Recursos per aprendre esperanto

• 
• 
• Transcribim part del recursos publicats al web de l'Associació Catalana d'Esperanto:
• Kurso de Esperanto
  Un curs en format d’aplicació per a Linux i Windows.

• 
• 
  
• 
  
• Zagreba Metodo
  Versió catalana del conegut mètode creat pel croat Zlatko Tišljar.

• 
• 
  

• 
  
• 
  
• Lernu!
  Curs creat per la coneguda esperantista britànica Anna Löwenstein, al voltant d’una novel·la breu de ciència ficció: La teorio Nakamura
• 
  
• Saluton! Esperanto aŭtodidakte
  El curs publicat el 1983 per la britànica Audrey Childs-Mee, ara a Internet; sense traducció però ric en dibuixos.

• 

Duolingo

• Pàgina web i aplicació per a telèfons amb un curs d’esperanto basat en la traducció de frases, tot i que des del castellà.
• 
  
• Pasporto al la tuta mondo
• Curs d’esperanto en forma de telesèrie, en 15 capítols de mitja hora cadascun, creat el 2002 per Paul Gubbins per a la Lliga Esperantista de Nord-Amèrica.
• 
  

• Mazi en Gondolando
  El conegut curs d’anglès de la BBC té aquesta versió en esperanto, produïda per l’Internacia Esperanto-Instituto (Països Baixos) el 1995.

 

 

Presentació de l’Assemblea Sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana:

“Esperantistes per la Independència”

Una bona manera de conèixer altres cultures és a través de les llengües; el seu coneixement ajuda a obrir la nostra mentalitat. Atès que és impossible parlarles totes i que totes tenen el mateix nivell d'importància, creiem que una llengua pont, neutral i planificada, és útil per a la comunicació entre tots els pobles, preservantne les pròpies.

Estem convençuts que la millor opció és l’esperanto, que ha estat creat amb aquesta intenció i ha demostrat a la pràctica la seva utilitat des de fa més de 125 anys.

Estem coordinats amb la sectorial Traductors, Correctors, Intèrprets i Transcriptors per la Independència.

Què podem fer?

• Donar a conèixer a nivell internacional la cultura catalana i la seva lluita.
• Fer conèixer la idea esperantista a tot l’àmbit català.

Com ho volem fer?

• Reunint tots els parlants i simpatitzants de l’esperanto que vulguin treballar per poder viure en llibertat al nostre país.
• Traduint i fent córrer notícies i/o articles d’actualitat sobre la nostra situació.
• Penjant o millorant articles sobre fets o persones catalanes a Viquipèdia en esperanto.
• Presentant la nostra sectorial a diversos llocs del país.
• Fent conèixer la nostra lluita en ambients esperantistes internacionals.

Hi son convidats...

• Tots els esperantistes de l’àmbit català, sigui quin sigui el seu nivell de coneixement de la llengua internacional.

Font: assemblea.cat

Esperanto i redreçament lingüístic i nacional abans de la IIa guerra mundial

(article reproduit de Esperanto.cat)
Autor: Hèctor Alòs i Font

El treball examina la relació entre part del moviment esperantista i els moviments de redreçament lingüístic i nacional abans de la II Guerra Mundial. Analitza primerament la ideologia anacionalista definida per Lanti i el seu abast. Seguidament repassa el posicionament ambigu de Zamenhof en relació amb la seva pròpia llengua i cultura nacionals. El gruix del treball, però, consisteix en la descripció d’evidències d’activisme per la dignificació de les llengües i cultures pròpies entre destacats esperantistes jueus, polonesos, lituans, eslovacs, bielorussos, irlandesos, islandesos, maltesos, gallecs, bretons, bascos, indis, hongaresos i catalans. Finalment, es presenta amb més detall els casos de Corea, Taiwan i Ucraïna. El treball conclou que el vincle entre part del moviment esperantista i els moviments de redreçament lingüístic i nacional és innegable, però que, en general, no s’ha tingut prou en compte a l’hora estudiar la història del moviment esperantista.

Llegiu l’article complet a: Núm. 360 (126)

Concert a la Taverna del Cat

Kantoj en esperanto! Dimecres 28 de novembre a les 21.30 h al Via Fora! del C.A.T. Aquesta setmana a La Taverna del C.A.T. tenim una parella que ens cantarà en esperanto! Xevi Rodón i Fosi Barrera ens oferiran un concert estructurat en dos blocs de cançons;  el primer, format per cançons tradicionals del repertori de Kaj Tiel Plu (cançons sefardís, occitanes, catalanes, de la Guerra Civil Espanyola…) i el segon, de cançons que gaudeixen de “doble tradicionalitat”: aquella que ostenten en el si de la seva pròpia cultura nacional i aquella altra que han adquirit en el marc d’una cultura internacional -la cultura esperantista -que rep aportacions  –també en el camp de la cançó -dels seus parlants d’orígens nacionals i culturals molt diversos.