dilluns, 28 de març de 2011

William Tarín, pioner de l'esport i pioner de l'esperanto

El 5 març 1889 va arribar a Tarragona William Tarín Naurer, nascut a la ciutat suïssa de Lausana el 1869. Comptava amb vint anys d’edat, tenia un esperit indòmit i unes inesgotables ànsies d’encomanar a la societat el seu amor per la pràctica esportiva. Tarín va ser una persona inquieta, pionera, que al llarg de la seva vida es va marcar reptes que gairebé sempre va aconseguir. El seu incansable interès per la recerca de nous al·licients el va convertir en un referent en el naixent esport tarragoní de finals del segle XIX i inicis del XX.

Tarín va ser el precursor a Tarragona d’esports incipients i la seva incidència en la nostra societat va ser tan intensa i destacada que encara en l’actualitat moltes persones el consideren el fundador del Club Gimnàstic. Res més lluny de la realitat. L’entitat grana va ser oficialitzada l’1 de març de 1886 i el seu punt de partida va ser l’acord assolit per dotze persones, que van decidir que el primer president fos Joan Estil· les. El suís sí que va introduir diverses modalitats esportives i va ser el màxim instigador de l’aterratge del futbol a la nostra ciutat, però no va formar part del nucli promotor de l’entitat que aquest any celebra el seu 125è aniversari.

Haurien de passar tres anys fins l’arribada de Tarín a Tarragona procedent de València, ciutat a la qual va arribar per mar l’1 de desembre de 1887 en un vaixell que havia partit de Marsella. El carisma del suís es va fer patent als pocs mesos de residir en la que ja mai va deixar de ser la seva ciutat. Un periodista de l’època el va definir amb les següents paraules: “És jove tan il.lustrat i distingit com valent i arriscat fins a la temeritat”.

El 1918 l’Ajuntament li va nomenar Fill Adoptiu. Amb aquest motiu, E. Estellés va escriure a la premsa local un article on destacava que quan Tarín va arribar a Tarragona i establir la seva residència “estava en la plenitud dels seus grans facultats, les quals va desenvolupar en els esports ciclisme, natació, rem, gimnàstica, esgrima, futbol, ​​pilota basca , patins, excursionisme, equitació i tir “.

Tarín va protagonitzar diversos reptes que eren destacats en els mitjans de comunicació del moment. Només uns mesos després de trepitjar per primera vegada Tarragona va fer una peculiar aposta, que va guanyar. Nedar les vuit milles que separaven els Banys del Miracle i l’extrem del moll i el retorn fins al punt de sortida en quatre hores i vint minuts. Va ser, sense cap dubte, un dels primers ‘tragamillas’ que es van aventurar a nedar al mar llargues distàncies.

El polifacètic suís de Lausana va participar en múltiples proves ciclistes. Es calcula que va pedalejar prop de 300.000 quilòmetres, protagonitzant llargues excursions que el van portar a Logronyo, Vitòria, Saragossa o Barcelona. Entre les seves proeses, van destacar els seus desplaçaments en rústiques bicicletes des de Tarragona a Ginebra i Mònaco, en què va invertir vuit i quinze dies, respectivament, i una etapa de 235 quilòmetres de distància, realitzada el 1896, que l’obligà a romandre sobre la bicicleta des les cinc del matí fins a les vuit del vespre. A més, va batre el rècord en la distància de cinquanta quilòmetres en una pista que hi havia al barri barceloní de la Bonanova, amb un registre d’una hora i 28 minuts.
Estellés destacava en el seu escrit que Tarín va fer en deu mesos prop de 10.000 quilòmetres, pel fet que per negocis es desplaçava tres dies per setmana a Vilafranca del Penedès. Igualment, el 1896 va fer amb bicicleta altres 19.000 quilòmetres, a una mitjana de cinquanta diaris.

