dissabte, 31 de març de 2012

L'Agenda de la Terra, vols col·laborar-hi?

Descripció del projecte

L'Agenda de la Terra és diferent. Comprèn 15 mesos, comença a l'estiu, i és més que una agenda. És també una guia cultural amb les propostes més sorprenents i engrescadores que no són a d'altres guies. Una selecció de les que es couen als Països Catalans i a Europa amb els fogons arrelats al territori i per això tan autèntiques.
I és diferent perquè també és un cop de puny a sobre la taula, una agenda activista que ens proposa cada setmana accions a emprendre individual i col·lectivament. Hi ha idees sobre consum responsable, cívic, just. Per col·laborar i compartir, canviar hàbits energètics que perjudiquen l'entorn, entendre com els nostres diners poden canviar el món i enriquir-nos amb la diferència lingüística forana, descobrir el nostre teixit associatiu i participar amb energia de la construcció d'un país que està guanyant una batalla.
L'agenda per passar de la indignació i les consultes populars sobre la independència, a l'acció definitiva. És plena dels meus ideals i espero que dels que us la feu vostra, vol ser el primer pas d'un camí fet entre tots, també amb les vostres idees. I és clar, per començar, també els vostres diners.
L'Agenda de la Terra la vull fer cada any però ara em cal el vostre ajut per començar. Col·laboro amb les entitats Amics de la bressola, Som lo que sembrem i el CIEMEN; que em donen un cop de mà amb la distribució, i a qui donaré el 7% del preu de venda de les agendes, a més de difondre'n l'ideari. Cada setmana a través d'un bloc farem participació i debat sobre els temes d'activisme, a www.agendadelaterra.cat
Cada any destinaré aquests diners a d'altres enitats, per donar visibilitat a les organitzacions que lluiten per causes justes. Amb el benefici de la venda d'aquestes agendes, l'any que ve faré també d'altres agendes (d'any natural) que oferiré a d'altres col·lectius i amb el mateix caràcter solidari. I la 2a edició de l'Agenda de la Terra.
Fer-la, imprimir-la, relligar-la, difondra-la, portar-la a les llibreries amb el cotxe amunt i avall i explicar-la arreu costa diners, uns 15.800 euros. Jo n'hi he posat uns quants, la meva família també me'n deixa, però amb el vostre cop de mà acabarem de fer-la econòmicament sostenible. I també ho serà lingüística, ambiental i socialment. Moltes gràcies i fins sempre!
www.agendadelaterra.cat



Més informació a: Verkami  
i al Museu d'Esperanto (punt de venda)

