en una casa de colónies rural a Herzberg-Pöhlde. Aquest tipus de trobades està previst repetir-les cada estiu, fent-les cada cop més internacionals. 


Activitats 

Un club de la regió, la Societat Esperantista Sudharco (Südharz), va celebrar els seus 25 anys d'història el 2001 organitzant una sèrie d'actes educatius i culturals al castell de la ciutat, on hi van pendre part personalitats destacades de nivell internacional. Educació i cultura són els principals camps de treball dels esperantistes d'Herzberg. El Centre Intercultural d'Herzberg funciona tanmateix com una filial educativa i cultural de l'Associació Alemanya d'Esperanto i també com a centre de formació de la Lliga de Professors d'Esperanto. Al llarg de tot l'any s'organitzen cursos d'esperanto, seminaris, cursos específics i tota mena d'activitats entorn de l'esperanto. Herzberg és un centre de formació a nivell nacional i internacional. 


Turisme

Herzberg am Harz és una petita ciutat a l'interior d'Alemania. La ciutat té 900 d'història. Podeu trobar molta informació interessant en esperanto sobre la ciutat, la seva història, llocs turístics, agermanament entre ciutats, etc. al web: http://herzberg.de

Ens agradaria que Herzberg esdevingués un model de ciutat d'esperanto, amb indicadors bilingües,  cartes de menú en esperanto i molts altres serveis per als convidats esperantistes. Les primeres passes ja s'han donat: a molts llocs es troben indicadors que duen al Centre d'Esperanto i el restaurant rústic Großer Knollen va ser el primer de la ciutat a oferir les seves cartes de menú en esperanto l'any 2007.

Herzberg mereix una visita no tan sols per les activitats educatives i culturals del Centre Internacional d'Herzberg sinó també pel seu preciós paisatge i la seva interessant història.

Situació 

Herzberg es troba al mig d'Alemania, a la vessant sud de la Serra de Harz. Al costat mateix de la serra komenca el Parc Nacional de Harz, amb grans boscos, paisatge càrstic amb petits turons, roques i coves. També es fan excursions a pobles i centres de vacances: Sieber, Lonau, Scharzfeld i Pöhlde.

Informació sobre l'esperanto a Herzberg: 

Intercultural Centre Herzberg 
Grubenhagenstr.6 
DE- 37412 Herzberg am Harz, Germany 
Centre Intercultural d'Herzberg 
Grubenhagenstr.6 
DE- 37412 Herzberg am Harz, Alemania 

Contacte

Tel:0049 (0)5521 5983 
Mobile:0049 (0) 160 98754190 
esperanto-zentrum@web.de 
www.esperanto-zentrum.de 
Telèfon: 0049 (0) 5521 5983 

 







  

dimarts, 29 de juliol del 2014

El video de Michele Gazzola sobre justícia lingüística

Vilaweb va publicar el propassat diumenge el video complet, subtitulat en català,  de la conferència de Michele Gazzola sobre justícia lingüística a la Unió Europea, patrocinada per l'Associació Catalana d'Esperanto. Cliqueu Espai Vilaweb.

divendres, 27 de juny del 2014

Conferència sobre justícia lingüística a l’Espai Vilaweb

Justícia lingüística: com avaluar-la? L’exemple de la Unió Europea

http://0.academia-photos.com/358565/164336/3805226/s200_michele.gazzola.jpg 
Una conferència en esperanto a càrrec de  Michele Gazzola, investigador a l’universitat Humboldt de Berlín i doctor en gestió de comunicació plurilingüe.

https://fbexternal-a.akamaihd.net/safe_image.php?d=AQCPmPh8fTEnKU7w&w=470&h=246&url=http%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fmedia%2Fcontinguts%2F000%2F083%2F178%2F178.jpg&cfs=1&upscale&sx=0&sy=122&sw=592&sh=310

El proper 9 de juliol a les 19:30 h. Espai Vilaweb,  Ferlandina 43 Barcelona.

L’objectiu de la xerrada és el d’aproximar els ciutadans al tema de la democràcia i la justícia lingüístiques, tot donant un exemple pràctic. En una primera part es farà una presentació d’alguns resultats del debat actual d’aquest temes en l’àmbit acadèmic. A continuació es posarà un exemple de valoració de la justícia lingüística a Eŭropa, a partir d’una base de dades estadístiques que en ofereix Eurostat, l’institut d’estadística de la Unió Europea. Encabat es farà una descripció sobre com el debat sobre justícia lingüística va influir en l’esperanto en el passat i com pot influir en el moviment esperantista en el futur.

