Les altres banderes

Al nostre país -i a d'altres- el tema de les banderes és un tema social candent. Les banderes són símbols que serveixen principalment per unir i representar a determinats col·lectius humans, grans o petits. Però les banderes sovint han tingut una traslació en el món de la ficció i de la simulació. S'han creat banderes de tota mena i color per a guerrers d'epopeies literàries, per a estandart de follets i nans, per a naus interplanetàries, per a dictadors del cel·luloide, per a exèrcits fantasmagòrics o per a planetes llunyans. Hi ha un lloc web (en anglès) que en fa un recull d'elles i intenta catalogar-les segons les seves característiques i funcions, podeu donar un cop d'ull clicant aquí.

Dissabte mani

La Plataforma pel Dret de Decidir convoca a tots els catalans a manifestar-se el proper dissabte, 1 de desembre, a les 17 h. a la plaça de Catalunya, Barcelona. El motiu principal i instigador és la denúncia de l'estat de les infraestructures del nostre país i la sensació de menyspreu dels poders de l'Estat envers Catalunya. Per més informació podeu clicar la web de la Plataforma.

Per sempre en el record, Fernando

A les portes del canvi

La comunitat científica europea ho ha denunciat, el canvi climàtic és ja irreversible i només podem aspirar a reduir-ne els efectes i adaptar-nos a la nova realitat. Greenpeace és una de les organitzacions que més ha treballat per concienciar la societat sobre aquest tema a nivell internacional. Ara ha publicat un llibre profussament il·lustrat on es fa una previsió de com pot canviar el paisatge de la peninsula en els propers anys i quines seran també les consequències humanes i socials. Podeu clicar aquí per fer-vos una idea.

Xerrada

El proper 15 de desembre, dissabte a les 13 hores hi haurà una xerrada-col·loqui al Centre Barradas de L’Hospitalet en català amb el títol “ Per què ens cal una llengua internacional neutral? A càrrec de'n Martí Guerrero i Cots.

Tot recordant Joan Amades

LA CORAL HEURA CANTA EN ESPERANTO

El dia 15 de novembre d’enguany s’ha filmat l’actuació de la Coral Heura de l’Hospitalet de Llobregat cantant en Esperanto la cançó Muntanyes del Canigó a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida . Aquesta filmació servirà per homenatjar el gran folklorista català Joan Amades l’any 2009 recordant els 50 anys de la seva mort.

Joan Amades autor del famós Costumari Català en cinc volums, Històries i Llegendes de Barcelona en dos volums i molts altres obres era conservador del “Museu Municipal d’Indústries i Arts Populars”, membre de “Centre Estudios de Etnologia Peninsular” Col·laborador del “Consejo Superior de Investigaciones Científicas” i de la Unesco partir de 1956.

Amades també era un fervent esperantista, va ésser president de la Federació Catalana d’Esperanto i va publicar un conjunt de cançons catalanes traduïdes al Esperanto, LA KATALUNA POPOLKANTO entre elles Les Muntanyes del Canigó que molt bé interpreta la Coral Heura.

Amb motiu de l’organització de l’homenatge, el promotor Raül Contel està filmant actes folklòrics de diversos pobles de Catalunya.

L'esperanto a la guerra civil

En més de cent anys d'història l'esperanto ha hagut d'atravessar molts esdeveniments, entre ells la Guerra Civil Espanyola. Els historiadors Ulrich Lins i Toño del Barrio varen fer una investigació sobre el tema i varen presentar una ponència en ocasió del Congrés "La Guerra Civil Espanyola 1936-1939" (Madrid, 27-29 novembre, 2006). Si esteu interessats en ella, la podeu llegir clicant aquí.
A l'esquerra teniu un exemplar de butlletí informatiu de la CNT-FAI de l'època que inclou la versió en esperanto de la cançó A les barricades.
Aquesta cançó ha estat recuperada posteriorment per l'occità Jomo en clau de rock. Si voleu tenir-la en format MP3 podeu clicar aquí.

Música i dansa

divendres 16 de Novembre,de 22.00h a 00.00h

a la plaça del Rei de Barcelona, ball amb:

Kaj Tiel Plu

www.esperanto.cat/kajtielplu/

www.myspace.com/kajtielplu

Des de fa gairebé deu anys, l’actual composició de Kaj Tiel Plu passeja per tot el món les seves versions de cançons

i danses tradicionals dels Països Catalans, Occitània i una mica d'arreu, cantades en llengua original o en esperanto.

Us hi esperem!

Català i emprenyat (ressò de campanyes)

Davant aquest fenomen paranormal conegut com a Rodalies-Renfe, un grup
d'amics han preparat un *MANIFEST ADREÇAT ALS NOSTRES REPRESENTANTS
POLÍTICS, SINDICALS I SOCIALS * amb la intenció de cridar la seva
atenció. El van inaugurar ahir al vespre, us agrairia que el visitéssiu
al web www.catalaemprenyat.cat <http://www.catalaemprenyat.cat/>, us hi
adheríssiu i el féssiu arribar a la vostra llista de contactes. Cada
vegada que s'adhereix algú reben un email a totes les institucions i veureu
com la llista es va incrementant.
Potser així aconseguirem que ens escoltin!
-
Una altra campanya que mereix la nostra atenció és la d'Amnistía Internacional denunciant la situació dels drets humans a la Xina. Denuncien que aquest país és on més s'aplica la pena de mort i un dels que més practiquen la repressió contra els dissidents polítics. Si vols aportar el teu gra de sorra per acabar amb aquest tipus d'injustícia clica aquí.
-
Per als que etiguin sensibilitzats sobre el canvi climàtic:
Apagada contra l’escalfament global
Mig centenar d'organitzacions ecologistes i socials, a més dels principals sindicats, han fet una nova crida per apagar el llum i desconnectar tots els aparells elèctrics durant cinc minuts en protesta pels efectes del canvi climàtic. La convocatòria coincideix amb la celebració a València de la reunió mundial del Panel Intergovernamental contra el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC).
L'apagada convocada aquest dijous de 20 a 20.05 h sota el lema "Davant del canvi climàtic: actua ja" vol sensibilitzar l'opinió pública sobre les greus conseqüències de l'escalfament global.
La notícia es pot llegir a La Malla.

Judit Pólgar, una ment brillant

Judit Pólgar, hungaresa nascuda a Budapest el 23 de juliol de 1976, és la millor jugadora d'escacs del món, és de fet la única dona entre els cent millors del rànking mundial d'aquest esport. Els seus pares, jugadors d'escacs i alhora pedagogs, varen optar per educar la seva filla casa, utilitzant l'esperanto com a llengua d'ús familiar.
De família jueva, Judit va perdre alguns dels seus parents durant l'holocaust i una àvia seva va sobreviure a Auswitch. El seu pare, László Pólgar, tenia la teoria que la genialitat es basava en un cert entrenament portat a terme des de la infància, es a dir, el geni no neix, es fa. Podeu llegir més sobre ella clicant aquí. En cas que vulgueu veure-la en acció, podeu fer una visita a Youtube.