Poesia contestatària, compromesa, social i revolucionària

Poesia contestatària, compromesa, social i revolucionària.

Amb Miguel Fernández
Barcelona, del 13 al 16 de desembre 2013

PROGRAMA

Divendres 13 de desembre:

> 19h00 Conferència de Miguel Fernández en el marc de la presentació del llibre Poezio: armilo ŝargitaper futuro (Poesia: una arma carregada de futur).
Espai Vilaweb. C/Ferlandina 43. Barcelona
> 21h00 Sopar de germanor i vetllada poètica


El Bar del CAT. Travessia de Sant Antoni 6-8. Barcelona Fontana (Preu aproximat del sopar 14 euros) CAL RESERVAR A f.macip(a)esperanto.cat

Dissabte 14 de desembre:

> 12h00 Visita al Fossar de la Pedrera
(Punt de trobada: Pl. Espanya, Torres Venecianes a les 11h15)
> 19h30 Visita a la Barcelona Revolucionària
(Punt de trobada: Pl. Catalunya, centre plaça, a les 19h30)

Diumenge 15 de desembre (diada de l’esperanto):

> 11h00 Visita al Museu d’Esperanto de Subirats
> 12h00 L’última defensa de Barcelona (xerrada sobre el darrer intent de frenar l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener de 1939)
Museu d’Esperanto de Subirats
> 13h30 Dinar de germanor (a reservar)

Dilluns 16 de desembre:

> 19h00 Conferència de Miguel Fernández en el marc de la presentació del llibre Poezio: armilo ŝargitaper futuro (Poesia: una arma carregada de futur).
Llibreria Alibri. C/ Balmes 26. Barcelona
.


Miguel Fernández va néixer l’any 1950 a Granada. El 1968 es va instal·lar a Madrid on va estudiar a la Universitat Politècnica. És un eminent poeta en esperanto i cofundador de l’Escòla Ibèrica de literatura en aquesta llengua.
Fernández ha publicat reculls de poemes, contes, narracions, assajos… És especialista en l’obra i en la persona de Federico García Lorca, sobre el qual ha fet nombroses conferències i n’ha traduit a l’esperantoBodas de SangreiLa Casa de Bernarda Alba. També ha traduït autors com Ignacio Aldecoa i Miguel Hernández.

El llibre Poezio: armilo ŝargita per futuro (Poesia: una arma carregada de futur) és quelcom més que una compilació de poemes (182 de 35 autors diferents). És una antologia llargament comentada de poesia compromesa, principalment en castellà, triada i traduïda a l’esperanto amb rigor i sentiment poètic.
Per mitjà d’una contextualització històrica i precisa amb un seguit de notes i aclariments diversos, Miguel Fernández, compilador i principal traductor de l’obra, poeta i estudiós de la poesia espanyola, fa versions gaudibles i assequibles de les obres més complexes, i de les més lleugeres a primer cop d’ull en fa assaborir la seva dolçor i profunditat.
Per altra banda, a través del conjunt de poemes compilats, ens guia al cor de les classes populars de l’estat espanyol; en la seva història no prou ben coneguda, en les seves llums i ombres.
El llibre, que va ser presentat l’agost passat al 86è congrés de l’Associació Anacional Mundial (SAT), l’ha publicat el col·lectiu esperantista d’esquerra SATeH.

Per als que no podreu assistir, a Youtube podeu veure Kanto al la libero, un homenatge de Miguel Fernández a J.A. Labordeta en el marc d'un congrés esperantista de treballadors.

Organitza:

Crònica d'un congrés reeixit

Aranès, català… i esperanto!

5 Nov

Foto feta per Ariadna

El passat cap de setmana va tenir lloc a Salardú, a la Vall d’Aran, el congrés bianual de l’Associació Catalana d’Esperanto, que ja va per la trenta-sisenta edició. Enguany, a més, s’hi va celebrar el primer congrés occità d’esperanto. I és que, com va dir el destacat occitanista Jacme Taupiac l’esperantisme i l’occitanisme són dues cares de la mateixa moneda: la defensa de la llengua pròpia i la promoció de la llengua universal, per tal d’aconseguir una democràcia més plena i igualitària a nivell internacional.
La majoria de les xerrades van versar sobre les diverses minories lingüístiques i llengües minoritzades d’Europa. Per exemple, vam poder aprendre sobre les relacions entre l’èuscar i l’occità. Sabíeu que ‘Aran’ vol dir ‘vall’ en basc? I, com no podia ser d’una altra manera, vam entendre les espeficitats de l’aranès, així com la història de la Vall d’Aran, tant al museu de Vielha com a la xerrada de l’especialista en història medieval Carles Vela o al concert de JoMo. I és que enguany es celebren els aniversaris de la batalla de Muret (1213), de la Querimònia (1313) i del tractat d’Arrem (1513)!
Una de les conferències més fascinants va ser, sense dubte, la que ens va oferir l’escriptor i filòleg Abel Montagut. L’autor de la Gesta d’Utnoa s’ha convertit en els darrers anys en un dels principals especialistes en l’obra de Jules Verne fins al punt d’haver-se atrevit a rescriure la darrera obra (inacabada) de l’escriptor i esperantista francès, publicada pòstumament pel seu fill. A Salardú l’Abel Montagut ens va explicar les seves investigacions a partir dels manuscrits originals de Verne, que l’han permés endinsar-se en una reconstrucció, necessàriament especulativa, que veurà la llum al 2014.
Ens va agradar especialment que, a més de les qüestions de la llengua, al congrés hi tinguessin cabuda sessions d’un caire més polític, com la presentació del projecte Integra Revolucio o la sempre necessària dosi de memòria històrica. En aquest cas, en Floréal Martorell, a més de ser l’ànima de vinilkosmo, és fill d’exiliats republicans catalans i basant-se en la seva pròpia història, ens va poder explicar la terrible situació dels camps de concentració a França durant la Segona Guerra Mundial. La seva ponència es troba disponible aquí.
Per acabar voldríem fer un darrer apunt culinari. A Salardú s’hi menja molt i molt bé. Qualitat i quantitat. Per aquest motiu i com a crítica constructiva ens permetem proposar als organitzadors, per a la propera vegada, que ens preparin una senyora excursió, aprofitant la bellesa natural de l’entorn. Encara que només sigui per poder gaudir de bons àpats de muntanya sense haver de tornar del congrès amb un parell de quilets de més…

