ESPERANTO 2012

El Museu d'Esperanto de Subirats obre una sala

2012-01-31T17:00:00.000+01:00

Sant Pau d'Ordal

31/01/2012 - 12:46

Dissabte es va inaugurar la nova exposició permanent del Museu d’Esperanto de Subirats, “Una setmana d’estiu després de la Setmana Tràgica”, centrada en la celebració a Barcelona, del 5 a l’11 de setembre del 1909, del 5è Congrés Universal d’Esperanto, que concentrà uns 1.500 d’esperantistes procedents d’arreu del món. La mostra, que serà visitable cada dissabte i diumenge a la 1 del migdia, ha estat comissariada per Rafael Hernández (propietari del museu) i Josep Tubau. Aporta diversos materials i publicacions il·lustratius que posen en relleu la importància del moviment esperantista català en els inicis del segle XX, així com les seves implicacions socials i culturals.
El museu de Sant Pau d'Ordal s'ha convertit en un dels centres de documentació esperantistes més destacats del món.

Informació que facilita La Fura

L'esperanto també en un tòtem de l'Ordal

2012-01-31T16:55:00.000+01:00

L’art de fer el Préssec… d’Ordal, a Subirats

Article de somvilafranca del 30 gener 2012 a Penedès · 0 Comentaris

Ara tothom té l’oportunitat de “fer el Préssec… d’Ordal” a Subirats. Coincidint amb la Festa Major de Sant Pau d’Ordal, l’Ajuntament de Subirats ha instal.lat un tòtem que anuncia el Mercat del Préssec d’Ordal durant tot l’any. Un rètol singular que permet fer-se una fotografia substituint el pinyol pel rostre dels visitants al cor del logotip del Préssec d’Ordal. L’escultor Josep Massana amb la col.laboració de la dissenyadora Imma Olivella, tots dos subiratencs, són els autors d’aquesta original obra d’art a base de metall i fusta. A més a més les lletres del Mercat del Préssec d’Ordal queden reflectides al terra per la llum del sol, de dia, i a la nit per l’enllumenat artificial. El lateral del tòtem informa de les dades de l’esdeveniment i dóna la benvinguda en set idiomes: català, castellà, francès, anglès, rus, xinés i esperanto. S’espera que aquesta divertida icona es converteixi en parada obligada per tothom que visiti el municipi de Subirats i especialment durant la celebració del Mercat del Préssec d’Ordal, organitzat pel Patronat de Turisme de Subirats i l’Associació de Productors del Préssec d’Ordal amb la col.laboració de la Diputació de Barcelona, tots els caps de setmana dels mesos de juny, juliol i agost a Sant Pau d’Ordal (Subirats).
Els pagesos elaboradors d’aquest producte, amb denominació d’origen pròpia, el venen directament collit de les seves terres, i el Mercat és la millor oportunitat per aconseguir-lo amb degustació inclosa del combinat de caves de Subirats i Préssec d’Ordal “Música a les Vinyes” per a tots els compradors. L’alt valor qualitatiu que tenen aquests préssecs és conseqüència de dos factors molt importants i que no es donen enlloc més. Per una part el tipus de sòl calcari, típic del municipi de Subirats, i per l’altra la seva condició de conreu de secà que li dóna un aroma i un gust difícil de trobar en altres varietats. Si a aquests dos factors li afegim el fet que el producte es cull en les condicions òptimes de maduració, fa que el Préssec d’Ordal sigui conegut per les seves excel.lents qualitats aromàtiques i gustatives. En el periode de recol.lecció també se celebra la Temporada Gastronòmica del Préssec d’Ordal, on una vintena de restaurants del Penedès el.laboren plats amb la base d’aquesta fruita dolça de secà maridada amb el vi Dolç les Timbes, elaborat pel celler Albet i Noya especialment per a l’ocasió.

Font: Som Vilafranca

Una biblioteca per l'esperanto a Burundi

2012-01-24T15:44:00.001+01:00

Comparteix

Des de l’Associó Nacional d’Esperanto de Burundi (ANEB) ens informen que estan construint una biblioteca. Al mateix edifici hi haurà una sala de lectura, l’oficina de l’associació i una cambra per acollir visitants. Els esperantistes burundesos ens conviden a visitar-los i ens demanen ajut. Podeu enviar les vostres aportacions econòmiques, o llibres per a la biblioteca a l’adreça: ANEB - BP 170 Rumonge - Burundi. Actualment Burundi compta amb 37 centres d’esperanto.
Burundi va aconseguir la independència l’any 1962 quan s’hi va restaurar l’antiga monarquia tutsi, sota la figura del rei Mwambutsa IV. El 1966 s’hi va proclamar la república. Des dels anys 60 el país ha estat escenari de diversos cops d’estat i massacres produïdes per suposades rivalitats entre hutus i tutsis.
Les principals llengües territorials de Burundi són el rundi i el suahili, mentre que les llengües oficials són el francès i el rundi. El rundi és la llengua majoritària de la població, també se la pot anomenar kirundi o urundi. Hi ha tres dialectes: l’hutu i el tutsi són molt similars. El twa és més diferent però tots tres són inteŀligibles entre ells, com també són inteŀligibles amb el kinyarwanda de Ruanda, que és la mateixa llengua. El suahili és parlat per unes 6.000 persones tot i ser la primera llengua de Buyenzi, també es parla a Bujumbura, la capital de l’estat, i és parlada pels musulmans a moltes ciutats del país.
L’entrada sobre Burundi a la Vikipèdia en esperanto té molta més qualitat que en la resta de llengües.

Font: Associació Cat d'Esperanto

Tago, Kanzono, un cant global per un món millor

2012-01-18T16:23:00.000+01:00

El 20 d'octubre
L´Esclat Gospel Singers crea un tema perquè es canti a tot el món
L'entitat bagenca suma adhesions a la iniciativa de lluitar contra el desànim global amb una cantada col·lectiva

Arxiu/Mireia Arso

TONI MATA I RIUMANRESA L'Esclat Gospel Singers ha posat en marxa el compte enrere d'una moguda que pretén engrescar milers de persones per tal que interpretin una mateixa cançó el mateix dia -20 d'octubre- i a la mateixa hora (les 9 del vespre a Catalunya), arreu del món. La iniciativa, que es publicita amb el lema "Tago, Kanzono", la traducció a l'esperanto de la frase "Un dia, una cançó", neix amb la voluntat d'aportar una dosi d'optimisme enmig del marasme de notícies negatives que genera cada dia l'actualitat informativa.

