Pàgines

divendres, 8 de desembre del 2017

Presentació de llibre a Barcelona

Amb motiu del día de la Llengua Internacional es presentarà a Barcelona el llibre Tagoj kaj Ruinoj, de l'autor Jaume Grau Casas. Llegiu els detalls en la invitació publicada abaix.




Cliqueu per engrandir el text
 

dimarts, 5 de desembre del 2017

Conversa amb Vimala Devi

Tardor 2017

Montserrat Franquesa.

Hem quedat diumenge a la tarda. Cau el dia i, com que la tardor és avançada, gairebé és fosc. Els carrers de l’Eixample són tranquils i arribem a la cita puntuals. Vimala Devi (Goa, 1932) triga a obrir; li costa arribar a la porta amb l'ajut del caminador. Entrem fins a la sala d'estar, envoltada de prestatgeries, a través d'un passadís també farcit de llibres i ens disposem a conversar amb l'escriptora, poeta i traductora portuguesa d’origen indi establerta a Barcelona des dels anys setanta. Parla un català ric i dolç, amarat d’accent portuguès, però en veure-la hem exclamat Saluton! en esperanto, per trencar el gel i acarar millor el record de Manuel de Seabra.

Canviar el món amb la literatura

Abans de seure ens ensenya amb satisfacció la darrera obra que va escriure Manuel, el seu marit: Os revolucionários (Lisboa, 2012). És un volum de biografies de personatges històrics que han volgut canviar el món. «En Manuel volia canviar el món amb la literatura. Sempre em deia: si no lluitem, el món no canviarà.» Tot una declaració de principis, per començar la conversa. Amb el dolor del traspàs encara recent, insisteix en el llegat que més valora de l'escriptor i l'intel·lectual: «El dia de l'homenatge a l'Ateneu encara no estava preparada per a parlar i tan sols vaig dir que en Manuel va obrir vies plurals amb la literatura. Creia que així, cadascú d'acord amb les seves tendències, podia seguir la seva via». I continua: «Ha estat un home d'aquest segle, amb una visió plural del món. La meva felicitat és haver conegut un home com ell, un home complet pel seu comportament.»

Ens explica que es van conèixer «gràcies a una amiga, a Lisboa. Hi vaig arribar amb vint-i-quatre anys, per poder estudiar; ja hi estudiaven dos germans meus». La seva família és originària de Goa, colònia portuguesa de l’Índia, i a hores d'ara els lligams familiars els té tots a Lisboa. «Vaig arribar a Portugal l'any 1958 i ens vam casar el 1959.» Aviat es van traslladar a Londres perquè Manuel va trobar feina a la BBC gràcies a un anunci. Un cop a Londres, ella també hi va treballar «per a la secció d'art i lletres; anava a totes les galeries de Londres, visitava totes les exposicions i feia crítica per a l'emissió en portuguès». Els anys a Anglaterra van ser molt enriquidors i tot anava bé, fins que «al cap de vuit anys en Manuel va tenir una proposta de la BBC: li oferiren la nacionalitat anglesa per a poder obtenir un càrrec important». Però ell no estava disposat a renunciar al compromís amb la ploma, ho va tenir clar de seguida. «Em va dir: jo no soc un funcionari, soc un escriptor, i des que he vingut aquí que no he escrit ni un llibre… Tu què en penses? Comencem de zero? I això que allí hi teníem un flat molt bonic, que havia estat de Peter Sellers, l'actor!», exclama rient. «El vam vendre i vam tornar a Lisboa, al nostre apartament de vacances. I vam començar de zero.»