Font: Curs d'esperanto de KEA

La revista de l'Associació Cat. d'Esperanto al RACO

Els articles de Kataluna Esperantisto, llengua internacional i drets lingüístics, des del 2011 es poden descarregar al web de RACO.
RACO (Revistes Catalanes d’Accés Obert) és un repositori de revistes especializades editades a Catalunya, un projecte del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, del Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya, de la Biblioteca de Catalunya que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu és facilitat l’accés d’estudis especialitzats als investigadors i al públic en general. RACO no és tan sols un simple repositori de revistes, sinó que també les indexa, intercanvia informació amb repositoris similars d’altres països i ofereix diversos serveis als usuaris. Actualment aplega vora 400 capçaleres i més de 150.000 articles.
Kataluna Esperantisto va canviar de format el 2011 deixant la seva part de butlletí, que actualment s’edita separadament. Va esdevenir “una publicació semestral en català sobre drets lingüístics, llengües de comunicació internacional, llengües minoritzades i sobre la història i actualitats de l’esperanto i d’altres llengües planificades”. Combina articles escrits expressament per a la revista amb traduccions d’articles d’altres llengües. La separació de la part de butlletí i de la part especialitzada tenia com a objectiu, entre d’altres, ser acceptada RACO i així fer més visible el moviment esperantista. El seu contingut, des d’ara, apareix en un dels cercadors habituals dels científics catalans.
Evidentment, la revista encara esl pot consultar i descarregar al web de l’Associació Catalana d’Esperanto.

Informa: KEA

Cursos d'esperanto als Països Catalans

Segueixen en marxa els cursos de diferent nivell que s'imparteixen actualmet als Països Catalans. Dona-hi un cop d'ull tot visitant el web de l'Associació Catalana d'Esperanto.

L'Associació Catalana d'Esperanto amb els mestres de les illes

A les Illes Balears tenim un govern autonòmic governat pel Partit Popular amb majoria absoluta. Aquest govern s’ha proposat entre d’altres desastres acabar amb la cultura i amb l’ensenyament en català. Per això, van intentar un sistema de “lliure elecció de llengua” segons el qual les famílies podien triar la llengua del primer ensenyament dels infants i varen fer molta pressió perquè la llengua triada fos el castellà. Malgrat els esforços i diners públics que hi varen dedicar, les famílies es varen decantar pel català amb una aclaparadora majoria del 90%. Per sortir-se amb la seva es varen treure de la màniga un decret anomenat TIL (tractament integrat de llengües) que obliga a dedicar una tercera part del temps escolar a cadascuna de les llengües (català, castellà, anglès). Aquest decret, fet amb precipitació i de manera barroera, té com a objectiu ocult acabar amb el protagonisme de la llengua catalana a l’ensenyament i compta amb l’oposició de mestres, professors, associacions de pares i mares, associacions de directors, tots els sindicats amb representació en ensenyament, experts de la Universitat de les Illes Balears, associacions culturals, partits polítics, etc. És tan inadmissible el decret, tant en els aspectes formals com en els de contingut, que abans de començar el curs el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears n’ordenà la suspensió cautelar. El mateix dia que va sortir aquesta ordre, el govern es va reunir d’urgència per aprovar un nou decret que obliga al trilingüisme als centres educatius per a aquest mateix curs.
Aquest fet va encendre la comunitat educativa i tota la societat perquè va quedar clar que tenim un govern que per aconseguir els seus plans és capaç de burlar fins i tot el poder judicial.
A partir d’aquí ha començat el curs més convuls que es pot recordar: una gran majoria de mestres en vaga indefinida, concentracions, manifestacions i actes cada dia, les famílies i els infants perjudicats, tres directors d’instituts de Maó expedientats, alumnes de secundària retinguts per la policia... però tot amb una majoria social important que ha vist atacat el sistema democràtic per part del govern i clama per mantenir els pilars necessaris que garanteixin els drets socials.

Més informació al web de l'associació