"Estem vius!", exclama Àlex Mazcuñán, un dels principals responsables del cor de gospel bagenc. "Ja ho sabem que tot plegat està molt fumut, però hem de ser positius i pensar que ens en sortirem. Per això hem tingut la pensada de motivar a cantar molta gent de forma simultània". El tema és a hores d'ara en mans del compositor del grup, Ramon Escalé, i és previst que es pugui difondre a partir del mes de març, amb una lletra que invocarà a l'optimisme i que es traduirà a diverses llengües a partir de la versió original en català.
El projecte ja té algunes adhesions de cors i col·lectius musicals de Catalunya i d'altres indrets com les illes Canàries i Andorra. "Ara és el moment d'escampar la idea, fer xarxa i aconseguir que la proposta arribi a tanta gent com sigui possible". Per coordinar tot aquest moviment, l'Esclat ha creat un compte de correu electrònic (tagokanzono@esclatgospelsingers.com) al qual es pot adreçar tothom qui vulgui sumar-se a la iniciativa i conèixer-la de primera mà. "Properament també activarem una pàgina web amb tota la informació", afegeix Mazcuñán.
L'Esclat Gospel Singers s'ha significat en la darrera dècada com una de les formacions catalanes més reconegudes del gènere i ha difós el seu nom arreu del país gràcies als concerts i a l'organització del campus de gospel que se celebra cada estiu a Rajadell. "Fins ara, tothom amb qui hem contactat ha mostrat el seu interès a participar en el 'Tago, kanzono'. Sabem de gent de Canadà, Londres i altres llocs que s'estan movent per afegir-s'hi", explica un dels principals promotors del projecte.
La cançó tindrà una durada d'entre tres i cinc minuts, aproximadament, però l'Esclat Gospel Singers no vol que tot plegat sigui una espurna tant atractiva com fugissera, i per aquest motiu convida tothom qui ho desitgi a afegir-se a la festa. "Ens agradaria que hi hagués molta gent que participés d'aquesta idea. Col·legis, escoles de música, agrupaments escoltes, esplais... Ni que sigui fent un mural o qualsevol altra proposta".
L'entitat predicarà amb l'exemple i vol convertir el dissabte 20 d'octubre en una jornada festiva des de primera hora del matí, convidant altres associacions cíviques i culturals de la ciutat a prendre-hi part.
Conscients de l'envergadura que pot assolir el projecte, l'Esclat Gospel Singers també treballa per connectar els diferents llocs on es dugui a terme. La intenció de l'organització és enregistrar tantes cantades com sigui possible i penjar-les a Internet perquè siguin consultables arreu del planeta. Així mateix, també hi ha la voluntat de difondre'n algunes en fals directe, diferint les imatges tan sols un o dos minuts. "Fins i tot estem pensant en muntar pantalles gegants, però tot plegat és ara mateix en fase d'estudi i s'haurà de veure què es podrà fer i què no".
L'esperanto, malgrat la seva escassa difusió, és una llengua universal, com universal és la música. Aquest és l'ànim que inspira els responsables de l'Esclat Gospel Singers per aconseguir agermanar milers de ciutadans del món a través de l'art. Demà passat faltaran nou mesos per a la data escollida. La maquinària està en marxa per aconseguir fer realitat un somni que, sense entusiasme, podria semblar inabastable.

Font: Regió 7

Entrevista a Eric Collignon, esperantista belga

2012-01-16T16:04:00.003+01:00

http://www.tv3.cat/videos/3900030/Lesperantista-belga

The universal language. Un documental de Sam Green (english)

2011-12-28T15:04:00.001+01:00

Buenas Tareas

2011-12-27T15:51:00.002+01:00

Buenas Tareas és una base de dades de/per estudiants que realitzen treballs escolars. Avui us portem el lligam que us mostra alguns dels que s'han dut a terme sobre el tema de l'esperanto.

Al voltant de la llengua internacional (reportatge en francès subtitulat en esperanto)

2011-12-22T15:55:00.001+01:00

Entrevista a Ràdio Vilafranca

2011-12-21T16:09:00.001+01:00

Museu d’Esperanto de Subirats és el bloc protagonista de la Penedesfera dins d’una nova entrega de la col.laboració amb Ràdio Vilafranca, al programa magazine del matí Penedès Gamma Extra.

La Montse Piñeiro és la responsable del Museu d’Esperanto de Subirats. Aquest museu és un dels més importants del món com a font de coneixement del moviment esperantista, al mateix nivell dels que es pot trobar a Viena, Budapest o Rotterdam. Això és possible gràcies a l’impressionant col.lecció que el subiratenc Lluís Hernández Yzal va aplegar en tota una vida dedicada a la llengua Esperanto i tot allò vinculat a la seva història. El museu recull una importantíssima biblioteca amb més de 8.000 documents en aquest idioma però també milers de postals, tot tipus d’objectes i material audiovisual fruit de l’activitat dels esperantistes a nivell mundial que sumen fins als 25.000 elements, alguns d’ells centenaris i que, malgrat uns recursos limitats, són promocionats pel Patronat de Turisme de Subirats. A continuació teniu la conversa on ens parla dels seus objectius i la seva activitat a la xarxa.

Informació de Daniel Garcia Peris

Vilaweb també s'afegeix al dia de l'esperanto

2011-12-16T15:38:00.000+01:00

El 15 de desembre, data de naixement de Llàtzer Lluís Zamenhof, es proposa tradicionalment com a dia de l'esperanto i de la literatura esperantista. A Vilaweb podem trobar més informació.

Comunicat del MES

2011-12-15T16:22:00.000+01:00

Ens ajudeu a celebrar el Dia de Zamenhof ?

Posted on 11 desembre, 2011 by karulo

: (Fotografia: Viquipèdia)

El Museu vol commemorar el Dia de Zamenhof o Dia de l’esperanto (i de la seva literatura), que es celebra el proper dia 15 de desembre (coincidint amb la data de naixement de Zamenhof), amb dues propostes que esperem que siguin del vostre interès. Per una banda, us oferim l’entrada gratuïta a les visites guiades del cap de setmana del 17 i 18 de desembre (a les 13h). Per l’altra, ens agradaria que ens donéssiu un cop de mà en la difusió de l’esperanto afegint, durant el mateix dia 15, algun dels enllaços que us oferim a continuació en els vostres blocs, webs, perfils de Facebook, Twitter, i d’altres xarxes socials. Creiem que pot ser una manera simbòlica de col.laborar en la celebració i de donar a conèixer als no iniciats en la matèria, les claus de la llengua i del moviment esperantista. Podeu incloure un o més enllaços i, naturalment, podeu afegir-ne de nous! Què us sembla? Us hi animeu?

Comunicat de l'Associació Cat. d'Esperanto

2011-12-14T15:34:00.000+01:00

Contra allò que considerem injust es pot i cal lluitar de maneres diferents, segons punts de vista i prioritats distints. Els esperantistes ens hem fixat lluitar contra l’actual procés de globalització unidireccional, el dret a la diferència, a la individualitat, i, en particular, contra un dels seus molts “danys colaterals”: la aniquilació de la diversitat lingüística i cultural. (Vegeu la nostra declaració d’objectius, valors i principis)
El proper 15 de desembre, coincindint amb la data de naixement de L.L. Zamenhof, celebrem la diada de l’esperanto de diverses maneres.
El Museu d’Esperanto de Subirats commemora la diada oferint~l’entrada gratuïta a les visites guiades del cap de setmana del 17 i 18 de desembre a les 13h.
Dimarts 13 de desembre els esperantistes barcelonins faran un sopar de germanor. Els sabadellencs faran un dinar el 18 de desembre. Vegeu-ne més informació a l’Agenda.
El Museu d’Esperanto de Subirats i l’Associació Catalana d’Esperanto proposem que el dia 15 afegiu lligams que dinfonguin l’esperanto i els principis esperantistes als vostres blogs, webs, a les xarxes socials, etc.