Informa: esperanto.cat
Per ampliar informació sobre el tema: Curs d’Esperanto

dimecres, 21 de maig del 2014

APLEC INTERNACIONALISTA A L'ARBOÇ ELS DIES 5, 6 I 7 DE SETEMBRE

L'Associació Catalana d'Esperanto aplega els esperantistes dels Països Catalans. Entre d'altres actres activitats, celebra un cop per any l'Aplec Internacionalista. Es tracta d'unes jornades en les que es difonen els principis de sostenibilitat lingüística i l'esperanto als Països Catalans, i la llengua i la cultura catalanes als participants estrangers. És per això que sempre procurem organitzar-lo amb col·lectius de la vila que acull l'aplec. Normalment hi participen unes 80 o 100 persones d'arreu del món.
Enguany tindrà lloc a l'Arboç, al Baix Penedès. Les edicions han estat a Mataró (2005), Barcelona (2005), Canet de Mar (2006), Vallgorguina (2007), Benicàssim (2008), Barcelona (2009), Reus (2010), Sant Andreu Salou/Cassà de la Selva (2011) i Canet de Mar (2012).

vallgorguina Vallgorguina 2007. Foto de Sjoerd Bosga
 

dimarts, 25 de març del 2014

Nou grup esperantista a Tavernes de la Valldigna

esperantocat | dimarts, 25 de març de 2014 | 19:50h
Dissabte passat, 22 de març, un grup d’onze persones de Tavernes de la Valldigna (Safor), es va aplegar per tal de crear un nou grup esperantista a la localitat.

El grup està coordinat per l’Associació Valenciana d’Esperanto, un col·lectiu creat per reformar, fer créixer i dur endavant noves idees i projectes al País Valencià. 

Marc Rausell, guiarà els cursos d’esperanto a Tavernes de la Valldigna, un jove esperantista de Potries. El grup compta amb la col·laboració del Centre Excursionista (CETV), a la seu del qual es reuneixen setmanalment els promotors de la llengua internacional.
S’espera que participe gent d’altres llocs, com de Sueca i la Barraca d’Aigües Vives, i també s’espera començar un cercle de conversa.

Més informació a l’Associació Valenciana d’Esperanto: 
- Web: EsperantoVal.org- Correu: mailto:info@esperantoval.org- Telèfon: 630 493 584
- Facebook: www.facebook.com/EsperantoVal- Twitter:@EsperantoVal

dimarts, 11 de març del 2014

Els microbikinis també parlen esperanto

Imatge
L’empresa Catbikinis, especialitzada en mini i micropeces de bany per a dones sense complexos i amb un punt de picardia, ha començat a oferir els seus productes a un públic molt divers. Al seu lloc web, les visites i comandes ja es poden fer a través d’una desena de llengües, entre les quals l’esperanto.
Una altra bona i innovadora iniciativa sorgida del món empresarial. Els desitgem èxit en el seu projecte.
Imatge

dijous, 6 de març del 2014

La ONCE va entrevistar Otto Prytz

“Hace falta una actitud más democrática en lo lingüístico”

Otto Prytz
El lingüista noruego Otto Prytz recibió recientemente la Encomienda de la Orden del Mérito Civil por su contribución a la difusión del español en su país. Ciego de nacimiento y destacado esperantista, Prytz es partidario de una actitud más democrática en la difusión de los idiomas.
Laura Vallejo
.......................

Usted es multilingüe, ¿por qué se decanta por el español en sus estudios y en su labor como docente?

Mi lengua materna es el noruego, con lo cual estoy en condiciones de entender y hablar también sueco y danés. Domino el esperanto y soy miembro de la Academia de Esperanto, órgano internacional que consta de 45 miembros. He aprendido inglés, alemán y, en grado un poco menor, francés.
Para tener como ciego una posibilidad realista de conseguir un trabajo tras la carrera, opté por el ruso y el español, dos lenguas entonces no muy difundidas en Noruega. La elección del español como especialización fue fácil porque había estudiado con beca en España y tenía un dominio más activo del español.

¿Es el español un idioma demandado por los universitarios noruegos?

Sí, no sólo por su gran difusión internacional, sino también por el hecho de que cada vez más alumnos lo eligen en el bachillerato.

¿Cómo describiría el nivel de conocimiento del español y la cultura hispana en Noruega?

"En Noruega hay mucho interés por la literatura española moderna, sobre todo en la novela barcelonesa"
No me quejo. Me parece aceptable, aunque algo superficial. Muchos noruegos se conforman con un nivel de español suficiente para apañarse como turistas, y los conceptos que tienen de la cultura hispana tienden a reducirse a tópicos. Sin embargo, hay bastante interés por la literatura española moderna e incluso se ha acuñado el término ‘Novela barcelonesa’ para definir el subgénero representado, entre otras, por las obras de Carlos Ruiz Zafón.

