Pàgines

dimarts, 22 de novembre del 2011

Llengües i gramàtiques locals i universals

Frankyelpunky

Sóc del pensament que les llengües escrites s'haurien de revisar, adaptar l'escriptura a la fonètica i establir correspondències biunívoques entre els sons i les lletres.

S'hauria de prioritzar la funcionalitat i efectivitat abans que la història i el principi d'autoritat.



Quanta gent escrivia, per exemple, al segle XIV? Per què sacrificar la regularitat de la llengua a la etimologia? Per què tants estudiants anys i anys aprenent regles, les excepcions de les regles i les excepcions de les excepcions per retre tribut i homenatge a l'autoritat discutible de quatre monjos que escrivien amb sang sobre papirs?

Les autoritats sobre les llengües vives haurien d'aprendre de l'esperit dels idiomes auxiliars i apàtrides construïts com l'Esperanto i ...

farien una gran aportació a la felicitat dels xiquets i un gran estalvi en temps i recursos, es a dir, econòmic, al sistema educatiu. Ep, vull dir totes les llengües que ens envolten, des del Castellà a l'Anglés passant pel Francés etc. Vull dir TOTES no només el Català. Diuen que les orientals són més endiablades encara que les nostres.

Mentre no arriba aquest moment de racionalitat per damunt de la història, les quatre universitats públiques del País Valencià han participat en l’edició de Gramàtica zero, un manual elaborat des del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, la podeu consultar i descarregar-la en pdf

Algun dia d'aquests començaré a estudiar Esperanto.


Font: Francesc, però què dius!