Font: KEA

Cementiri de La Paz, Montevideo

2011-12-08T16:07:00.003+01:00

Algú que no sabem com es diu ni on va néixer, passeja per París, Jerusalem, Estrasburg, Nova Delhi, Casablanca, Montevideo, Nova York. Du panses i ametlles a les butxaques. Té aspecte de captaire, brut i desmanegat. És un geni de les matemàtiques, la física nuclear i el Talmud. És capaç de donar dotze interpretacions diferents de cada verset de la Torà i parlar tres hores cada dia durant tres mesos sobre la primera paraula del Gènesi. S’escriu amb Einstein i Freud. Coneix els grecs i, de tant en tant, escriu en uns quaderns indesxifrables. Sap massa. És molest. Lleig. Boig. No té amics. Alguns el comparen amb Sòcrates, d’altres amb Shabbatai Tzvi, d’altres amb Nahman de Breslau. És mestre, entre d’altres, d’Elie Wiesel i Emmanuel Levinás. La seva memòria és un accident de la natura: recorda cada fulla de cada arbre de cada muntanya. Sap hebreu, ídix, arameu, francès, alemany, anglès, espanyol, àrab, grec, llatí, esperanto i polonès. És espia, profeta, heretge. Ho és tot i no és res. Borges, Modiano, Kiš, Bashevis Singer, Kafka... La mort fou l’únic esdeveniment normal de la seva vida.

Què es pot fer quan es vol escriure la biografia d’algú que va dedicar la seva vida a no ser ningú? Llegiu Salomon Malka.

Esperanto a Lleida

2011-12-07T16:08:00.001+01:00

Tast d'esperanto a la Brokanteria

Estàs interessat en l'esperanto? Vols saber com es troba actualment? Construir les teves primeres frases?...el dissabte dia 17 de desembre farem un taller d'introducció a la llengua internacional a les 19 h., hi estàs convidat. En aquest mateix bloc t'anirem donant els detalls i informacions per anar obrint boca.

Concert de Pixamandurries

2011-11-29T15:13:00.001+01:00

Dissabte 26.11.2011 - 20.47 h
Pixamandúrries torna el 4 de desembre en un concert solidari a Barcelona
En suport a la campanya d'alliberament de Karina Germano
El grup en un assaig aquest dissabte

LA BISBAL.- El grup Pixamandúrries, en actiu entre els anys 1989 i 1995, torna el 4 de desembre en un concert solidari gratuït per a la campanya internacional d'alliberament de Karina Germano. Amb tot, volen ser prudents i encara que fa temps que es van retrobar, diuen que es tracta d'un retorn puntual. El concert se celebrarà a Sant Andreu Palomar (Barcelona).

Tot i estar més de 15 anys despareguts dels escenaris, tres dels últims cinc components de la banda es van integrar a Els pixes i, posteriorment, a Koalición Canalla, on segueixen. El grup el composen en Xevi (guitarra), en Quinti (bateria), en Joni (baixista), en Pine (guitarra) i en Jose (veus, bongos i gralla). Ara veuen l'ocasió de retrobar-se públicament, com fan dos grups més amb qui compartiran cartell el dia 4.

La formació va fer diversos concerts per Catalunya i gires per França i Alemanya. A més, va editar tres senzills: Quina vida (Picap, 1991), L'any dels gossos (Masterdisk, 1993) i Tierra y libertad (Tralla records, El Lokal i Capità swing, 1994). A més, va col·laborar en diversos recopilatoris.
Segons el baixista, Joni, que coneix a l'argentina Germano de l'època de joventut a Barcelona, aquesta es troba detinguda a Brasil amb cinc persones més acusada de segrest polític des del desembre del 2001. Inicialment van ser condemnats a 16 anys, xifra que va ascendir a 30 anys en apel·lar. Els diners de la barra serviran per donar suport a la seva campanya d'alliberament.

Dilluns oferiran dues cançons en descàrrega

Prèviament al concert aquest dilluns a les 00.00 hores oferiran en descàrrega des de la seva web el tema inèdit Escampa, a més de La bonaj vortoj (Les bones paraules), ambdós enregistrats el 1994. El segon forma part del recopilatori en esperanto Vinilkosmo, que la discogràfica Euroka va editar a França.

Font: Totbisbal

Anunci: Cerquem ordinador

2011-11-25T15:44:00.000+01:00

L'autor d'aquest bloc necessita un ordinador portàtil o dispositiu similar per continuar la tasca. El que feiem servir fins ara ha deixat de funcionar. Si en teniu algún per vendre barat i sou de la zona de Barcelona, Lleida, Igualada o Terrassa, ens passariem per veure'l, gràcies.

Llengües i gramàtiques locals i universals

2011-11-22T15:18:00.001+01:00

Frankyelpunky

Sóc del pensament que les llengües escrites s'haurien de revisar, adaptar l'escriptura a la fonètica i establir correspondències biunívoques entre els sons i les lletres.

S'hauria de prioritzar la funcionalitat i efectivitat abans que la història i el principi d'autoritat.

Quanta gent escrivia, per exemple, al segle XIV? Per què sacrificar la regularitat de la llengua a la etimologia? Per què tants estudiants anys i anys aprenent regles, les excepcions de les regles i les excepcions de les excepcions per retre tribut i homenatge a l'autoritat discutible de quatre monjos que escrivien amb sang sobre papirs?

Les autoritats sobre les llengües vives haurien d'aprendre de l'esperit dels idiomes auxiliars i apàtrides construïts com l'Esperanto i ...

farien una gran aportació a la felicitat dels xiquets i un gran estalvi en temps i recursos, es a dir, econòmic, al sistema educatiu. Ep, vull dir totes les llengües que ens envolten, des del Castellà a l'Anglés passant pel Francés etc. Vull dir TOTES no només el Català. Diuen que les orientals són més endiablades encara que les nostres.

Mentre no arriba aquest moment de racionalitat per damunt de la història, les quatre universitats públiques del País Valencià han participat en l’edició de Gramàtica zero, un manual elaborat des del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, la podeu consultar i descarregar-la en pdf

Algun dia d'aquests començaré a estudiar Esperanto.

Font: Francesc, però què dius!

Del bloc d'en Jordi Grau

2011-11-11T15:15:00.002+01:00

POSTAL HISTÓRICA EN ESPERANTO

Escrito por: jordigraug el 30 Oct 2011 - URL Permanente

POSTAL HISTÓRICA EN ESPERANTO

http://www.delbarrio.eu/bildkarto.htm

HISTORIA POŜTKARTO EN ESPERANTO

» Postal remitida en 1908 por Vicente Inglada Ors a un corresponsal belga, con imagen del propio remitente.
» Bildkarto sendita en decembro 1908 fare de Vicente Inglada Ors al belga korespondanto, kun bildo de la sendinto mem.

Enllaç al bloc d'orígen
Vegeu també la intervenció d'en Jordi Grau en el XXXV Congrés Català d'Esperanto

El Segre va visitar La Brokanteria (Lleida)

2011-10-24T16:13:00.000+02:00

"El Museu d'Esperanto de Subirats (MES) viatja a Lleida

2011-10-20T15:23:00.001+02:00

Societat - ALT PENEDÈS
Aquest dissabte a les sis de la tarda l'espai cultural i botiga La Brokanteria (C/ Caldereries, 9) de Lleida acollirà una jornada que tindrà com a referent central l'esperanto i la seva vigència actual Al mateix temps, la convocatòria servirà per presentar un dels referents de l'esperantisme català, el Museu d'Esperanto de Subirats (MES), equipament situat a l'Alt Penedès que recull la col.lecció privada de matèria esperantista més important de l'estat espanyol i que ha esdevingut una de les deu més destacades del món. Durant l'acte, membres de l'Associació Catalana d'Esperanto-KEA, exposaran l'orígen i característiques de la llengua, la seva evolució a Catalunya i la situació que viu actualment. L'esperanto és una llengua artificial creada l'any 1887 per Ll. Zamenhof amb la intenció de conseguir una llengua comuna que facilités l'entesa a nivell mundial. Amb una molt bona acollida inicial, diferents interessos i pressions ocasionaren el seu declivi. Actualment, disposa de més d'un milió de parlants a nivell mundial i s'ha adaptat perfectament a les noves tecnologies, estant present a Wikipèdia o disposant de mètodes d'aprenentatge on-line, per exemple. L'acte es clourà amb la presentació de les activitats que actualment duu a terme el Museu d'Esperanto de Subirats (MES) per difondre i mantenir els valors d'aquesta llengua, que podrà ser practicada pels assistents a la jornada gràcies a unes breus nocions que rebran dels organitzadors. Els recordem que el Museu d'Esperanto de Subirats es troba al c/Zamenhof, 12 de Sant Pau d'Ordal, un dels nuclis del municipi de Subirats, a la comarca de l'Alt Penedès."	Més informació al 3 de vuit.cat i també a Gencat