William Tarín va propiciar el 1908 el naixement de la segona prova ciclista per etapes del món -la Volta a Tarragona-i només superada pel Tour de França en antiguitat, va fundar el Club Velocipedista, va ser delegat del Touring Club de France, corresponsal d’’El Mundo Deportivo’ i redactor de ‘Tarragona Sport’, promotor del primer partit de futbol disputat a la ciutat i un activista cultural, com demostra la conferència que va organitzar a l’Ateneu Tarraconense el 1907 per informar del naixement d’un nou idioma: l’esperanto.

Tarín va morir a Madrid el 1926, a l’edat de 57 anys, deixant rere seu una estela inesborrable d’èxits assolits en el món de l’esport de Tarragona. Aquest any es compleix el 85 aniversari de la seva desaparició. Un bust situat a la rotonda del Palau Municipal recorda la seva figura.

Carles Gosálbez
Font: Tarragona 21

dijous, 24 de març de 2011

dilluns, 21 de març de 2011

La immigració, enemiga o aliada....

Dimarts 22 de març a les 19 hores 30 minuts.
Xerrada-col·loqui: «La immigració, enemiga o aliada de la independència de Catalunya», amb Víctor Alexandre (periodista i escriptor en llengua catalana).

D'acord amb les reflexions que faig en el llibre «Nosaltres els catalans», parlarem d'aquestes coses, dels drets i deures de les persones i dels pobles, del dret a viure a qualsevol lloc de la Terra i del deure de respectar la llengua i la cultura de la seva gent, de la necessitat de foragitar les ombres del prejudici, del recel i del racisme i de fer que arreli dintre nostre la ferma convicció que, més enllà de la raça animal, no hi ha cap més raça al món que la raça humana. Una raça humana configurada amb milers d'identitats col·lectives, una de les quals som nosaltres, els catalans.

ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL
Mare de Déu del Pilar 15, principal.
08003 BARCELONA
Telèfon: 93-319.03.51.
Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org
Web: http://www.pangea.org/ecoconcern
Bloc: http://elracodeldebat.blogspot.com

Després del posterior col·loqui s'oferirà un sopar opcional als assistents pel mòdic preu de cinc euros.

Es pot consultar la ubicació del local d'Ecoconcern de Barcelona dins de «Google Maps» a l'enllaç següent:

http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=Barcelona,+Mare+de+D%C3%A9u+del+Pilar,+15&sll=40.396764,-3.713379&sspn=6.123772,19.753418&ie=UTF8&hq=&hnear=Carrer+de+la+Mare+de+D%C3%A9u+del+Pilar,+15,+08003+Barcelona,+Catalunya&z=15

divendres, 18 de març de 2011

Esperanto en Marxa, ruta vitivinícola

Encara ets a temps d'apuntar-te a aquesta excursió peculiar (diumenge 20 de març), on descobriràs alguns dels secrets de l'esperanto i podràs fer la primera capbussada en la llengua. Visita el nostre lloc: Esperanto en Marxa i escriu-nos o truquens.

dimarts, 15 de març de 2011

Esperanto en Marxa, ruta vitivinícola

Arkaĵo ĉe la preĝejo
Arkaĵo ĉe la preĝejo
Si et vas perdre la primera edició d'Esperanto en Marxa en la que vam recòrrer els paisatges de Montserrat, ara tens una nova oportunitat d'endinsar-te per primer cop en el món de l'esperanto. Aquesta vegada passejarem pels camins de Subirats, tot deixant-nos portar per les rutes vitivinícoles que voregen Lavern i Sant Pau d'Ordal.
Durant el recorregut distribuirem material d'esperanto per a conèixer el seu funcionament i us donarem les claus per construir les vostres primeres frases. També durant l'excursió, farem una visita al Museu d'Esperanto de Subirats, un espai únic i el més important del sud d'Europa dins la seva especialitat.
La cita és el proper
diumenge 20 de març 2011 a l'estació de tren de Lavern.
Hora: 09:00 h.
El cost per participant serà de 5 €,
que inclourà tant el material d'esperanto com la visita al museu. Es proposa que cadascú porti els àpats que pugui necessitar i, si algú ho desitja, es podran fer compres a Lavern o Sant Pau.
De la mateixa manera, la gent que vulgui mantenir contacte amb la llengua internacional després de l'activitat, podrà gaudir d'una tutoria virtual per internet.
La muzeo de Subirats
La muzeo de Subirats
Aquesta sortida comptarà, a més, amb el recolzament de l'Associació Catalana d'Esperanto i el Patronat de Turisme de Subirats
Si esteu interessats, podeu avisar de la vostra participació i obtenir més informació escibint a l'adreça: k.berga@gmail.com
Si heu de venir en tren podeu consultar els horaris de Rodalies