dimecres, 28 de març de 2012

E. Armand, l'anarquista individualista

E. Armand
- E. Armand: El 26 de març de 1872 neix a París (França) l'anarquista individualista Ernest Juin, més conegut com E. Armand, un dels activistes llibertaris més coneguts i populars de la seva època, especialment en els cercles àcrates lligats a l'eclecticisme, el naturisme, el vegetarianisme i les opcions comunitàries de vida. Fill d'un communard, no va trepitjar mai una escola, però son pare que tenia una gran biblioteca el va instruir, ensenyant-li nombroses llengües. Descobrirà l'anarquisme per mor de la lectura del periòdic Les Temps Nouveaux, de Jean Grave. En 1901 va fundar el periòdic L'Ere Nouvelle, òrgan de l'anarquisme cristià o també anomenada «tendència tolstoiana», però no va ser l'únic: Hors du troupeau (1911), Par delà la mêlée (1916). Va dirigir durant un temps el periòdic L'Anarchie; va col·laborar en Le Libertaire, de Sébastien Faure; i va ser l'animador de la revista L'En Dehors, apareguda a Orleans des de 1922 fins a 1939 amb un total de 335 números. Aquesta revista prendrà el subtítol en 1926 de: «Òrgan de pràctica, de realització, de camaraderia individualista anarquista». També va esperonar la publicació de la seva continuadora, L'Unique, també a Orleans i que aparegué des de 1945 a 1956 amb 110 números. Va participar en l'Encyclopédie Anarchiste, de Faure. Armand va passar d'un cristianisme militant a un individualisme anarquista pacifista i no violent, encara que sempre va defensar des de les seves revistes tots els llibertaris, fins i tot els partidaris de l'expropiació, tan comuns dins del moviment llibertari europeu d'entreguerres. La seva defensa de l'«il·legalisme» en les revistes anarquistes li va crear no pocs enemics dins del moviment anarquista, de sectors més «calmats», com ara el de Jean Grave, que acusarà Armand, André Lorulot, Alberto Libertad, Paraf-Javal i alguns més del cercle de L'Anarchie, de desviació ideològica i de provocar amb la seva vida dissoluta --segons Grave-- la desmoralització del moviment llibertari. També Max Netllau dedicarà adjectius no gaire agradables al nucli d'individualistes francesos en la seva magna L'anarquia a través dels temps. De totes maneres, la virulència de la seva escriptura, les seves positures antireduccionistes, la seva amplitud de mires i la seva constant provocació de l'ortodòxia anarquista, dotaren el moviment llibertari europeu d'una nova vitalitat. També de nous aires de renovació que paradoxalment enllaçaven amb els seus inicis i amb l'agrupació espontània en cèl·lules d'afinitat dels seus individus a la manera bakuninista. Els individualistes, gràcies a la propaganda escrita, van posar en marxa alguns sectors esclerotitzats del sindicalisme revolucionari, ja que el van dotar d'un pensament i d'una filosofia més acordes amb les idees d'autoeducació i de crítica que preconitzaven. El corpus teòric d'Armand gira al voltant de tres idees clau: l'individualisme anarquista, la camaraderia amorosa o sexualitat sense traves i la lliure agrupació d'individus en comunes, anomenades generalment a principis del segle XX pels anarquistes: milieux libres (medis o ambients lliures). La idea internacionalista també va calar en l'ideari d'Armand i va ser un gran defensor de les llengües artificials i planificades com l'Esperanto o l'Ido, que segons ell esborrarien les diferències d'enteniment entre els individus. Armand en les seves obres introdueix a Europa alguns dels corrents anarquistes comunitaristes i pacifistes més allunyats del sindicalisme revolucionari francès. Es recuperen així les línies de pensament de Benjamin Tucker, de l'stirnerià John-Henry Mackay, de Morris Hillquit, Josiah Warren, etc. També, es recupera tota la llarga tradició del comunitarisme llibertari europeu deixada de banda en el moviment obrer europeu a partir de la desqualificació marxista de l'anomenat Socialisme científic contra el que es va anomenar Socialisme utòpic; Armand revitalitza així les idees de Cabet, d'Owen i sobretot de Fourier en donar notícies sobre les comunes creades a partir de les seves idees. Armand establirà fructíferes polèmiques amb altres individualistes anarquistes partidaris de la llibertat sexual sense restriccions, un contrapunt interessant seran les polèmiques amb la lliurepensadora anarquista brasilera Maria Lacerda de Moura i amb diversos escriptors més. La influència d'Armand en el moviment llibertari europeu, i en el de l'Estat espanyol especialment, va ser molt més gran del que a simple vista pugui semblar. Armand va divulgar en els medis obrers, amb les seves revistes i llibres, les idees més avançades sobre la sexualitat, les comunes i la posició de l'individualista autodidacta i crític contra l'autoritarisme i l'explotació. Armand va ser condemnat en diverses ocasions, especialment per «complicitat de deserció» durant la Primera Guerra Mundial, i entre 1940 i 1941 va ser internat en diferents camps de concentració. E. Armand va morir el 19 de febrer de 1962 a Rouen (Alta Normandia, França). Les seves obres més importants són: L'initiation individualiste anarchiste (1923) i La révolution sexuelle et la camaraderie amoureuse (1934).

Font de la informació: Anarcoefemèrides

divendres, 23 de març de 2012

Enquesta de The Economist

La versió en xarxa de The economist fa una pregunta als lectors sobre quina és la millor llengua per aprendre. Tothom pot participar en la votació, des d'aquí us animem a fer-ho.

dimecres, 21 de març de 2012

Taller d'esperanto a Capdesaso (Osca)

Entre les moltes iniciatives sorgides al voltant dels moviments 15M, hi ha la d'una trobada d'intercanvi de coneixements i experiències en un entorn rural, del 30 de març al 8 d'abril a Capdesaso. És la segona, la primera es va dur a terme el desembre passat i està convocada per Rurales Enredadxs.
El nombre de propostes i participants creix diariament. Esperanto 2012 i participa mitjançant un taller d'introducció a l'esperanto que es podrà complementar amb una tutoria.
Us podeu apuntar a través d'un formulari de participació.

dimarts, 13 de març de 2012

Curs intensiu d'esperanto a Sabadell

El Centre d’Esperanto Sabadell organitza un curs intensiu d’esperanto el cap de setmana del 20 al 22 d’abril. Aquest curs s’emmarca dins del programa de la Festa de la Diversitat de Sabadell
És un curs d’unes 15 hores repartides de la manera següent:
  • Divendres nit: 2/3 hores
  • Dissabte: 4 hores al matí i 4 hores a la tarda
  • Diumenge matí: 4/5 hores
El preu és de 10 euros (5 euros per estudiants i aturats)
L’objectiu del curs és iniciar-se a la llengua, és a dir, arribar a una comprensió oral bàsica i poder començar a expressar-se. Es considera que l’esperanto és més o menys 5 vegades més fàcil que qualsevol altre idioma, el que no vol dir que el seu aprenentatge no costi gens d’esforç. A final del curs, s’ofereix un petit piscolabis als assistents i s’informa sobre les possibilitats pràctiques d’utilitzar la llengua (altres cursos, associacions, festivals i congressos, Internet, intercanvis, xarxes de cases de turisme solidari..etc.).
Per a la gent interessada a anar practicar l’Esperanto a l’estranger, l’Associació Catalana d’Esperanto subvenciona els bitllets per algunes trobades a Europa i per als socis que vulguin anar a fer l’examen oficial d’esperanto el 9 de juny a Tolosa de Llenguadoc (tots els nivells).
Si tens interès per participar en aquest curs, contacta’ns per mail a sabadell@esperanto.cat o truca’ns al 93 727 27 58.