Presentació del Congrés d'Esperanto a Òmnium

2011-10-19T16:17:00.004+02:00

L'Associació Catalana d'Esperanto us convida a l'acte de presentació del 35è Congrés Català d'Esperanto que tindrà lloc dijous dia 20 d'octubre a les 18h a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona, carrer de la Diputació 276, pral.
www.esperanto.cat

El programa del 35è Congrés Català d’Esperanto

2011-10-17T15:39:00.001+02:00

La política lingüística a Europa, la poesia, el cant coral i la música dels Països Catalans i d’Occitània eixos del 35è Congrés Català d’Esperanto que també homenatjarà els brigadistes internacionals

Una xerrada en català presentant l’esperanto, un taller de danses d’arreu del món i un concert del cantant occità JoMo donaran el tret de sortida del 35è Congrés Català d’Esperanto que enguany tindrà lloc del 28 al 31 d’octubre e a Barcelona.
L’endemà, dissabte 29 d’octubre, se succeiran les xerrades, presentacions, taules rodones, tallers, jocs i reunions. Durant aquest dia també hi haurà les parades de llibres i discos en llengua internacional i la banda de folk catalana Kaj Tiel Plu clourà la jornada.
Diumenge els congressistes voltaran per la ciutat. Al matí hi ha programat un homenatge als brigadistes internacionals i a la tarda una visita guiada en llengua internacional a través de la història de Barcelona. Un concert de cant coral tancant la jornada amb una vetllada poètica.
Dilluns tindran lloc les xerrades de conclusió així com l’acte de clausura del congrés, acabant amb un dinar de germanor.
Dimarts, hi ha organitzat un postcongrés a Sant Pau d’Ordal a l’entorn del Museu d’Esperanto de Subirats.
Tots els actes, excepte els de diumenge, tindran lloc al Centre Cultural La Farinera del Clot, a la plaça de les Glòries. El concert i vetllada de diumenge, així com el dinar de dilluns seran al cafè poesia Horiginal, davant del MACBA.
Durant el congrés hi haurà un espai habilitat per a nens i nenes amb jocs i activitats infantils.
A Òmnium Cultural
El proper dijous dia 20, l’Associació Catalana d’Esperanto farà una presentació pública del congrés així com dels objectius, valors i principis de l’Associació. L’acte tindrà lloc a les 18h a la seu d’Òmnium Cultural a Barcelona, carrer de la Diputació 276 pral.
PROGRAMA DEL 35è CONGRÉS CATALÀ D’ESPERANTO
Divendres 28 d’octubre
al Centre Cultural La Farinera del Clot

17:00 Rebuda dels congressistes
18:00 Perquè l’esperanto és tan atractiu? Per Ramon Rius
18:00 Taller de danses d’arreu del món. Per Mon Cardona
22:00 Concert de JoMo (Occitània)

Dissabte 29 d’octubre
al Centre Cultural La Farinera del Clot

10:00 Inauguració del congrés
10:30 Situació política i lingüística de la Unió Europea: contradicció entre una justícia proclamada i una injustícia practicada (en esperanto). Per Zlatko Tišljar
10:30 Comissió de poesia. Per Jorge Camacho
10:30 Taller de cant coral. per Carles Vela
10:00 Joc: l’home llop. Per Joan Ramon Guiñón
11:30 Educació d’un nen quadrilingüe: nedar contra-corrent (en esperanto). Per Katalin Kováts
11:30 Política lingüística a Bèlgica (en esperanto). Per Kevin de Laet
12:30 Com escriure, traduir i llegir poemes (en esperanto). Per Jorge Camacho
12:30 Presentació del llibre de Delfí Dalmau Poliglotisme Passiu i altres escrits. Per Jordi Solé i Camardons
12:30 Joc: talismanoj. Per Abel Montagut
16:00 Jules Verne i l’esperanto, la darrera noveŀla (en esperanto). Per Abel Montagut
16:00 Estratègia de la Unió Esperantista Europea (en esperanto). Per Zlatko Tišljar
16:00 Taller d’ús del web de l’Associació Catalana d’Esperanto. Per Guillem Sevilla
17:00 Relativisme i minimització lingüístics (en esperanto). Per Rubén Fernández
17:00 Presentació de l’Organització Mundial de Joves Esperantistes. Per Michel-Boris Mandirola
17:00 Reunió de treball de l’Associació Catalana d’Esperanto
17:00 Joc: l’home llop. Per Joan Ramon Guiñón
18:00 Taula rodona sobre diversitat lingüística a la Unió Europea (en esperanto)
18:00 Reptes de l’ensenyament actual de l’esperanto (en esperanto). Per Katalin Kováts
19:00 Assamblea d’Esperanto-Joves
22:00 Concert i ball-folk de Kaj Tiel Plu (Països Catalans)

Diumenge 30 d’octubre

10:00 Trobada a la porta de La Farinera per anar cap al cementiri de Montjuïc
11:30 Acte d’homenatge als brigadistes internacionals al Fossar de la Pedrera. Per Dani Cortijo i Kaj Tiel Plu
16:00 Trobada al centre de la plaça Catalunya
16:30 Ruta per la història de Barcelona. Per Dani Cortijo
19:00 Concert de Cor Acord, de Barcelona, i Tut-Pirenea Esperanto-Koruso (TutPEKo) al cafè poesia Horiginal
21:00 Vetllada poètica. Per Jorge Camacho

Dilluns 31 d’octubre
al Centre Cultural La Farinera del Clot

10:30 Comissió de poesia. Per Jorge Camacho
11:30 Conclusions del congrés (en esperanto). Per Zlatko Tiŝljar
12:30 Acte de clausura del congrés
14:00 Dinar de germanor a l’Horiginal

Dimarts 1 de novembre se celebrarà el postcongrés a Sant Pau d’Ordal (Subirats) a l’entorn del Museu d’Esperanto de Subirats.

2011-10-13T16:06:00.003+02:00

Trinitat Garcia, la persistència d'una generació

Joan Català presenta el seu llibre

2011-10-03T15:44:00.002+02:00

Entrevista a Joan Català, esperantista de Castellò:

2011-09-12T13:53:00.001+02:00

Avui actius...o demà radioactius! from El Tinter on Vimeo.

Jo no acato la sentència...

