La Terra del Congost s'esperantitza

Terra del Congost, un projecte de turisme que aposta per l'ecologia, ha incorporat recentment l'esperanto com a llengua d'acollida.

L’esperanto demana paraula

Carmina Malagarriga

(Article de Carmina Malagarriga del 17 setembre 2014 a Veus del territori)

És evident que actualment l’esperanto no cotitza –o no cotitza encara- en els valors de l’esquerra anticapitalista. L’imperialisme lingüístic no el veiem com un problema. Només ens hem adonat que el castellà ha estat i és una llengua de destrucció i substitució de la nostra, però no ho percebem en l’anglès, posem per cas. Són molts els anomenats “progressistes”, que tenen la inquietud enorme d’aprendre i fer aprendre l’anglès com a part de la universalització laboral i del coneixement bàsic.

Aprendre una llengua sempre és interessant, però també és molt interessant contemplar els valors que aporta.

El castellà, com l’anglès o el francès –per posar les més il·lustres llengües imperialistes- no han fet altra cosa, al costat de l’escomesa militar, que aixafar el territori i sobretot la llengua, el vehicle sagrat de transmissió de valors i de riquesa cultural d’una comunitat.

L’esperanto promou la justícia lingüística, cap llengua no és millor que cap altra, perquè cap persona tampoc no té més valor que una altra. Actualment, s’incrementa aquest principi de desigualtat. Una persona nascuda en un país de llengua anglòfona, per exemple, té d’entrada un clar avantatge per sortir-se’n acadèmicament i laboralment. No és una qüestió de mèrits sinó de bressol, ben bé com els drets monàrquics. Ningú no hauria d’obtenir un profit sobre l’altre pel fet d’haver nascut en un territori de llengua imperialista. Com diu un dels punts dels principis de l’Associació Catalana d’Esperanto: Una llengua neutral, com l’esperanto, pot fer de pont, afavorint i palesant la plena igualtat de les llengües. I jo hi afegiria: …i, per tant, dels individus.

L’esperanto promou els valors de solidaritat, d’igualtat i de respecte per a totes les cultures mitjançant l’ús d’una sola llengua per la comunicació intercultural, que és de tots i que no és de ningú. La imposició d’una llengua en un territori no és tan innocent com l’establiment d’una altra gramàtica i un altre vocabulari. També es genera un canvi en la manera de veure el món. Desapareixen les expressions autòctones, desapareix una manera de veure el vida.

Així ho van entendre els esperantistes Andreu Nin, Joan Amades o Mercè Rodoreda, per exemple.

Als Països Catalans en tenim un exemple prou clar del procés de substitució i, per tant de l’empobriment cultural del català a favor del castellà.

Anem una mica més enllà. Observem com territoris enormes, l’Àfrica per exemple, que han estat subjugats com a colònies primer i ara pel capitalisme més salvatge, han perdut el control del seus territoris i de les seves cultures. L’Àfrica, amb les seves grans zones francòfones o anglòfones, han hagut de sotmetre’s a llengües que no els eren pròpies, a llengües homogeneïtzadores al servei de la metròpoli. Així se sap qui mana.

L’esperanto, amb el seu primer principi d’igualtat, ha estat vinculat als sectors ideològicament més avançats, perseguit durant el franquisme, i encara no prou reconegut a Europa. Encara ara, democràcia és una paraula més sentida que practicada i el poder no cedirà fàcilment l’hegemonia lingüística imposada a través de l’economia. Ningú no es deixarà prendre la batuta amb la qual hem de cantar plegats: ja sigui en anglès o en castellà.

L’esperanto no és una idea innocent ni innòcua, i menys encara passada de moda, com ens volen fer creure. La veritat és que té una vigència enorme i és molt agosarada. Representa qüestionar un model des de la base.

El granet de sorra al Penedès el vam posar el primer cap de setmana de setembre amb l’Aplec Internacionalista d’Esperanto organitzat per l’Associació Catalana d’Esperanto i l’Ateneu Arbocenc.

Cedim, doncs, la paraula a l’esperanto amb la mirada posada en la justícia lingüística.

Carmina Malagarriga. Llicenciada en Geografia Humana, és locutora i guionista de Catalunya Música. Una de les iniciadores de la Plataforma NoFemelCIM, membre del grup de debat i acció El Taulell i de l’Ateneu Arbocenc. Notícia anterior Vicent Partal analitza a l'Ateneu de Sitges l'escenari posterior a la Diada Notícia següent Arriben les 4 Milles Femenines Carmina Malagarriga

Herzberg, una ciutat en esperanto

Des del 12 de juliol de 2006 Herzberg utilitza oficialment el sobrenom de "Ciutat de l'Esperanto". Per a l'aprovació de la proposta van votar els quatre partits de l'ajuntament d'Herzberg. Arrel d'això, l'alcalde, Gerhard Walter, va rebre felicitacions d'arreu del món. 


