Teresa Carbó i Comas era una resistent, militant del BOC i del POUM, en esclatar la guerra civil espanyola, és una de les organitzadores del Socors Roig i s'ocupa del servei de l'hospital. Desprès del fets de Maig 1937, arran de la detenció d'Andreu Nin, va anar a la policia de Barcelona per veure si el localitzava, i es convertí en la ultima militant del POUM que el va veure viu. Detinguda, passà tres mesos i mig a la presó.
El 1939 es va exiliar a l'estat francès, i durant la guerra mundial va participar a la resistència contra els nazis sota les ordres de Josep Rovira i Canals en el grup "MARTIN" de l'I.S. El seu company va ser arrestat per les S.S. i tancat en un camp de concentració d'Alemanya, d'on no tornà. Ella és va poder escapar gràcies a la seva coneixença de l'esperanto. Vídua amb un fill petit s'instal.la a Tolosa continuant les seves activitats de resistència fins al final de la guerra.
Font: Vilaweb
dissabte, 12 de març del 2011
divendres, 4 de març del 2011
Passejades amb història per la ciutat de Barcelona
Alumni UB organitza el cicle
Més enllà de les restes del passat que a simple vista es poden apreciar als carrers de Barcelona, la ciutat amaga racons, llegendes i mites que sovint passen desapercebuts. El cicle Passejades amb història, que coordina Alumni UB, pretén desvetllar aquests trossets ocults del passat escampats per la ciutat.
«La invenció del barri Gòtic» és la primera ruta històrica d’aquest cicle i pretén mostrar com aquest barri va ser creat realment entre els segles XIX i XX, ja que gran part dels seus elements són simples recreacions (inclosa la façana de la Catedral i el pont del carrer del Bisbe). Serà, per tant, una bona oportunitat per conèixer in situ les mentides i veritats ocultes de la història d’aquesta zona de la ciutat.
La ruta s’iniciarà a les 10.30 h a la seu d’Alumni UB (Diputació, 250), on l’historiador Dani Cortijo explicarà quins itineraris inclourà aquest cicle, i des d’on es dirigiran els assistents cap al centre de la ciutat. La ruta finalitzarà a les 13 h.
Dani Cortijo és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos articles que recull el llibre 1001 días que cambiaron el mundo, i ha col·laborat en l’obra Història de l'esperanto als Països Catalans. Recull d’Articles. És, a més, autor del llibre Històries de la Història de Barcelona. Descobreixi la ciutat a través dels seus detalls més atractius (Editorial Robin Book, 2010), que neix a partir del seu blog Altresbarcelones.com i on aporta una nova visió de la ciutat a través de les diverses parts de la història. «Allà on la gent, amb presses, només veu cotxes i turistes, tu veus muralles, menestrals a peu de carrer, bombardejos, revoltes» explica Cortijo al seu blog, guanyador del Premis Blocs Catalunya 2009 en la categoria de cultura.
Font de la informació: Universitat de Barcelona
dilluns, 28 de febrer del 2011
Dona i Esperanto
Taula rodona al Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal (Subirats, Alt Penedès).
Consulteu el programa.
Dissabte, 12 de març de les 18 h. a les 20 h.
Acte en commemoració del Dia de la Dona (8 de març). Durant la taula rodona es podrà gaudir del testimoni de dones de diferents edats relacionades amb l'esperanto, un dia per compartir vivències.Consulteu el programa.
divendres, 25 de febrer del 2011
Aplec Internacionalista a Cassà de la Selva
13/14/15 de maig 2011
L'Aplec Internacionalista d'enguany se celebra en el marc del VII Aplec Ibèric d'Esperanto, coorganitzat per la Joventut Portuguesa d'Esperanto, la Societat Juvenil Espanyola d'Esperanto i la Joventut Catalana d'Esperanto. Aquesta vegada acull l'esdeveniment la comarca del Gironès.Per la seua situació, la península ibèrica és, des de sempre, un territori plurilingüe i pluricultural. Conté els estats portuguès, espanyol, andorrà, i la colònia britànica de Gibraltar. A part de les 7 llengües territorials: l'aragonès, l'astur-lleonès, l'èuscar, el galaico-portuguès, el castellà, el català i l'occità, podem comptar que són més de tres-centes les llengües parlades a la península ibèrica degut a les darreres migracions.
Així doncs, el programa de l'aplec es basa sobretot en la diversitat lingüística i cultural. La nostra idea principal és d'interactuar els diferents col·lectius esperantistes organitzadors amb associacions, entitats i col·lectius de la comarca, el país i el poble que ens acull. La base de l'aplec que sigui l'intercanvi de cultures, coneixements i savieses, donar a conèixer la cultura local als esperantistes de fora, i el món de la llengua internacional esperanto a la gent del país.