dissabte, 12 de març de 2011

Tot recordant a Teresa Carbó

Teresa Carbó i Comas era una resistent, militant del BOC i del POUM, en esclatar la guerra civil espanyola,  és una de les organitzadores del Socors Roig i s'ocupa del servei de l'hospital. Desprès del fets de Maig 1937, arran de la detenció d'Andreu Nin, va anar a la policia de Barcelona per veure si el localitzava, i es convertí en la ultima militant del POUM que el va veure viu. Detinguda, passà tres mesos i mig a la presó.
El 1939 es va exiliar a l'estat francès, i durant la guerra mundial va participar a la resistència contra els nazis sota les ordres de Josep Rovira i Canals  en el grup  "MARTIN" de l'I.S. El seu company va ser arrestat per les S.S. i tancat en un camp de concentració d'Alemanya, d'on no tornà. Ella és va poder escapar gràcies a la seva coneixença de l'esperanto. Vídua amb un fill petit s'instal.la a Tolosa continuant les seves activitats de resistència fins al final de la guerra.

Font: Vilaweb

divendres, 4 de març de 2011

Passejades amb història per la ciutat de Barcelona

Alumni UB organitza el cicle

«La invenció del barri Gòtic» és la primera ruta històrica del cicle Passejades amb història, que organitza el Cercle d’Humanitats d’Alumni UB «La invenció del barri Gòtic» és la primera ruta històrica del cicle Passejades amb història, que organitza el Cercle d’Humanitats d’Alumni UB
04/03/2011 El dissabte 5 de març s’inicia a Alumni UB un cicle de passejades per la ciutat de Barcelona, sota el guiatge de Dani Cortijo, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i autor del llibre Històries de la Història de Barcelona. L’organització de l’activitat és a càrrec del Cercle d’Humanitats d’Alumni UB.

Més enllà de les restes del passat que a simple vista es poden apreciar als carrers de Barcelona, la ciutat amaga racons, llegendes i mites que sovint passen desapercebuts. El cicle Passejades amb història, que coordina Alumni UB, pretén desvetllar aquests trossets ocults del passat escampats per la ciutat.
 
«La invenció del barri Gòtic» és la primera ruta històrica d’aquest cicle i pretén mostrar com aquest barri va ser creat realment entre els segles XIX i XX, ja que gran part dels seus elements són simples recreacions (inclosa la façana de la Catedral i el pont del carrer del Bisbe). Serà, per tant, una bona oportunitat per conèixer in situ les mentides i veritats ocultes de la història d’aquesta zona de la ciutat.
 
La ruta s’iniciarà a les 10.30 h a la seu d’Alumni UB (Diputació, 250), on l’historiador Dani Cortijo explicarà quins itineraris inclourà aquest cicle, i des d’on es dirigiran els assistents cap al centre de la ciutat. La ruta finalitzarà a les 13 h.
 
Dani Cortijo és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos articles que recull el llibre 1001 días que cambiaron el mundo, i ha col·laborat en l’obra Història de l'esperanto als Països Catalans. Recull d’Articles. És, a més, autor del llibre Històries de la Història de Barcelona. Descobreixi la ciutat a través dels seus detalls més atractius (Editorial Robin Book, 2010), que neix a partir del seu blog Altresbarcelones.com i on aporta una nova visió de la ciutat a través de les diverses parts de la història. «Allà on la gent, amb presses, només veu cotxes i turistes, tu veus muralles, menestrals a peu de carrer, bombardejos, revoltes» explica Cortijo al seu blog, guanyador del Premis Blocs Catalunya 2009 en la categoria de cultura.
 
Font de la informació: Universitat de Barcelona