2011-09-05T13:18:00.004+02:00

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, aclaparat per les crítiques

La campanya 'Jo no acato la sentència contra el català' té quaranta mil adherits · Oriol Pujol avisa el PP que serà descartat de futurs acords, si posa la condició de l'escola bilingüe · Esquerra i Solidaritat criden a la desobediència · Entitats i sindicats demanen fermesa a la Generalitat en la defensa de la immersió lingüística

La campanya a Facebook 'Jo no acato la sentència contra el català' ja té prop de quaranta mil adherits i la xifra no para de créixer. La ràpida resposta popular i la presa de posició contundent dels partits i del president Mas mateix ha portat el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) a intentar, aparentment, una rectificació de l'ordre (pdf). En efecte, ahir el president del tribunal va dir que el redactat era confús i que no es podia pas canviar el sistema d'immersió lingüística per la protesta d'unes poques famílies.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va dir ahir que el govern i ell mateix capitanejarien una defensa 'clara i inequívoca' de la llengua catalana contra tot intent de margina-la: 'Ens mantindrem fidels i dempeus en la defensa de la nostra identitat, de les nostres tradicions i de la nostra llengua més que centenària.' I va demanar a les institucions, especialment als ajuntaments, que fossin els primers a defensar el model lingüístic del país i de l'escola.
També van prendre posició sobre el cas alguns altres membres del govern, com la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Aquesta va assegurar que no hi hauria canvis per al curs 2011-2012 perquè s'havia preparat amb totes les garanties, seguint la llei catalana d'ensenyament, la LEC. Convençuda que hi ha una manera d'avalar jurídicament el model d'immersió lingüístic català, Rigau va fer una crida a la calma, en la línia del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va preconitzar de seguir totes les vies jurídiques abans d'apel·lar a la desobediència, i de la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que va voler despolititzar la polèmica dient que el govern compliria la sentència en els 'casos concrets en què hi ha interposada una demanda'. Fins i tot el ministre espanyol de Justícia, Francisco Caamaño, va provar dissabte de calmar la reacció social desfermada dient que la interlocutòria dictada divendres pel TSJC es referia a un cas concret i que els tribunals avalaven que el català fos la llengua vehicular.

Per continuar llegint podeu anar a Vilaweb

Esperantisme rima també amb nudisme

2011-08-23T11:13:00.000+02:00

Els nudistes de Sant Sebastià continuen les protestes

Actualitzat el 21.08.2011 a les 15:00

Continuen les protestes del col·lectiu naturista de Barcelona a la platja de Sant Sebastià. El grup reivindica el dret a seguir practicant el nudisme en aquesta zona. L'Ajuntament vol prohibir aquesta pràctica per la gran afluència de gent a la platja des de que s'hi va construir l'hotel W.
A més a més dels cartells, que ja són habituals a la platja, avui han alçat un estel amb l’emblema dels “indignats”, col·lectiu que també s’ha sumat a la protesta. Durant el dia d’avui, es duran a terme altres activitats com ara, un curs d’Esperanto, on s’hi podrà sumar aquell qui vulgui.

Font: BTV notícies

Tarragono esperanta

2011-08-19T12:14:00.001+02:00

JORDI ROVIRA SORIANO - 12/08/2011

En biografies de Zamenhof es descriu l'estada a Tarragona com un fet casual, per problemes del tren

El 14 de setembre de 1909 l´estació de Tarragona es vestia de gala per acollir una personalitat de relleu mundial, tot i que la seva presència es va limitar al recinte ferroviari. L´il · lustre visitant va limitar-se a aprofitar una aturada tècnica del tren en què viatjava per rebre els honors dels seus admiradors tarragonins. Era Lluís Llàtzer Zamenhof (Bielystock, 1859-Varsòvia, 1917), un metge oculista polonès que el 1887 havia inventat l´esperanto, la llengua internacional, que per aquells anys guanyava adhesions de tot arreu. L´associació tarragonina que promovia el nou idioma, Tarragono Esperanta, es va personar a l´estació amb la seva bandera per presentar els respectes al doctor Zamenhof i senyora, i al centenar llarg d´esperantistes de diverses nacionalitats que, des de Barcelona, anaven a València per visitar una exposició sobre el tema. A l´estació s´hi va desplaçar una comitiva de l´Ajuntament i es lliurà un obsequi al doctor polonès. Un àlbum de fotografies de la ciutat amb un centenar d´imatges va ser el regal que Zamenhof es va endur de Tarragona amb la promesa que, quan les seves moltes obligacions li ho permetessin, volia visitar la ciutat més extensament. Les presentacions protocol · làries les va fer el president de l´associació tarragonina, Josep Vidal, caporal del regiment de Luchana, que va dialogar amb el mestre i va introduir els representants municipals. També va prendre la paraula l´esperantista local Joan Solé Granell, que va complimentar la resta de visitants entre els quals es comptaven el general francès Mr. Sébert i senyora, el senyor Alfonso Sabadell, vicepresident del cinquè congrés esperantista universal de Barcelona, i el senyor Anglada, de l´associació Espero Kataluna. Després de la parada a Tarragona, Zamenhof i la resta de la comitiva esperantista van prosseguir el seu viatge en direcció a València havent rebut el càlid acolliment dels seus seguidors locals. ...

Font: La Vanguardia

Aprendre esperanto a la carta

2011-08-17T10:14:00.002+02:00

Si encara et queden uns dies de vacances, ara tens l'oportunitat de començar a aprendre la llengua internacional escollint el mètode que més t'agradi del portal: esperanto, la lingvo de la mondo

Un nou llibre sobre l'esperanto

2011-08-12T10:20:00.003+02:00

Joan Català ens convida a conèixer l'esperanto

Joan Català acaba de publicar el llibre "Por qué tus hijos deberian comer más coliflores y aprender un poco de Esperanto", amb la col·laboració de la distri Comú. Al llarg de les més de 220 pàgines Joan tracta de fer-nos una aproximació amable, actual i atractiva a la llengua de Zamenhof. Un text que serveix com a punt de partida i connexió amb l'Esperanto per totes aquelles persones que senten curiositat per aquesta llengua, així com també per aquelles persones esperantistes que desitgen aproximar-se a una lectura sobre l'Esperanto des d'una perspectiva inquieta i motivadora. Sobre l'autor, Joan Català, comentar que està vinculat a diferents col·lectius socials de la Plana, ha format part del col·lectiu editor del Indymedia La Plana i Barcelona, seguidor i involucrat a diferents Hackmeetings, així com també ha format part de diversos projectes musicals "hardcoretes". Per tal de presentar-vos el seu llibre, ací us deixem una breu entrevista amb aquest esperantista llibertari de Benicàssim.

1.Pots comentar una mica com sorgeix la idea d'aquest llibre?

La idea sorgeix per dos motius principals. El primer motiu és perquè sóc una persona molt creativa a qui li agrada sempre fer cosetes i materialitzar projectes per tal d'experimentar amb projectes polítics i generar debats entre la societat en la que he nascut, a Castelló de la Plana. El segon motiu és perquè, sincerament, n'estic prou fart de que molta gent, sense cap evidència ni dades demostrables ni coneixements sobre lingüística, neguen a la llengua internacional esperanto demonizant-la com al passat van fer Stalin i Hitler. I he volgut fer un intent d'apropar la idea de la llengua internacional amb un llibre senzill, divertit i per a tots els públics.

2.Al llibre trobem que fas un plantejament prou accessible d'introducció i pressa de contacte amb aquesta llengua auxiliar. Quina intenció tens amb aquest treball? Estàs content amb el resultat?

És el que acabe de comentar, n'estic content perquè és el que pretenia des del començament. Des de fa uns anys me n'adono que al moviment anarquista, o al moviment esperantista, o al moviment pel programari lliure (o a d'altres) predomina el talibanisme. I crec que les nostres idees són meravelloses, però moltes vegades no sabem comunicar de manera correcta i fàcil les nostres idees. Jo vaig imitar la tasca del divulgador científic català Eduard Punset, un home que amb un llenguatge per a tots els públics ha arribat a explicar qüestions de cosmologia, de neurologia i de física teorica avançada a totes les televisions de totes les cases. Eduard Punset fa molt bé aquesta tasca de la difusió, aleshores. I jo he volgut, d'alguna manera i al meu nivell, imitar algunes de les coses que ell fa: un llenguatge senzill, una temàtica atractiva i un format gràfic modern. Ah! i per cert, el responsable del disseny gràfic del llibre és en Tòfol, de la Distri COMÚ, a qui li estaré eternament agraït.

