dilluns, 25 de febrer del 2013
La COS dona suport a l'esperanto
El 2 de febrer passat va tenir lloc a València la primera part del VIII Congrés de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), on s’hi va aprovar una moció de suport a l’aprenentatge, la difusió i l’ús de l’esperanto com a llengua internacional.
L’any passat, aquest sindicat dels Països Catalans, va editar una petita gramàtica de la llengua internacional que es va esgotar ben aviat, segons fonts del sindicat, la tornaran a editar.
Fa pocs mesos, la COS es va afiliar a la Federació Sindical Mundial.
Informació facilitada per l'Associació Catalana d'Esperanto
L'esperanto es mou a València
Sota el nom d'Agado Valencia un grup de joves està impulsant la difusió de l'esperanto al País Valencià. No us perdeu aquest primer video penjat a la xarxa:
dijous, 21 de febrer del 2013
21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna
El Dia internacional de la llengua materna fou proclamat per la Conferència general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) el novembre de 1999.
L’origen de la iniciativa sorgeix del poble de l’actual Bangla Desh, que el 21 de febrer 1952 va veure morir a mans de la policia pakistanesa uns joves que es manifestaven pacíficament pel drets lingüístics de la nació bengalí[1]. En aquell moment, Bangla Desh formava part d’un dels estats —el Pakistan— creat a partir de les restes de l’imperi britànic a l’Índia i on convivien dues comunitats lingüístiques, la urdú (al Pakistan Occidental) i la bengalí (al Pakistan Oriental). Des del naixement del Pakistan, els dirigents del país —predominantment originaris del Pakistan Occidental, l’actual Pakistan— planificaren «colonitzar» el poble del Pakistan Oriental culturalment i política. El règim despòtic, des del Pakistan urdú, es negava a reconèixer el bengalí com a llengua oficial i pretenia imposar l’urdú als 70 milions de parlants de bengalí de l’actual Bangla Desh. La consigna era «L’urdú i només l’urdú, serà la llengua d’estat del Pakistan»[2]. Això va fer néixer el moviment per la llengua bengalí que, arran dels incidents d’aquell 21 de febrer, va cristaŀlitzar una de les poques revolucions al món —si no l’única— l’únic propòsit de la qual fou preservar el dret a parlar una llengua.
Així doncs, tot i dir-se “de la llengua materna”, es tracta d’un dia per la defensa dels drets lingüístics dels pobles —de tots els pobles— a parlar i preservar la seva llengua, independentment del nombre de parlants. I això implica una lluita contra qualsevol mena d’imperialisme lingüístic, proper o llunyà, perquè la pèrdua de llengües no només afecta psicològicament els parlants individuals: és una degradació de la civilització i la cultura humanes. És un dany coŀlectiu davant el qual no podem restar impassibles.
Més info a: Esperanto.cat
dijous, 14 de febrer del 2013
La revolució Integral incorpora l'esperanto
El moviment a favor d'una revolució integral de la societat i dels individus, agrupat sota el lema Revolució Integral. Crida a construir un espai polític i ideològic internacional, dins la seva politica de comunicació ha incorporat ja l'esperanto entre les llengües de difusió.
Doneu un cop d'ull a http://integrarevolucio.net/
dimarts, 12 de febrer del 2013
dijous, 7 de febrer del 2013
dimarts, 5 de febrer del 2013
Esperanto i redreçament lingüístic i nacional abans de la IIa guerra mundial
(article reproduit de Esperanto.cat)
Autor: Hèctor Alòs i Font
El treball examina la relació entre part del moviment esperantista i els moviments de redreçament lingüístic i nacional abans de la II Guerra Mundial. Analitza primerament la ideologia anacionalista definida per Lanti i el seu abast. Seguidament repassa el posicionament ambigu de Zamenhof en relació amb la seva pròpia llengua i cultura nacionals. El gruix del treball, però, consisteix en la descripció d’evidències d’activisme per la dignificació de les llengües i cultures pròpies entre destacats esperantistes jueus, polonesos, lituans, eslovacs, bielorussos, irlandesos, islandesos, maltesos, gallecs, bretons, bascos, indis, hongaresos i catalans. Finalment, es presenta amb més detall els casos de Corea, Taiwan i Ucraïna. El treball conclou que el vincle entre part del moviment esperantista i els moviments de redreçament lingüístic i nacional és innegable, però que, en general, no s’ha tingut prou en compte a l’hora estudiar la història del moviment esperantista.
Llegiu l’article complet a: Núm. 360 (126)
Autor: Hèctor Alòs i Font
El treball examina la relació entre part del moviment esperantista i els moviments de redreçament lingüístic i nacional abans de la II Guerra Mundial. Analitza primerament la ideologia anacionalista definida per Lanti i el seu abast. Seguidament repassa el posicionament ambigu de Zamenhof en relació amb la seva pròpia llengua i cultura nacionals. El gruix del treball, però, consisteix en la descripció d’evidències d’activisme per la dignificació de les llengües i cultures pròpies entre destacats esperantistes jueus, polonesos, lituans, eslovacs, bielorussos, irlandesos, islandesos, maltesos, gallecs, bretons, bascos, indis, hongaresos i catalans. Finalment, es presenta amb més detall els casos de Corea, Taiwan i Ucraïna. El treball conclou que el vincle entre part del moviment esperantista i els moviments de redreçament lingüístic i nacional és innegable, però que, en general, no s’ha tingut prou en compte a l’hora estudiar la història del moviment esperantista.
Llegiu l’article complet a: Núm. 360 (126)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)