¿Por qué decide estudiar esperanto?

El esperanto no es ‘propiedad’ de una determinada comunidad lingüístico-cultural, sino de toda la humanidad. En otras palabras, sería ‘el segundo idioma para todos’, un lugar común de encuentro, en el que la comunicación no tiene que ser ‘filtrada’ por los códigos culturales incorporados en las lenguas étnicas. Tuve el primer contacto con el esperanto en el colegio de ciegos, donde su enseñanza era obligatoria en el curso anterior al de la iniciación al inglés. La justificación de ello era que una vez aprendido un idioma tan ‘transparente’ como el esperanto, sería más fácil aprender otros idiomas menos transparentes.

¿A qué se debe que las personas ciegas tengan un especial interés en él?

Varias circunstancias en el período entre las dos guerras mundiales fomentaron el interés por el esperanto entre los ciegos. Una fue la valiosa labor del sueco Harald Thilander, que editaba en esperanto una importante revista en braille, Esperanta Ligilo, que contenía mucha información sobre logros en beneficio de los ciegos. Otra fue la incipiente colaboración entre organizaciones de ciegos. Hacia 1930, se estableció la Asociación Universal de Organizaciones de Ciegos, que lo adoptó como lengua de trabajo, ya que en muchos colegios de ciegos se enseñaba esperanto.

¿A qué cree que se debe que el esperanto no haya logrado la implantación como vehículo para la comunicación internacional conseguida por otros idiomas?

Creo que, sobre todo, hace falta un cambio de actitud. Hasta ahora, los idiomas que se han impuesto como vehículos de comunicación internacional han sido respaldados por algún poder militar, económico, político, etc. Sin embargo, en otros campos, las actitudes democráticas e igualitarias han triunfado. De la misma manera creo que la actitud democrática e igualitaria puede extenderse hasta el campo lingüístico. Un ejemplo de ello es el prestigio de las lenguas cooficiales de España o, en Noruega,  el uso del sami, lengua de la minoría lapona del mismo nombre, prohibida en la educación hasta 1950, y que ahora se usa en la enseñanza, en emisiones diarias de radio y televisión de cobertura nacional y en el parlamento sami. Esto se debe a que la sociedad mayoritaria ha reconocido los derechos democráticos de las minorías lingüísticas.
El porvenir del esperanto lo veo en la difusión internacional de esas actitudes democráticas. Mientras tanto, cultivamos el esperanto en todos los foros posibles, uno de ellos es Internet, donde ocupa un lugar entre el 20 y el 30 en publicaciones en Wikipedia.

En su opinión, ¿qué han aportado las nuevas tecnologías al aprendizaje y difusión de los idiomas?

Han representado una verdadera revolución. Pensemos en el aprendizaje interactivo, en la globalización del acceso a la información...

¿Qué beneficios han supuesto esos avances para los usuarios de braille?

El ordenador me ha hecho más independiente. Antes, necesitaba ayuda para controlar la corrección de lo que mecanografiaba; para leer cartas en tinta o para tener acceso a libros. Ahora, con la línea braille, el e-mail y la digitalización de cada vez más textos, todas estas tareas las puedo realizar sin ayuda.
Sin embargo, todavía hay barreras. Gracias al Unicode, los videntes ahora pueden leer cualquier tipo de letras en su ordenador; yo no. Aunque me han instalado el alfabeto ruso en mi línea braille, aun tengo dificultades con los caracteres griegos, árabes y los del chino. Otro obstáculo son los ficheros pdf, cuyo texto no puedo leer, si están archivados como imagen.  Todavía no hemos llegado a la meta final, pero tengo mucha confianza en el futuro.

