dijous, 16 de maig de 2013

Crec en l'esperanto (Claude Piron, psicòleg, lingüista, traductor. Namuro, 1931-Gland, 2008)


Crec en el bé, crec en l'esperanto
Crec en el bé. Contrariament a molta gent, crec que el bé no és totalment simètric amb el mal sinó que el supera ampliament. Una casa mal construida s'esfondre, una casa ben construida resisteix els atacs, per durs que siguin, de les forces naturals. Per això no tinc cap dubte sobre el futur de l'esperanto. Si el comparem amb altres maneres de comunicar-se entre pobles, està prou clar que és la millor. estic convençut que l'esperanto és una concreció del bé.

Existeixen tres sistemes per a la comunicació internacional: el burocràtic, el salvatge i el democràtic.
El sistema burocràtic és el que regeix a les grans organitzacions internacionals com les Nacions Unides o la Unió Europea. Com tots els sistemes burocràtics, aquest esmerça quantitats gegantines de paper, temps, diners, electricitat, energia humana...per uns resultats esquifits. I això ho paguem els ciutadans amb els nostres impostos.

El sistema salvatge és aquell en el qual una llengua, i per tant una cultura, una nació o grup de nacions, rep una posició de monopoli, no per els valors pròpis de la seva llengua o la seva cultura sinó per factors polítics, econòmics i similars, els quals no tenen res a veure amb la necessitat d'una comunicació que sigui satisfactòria per tothom. Així va ser el sistema de comunicació que es va basar en el francès durant el segle dinou i així és el sistema actual que utilitza l'anglès. aquest sistema, que privilegia els membres d'una cultura, té moltes consequències indesitjables, creant al món desequilibris perillosos, per no parlar dels efectes catastròfics a nivell cultural en cas de continuar aquest sistema invasiu.

Tant al sistema burocràtic com al sistema salvatge els falta un dels ingredients principals de la bondat humana, el sentiment. Són sistemes insensibles, els falta l'empatia, la comprensió, el sentit de justícia i de comunicació confortable, l'atenció a les necessitats dels petits, dels febles, el respecte a la dignitat i al dret de cada persona a ser escoltat i comprès sense dificultats.

El tercer sistema és el democràtic. És diu esperanto. com tot afer democràtic, té moltes mancances, moltes imperfeccions, però tanmateix, és el sistema més just, més eficaç i satisfactori, tant a nivell social com psicològic. En una paraula, és bo. Va nèixer de la bondat d'una persona, d'un sentiment de compassió (co-passió)*, de solidaritat, de l'exigència de justícia i de dignitat. Sí, l'esperanto és bo. Per això sobreviurà als altres sistemes.

Crec en l'esperanto. crec que aquesta llengua és molt més valuosa del que els sembla a la majoria dels esperantistes. Crec que en un futur, l'esperanto resoldrà molts problemes de la humanitat, molts més dels que hom imagina ara, fins i tot més dels que imaginen els nostres simpatitzants. Penso que l'esperanto ens lliurarà de molts patiments dels que encara no som gaire conscients i que són deguts a la manca d'una eina per a la comprensió mútua.

Claude Piron.

*el parèntesi és meu, donada l'ambigüitat de l'expressió "compassió"
La foto que acompanya el text pertany a la Viquipèdia.

Fragment del llibre: "Vojaĝo en Esperanto-lando" lliçó 3.