dimecres, 6 de novembre de 2013

Crònica d'un congrés reeixit

Aranès, català… i esperanto!

5 Nov
Foto feta per Ariadna
El passat cap de setmana va tenir lloc a Salardú, a la Vall d’Aran, el congrés bianual de l’Associació Catalana d’Esperanto, que ja va per la trenta-sisenta edició. Enguany, a més, s’hi va celebrar el primer congrés occità d’esperanto. I és que, com va dir el destacat occitanista Jacme Taupiac l’esperantisme i l’occitanisme són dues cares de la mateixa moneda: la defensa de la llengua pròpia i la promoció de la llengua universal, per tal d’aconseguir una democràcia més plena i igualitària a nivell internacional.
La majoria de les xerrades van versar sobre les diverses minories lingüístiques i llengües minoritzades d’Europa. Per exemple, vam poder aprendre sobre les relacions entre l’èuscar i l’occità. Sabíeu que ‘Aran’ vol dir ‘vall’ en basc? I, com no podia ser d’una altra manera, vam entendre les espeficitats de l’aranès, així com la història de la Vall d’Aran, tant al museu de Vielha com a la xerrada de l’especialista en història medieval Carles Vela o al concert de JoMo. I és que enguany es celebren els aniversaris de la batalla de Muret (1213), de la Querimònia (1313) i del tractat d’Arrem (1513)!
Una de les conferències més fascinants va ser, sense dubte, la que ens va oferir l’escriptor i filòleg Abel Montagut. L’autor de la Gesta d’Utnoa s’ha convertit en els darrers anys en un dels principals especialistes en l’obra de Jules Verne fins al punt d’haver-se atrevit a rescriure la darrera obra (inacabada) de l’escriptor i esperantista francès, publicada pòstumament pel seu fill. A Salardú l’Abel Montagut ens va explicar les seves investigacions a partir dels manuscrits originals de Verne, que l’han permés endinsar-se en una reconstrucció, necessàriament especulativa, que veurà la llum al 2014.
Ens va agradar especialment que, a més de les qüestions de la llengua, al congrés hi tinguessin cabuda sessions d’un caire més polític, com la presentació del projecte Integra Revolucio o la sempre necessària dosi de memòria històrica. En aquest cas, en Floréal Martorell, a més de ser l’ànima de vinilkosmoés fill d’exiliats republicans catalans i basant-se en la seva pròpia història, ens va poder explicar la terrible situació dels camps de concentració a França durant la Segona Guerra Mundial. La seva ponència es troba disponible aquí.
Per acabar voldríem fer un darrer apunt culinari. A Salardú s’hi menja molt i molt bé. Qualitat i quantitat. Per aquest motiu i com a crítica constructiva ens permetem proposar als organitzadors, per a la propera vegada, que ens preparin una senyora excursió, aprofitant la bellesa natural de l’entorn. Encara que només sigui per poder gaudir de bons àpats de muntanya sense haver de tornar del congrès amb un parell de quilets de més…

Font: Curs d'esperanto de KEA