3.Com comences a interessar-te per la comunicació i la llengua Esperanto?

A partir d'alguns articles que vaig llegir al diari de CNT a l'any 2001, més o menys, quan vam crear una secció d'estudiants als SOV de La Plana. A ningú més li va captivar la idea, però jo vaig veure, ràpidament, que es tractava d'una eina per a la comunicació molt revolucionària, lògica i fàcil d'aprendre.

4.Al llibre exposes algunes raons per aprendre Esperanto. Per les persones que no coneguen aquesta llengua: podries fer ací un breu resum dels atractius i punts a favor per aprendre llengua?

Ara podria comentar-te motius propedèutics i perquè l'esperanto t'ajuda a aprendre nous idiomes o fins i tot la teua llengua materna, o podríem parlar de motius econòmics i perquè l'esperanto ajudaria a estalviar diners que destinem a la comunicació i a l'aprenentatge de nous idiomes i en realitat els podríes dedicar a aprendre a tocar el violí o a comprar-te un monopatí o a convidar a la teua parella a unes vacances exòtiques a Àfrica. Podríem parlar dels motius ètics i parlar-te de que els drets lingüístics són drets universals i podríem defensar la Democràcia Lingüística on nosaltres ens posicionem de manera radical a favor de que cada persona té el dret a parlar en la seua llengua materna i que cal defensar els drets indígenes o locals de les cultures minoritzades, podríem parlar de l'Associació Universal Apàtrida o Anacional (SAT) i la ideologia cosmopolita que aquesta defensa, podríem parlar de que amb la llengua internacional esperanto podem tenir amics de tots els països i aprendre de les seues cultures... però vaig a dir-te l'exemple més pràctic per als temps actuals: l'anglès o el polonès o el xinès s'apren en uns 4 anys. L'esperanto en 6 messos. Jo em vaig fer esperantista perquè sóc unapersona lògica.

5.Un dels punts forts de l'Esperanto que descrius al llibre és la seua senzillesa per aprendre'l. Ens pots comentar això una mica?

Sí clar, aquest és el principal motiu que em va atraure de la llengua internacional, la senzillesa. L'esperanto és una llengua regular amb setze regles, no té excepcions, i té un sistema d'afegir sufixes i prefixes que, a partir d'arrels, creen noves paraules i noves significacions amb molta facilitat i profunditat en la matització de la significància d'allò que volem dir. A més a més, s'escriu com es pronuncia i es pronuncia com s'escriu. I la sonoritat és molt senzilla i l'entonació pareguda a la "cançó" que fan els italians al parlar. Però si comences a estudiar anglès o xinés o qualsevol llengua eslava, te n'adones que la pronunciació és molt complexa, la gramàtica molt irregular i l'escriptura no es correspon amb la pronunciació, veritat?

6.En un món com l'actual, amb un desenvolupament tan gran dels nous mitjans de comunicació, i amb aquests de rebot un protagonisme especial de llengues majoritàries com l'anglès o el castellà, ¿quin
paper pot jugar l'Esperanto?

Al món n'hi han 6.000 llengües. Que l'anglès o el castellà siguen les llengües majoritàries no significa que el txec o el finlandés o el japonés van a desaparèixer. En allò relatiu a la llengua internacional et diré que l'esperanto és viu a Twitter, a Facebook, a Youtube, a Flickr, a Yahoo, a Google, etc. Hi ha mitjans de comunicació que fan servir l'esperanto, hi ha mitjans nacionals de comunicació que fan traduccions de les seues notícies a l'esperanto, n'hi ha mitjans de comunicació purament esperantistes, i el moviment esperantista té moltes webs, ràdios, associacions i projectes telemàtics que hauguren la continuitat de la llengua, tot i que els mitjans de comunicació majoritaris no ho esmenten.
Al món actual totes les coses que promouen la llibertat estan en perill. També internet està en perill, i tots els Governs i entitats de gestió dels mal anomenats "drets de propietat intelectual" volen regular internet i limitar-la fins al punt de convertir-la en una "tele" més. Però no per aquest motiu nosaltres anem a deixar de promoure la llibertat a la xarxa, no? Precisament quan veiem que el món va malament és quan hem de lluitar més activament i defensar la llibertat amb intel·ligència i creativitat.

7.A principis i mitjans del segle XX l'Esperanto va tenir cert protagonisme i reconeixement dins dels cercles dels moviments obrers (atenus, sindicalisme combatiu,...). Com veus en l'actualitat la presència o reconeixement de l'Esperanto dins dels moviments socials dels nostres dies?

Evidentment no està tan propagat com a principis del segle XX, però molta gent li té simpatia a la llengua internacional. Crec que la formació i la divulgació ha de ser una de les prioritats de la gent anarquista i esperantista, i també ha sigut una motivació meua per a crear aquest llibre. Jo crec que hi ha moltes raons que ens motiven a lluitar per allò que creiem; crec que cal eixir de l'armari i expressar les coses amb total naturalitat i no amb la ràbia i victimisme que molts anarquistes fan sovint, cal sentir-se orgullós de les idees de les que som portadors, perquè són idees que naixen a partir de la igualtat i de l'amor. Jo n'estic molt orgullós, allà on vaig i estiga amb qui estiga.

8.Una forma d'aprendre una llengua és escoltar-la, i en el cas de l'Esperanto un bon recurs pot ser la música. Tu que també has tingut la teua faceta musical, ¿ens podries recomanar alguns grups o solistes que canten en Esperanto i així acostumar les nostres oïdes a la seua sonoritat?

JoMo, de Tolousse, que el vaig convidar a actuar a Benicàssim i la va liar molt guapa és un tio genial, canta en unes vint o vint-i-dos llengües i fa música llibertària amb el rollo rock'n'roll. Persone és una penya de Suècia i fan un pop-rock prou xulo, a mi m'agraden. La Porkoj, d'Argentina, són la bomba, m'encanten. Dolcxamar són una penya de Finlàndia que fan hip-hop, però personalment preferisc el hip-hop francés o espanyol. Krio de morto són uns polonesos que fan hardcore-punk molt contundent. I ja per acabar recomane Pitchismo, una altra penya de Ucraïna que fan hardcore-punk anarquista.

9.Doncs això és tot; si vols afegir alguna cosa més...

Gràcies per l'entrevista i per la difusió de la idea. Jo sóc de l'escola del "hazlo tu mismo", així que estic encantat de participar amb vosaltres. Salut i llibertat. Sano kaj libereco.

MÉS INFO: http://www.colifloresyesperanto.es/
http://www.districomu.org/

Comunicat de l'Associació Catalana d'Esperanto

2011-07-18T12:06:00.002+02:00

Esperanto.cat crida a les autoritats i a la societat civil a defensar el català davant les agressions Les recents declaracions de la nova presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, en la que va anunciar la derogació de la Llei de llengües a Aragó, un tímid intent de dignificació del català i l’aragonès, segueixen una campanya mediàtica no només de caràcter lingüicida sinó xenòfob i se sumen a les agressions que el Partit Popular ha dut a terme recentment contra la llengua catalana al País Valencià i a les Illes Balears.
Davant d’aquestes amenaces, l’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto.cat) vol fer públic el següent comunicat:
Denunciem els atacs contra els catalanoparlants del País Valencià, de les Illes Balears i de la Franja de Ponent, i la prèvia campanya de xenofòbia que s’ha dut a terme per justificar aquest intent de lingüicidi.
No es tracta d’un atac als catalanoparlants d’un o altre territori sinó a la llengua catalana en general i en conseqüència, també instem a totes les administracions dels Països Catalans i a la societat civil a emprendre totes les accions necessàries per evitar la politització de la llengua i aturar immediatament les agressions.
La violació dels drets lingüístics és una violació als drets humans.

