Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris debat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris debat. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de juny del 2014

Conferència sobre justícia lingüística a l’Espai Vilaweb

Justícia lingüística: com avaluar-la? L’exemple de la Unió Europea

http://0.academia-photos.com/358565/164336/3805226/s200_michele.gazzola.jpg 
Una conferència en esperanto a càrrec de  Michele Gazzola, investigador a l’universitat Humboldt de Berlín i doctor en gestió de comunicació plurilingüe.

https://fbexternal-a.akamaihd.net/safe_image.php?d=AQCPmPh8fTEnKU7w&w=470&h=246&url=http%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fmedia%2Fcontinguts%2F000%2F083%2F178%2F178.jpg&cfs=1&upscale&sx=0&sy=122&sw=592&sh=310

El proper 9 de juliol a les 19:30 h. Espai Vilaweb,  Ferlandina 43 Barcelona.

L’objectiu de la xerrada és el d’aproximar els ciutadans al tema de la democràcia i la justícia lingüístiques, tot donant un exemple pràctic. En una primera part es farà una presentació d’alguns resultats del debat actual d’aquest temes en l’àmbit acadèmic. A continuació es posarà un exemple de valoració de la justícia lingüística a Eŭropa, a partir d’una base de dades estadístiques que en ofereix Eurostat, l’institut d’estadística de la Unió Europea. Encabat es farà una descripció sobre com el debat sobre justícia lingüística va influir en l’esperanto en el passat i com pot influir en el moviment esperantista en el futur.

Informa: esperanto.cat
Per ampliar informació sobre el tema: Curs d’Esperanto

dilluns, 17 de juny del 2013

Debat a l'Ateneu Roig de Gràcia


 L’Ateneu Roig va acollir el passat 13 de juny la xerrada esperanto: una llengua per al 99%? L’acte va comptar amb la participació d’una vintena de persones provinents de diversos coŀlectius graciencs, que van generar un debat vibrant i constructiu al voltant de la idea d’una llengua auxiliar internacional en el món d’avui.
Algunes intervencions van emfatitzar que vivim en el moment on probablement hi hagi el número més gran de parlants de l’esperanto de la història, estesos pràcticament per tot el món i que, per tant, la situació sembla molt més favorable que quan Zamenhof va presentar la seva proposta, una més entre centenars d’intents de llengües auxiliars. Tanmateix, d’altres van assenyalar l’evolució de l’anglès des de la Segona Guerra Mundial, que palesa una realitat diferent a la que s’imaginava l’oftalmòleg jueu.
Els assistents van reflexionar sobre diferents aspectes de la llengua internacional, com la seva facilitat o el seu valor propedèutic, compartint experiències tant des del punt de vista de l’aprenentatge com del seu ensenyament.
Durant l’acte, es va recordar la importància de mantenir viva la memòria dels diversos coŀlectius que la vila de Gràcia havia tingut en el món esperantista previ a la Guerra Civil, com el grup «Paco kaj Amo» (Pau i Amor), del qual es van projectar fotografies emblemàtiques i emotives.

Font: Esperanto.cat