divendres, 29 de novembre de 2013

Rescatant escenes cinematogràfiques

No és gaire abundosa la presència de l'esperanto al cinema, especialment al cinema més comercial.de tant en tant, però, podem trobar algunes escepcions. Aquest és el cas d'algunes escenes de BLADE TRINITY amb un rètol de la comissaria escrit en aquesta llengua o un petit diàleg entre un dels protagonistes, Abraham Whistler, i un venedor de diaris:


dijous, 28 de novembre de 2013

Poesia contestatària, compromesa, social i revolucionària

Poesia contestatària, compromesa, social i revolucionària.

Amb Miguel Fernández
Barcelona, del 13 al 16 de desembre 2013

PROGRAMA

Divendres 13 de desembre:

> 19h00 Conferència de Miguel Fernández en el marc de la presentació del llibre Poezio: armilo ŝargitaper futuro (Poesia: una arma carregada de futur).
Espai Vilaweb. C/Ferlandina 43. Barcelona
> 21h00 Sopar de germanor i vetllada poètica


El Bar del CAT. Travessia de Sant Antoni 6-8. Barcelona Fontana (Preu aproximat del sopar 14 euros) CAL RESERVAR A f.macip(a)esperanto.cat

Dissabte 14 de desembre:

> 12h00 Visita al Fossar de la Pedrera
(Punt de trobada: Pl. Espanya, Torres Venecianes a les 11h15)
> 19h30 Visita a la Barcelona Revolucionària
(Punt de trobada: Pl. Catalunya, centre plaça, a les 19h30)

Diumenge 15 de desembre (diada de l’esperanto):

> 11h00 Visita al Museu d’Esperanto de Subirats
> 12h00 L’última defensa de Barcelona (xerrada sobre el darrer intent de frenar l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener de 1939)
Museu d’Esperanto de Subirats
> 13h30 Dinar de germanor (a reservar)

Dilluns 16 de desembre:

> 19h00 Conferència de Miguel Fernández en el marc de la presentació del llibre Poezio: armilo ŝargitaper futuro (Poesia: una arma carregada de futur).
Llibreria Alibri. C/ Balmes 26. Barcelona
.
http://www.esperanto.es/hef/images/medios/miguelfernandez.jpg

Miguel Fernández va néixer l’any 1950 a Granada. El 1968 es va instal·lar a Madrid on va estudiar a la Universitat Politècnica. És un eminent poeta en esperanto i cofundador de l’Escòla Ibèrica de literatura en aquesta llengua.
Fernández ha publicat reculls de poemes, contes, narracions, assajos… És especialista en l’obra i en la persona de Federico García Lorca, sobre el qual ha fet nombroses conferències i n’ha traduit a l’esperantoBodas de SangreiLa Casa de Bernarda Alba. També ha traduït autors com Ignacio Aldecoa i Miguel Hernández.

El llibre Poezio: armilo ŝargita per futuro (Poesia: una arma carregada de futur) és quelcom més que una compilació de poemes (182 de 35 autors diferents). És una antologia llargament comentada de poesia compromesa, principalment en castellà, triada i traduïda a l’esperanto amb rigor i sentiment poètic.
Per mitjà d’una contextualització històrica i precisa amb un seguit de notes i aclariments diversos, Miguel Fernández, compilador i principal traductor de l’obra, poeta i estudiós de la poesia espanyola, fa versions gaudibles i assequibles de les obres més complexes, i de les més lleugeres a primer cop d’ull en fa assaborir la seva dolçor i profunditat.
Per altra banda, a través del conjunt de poemes compilats, ens guia al cor de les classes populars de l’estat espanyol; en la seva història no prou ben coneguda, en les seves llums i ombres.
El llibre, que va ser presentat l’agost passat al 86è congrés de l’Associació Anacional Mundial (SAT), l’ha publicat el col·lectiu esperantista d’esquerra SATeH.

Per als que no podreu assistir, a Youtube podeu veure Kanto al la libero, un homenatge de Miguel Fernández a J.A. Labordeta en el marc d'un congrés esperantista de treballadors.

Organitza:
Associació Catalana d'Esperanto

dimecres, 6 de novembre de 2013

Crònica d'un congrés reeixit

Aranès, català… i esperanto!

5 Nov
Foto feta per Ariadna
El passat cap de setmana va tenir lloc a Salardú, a la Vall d’Aran, el congrés bianual de l’Associació Catalana d’Esperanto, que ja va per la trenta-sisenta edició. Enguany, a més, s’hi va celebrar el primer congrés occità d’esperanto. I és que, com va dir el destacat occitanista Jacme Taupiac l’esperantisme i l’occitanisme són dues cares de la mateixa moneda: la defensa de la llengua pròpia i la promoció de la llengua universal, per tal d’aconseguir una democràcia més plena i igualitària a nivell internacional.
La majoria de les xerrades van versar sobre les diverses minories lingüístiques i llengües minoritzades d’Europa. Per exemple, vam poder aprendre sobre les relacions entre l’èuscar i l’occità. Sabíeu que ‘Aran’ vol dir ‘vall’ en basc? I, com no podia ser d’una altra manera, vam entendre les espeficitats de l’aranès, així com la història de la Vall d’Aran, tant al museu de Vielha com a la xerrada de l’especialista en història medieval Carles Vela o al concert de JoMo. I és que enguany es celebren els aniversaris de la batalla de Muret (1213), de la Querimònia (1313) i del tractat d’Arrem (1513)!
Una de les conferències més fascinants va ser, sense dubte, la que ens va oferir l’escriptor i filòleg Abel Montagut. L’autor de la Gesta d’Utnoa s’ha convertit en els darrers anys en un dels principals especialistes en l’obra de Jules Verne fins al punt d’haver-se atrevit a rescriure la darrera obra (inacabada) de l’escriptor i esperantista francès, publicada pòstumament pel seu fill. A Salardú l’Abel Montagut ens va explicar les seves investigacions a partir dels manuscrits originals de Verne, que l’han permés endinsar-se en una reconstrucció, necessàriament especulativa, que veurà la llum al 2014.
Ens va agradar especialment que, a més de les qüestions de la llengua, al congrés hi tinguessin cabuda sessions d’un caire més polític, com la presentació del projecte Integra Revolucio o la sempre necessària dosi de memòria històrica. En aquest cas, en Floréal Martorell, a més de ser l’ànima de vinilkosmoés fill d’exiliats republicans catalans i basant-se en la seva pròpia història, ens va poder explicar la terrible situació dels camps de concentració a França durant la Segona Guerra Mundial. La seva ponència es troba disponible aquí.
Per acabar voldríem fer un darrer apunt culinari. A Salardú s’hi menja molt i molt bé. Qualitat i quantitat. Per aquest motiu i com a crítica constructiva ens permetem proposar als organitzadors, per a la propera vegada, que ens preparin una senyora excursió, aprofitant la bellesa natural de l’entorn. Encara que només sigui per poder gaudir de bons àpats de muntanya sense haver de tornar del congrès amb un parell de quilets de més…

Font: Curs d'esperanto de KEA