Associació Catalana d’Esperanto, 14 de juliol de 2011
http://esperanto.cat

Joan Barril i Dani Cortijo parlant de Barcelona

2011-07-01T19:50:00.000+02:00

28/06/2011

Joan Barril VS Dani Cortijo. Un combat històric

El passat 16 de juny em vàren entrevistar al programa "El Cafè de la República" d'en Joan Barril. Mai m'havien fet una entrevista tan estranya amb concurs històric entre entrevistat i entrevistador i amb sorpreses d'última hora on em posen a traduïr pel·lícules de l'esperanto al català... No té pèrdua... A més, el tracte per part de tot l'equip fou exquisit...

L'Associació Cat. d'Esperanto estrena web

2011-06-29T10:27:00.000+02:00

Des d'aquesta setmana, l'Associació Catalana d'Esperanto compte amb una nova presentació virtual. Un web posat al dia que informarà acuradament sobre moltes de les activitats que es desenvolupen al voltant de l'esperanto, sense oblidar apunts històrics sobre el moviment i eines pràctiques per als que volen fer incursions en la llengua.
Esperanto 2011 reduirà la seva activitat amb l'objectiu d'actuar com a complement ocasional per aquelles àrees que no tracti la ACE. tot i així, el nostre bloc mantè la informació acumulada durant tot el temps que hem estat amb vosaltres i estem segurs que serà un recurs per a molts navegants que arribin al nostre port.

Marcial di Fonzo porta "La tossuderia" al Grec

2011-06-23T18:55:00.000+02:00

Publicat per Teatralnet 18/06/2011

gentí afincat a França des de fa 25 anys Marcial di Fonzo Bo, serà al Teatre Lliure de Montjuïc -només!!!- els dies 19 i 20 de juny amb l'espectacle La tossuderia, l'última obra del cicle de set de les que n'és autor el seu compatriota Rafael Spregelburd, molt conegut a Barcelona per haver vingut en diverses ocasions i participar a les activitats de l'Obrador de la Sala Beckett. L'obra està basada en La taula dels pecats capitals, del pintor holandès Hieronymus Bosch, sobre la que l'autor ja ha anat estrenant 'pecats' des del 2000. La heptalogía és un projecte global desmesuradament ambiciós, segons Di Fonzo Bo, en què cadascuna de les obres té un desplaçament dels pecats capitals originals. La tossuderia es refereix a la ira. L'espectacle s'emmarca al Festival Grec 2011.

El muntatge és una adaptació en francès de l'original castellà -idioma en què encara no s'ha estrenat- , a càrrec de la companyia del Théâtre des Lucioles, que Di Fonzo Bo dirigeix a la ciutat de Rennes. Amb tot, i com és habitual en totes les obres de Spregelburg, el llenguatge adquireix una importància destacada i combina diferents idiomes. A més del francès com a llengua central, es parla castellà, valencià i el "katak", una llengua inventada pel protagonista amb l'objectiu que tothom es pugui entendre en el futur en un únic idioma. Que no és l'Esperanto, perquè l'espectacle també deixa anar alguna paraula en Esperanto, diu Di Fonzo Bo.

L'acció se situa a finals de març de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola, a casa del comissari valencià Jaume Plançó,- personatge interpretat pel mateix Di Fonzo- un home turmentat, dividit entre el desig d'exercir les seves funcions de policia enmig d'una guerra atroç. Viu a la ciutat valenciana de Turis on es respira un ambient de canvis i tota mena de rumors ambigus que contribueixen a que ningú sàpiga del cert de quin costat està. L'endemà, s'acabarà la Guerra a la ciutat.

Plançó exhibeix una pàtina humanista i la voluntat de llegar al món un invent que considera formidable en forma d'una llengua, el "katak", que evita la confusió i comunica directament amb les coses. Es tracta d'una posada en escena a ritme frenètic i en clau d'humor, amb un elenc de vuit actors que interpreten una vintena de personatges en forma de cartografia de la moral de finals del segle XX, ha dit el director de l'espectacle, Di Fonzo Bo.

L'escenografia està construïda sobre un escenari giratori i parets que canvien de posició recobertes amb plàstic negre amb l'objectiu de representar les diferents estances de la casa del comissari en la qual es desenvolupa la trama.

I és que l'obra transcorre en tres espais on les persones que els habiten tenen exposen tres punts de vista diferents sobre la Guerra. Tot passa, doncs, a la mateixa hora. El primer acte comença a les 17 h a la sala de la casa. El rellotge del segon també marca les 17 h, però en aquest cas a l'habitació de Alfonsa, la filla malaltissa del comissari. El tercer acte, també a les 17 h, es desenvolupa al jardí que hi ha davant l'entrada de la casa. Hauriem pogut fer els tres actes a la vegada, el públic és ben capaç de seguir-los i entendre'ls. Però nosaltres hauríem necessitat un elenc molt gran d'actors!, assegura el director, explicant que tot el muntatge desprèn un perfum lorquià.

Altres personatges de l'obra les dues dones del comissari (l'ex i l'actual), el capellà, les dues filles del comissari, un brigadista internacional de Liverpool (Regne Unit) que parla anglès, i un traductor rus de castellà, força precari.

Bona part de la música està escrita expressament per Etienne Bongomme a l'estil de les bandes sonores de l'època. També es deixen sentir himnes i cançons com Si me quieres escribir o Els Segadors, entre d'altres típics de la Guerra.

Segons Marcial di Fonzo Bo, en aquest text, com en la majoria dels de Spregelburd, hi ha una infinitat de lectures possibles, en qüestionar la Guerra Civil i les fronteres que separen els països, sempre en equilibri precari, entre feixisme i democràcia.

L'espectacle es va estrenar a Torí i es presentarà al festival d'Avinyó (França) la setmana que ve.

Metamorfosi a Activitat Mutant

2011-06-18T09:34:00.003+02:00

Fidel al seu nom i esperit, el bloc Activitat Mutant, transforma el seu aspecte i continguts a la manera d'una metamorfosi biològica. A partir d'ara el bloc es presenta amb una nova caràtula, deixa de ser un bloc-diari personal i passa a ser un bloc que desitja recollir aspiracions col·lectives i innovadores, al mateix temps el bloc es nodrirà dels blocs Anoia-esperanto, Museu d'Esperanto de Subirats, Montserrat, La Bekbotelo, el mateix Esperanto 2011 i altres relacionats amb Catalunya i l'esperanto.

Podeu visitar en qualsevol moment el bloc, ara ja amb el nom de República Independent de Rúbies.

