Pàgines

dilluns, 30 d’abril del 2018

dilluns, 9 d’abril del 2018

Ens ha deixat Llibert Puig

La matinada de dissabte 7 d’abril ha mort a Sabadell el nostre estimat membre Llibert Puig i Gandia. La cerimònia fúnebre tindrà lloc dilluns a 2/4 de sis al tanatori de Sabadell.


Llibert va néixer el 31 de desembre de 1933 a Sabadell. Ha estat una persona cabdal en la reorganització del moviment esperantista català, que va pràcticament desaparèixer el 1939.
Aprengué esperanto en el primer curs que es va organitzar a Sabadell després de la guerra, el 1950, en un dels primers cursos públics d’esperanto que es van fer a Catalunya després de l’ensulsiada. Els seus mestres van ser Jaume Viladoms i Lluís Mimó. Fou el més jove dels 50 alumnes. Poc després va ser un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer grup esperantista fundat a Catalunya després de la guerra. Va ser-ne membre de junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí. També va ensenyar incansablement esperanto a centenars d’alumnes i guià desenes de nous activistes. En els anys seixanta va dedicar-se especialment a l’ensenyament de l’esperanto a infants, tasca que després van continuar altres. El 1986 va fer la versió en català d’un popular mètode d’esperanto editat a Croàcia, que esdevingué el manual de referència a Catalunya.
Fou membre actiu també d’altres associacions sabadellenques, com l’Agrupació Astronòmica i la Unió Excursionista. D’aquesta manera va esdevenir una mena de pont entre entitats, cosa que portà a col·laboracions fructíferes. Un dels resultats més remarcables fou la recuperació, el 1980, del nom de Ronda de Zamenhof per al carrer que, el 1912, va esdevenir el primer del món a portar el nom de l’iniciador de l’esperanto. En els anys vuitanta s’hi organitzaven cada any la popular Festa de la Ronda, activitat que va desaparèixer per l’augment del tràfic en el que s’havia convertit en una artèria urbana.
Quan en els anys seixanta a poc a poc s’anava reorganitzant el moviment esperantista català sota la mirada atenta de la dictadura, n’esdevingué una de les figures principals. Durant dècades va dirigir o participar en l’organització d’innombrables trobades i actes esperantistes, a més de portar la llibreria, que posava a l’abast dels parlants de l’esperanto tota mena d’obres en aquesta llengua. Lògicament, va ser un dels fundadors de l’Associació Catalana d’Esperanto el 1980. El 1983 va ser el principal organitzador del primer Congrés Català d’Esperanto de després de la guerra, el qual se celebrà a Sabadell, repetint la seu del primer Congrés, el 1910. A l’Associació ha estat des del primer dia ininterrompudament membre de junta. Ha estat president, secretari o caixer, a més de l’encarregat de l’organització dels congressos i també, en diferents períodes, redactor de la revista Kataluna Esperantisto. En els darrers anys va bolcar-se en la Biblioteca-Arxiu Pere Nuez que l’Associació té a Sabadell. Pel seu enorme llegat va rebre un sentit homenatge en el 34è Congrés Català d’Esperanto, celebrat el 2008 a Sabadell.
Tot i que la seva activitat va estar sempre fonamentalment orientada a la promoció de l’esperanto a Sabadell i a Catalunya, en l’àmbit internacional va ser especialment actiu en el Comitè Internacional per les Llibertats Ètniques, entitat esperantista de la qual fou cofundador el 1978. També durant molts anys ha estat Delegat a Sabadell de l’Associació Universal d’Esperanto. El 2016 va ser elegit membre del Panteó esperantista d’edukado.net. Va ser el primer català en obtenir aquest reconeixement.
Persona extraordinària, extremadament treballador, abnegat i altruista, profundament compromès per la justícia social i nacional, que creia íntimament lligades a l’esperanto, va ser la referència indispensable per a generacions d’esperantistes de Sabadell i Catalunya. Va contagiar el seu entusiasme per l’esperanto no només a molta gent, sinó també a la seva família. Casa seva va estar sempre oberta per acollir esperantistes de tots els continents. Carme, la seva dona, ha estat un suport imprescindible en l’organització de totes les trobades i congressos, mentre que els seus quatre fills van aprendre l’esperanto i han participat en graus diferents en el moviment esperantista.

diumenge, 8 d’abril del 2018

Els orígens del moviment esperantista

Foto portada: Grup d'esperantistes de l'Aplech Esperantista (1909). Autor desconegut/AHS.
Autor de l'article: Antonio Santamaria


Sabadell fou una de les ciutats capdavanteres en la introducció de l’esperanto a Catalunya. Aquí tracem una síntesis de la seva gènesi a la nostra ciutat. Durant el segle XIX va haver diversos intents de crear un idioma universal. Uns dels que va tenir una major fortuna fou l’anomenat Volapük ideat pel capellà alemany Johan Martin Schleyer el 1878, però que no traspassà les fronteres de França i Alemanya.
Una prova de l’interès per disposar una llengua internacional, especialment als cercles obrers, fou al Congrés Cosmopolita de Barcelona (1884-85), que aplegà a representants de l’anarquisme internacional, on el delegat de Sabadell portava l’encàrrec de defensar el següent punt fora de l’ordre del dia: “Fundar un llenguatge universal (…) un nou abecedari, tenint en compte els signes de la numeració aràbiga, els musicals, etc…”. No obstant això, aquest punt no es va discutir al Congrés, però constitueix un preludi de gran èxit que gaudirà l’esperanto a la nostra ciutat. De fet, no serà fins al Congrés Anarquista Internacional del 1907 a Amsterdam on s’esmenta la recomanació d’emprar l’esperanto...
Per continuar llegint l'article cliqueu isabadell