Brasil enlaira l'esperanto

El propassat 10 de març, un grup d'esperantistes de Rio de Janeiro, varen tirar endevant una activitat poc vista pel que fa a la difusió de la llengua internacional. Varen contractar una avioneta per donar visibilitat a una pancarta de 20 metres de llarg per 1,60 d'amplada, amb el text: ESPERANTO -La llengua neutral internacional- www.esperanto.org.br. L'avioneta va sobrevolar les platges de Rio i Niterói.

Campanya europea

Des de França ens arriba el ressò d'una campanya per demanar que l'esperanto sigui llengua oficial de la Unió Europea. La campanya es canalitza a través de la popular plataforma Avaaz i s'està traduint a diferents llengües, malauradament encara no es disposa de la versió en català però podeu utilitzar la versió castellana en cas de que desitgeu col·laborar en la iniciativa.Cliqueu:
Esperanto, llengua oficial d'Europa ja!
Hores d'ara hi ha prop de 3.908 signatures recollides de les 5.000 proposades.

La COS dona suport a l'esperanto

El 2 de febrer passat va tenir lloc a València la primera part del VIII Congrés de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), on s’hi va aprovar una moció de suport a l’aprenentatge, la difusió i l’ús de l’esperanto com a llengua internacional. L’any passat, aquest sindicat dels Països Catalans, va editar una petita gramàtica de la llengua internacional que es va esgotar ben aviat, segons fonts del sindicat, la tornaran a editar. Fa pocs mesos, la COS es va afiliar a la Federació Sindical Mundial. Informació facilitada per l'Associació Catalana d'Esperanto

L'esperanto es mou a València

Sota el nom d'Agado Valencia un grup de joves està impulsant la difusió de l'esperanto al País Valencià. No us perdeu aquest primer video penjat a la xarxa:

21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

El Dia internacional de la llengua materna fou proclamat per la Conferència general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) el novembre de 1999. L’origen de la iniciativa sorgeix del poble de l’actual Bangla Desh, que el 21 de febrer 1952 va veure morir a mans de la policia pakistanesa uns joves que es manifestaven pacíficament pel drets lingüístics de la nació bengalí[1]. En aquell moment, Bangla Desh formava part d’un dels estats —el Pakistan— creat a partir de les restes de l’imperi britànic a l’Índia i on convivien dues comunitats lingüístiques, la urdú (al Pakistan Occidental) i la bengalí (al Pakistan Oriental). Des del naixement del Pakistan, els dirigents del país —predominantment originaris del Pakistan Occidental, l’actual Pakistan— planificaren «colonitzar» el poble del Pakistan Oriental culturalment i política. El règim despòtic, des del Pakistan urdú, es negava a reconèixer el bengalí com a llengua oficial i pretenia imposar l’urdú als 70 milions de parlants de bengalí de l’actual Bangla Desh. La consigna era «L’urdú i només l’urdú, serà la llengua d’estat del Pakistan»[2]. Això va fer néixer el moviment per la llengua bengalí que, arran dels incidents d’aquell 21 de febrer, va cristaŀlitzar una de les poques revolucions al món —si no l’única— l’únic propòsit de la qual fou preservar el dret a parlar una llengua. Així doncs, tot i dir-se “de la llengua materna”, es tracta d’un dia per la defensa dels drets lingüístics dels pobles —de tots els pobles— a parlar i preservar la seva llengua, independentment del nombre de parlants. I això implica una lluita contra qualsevol mena d’imperialisme lingüístic, proper o llunyà, perquè la pèrdua de llengües no només afecta psicològicament els parlants individuals: és una degradació de la civilització i la cultura humanes. És un dany coŀlectiu davant el qual no podem restar impassibles. Més info a: Esperanto.cat