Llegir, escriure i traduir a quatre mans

A Londres Devi va poder llegir molt, sobretot en anglès. «Penso que tots els països tenen bona literatura. El primer llibre que en Manuel em va recomanar va ser La muntanya màgica, de Thomas Mann. Ell l'admirava molt i el vaig llegir en anglès, a Londres.» En aquells anys, mentre ella començava a escriure i a publicar poesia, es van dedicar conjuntament a una singular aportació a la literatura universal, els dos volums de A literatura indo portuguesa (Lisboa, 1971); «per tirar endavant aquell projecte vaig viatjar sovint entre Londres i Lisboa per fer recerca».
De retorn a Lisboa van tenir sort: «Una editorial va proposar a en Manuel de traduir els clàssics russos, amb un sou mensual.» Fou llavors que elaborà diverses antologies «entre les quals hi havia la catalana» i van tenir l'oportunitat de venir a Barcelona «una mica abans de la Revolució dels Clavells. Després d'aquella revolució tot va canviar, i fins i tot l'editorial d’en Manuel va tancar, però sortosament a Barcelona l'Enciclopèdia Catalana ens va encarregar els diccionaris». Es refereix als diccionaris català-portuguès i portuguès-català. «En aquella època jo no sabia gaire català i en Manuel em donava les frases, jo les anava traduint i ell ho revisava tot. Així el vaig aprendre, el català; per a aprendre'l em va servir el diccionari».

Devi i Seabra han publicat traduccions al català de l'anglès i del portuguès, i ella ha signat en solitari un bon nombre de títols de literatura juvenil: «Van ser encàrrecs i en Manuel sempre em revisava el català quan la traducció la feia jo, però en realitat tot ho fèiem junts, fins i tot l'obra de creació.» Agafem de la prestatgeria l'exemplar del Llibre del desfici (Barcelona, 1990), de Fernando Pessoa, que signen tots dos. Recorda la grandesa de l'autor i la voluntat que tenien de fer-lo arribar al català més que no pas les dificultats de la traducció.

Prosa i poesia autotraduïda

L'obra de Devi ha estat traduïda al francès, a l'italià, al concani, a l'alemany i a l'anglès i forma part de diverses antologies. El llibre de contes curts Monsó (Vilanova i la Geltrú, 2002) el va traslladar ella mateixa del portuguès original al català. Confessa que no li resultà complicada l'autotraducció del recull, les narracions del qual contenen molts matisos de l'univers colonial i són plenes de ressonàncies familiars. «Vaig viure a Goa fins a vint-i-quatre anys i en conservo molts records intactes!». Tot i que fa vida en català, ara rumia tornar a viure a Lisboa, on té la família més propera i també els parents de Manuel.

Pel que fa a la poesia, ens mostra satisfeta la publicació bilingüe en portuguès i català que porta per títol Éticas-ètiques (Barcelona, 2000). Referents significatius encapçalen els poemes: Moravia (un dels seus preferits, pels seus valors ètics), Kerouac, Auden, Sartre, Pavese, Quasimodo, entre d'altres, i també Auld, és clar. Devi ha escrit poesia en català, castellà, portuguès i en esperanto, l’idioma que també compartien: «A vegades en Manuel em deia, au, va, parlem en esperanto!, però entre nosaltres dos jo no m'hi trobava», diu rient. Seabra va mantenir sempre vius els ideals esperantistes de respecte, solidaritat i igualtat lingüística. L'important fons bibliogràfic que encara té a casa segurament serà dipositat al Museu d'Esperanto de la Biblioteca Nacional d'Àustria, a Viena.

Parlem dels valors que comporta el fet de parlar i de pensar en la llengua de Zamenhof. «Considero que és una llàstima; el sistema capitalista ho va dominant tot i veig que aquella humanitat que nosaltres volíem potser no arribarà. Al final en Manuel era molt pessimista.»
Ingressat a l’hospital i afectat per diverses malalties, Manuel de Seabra va morir a Barcelona el 22 de maig. Però el compromís de canviar el món per mitjà de la literatura i de bastir ponts entre les diverses parles perdurarà en les seves obres i traduccions.