Font de l'article: ONCE

dilluns, 24 de febrer del 2014

Edukado.net, una font de recursos per ensenyar/aprendre la llengua

 
Edukado.net és una comunitat de mestres, monitors i estudiants autodidactes d'Esperanto, la llengua internacional.
El web, llançat el 2001 posa a disposició més de mil materials a punt per al seu ús, útils informacions especialitzades i serveis diversos, amb detall presenta cap a 500 eines d'aprenentatge editades i possibilita un treball modern i de bona qualitat basat en la col·laboració mundial de 2500 ensenyants d'Esperanto de més de 100 països.
La redactora del web, doctora Katalin Kováts, lingüista i metodòloga, hongaresa, resident a Holanda, es dedica a temps complet al funcionament i construcció del web i a més del treball en xarxa, sota el seu guiatge tenen lloc també cursos presencials en el sí dels grans esdeveniments esperantistes.
Ella s'enrola activament també en els entrenaments de mestres d'Esperanto, organitzats per altres instàncies. A la tardor de 2010 el web iniciarà el funcionament del seu espai d'entrenament per a mestres (RITE), fins ara iniciativa única en el món de l'Esperanto.
Katalin, en el marc del treball a la xarxa, ha treballat activament per a la creació i funcionament dels nous tipus d'exàmens d'Esperanto el·laborats segons el Marc de Referència Europeu.
Del material, creat al METIEJO (taller), el web va editar una publicació popular: el llibret Poŝamiko (amic de butxaca), del que ja en van aparèixer 9000 exemplars. El Manual d'ensenyament de l'Esperanto, redactat de K. Kováts és un material bàsic per a cada mestre d'Esperanto.
Les primeres versions del web van ser construïdes i subvencionades per la fundació estatunidenca Esperantic Studies Foundation (ESF).
La seva última moderníssima versió s'ha creat gràcies a la comunitat i patrocinadors d'edukado.net, que en forma de subvencions van aplegar una gran suma per a possibilitar la continuada existència del web, que des de juliol de 2009 és guiada per la Fundació Edukado.net.
L'Associació Universal d'Esperanto (UEA) el 2008 va premiar el web per la seva excel·lent actuació.

Traduït per Joan Inglada

dimecres, 19 de febrer del 2014

Premis literaris per obres en català, castellà i esperanto

Concurs literari Ramón Fernàndez Jurado. Bases, terminis i acte de lliurament


Acte per reclamar la restitució del nom de Ramon Fernàndez Jurado a la Biblioteca de Castelldefels.

Dissabte 7 de juny del 2014, a l’Espai de la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado

El Col·lectiu RFJ convoca el Concurs Literari Ramon Fernàndez Jurado. El veredicte es farà públic en el transcurs de l’acte. Us convidem a participar-hi.

 


BASES
  1. S’hi poden presentar treballs en prosa o en vers que tinguin relació amb Ramon Fernàndez Jurado i/o amb Castelldefels.
  2. Per presentar un treball no hi ha límit d’edat, ni per baix ni per dalt. Els infants que encara no llegeixen podran presentar dibuixos sobre Ramon Fernàndez Jurado i/o sobre Castelldefels
  3. No cal que les obres siguin inèdites. Sempre que tractin els temes esmentats, seran admeses encara que s’hagin presentat a d’altres concursos o hagin estat publicades.
  4. Els treballs poden ser en català, castellà o esperanto, i hauran de tenir una extensió màxima de 2 fulls, escrits en Arial 12 i a doble espai.
  5. Hi haurà diferents categories:
1.     infantil A: a) dibuixos. Fins a 6 anys
2.     Infantil B: a) prosa, b) poesia. De 7 a 12 anys.
3.     juvenil: a) prosa, b) poesia.  De 13 a 17 anys
4.     adults: a) prosa, b) poesia. A partir de 18 anys
  1. Es donaran dos premis per categoria i, si s’escau, hi haurà accèssits.
  2. Els treballs s’hauran d’enviar al mail rfjbibliocastell@gmail.com, amb el nom de l’autor, el lloc i l’any de naixement, l’adreça postal i el telèfon.
  3. El termini màxim d’admissió dels treballs serà el 23 d’abril del 2014, dia de Sant Jordi.
  4. El jurat del concurs estarà format per persones del món de la cultura relacionades amb el Col·lectiu Ramon Fernàndez Jurado, que és l’entitat convocant.
  5. Els premis seran obres d’art creades per artistes reconeguts que les cedeixen per a l’ocasió: fotografies, pintures, escultures, llibres, ceràmica, bijuteria, artesania, composicions musicals enregistrades...
  6. Els treballs guanyadors es publicaran en pdf i, d’acord amb les possibilitats del moment, es mirarà d’enregistrar-los en un CD, amb les fotografies de les obres d’art donades. Si és possible fer-ho, es lliuraran als guanyadors.
  7. El veredicte del Jurat es farà públic en el transcurs de l’acte cultural reivindicatiu del 2014, que se celebrarà el dissabte 7 de juny a la tarda a l’Espai de la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado.

dimarts, 11 de febrer del 2014

Un any de Tutmonde

esperantocat | dimarts, 11 de febrer de 2014 | 09:52h

  http://blocs.mesvilaweb.cat/media/NTMyMDA3XzUwNzkyMzc1MjYwNTI3MF84NTQ2Njg0NDhfbg==_259141_7203_1.jpg

