La proposta de François Grin

Nova sessió del cicle "la recuperació i la protecció de llengües minoritzades i el marc europeu"
30/09/2010






Aquest dijous, 30 de setembre, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà una nova sessió del cicle "La recuperació i la protecció de llengües minoritzades i el marc europeu". En aquesta ocasió consistirà en la conferència "Suïssa: Un model territorial per a la gestió de quatre llengües nacionals", a càrrec de François Grin, director de l’Observatori Economia-Llengües-Formació (ELF) de l’Escola de Traducció i Interpretació de la Universitat de Ginebra. Hi haurà traducció simultània des del francès.
François Grin (1959), es va doctorar en economia a Ginebra, ha treballat a la Universitat de Montreal i a la Universitat de Washington (Seattle), i va
ser vicedirector del Centre Europeu per Qüestions de les Minories (ECMI) a Flensburg (Alemanya), i director adjunt del Servei d’Estudis d’Educació Pública de Ginebra. En l’actualitat és professor d’Economia a la Facultat de Traducció i Interpretació (ETI) de la Universitat de Ginebra, i professor visitant a la Universitat de Lugano, on ensenya la gestió de la diversitat lingüística i cultural. François Grin s’ha especialitzat en llenguatge econòmic, economia, educació i avaluació de polítiques públiques en aquests àmbits. És autor de nombroses publicacions i ha realitzat importants projectes per a organitzacions d’investigació científica i organitzacions internacionals. Assessora diverses autoritats nacionals o regionals sobre qüestions de política lingüística i és coordinador adjunt del projecte "DYLAN" en el sisè Programa Marc de la Comissió Europea.

Les seves investigacions han tractat la situació lingüística a Suïssa i a la Unió Europea i les seves conseqüències econòmiques. Com a tal, és autor de l’informe
titulat L’ensenyament de llengües estrangeres com a política pública, més conegut com a Informe Grin. Grin en aquest document afirma que l’elecció de l’esperanto permetria un estalvi anual de 25 milions d’euros. En segon lloc, proposa un impost per compensar els desavantatges que tenen els països amb llengües minoritàries. A més, també ha estudiat la situació del kalmuk (oïrat), una de les llengües minoritàries de Rússia.

Font: Tribuna Mallorca

Un congrés català

Entre els serveis que s'ens ofereix des del món esperantista, destaca KisTv, un servei d'informació televisada que toca temes de linguística i sociologia interessants per al públic en general.
L'últim video elaborat ens apropa al món dels congressos d'esperanto catalans, en aquest cas, el 34è congrés Català d'Esperanto, que va tenir lloc l'estiu de 2008:

Ana Pana

11 de setembre amb l'esperanto

No t'oblidis que aquest dissabte trobaràs a la gent de l'esperanto en una de les parades de l'Arc de Triomf de Barcelona. I aquest any amb la presència d'una productora de TV. Tot allò que volies saber sobre la llengua internacional, ara al teu abast.
Mentrestant hi podem posar la banda sonora amb Obrint Pas (subtitolat en esperanto)

La batalla del rei Nhúryn

El Periòdic, Escaldes-Engordany. Dilluns, 23 d'agost de 2010.

'Yazar l'escriptor' és el nou curtmetratge de Rubèn Carcellé. L'obra, gravada en part al país, relata la història dels reis Katitzah i Nhúryn

Enemics Rubèn Carcellé i Roger Soler, durant una batalla. Foto: BRAIN STORM PRODUCTIONS

¿Com poden arribar un reina oriental, el seu rei i l'enemic de la corona al Principat d'Andorra? Doncs a través del curtmetratge Yazar, l'escriptor. L'obra és fruit de la iniciativa de Rubèn Carcellé i la productora de la qual forma part, Brain Storm Productions que es va estrenar a Internet fa pocs dies. La creació, que va rodar una batalla al país, és una història de gènere fantàstic realitzada pel conductor dels informatius del cap de setmana a Ràdio Nacional d'Andorra.

El producte, d'estètica oriental, parla del conte que Yazar, un jove escriptor, explica a la seva neboda Dzeema. A partir de les paraules de l'autor, el públic s'endinsa en la vivència de la reina Katitzah i el seu marit, Nhúryn, a qui el malvat Araur vol donar mort. La producció feia mesos que estava en marxa, però la manca d'hores de coincidència entre els integrants va obligar a gravar a trossos.

Així, en els moment lliures de feina els protagonistes van arribar a trepitjar escenaris tan diversos com el Port d'Envalira, els llacs de Tristaina, el claustre del Monestir de Ripoll, Pedrera de Tragó o el Delta de l'Ebre. Els protagonistes de la història van ser el mateix Carcellé --que dóna vida al rei i al príncep--, acompanyat amb Alba Sánchez i Roger Soler com a actors protagonistes i Agustí Mas com a operador de càmera. El rodatge no va ser fàcil i els seus membres es van trobar amb les situacions més diverses. "Estàvem gravant una escena en un pont, on se simulava que tiràvem un infant a un riu, quan van venir els Mossos d'Esquadra a preguntar què fèiem", va relatar el director. Yazar l'escriptor és un curtmetratge de pressupost zero, però els creadors van decidir no descuidar cap escena i han tractat visualment cada seqüència de la història. A més, la història té una característica lingüística molt particular: tota la pel.lícula es va gravar en un idioma totalment inventat per Carcellé: el Nhúryn. Aquesta particularitat ha fet que els productors hagin decidit incloure subtítols en català, castellà, angles Aquest recurs no és la primera vegada que forma part de la creació de l'autor que el va començar a utilitzar el 2001, en diversos escrits curs i personals. El curtmetratge, que es pot veure en línia a través de www.brainstormproductions.cat. aviat també estarà disponibles en esperanto. Pel públic que en vulgui més, la pàgina web també acull altres creacions del mateix autor. Com se sol dir, passin i vegin. cultura@andorra.elperiodico.com