font de la info: esperanto.cat
JPEG - 106.6 kB

dissabte, 3 de març de 2012

Qui va ser Maria Julivert?

Un estudio sacará del olvido la labor de la vendrellense Maria Julivert

Un estudio de Gisela Alcón sobre Maria Julivert, que en los años 20 del pasado siglo fomentó la cultura entre las mujeres tanto en El Vendrell como en Vilanova, Vilafranca o Reus, ha sido el ganador de la Beca de Investigación Jaume Ramon i Vidales que concede el Ayuntamiento de El Vendrell 

Compartir   Compartir en Facebook  Compartir en Twitter  delicious  digg  technorati  yahoo  meneame
José M. Baselga | 21/02/2010 20:17
Gisela Alcón quiere sacar del olvido la labor de muchas mujeres que ha pasado al recuerdo. - DT
El Vendrell de Maria Julivert Aulés, entre el feminismo i el esperantismo: sociedad y cultura en los años 20, es la propuesta de trabajo que ha ganado la beca de investigación que concede El Vendrell.
El estudio, obra de la vecina de El Vendrell Gisela Alcón,  profesora de idiomas en un instituto de Reus, destaca el papel que jugaron las mujeres que en los años 20 trabajaron para fomentar la cultura en el colectivo. Destacó Maria Julivert, que se centró en el estudio y divulgación del esperanto, la lengua ideada por Zamenhof en 1887 y que debía ser la auxiliar internacional en la que deberían de entenderse todas las naciones y personas.
Por la igualdad
Maria Julivert formó el grupo de esperanto de El Vendrell que se llamó Frateco y también, como explica la autora del trabajo, «tuvo un papel muy importante en favor de la igualdad de las mujeres dentro del mundo asociativo de la época». Julivert extendió ese fomento de la cultura entre las mujeres de El Vendrell, Vilafranca, Vilanova y también Reus.
Gisela Alcón tiene también un master en estudios feministas, de género y ciudadanía por la Universidad Jaume I de Castellón. «El trabajo pretende aportar un grano de arena para reparar la injusticia que se ha cometido a lo largo de la historia silenciando la aportación de las mujeres a la cultura y a la sociedad».
La propia abuela de Alcón, Maria Poch Constantí, se atrevió a entrar en un grupo intelectual que entonces parecía reservado a los hombres». Alcón ha recogido esa aportación de Julivert, porque como decía Valéry, «la historia que no se escribe no existe».
Biblioteca
Maria Julivert transmitió cultura a otras mujeres, como la del esperanto, escribió artículos de opinión en la prensa local y formó parte del patronato de la biblioteca popular de El Vendrell, cuando esta tarea la hacían sólo los hombres. La ganadora de la beca también profundizará en la labor de Julivert por el esperanto y la relación que tuvo con otros grupos del entorno.
La beca tiene el objetivo de fomentar la investigación local de temas enmarcados  en las ciencias sociales. La beca Jaume Ramon i Vidales lleva el nombre del notario, escritor e historiador que fue autor de El Vendrell Històric. El premio, que se inició en el año 2000 con motivo del centenario de la muerte de Ramon i Vidales y tiene una dotación de 3.000 euros. El trabajo debe estar en un año.

Info: Diari de Tarragona

divendres, 2 de març de 2012

Trobada per la sostenibilitat lingüística i l'esperanto

8è Aplec Internacionalista (29/30 de juny /1 de juliol)

Esperanto-joves aplega el jovent esperantista dels Països Catalans. Entre d’altres actres activitats, celebra un cop per any l’Aplec Internacionalista. Es tracta d’unes jornades en les que es difonen els principis de sostenibilitat lingüística i l’esperanto als Països Catalans, i la llengua i la cultura catalanes als participants estrangers. És per això que sempre procurem organitzar-lo amb coŀlectius de la vila que acull l’aplec. Normalment hi participen unes 80 o 100 persones d’arreu del món.
Enguany Canet de Mar torna a acollir l’Aplec Internacionalista. Les edicions han estat a Mataró (2005), Barcelona (2005), Canet de Mar (2006), Vallgorguina (2007), Benicàssim (2008), Barcelona (2009), Reus (2010) i Sant Andreu Salou/Cassà de la Selva (2011).

Informa: KEA