Ens n’anem amb la promesa de retrobar-nos, un altre dia, en una terrassa per fer un cafè i continuar parlant de llibres, de la vida i del Manuel.

dijous, 23 de novembre del 2017

Duolingo esperanto des del castellà

Entra aquí

La Viquipèdia, el català i l'esperanto



Font: Blocs Vilaweb


El català i l’esperanto comparteixen un tret comú en relació a la Viquipèdia, i és que sent l’expressió de dues comunitats relativament petites hi juguen un paper destacat. Totes dues van ser de les primeres llengües en començar les corresponents edicions i totes dues ocupen un lloc avançat pel nombre d’articles publicats. A títol de referència és bo recordar que hi ha 288 edicions de la Viquipèdia en diferents llengües.
L’edició en esperanto és cronològicament la 13ena i començà l’any 2001, el mateix any que la Viquipèdia original (en anglès).
L’edició en català s’inicià en tercer lloc, només uns minuts per darrera de la segona, l’edició en alemany, i durant a prop de dos mesos fou l’única que tenia articles que no eren en anglès. [1]
L’edició en esperanto consta de 242.731 articles (21 de novembre de 2017) i figura en 32a posició.
La viquipèdia catalana conté 563.899 articles (mateix dia) i figura en 18a posició. [2]
La figura adjunta correspon al logo que es va dissenyar per commemorar l’article 200.000 de la Vikipedio (l’edició en esperanto de la Viquipèdia)
[1] https://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:2001
[2] https://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias

dimarts, 21 de novembre del 2017

Recursos per aprendre esperanto



  • Imaxe relacionada


  • Versió catalana del conegut mètode creat pel croat Zlatko Tišljar.
  • Resultado de imaxes para duolingo



  • Curs creat per la coneguda esperantista britànica Anna Löwenstein, al voltant d’una novel·la breu de ciència ficció: La teorio Nakamura

  • El curs publicat el 1983 per la britànica Audrey Childs-Mee, ara a Internet; sense traducció però ric en dibuixos.

  • Pàgina web i aplicació per a telèfons amb un curs d’esperanto basat en la traducció de frases, tot i que des del castellà.

  • Pasporto al la tuta mondo
  • Curs d’esperanto en forma de telesèrie, en 15 capítols de mitja hora cadascun, creat el 2002 per Paul Gubbins per a la Lliga Esperantista de Nord-Amèrica.

  • El conegut curs d’anglès de la BBC té aquesta versió en esperanto, produïda per l’Internacia Esperanto-Instituto (Països Baixos) el 1995.

dijous, 9 de novembre del 2017

Esperanto a la UNESCO. Presentació de R. Maertens

Rakoen Maertens, representant de l'Associació Universal d'Esperanto a la UNESCO (min. 2:35:20)

dimecres, 8 de novembre del 2017

Curs d'esperanto a Sants. Barcelona

Per primer cop, el Casal de Joves de Sants organitza un curs d’iniciació a l’esperanto amb la cooperació de l’Associació Catalana d’Esperanto. Començarà el 13 de novembre i es farà cada dilluns de 20:30 a 22:00, a la nova seu del Casal: C/ Violant d’Hongria 151, a tocar del carrer Alcolea; s’hi arriba amb metro (L1 i L5 Plaça Sants o L3 Plaça del Centre). La quota trimestral és de 10€.

dilluns, 25 de setembre del 2017

Aprendre esperanto durant la Mercè

Aprofitant les festes de la Mercè, l'Associació Catalana d'Esperanto va muntar un taller per apropar la llengua internacional als participants de les festes. L'acte va ser ideat i coordinat per ILEI-CAT, l'Associació Catalana de Professors d'Esperanto. Si esteu a Facebook podeu veure una part del taller clicant aquí.

dissabte, 1 de juliol del 2017

Un congrés sota els estels

Àger-Montsec al prepirineu, és una zona amb Certificació Starligth, que significa que es tracta d'una àrea que té una qualitat de cel extraordinària per a explorar l'Univers. Veniu, escolteu en esperanto i gaudiu, tan la sessió del planetari a l'Ull del Montsec conduïda pel president de l'Akademio Internacia de la Sciencoj, professor Amri Wandel com la sessió d'observació del cel al parc de telescopis conduïda per l'astrònom de Calar Alto David Galadí-Enríquez en una instal·lació única al món:



A part d'aquests dos doctors en astrofísica, altres eminents esperantistes enriqueixen el nostre programa amb conferències interessants: Miguel Fernández, Miguel Gutiérrez, Abel Montagut i altres activitats amb Michael Boris, Jorge Camacho, Mon Cardona, Montserrat Franquesa, Esther Inglada, Pedro M. Martin Burutxaga, Ramon Perera, Pedro Sanz, Carles Vela. I també hi ha contribuents no esperantistes: Christian Aguilera Couceiro, Jordi Bilbeny i Benito Muros.
Remarquem la conferència inaugural "Pacifistes en un món 'eterne militanta', en el centenari de la mort de Zamenhof" per Xavier Alcalde, en català i Alfons Tur, en esperanto.

Font original de la informació: Esperanto.cat

dissabte, 22 d’abril del 2017

Entrevista a esperantistes



Asociación Catalana de Esperanto
La pàgina web Tribus ocultas de la corporació audiovisual Atresmedia (propietària d’Antena 3, la Sexta, Neox, Nova i Onda Cero, entre d’altres) ha publicat un article sobre l’esperanto en què han participat, mitjançant entrevista telefònica, diferents esperantistes espanyols i catalans, incloent-hi membres de la nostra associació. El podeu veure clicant aquí.

Notícia publicada a esperanto.cat

dijous, 13 d’abril del 2017

Sabies que...

Ludwik Lejzer ZAMENHOF va ser candidat a premi nobel de la pau en 13 ocasions, fins a la seva mort, que va tenir lloc el 14 d'abril de 1917?

Recull de la premsa internacional (gràcies a la recopilació de Ksavero):

El Confidencial La "gran evasión" de la Guerra Civil que acabó con 206 fusilados y casi nadie conoce

Solomon Times UNESCO: the hundredth anniversary of the death of Ludwik Zamenhof, the creator of Esperanto

Deutschlandfunk Völkerverständigung mit nur einer Sprache 


La Nación Centenario de Luís Zamenhof, creador del esperanto

Público Zamenhof, el soñador que creó el esperanto

Pleine VieE Dit, qu'est-ce-que l'Esperanto?

Le Figaro Il y a 100 ans, Ludwik Zamenhof père de l'espéranto s'eteignait

WDR 14. April 1917 - Todestag des Esperanto-Erfinders Ludwik Zamenhof

BBC News Esperanto (video)

Llibertat Cat Any Internacional Zamenhof, l'iniciador de l'idioma internacional esperanto

La Croix L'utopie de l'espéranto vibre encore

Aska News A 100 anni dalla morte del suo inventore, l'esperanto vive (video)

El Mundo Esperanto, utopía, orgullo y éxito

Gara El esperanto protege todas las lenguas

Faro de Vigo Esperanto, un siglo del sueño de un idioma común

Dom Radio Sprache eines Hoffenden

FranceInfo Cent ans après la mort du créateur de l'espéranto, "plus d'un million de Chinois l'apprennent à l'université"

RFI Un siècle après la mort de son créateur, l'espéranto n'est pas enterré

Wyborcza Ludwik Zamenhof, twórca jezyka esperanto, zmarl 100 lat temu. 
"Niepoprawny idealista" czy "niebezpieczny utopista"?

Excelsior Unión a través de la lengua; promotor de la toleráncia

Mostra d'esperanto a la universitat


diumenge, 9 d’abril del 2017

Encara és actual la filosofia de Zamenhof?

Divendres 21 d’abril a les set del vespre, l’Associació Catalana d’Esperanto organitzarà una conferència a l’Espai VilaWeb amb motiu de l’inici de l’Any Internacional Zamenhof. El professor Federico Gobbo serà l’encarregat d’impartir la xerrada Encara és actual la filosofia de Zamenhof? 

Federico Gobbo és titular de la càtedra d’Interlingüística i esperanto de la
Universitat d’Àmsterdam, així com professor de la Universitat de Torí de
llengües planificades i planificació lingüística. A més, és membre del
projecte europeu MIME (Mobilitat i Inclusió en una Europa Multilingüe)
a la Universitat de Milà-Bicocca.

Font: Vilaweb

dissabte, 18 de març del 2017