Tutmonde, que en esperanto vol dir 'per tot el mòn', és una botiga de samarretes i altres productes en la llengua internacional esperanto, semblant a una botiga de productes de la terra. Aquest projecte internacionalista que naix d'un valencià ja ha fet un any, i ha aconseguit enviar samarretes a llocs molt diversos com Brasil, Mèxic, Estats Units, Ucrania, Finlàndia, Alemània i a diferents ciutats de l'Estat espanyol. Sens dubte, encara que aquesta botiga virtual en esperanto és molt modesta, es va convertir en una botiga mundial des del primer dia. Amb preus molt competitius i moltes ofertes per a associacions, Tutmonde continuarà oferint productes per a fer propaganda de la llengua esperanto. Aleshores ja sabeu, si voleu donar un regal original als vostres amics, visiteu la seua web www.tutmonde.org i gaudiu de l'oferta de colors i dissenys.

font:  Blog de Vilaweb

dilluns, 3 de febrer del 2014

Festival cultural a Mazara del Vallo, Sicilia

The town of Mazara del Vallo
Mazara Festo 2014 serà un Festival de la Cultura en Esperanto. Nascut a partir d'una idea del batlle de Mazara del Vallo, es tracta d'un esdeveniment que tindrà lloc entre el 21 de juny i el 21 de setembre de 2014 a la ciutat siciliana. Al llarg d'aquest estiu, diferents artistes esperantistes d'arreu del món exposaran pintures, escultures, ceràmiques, fotos i altres obres. Hi haurà també un artista creador de murals que disposarà d'algunes parets de la ciutat per reflexar la seva creativitat. Així mateix rebrem la visita d'un cuiner reconegut que aportarà nous gustos a la gastronomia local. Durant la darrera setmana, del 15 al 21 de setembre, gaudirem obres de teatre, pel·lícules i concerts que acompanyaran trobades i jornades de debat intercultural.
La nit del 20 al 21 de setembre serà la primera  nit verda, a escala mundial, amb concerts i altres activitats culturals en esperanto. Museus, restaurants i botigues romandran obertes durant tota la nit.

Font de la informació: Disvastigo
Vegeu també: Centro di Esperanto e Intercultura

dijous, 23 de gener del 2014

Escacs en esperanto

L'Associació Internacional per a la Difusió dels Escacs, a través del segell Educachess, ha començat a publicar en esperanto el seu material didàctic. Les publicacions d'Educachess, dirigides principalment a estudiants d'entre 6 i 12 anys, tenen com a objectiu ajudar els mestres i educadors en general a promoure els valors cívics i potenciar les capacitats intel·lectuals dels joves.
En la seva primera incursió en l'esperanto, l'associació a publicat Ludu kaj lernu, versió en esperanto del llibre Juga i apren.
Ludu kaj lernu el podeu baixar gratuïtament en format PDF anant a la pàgina www.educachess.org, clicant sobre la icona del PDF i escollint esperanto en el menú d'idiomes.


dimarts, 7 de gener del 2014

Noves des de Moià

Sens dubte una gran tresor de l’esperantisme són les seves biblioteques. Afortunadament, els catalans podem gaudir de dues de les més importants: el Museu d’Esperanto de Subirats a Sant Pau d’Ordal i la Esperanto-Biblioteko Ramon Molera Pedrals a Moià. Aquesta darrera biblioteca compta ara amb un web totalment renovat i ple de continguts que aviat serà trilingüe.
El web vol ser actiu i donar a conèixer als esperantistes els prestatges de Biblioteko Molera. Poc a poc s’aniran escanejant i presentant exemplars de revistes i publicacions, la part més important de la coŀlecció que va començar a reunir Ramon Molera (1922-1983) i que continua la seva filla Ana María.
La primera revista presentada al web es Kolektado. Tot i tractar-se d’una publicació molt humil, que va sortir entre 1978 i 1982, Kolektado va ser d’alguna manera l’embrió de l’imponent feina bibliogràfica de Rondo Takács.
La biblioteca posarà en xarxa la coŀlecció completa de la revista Kataluna Esperantisto. La primera època (1910-1917) ja està disponible i la resta ho estarà en els propers mesos. Taules de contingut, suplements sobre concursos literaris i congressos o el butlletí del grup Barcelona Stelo també poden ser llegits o descarregats mitjançant el web.
Altres elements a destacar són el catàleg en línia i la secció «El nia biblioteko» on apareixeran no només revistes digitalitzades sinó també altres objectes de la biblioteca: cartells, anuncis històrics en esperanto, segells, etc.
Bé, si voleu estar informats de les novetats del web podeu seguir a Biblioteko Molera a les xarxes socials Facebook i Twitter.