El programa tindrà lloc a la casa de colònies Can Maiol de Sant Andreu Salou, i també al centre de Cassà de la Selva i a Girona.Cal portar sac de dormir i coixí.
Més informació al web de l'Aplec Internacionalista
dimarts, 22 de febrer del 2011
El PP contra TVC
L'executiu valencià comandat pel Partit Popular de Francisco Camps ha aconseguit culminar una de les seves obsessions polítiques: la fi de les emissions de Televisió de Catalunya (TVC), la televisió pública del Principat de Catalunya, a tot el territori valencià. Un canvi legislatiu d'última hora preveia sancions de 120.000 euros mensuals contra Acció Cultural del País Valencià, l'entitat cívica i cultural que des de l'any 1984 ha maldat per instal·lar repetidors arreu del territori per tal de fer arribar TV3, 3/24, 3XL i 33 a les llars del país.
Un atac a la llibertat d'expressió
La croada dels successius Governs valencians ve de lluny. Diversos presidents de la Generalitat han mirat de clausurar els repetidors des que es van posar en marxa. Però durant el mandat de Francisco Camps s'han intensificat els procediments judicials contra Acció Cultural, i s'han acumulat les sancions econòmiques. A hores d'ara, l'entitat cívica ja deu més de 600.000 euros a la justícia valenciana.
Els repetidors es van posar en marxa entre el 1984 i el 1986, després d'una campanya popular i amb el suport econòmic de més de 150.000 valencians. TV3 fou el primer canal en llengua catalana disponible al País Valencià, ja que la televisió autonòmica valenciana, Canal 9, no va començar les emissions fins l'any 1989.
L'any passat, davant l'assalt contra les repetidors, Acció Cultural va iniciar una campanya de recollida de signatures perquè el Congrés dels Diputats aprovés una nova llei facilitant la recepció de canals autonòmics en tots els territoris del domini lingüístic. L'acció va recollir més de 650.000 signatures arreu de l'Estat.
Resposta contundent a les xarxes socials
La notícia ha provocat una reacció immediata a internet, arreu dels Països Catalans. Des d'aquesta matinada, mitjans de comunicació com Vilaweb, MónDivers, L'Accent o Llibertat han escenificat una apagada informativa en solidaritat amb Acció Cultural, i altres webs han seguit l'exemple, com Esperanto.cat, Triallibres.com i Obra Cultural Balear, entre moltes d'altres. A Twitter, els hashtags #sensesenyal, #volemTV3 i País Valencià són 'trending topics' a l'Estat espanyol.
Més informació:
Un atac a la llibertat d'expressió
La croada dels successius Governs valencians ve de lluny. Diversos presidents de la Generalitat han mirat de clausurar els repetidors des que es van posar en marxa. Però durant el mandat de Francisco Camps s'han intensificat els procediments judicials contra Acció Cultural, i s'han acumulat les sancions econòmiques. A hores d'ara, l'entitat cívica ja deu més de 600.000 euros a la justícia valenciana.
Els repetidors es van posar en marxa entre el 1984 i el 1986, després d'una campanya popular i amb el suport econòmic de més de 150.000 valencians. TV3 fou el primer canal en llengua catalana disponible al País Valencià, ja que la televisió autonòmica valenciana, Canal 9, no va començar les emissions fins l'any 1989.
L'any passat, davant l'assalt contra les repetidors, Acció Cultural va iniciar una campanya de recollida de signatures perquè el Congrés dels Diputats aprovés una nova llei facilitant la recepció de canals autonòmics en tots els territoris del domini lingüístic. L'acció va recollir més de 650.000 signatures arreu de l'Estat.
Resposta contundent a les xarxes socials
La notícia ha provocat una reacció immediata a internet, arreu dels Països Catalans. Des d'aquesta matinada, mitjans de comunicació com Vilaweb, MónDivers, L'Accent o Llibertat han escenificat una apagada informativa en solidaritat amb Acció Cultural, i altres webs han seguit l'exemple, com Esperanto.cat, Triallibres.com i Obra Cultural Balear, entre moltes d'altres. A Twitter, els hashtags #sensesenyal, #volemTV3 i País Valencià són 'trending topics' a l'Estat espanyol.
Més informació:
- Avui: TV3 mor al País Valencià
- Levante-EMV: TV3 deja de emitir en la C. Valenciana tras 28 años por las denuncias del Consell
- 3cat24.cat: Acció Cultural treballa en un pla B perquè TV3 torni al País Valencià
- Racó Català: TV3 al País Valencià: Punt final
- Ara.cat: El PP força Eliseu Climent a tirar la tovallola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