L'esperanto, 104 anys de presència a Herzberg 

Fa 104 anys, el 10 de març de 1910, va aparèixer un article a la revista local Kreis-Zeitung, en el qual es feia una crida a crear clubs d'esperanto a la regió sud de la Serra de Harz i també anunciava una reunió a Herzberg am Harz! Aquest article fou recuperat dels arxius de la ciutat i en ell es fa esment de persones conegudes. Podeu veure més info en esperanto a la Vikipedio i diverses versions en altres idiomes.

Agermanament entre ciutats 

Especialment rellevant ha estat l'ús de l'esperanto per a establir contactes fructífers entre Herzberg i Góra, a Polònia. L'abril de 2005, els alcaldes Gerhard Walter i Tadeusz Wrotkowski, es van posar d'acord en utilitzar l'esperanto com a llengua-pont neutral. L'esperanto s'ensenya a les escoles d'ambdues ciutats. L'agost de 2006 va tenir lloc una trobada d'alumnes d'Herzberg i de Góra en una casa de colónies rural a Herzberg-Pöhlde. Aquest tipus de trobades està previst repetir-les cada estiu, fent-les cada cop més internacionals. 

Activitats 

Un club de la regió, la Societat Esperantista Sudharco (Südharz), va celebrar els seus 25 anys d'història el 2001 organitzant una sèrie d'actes educatius i culturals al castell de la ciutat, on hi van pendre part personalitats destacades de nivell internacional. Educació i cultura són els principals camps de treball dels esperantistes d'Herzberg. El Centre Intercultural d'Herzberg funciona tanmateix com una filial educativa i cultural de l'Associació Alemanya d'Esperanto i també com a centre de formació de la Lliga de Professors d'Esperanto. Al llarg de tot l'any s'organitzen cursos d'esperanto, seminaris, cursos específics i tota mena d'activitats entorn de l'esperanto. Herzberg és un centre de formació a nivell nacional i internacional. 

Turisme

Herzberg am Harz és una petita ciutat a l'interior d'Alemania. La ciutat té 900 d'història. Podeu trobar molta informació interessant en esperanto sobre la ciutat, la seva història, llocs turístics, agermanament entre ciutats, etc. al web: http://herzberg.de

Ens agradaria que Herzberg esdevingués un model de ciutat d'esperanto, amb indicadors bilingües,  cartes de menú en esperanto i molts altres serveis per als convidats esperantistes. Les primeres passes ja s'han donat: a molts llocs es troben indicadors que duen al Centre d'Esperanto i el restaurant rústic Großer Knollen va ser el primer de la ciutat a oferir les seves cartes de menú en esperanto l'any 2007.

Herzberg mereix una visita no tan sols per les activitats educatives i culturals del Centre Internacional d'Herzberg sinó també pel seu preciós paisatge i la seva interessant història.

Situació 

Herzberg es troba al mig d'Alemania, a la vessant sud de la Serra de Harz. Al costat mateix de la serra komenca el Parc Nacional de Harz, amb grans boscos, paisatge càrstic amb petits turons, roques i coves. També es fan excursions a pobles i centres de vacances: Sieber, Lonau, Scharzfeld i Pöhlde.

Informació sobre l'esperanto a Herzberg: 

Intercultural Centre Herzberg 

Grubenhagenstr.6 

DE- 37412 Herzberg am Harz, Germany 

Centre Intercultural d'Herzberg 

Grubenhagenstr.6 
DE- 37412 Herzberg am Harz, Alemania 

Contacte

Tel:0049 (0)5521 5983 

Mobile:0049 (0) 160 98754190 

esperanto-zentrum@web.de 

www.esperanto-zentrum.de 

Telèfon: 0049 (0) 5521 5983 

 

  

El video de Michele Gazzola sobre justícia lingüística

Vilaweb va publicar el propassat diumenge el video complet, subtitulat en català,  de la conferència de Michele Gazzola sobre justícia lingüística a la Unió Europea, patrocinada per l'Associació Catalana d'Esperanto. Cliqueu Espai Vilaweb.

Conferència sobre justícia lingüística a l’Espai Vilaweb

Justícia lingüística: com avaluar-la? L’exemple de la Unió Europea

 

Una conferència en esperanto a càrrec de  Michele Gazzola, investigador a l’universitat Humboldt de Berlín i doctor en gestió de comunicació plurilingüe.

El proper 9 de juliol a les 19:30 h. Espai Vilaweb,  Ferlandina 43 Barcelona.

L’objectiu de la xerrada és el d’aproximar els ciutadans al tema de la democràcia i la justícia lingüístiques, tot donant un exemple pràctic. En una primera part es farà una presentació d’alguns resultats del debat actual d’aquest temes en l’àmbit acadèmic. A continuació es posarà un exemple de valoració de la justícia lingüística a Eŭropa, a partir d’una base de dades estadístiques que en ofereix Eurostat, l’institut d’estadística de la Unió Europea. Encabat es farà una descripció sobre com el debat sobre justícia lingüística va influir en l’esperanto en el passat i com pot influir en el moviment esperantista en el futur.

Informa: esperanto.cat
Per ampliar informació sobre el tema: Curs d’Esperanto