L'ensenyament de la llengua a València

2011-06-13T14:57:00.000+02:00

12/06/11 02:00 - FERRIOL MACIP, COORDINADOR, EN NOM D'ESPERANTOCAT / BARCELONA
Notícies de ...
València Barcelona
L'Associació Catalana d'Esperanto expressa la seva més profunda preocupació per la decisió del govern valencià, anunciada pel conseller Font de Mora, relativa a canvis en la llengua d'ensenyament i a l'ensenyament de llengües a les escoles valencianes. Entre altres greus conseqüències, aquests canvis impediran el dret a rebre una educació de qualitat en la llengua del país: el català. En un moment en què si calia alguna cosa era superar la llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) en el sentit d'expandir la immersió lingüística a tot el territori, el decret anunciat imposa un sistema que no té precedents avaluats a àmbit internacional i que només respon a prejudicis ideològics i no pas a criteris pedagògics. Per aquestes i altres raons de caràcter pedagògic i d'equitat sociolingüística, l'Associació Catalana d'Esperanto uneix la seva veu a les de totes les associacions i entitats que exigeixen una rectificació dels plans del govern valencià.

Font: El Punt

2011-06-04T23:39:00.002+02:00

El Museu d'Esperanto difón l'obra de Delfí Dalmau

2011-06-02T18:30:00.001+02:00

Escrit per Sílvia Delgado

dijous, 2 de juny de 2011 14:26

Aquest mes de juny, l'activitat central del Museu d'Esperanto serà la presentació del llibre del pedagog i lingüista Delfí Dalmau, "Poliglotisme passiu i altres escrits", reeditat per Voliana Edicions.
Es tracta d'una obra escrita l'any 1936, completada per altres textos relacionats amb conceptes tan vigents com la sostenibilitat lingüística.
Dalmau participà activament en el moviment esperantista català. El seu treball a favor de la sociolingüística no ha estat prou reconegut fins que un petit projecte associatiu i editorial, com el de Voliana Edicions, ha reeditat alguns dels seus escrits.
Aquest dissabte, a les 6 de la tarda, el responsable de l'editorial presentarà el llibre "Poliglotisme passiu i altres escrits", al Museu d'Esperanto de Subirats. Durant l'acte també es presentarà el segon volum editat per Voliana Edicions, "Des del rovellet de l'ou d'Elx", de l'autor alacantí Joan Carles Martí.

Font: RTV-Vilafranca

Col·laboració entre bascos i catalans

2011-05-26T20:58:00.004+02:00

L'Institut Basc Etxepare i l'Institut Ramon Llull col·laboraran en la difusió de l'èuscar i el català

Aizpea Goenaga, i Vicenç Villatoro han explicat els detalls d'aquesta col·laboració en una roda de premsa de Sant Sebastià

L'Institut Basc Etxepare i l'Institut Ramon Llull han signat aquest dimecres un conveni que té com a finalitat establir les bases de la col·laboració entre ambdues institucions en programes i activitats que tenen com eix la promoció i difusió de la llengua i la cultura basques i catalanes. Les dues institucions, juntament amb responsables de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, exploren la possibilitat de dur a terme accions conjuntes per a la projecció exterior de les seves llengües i cultures. La directora de l'Institut Basc Etxepare, Aizpea Goenaga, i el director de l'IRL, Vicenç Villatoro, han explicat en roda de premsa a Sant Sebastià els termes del conveni signat.
La relació entre l'Institut Etxepare i l'Institut Ramon Llull va començar amb una primera trobada a Barcelona, l'octubre passat, en què es van analitzar les possibilitats de col·laboració que avui prenen forma amb la signatura del conveni corresponent. En la roda de premsa, Goenaga ha lloat la feina realitzada en els darrers anys per l'Institut Ramon Llull i ha assenyalat que es tracta 'd'un referent important' per a l'Institut Etxepare.

Així mateix, ha afirmat que per desenvolupar la seva tasca de difusió, l'Institut Etxepare ha de 'teixir xarxes i fomentar el diàleg amb altres cultures'. 'Construir xarxes, crear complicitats i fomentar la col·laboració és fonamental. Des que l'Institut s'ha posat en marxa hem dedicat un gran esforç a aquesta tasca i aquest conveni fruit d'això', ha afirmat Goenaga.

Per la seva part, el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ha subratllat la 'bona sintonia' existent entre ambdues institucions i ha indicat que la col·laboració entre elles 'va més enllà de l'intercanvi d'experiències'. 'Cada un tenim el nostre objectiu, projectar la nostra llengua i cultura, però també tenim objectius comuns i, a més, estem d'acord en la forma d'aplicar els nostres objectius concrets', ha dit Villatoro.

'Projectar significa donar la imatge d'una Península Ibèrica multicultural i multilingüe, que es vegi com una realitat plural i no homogènia, i que per tant, tots nosaltres sortim', ha afirmat. 'Hem d'explicar un mateix relat, i si ho diem de forma coral, ens sentiran més'.

El conveni té una vigència de quatre anys i permetrà que les dues institucions treballin plegades en aquelles activitats que tinguin com a finalitat la promoció i difusió de l'èuscar, el català i les seves respectives expressions culturals i artístiques.

Accions conjuntes entre Catalunya, Galícia i el País Basc
D'altra banda, responsables de l'Institut Etxepare i l'Institut Ramon Llull han tingut una reunió de treball amb el responsable de Política Lingüística de la Xunta de Galícia. La finalitat és estudiar actuacions conjuntes en la projecció internacional de les llengües i cultures pròpies del País Basc, Catalunya i Galícia, consolidar la presència d'aquestes llengües als programes acadèmics d'universitats estrangeres i promoure activitats culturals a tres bandes.

Entre els projectes que les tres institucions tenen entre mans hi ha el de crear 'minors' o especialitats en llengües ibèriques que incloguin el català, l'èuscar i el gallec. Cada cop són més les universitats que, trencant la idea de l'hispanisme clàssic, contribueixen a donar a conèixer tota la diversitat cultural de l'Estat i la Península Ibèrica, oferint classes de català, èuscar i gallec.

Font: Directe ! Cat

Festival Música a les Vinyes 2011

2011-05-21T15:05:00.001+02:00

L'edició 2011 del festival Música a les Vinyes se centra en el piano


La novena edició del festival Música a les Vinyes, que cada estiu acull la plaça de Torre Ramona, a Subirats, tindrà en aquesta ocasió un protagonista indiscutible, el piano. L’organització, que parla d’aquesta edició com la festa del piano, vol que tres pianistes de renom internacional omplin les dues nits musicals del recinte gòtic amb uns concerts que costen de veure a casa nostra. El 16 de juliol pujaran a l’escenari els pianistes Bert van der Brink i Ignasi Terraza per oferir un cara a cara musical. Cadascú darrere del seu piano, els músics, invidents tots dos, desplegaran un repertori respectuós amb l’esperit jazzístic, ple d’estàndards intercalats amb temes propis. Una de les singularitats del concert és que per als dos pianistes tot just serà el segon cop que coincideixen en una mateixa actuació. Fins al moment, només han tocat junts en un concert celebrat a Madrid. El de Torre Ramona, no cal dir-ho, serà l’únic que faran a Catalunya. Ignasi Terraza és potser el pianista més internacional de Catalunya i aterra de nou al festival, després de dues actuacions anteriors. L’holandès Bert van der Brink és un mestre de la improvisació, amb un so del tot característic. El dia 23 de juliol arriba el plat fort d’aquesta convocatòria, l’actuació del pianista i compositor italià Enrico Pieranunzi. Tot i la seva formació clàssica, de seguida es va arrenglerar amb el jazz de la mà de Chet Baker, Johnny Griffin, Lee Konitz, Charlie Haden i Paul Motian, entre d’altres. El pianista portarà a Subirats el seu to melòdic i rítmic però al mateix temps, poètic. El repertori escollit es basarà en temes del seu disc anterior, “Play Scarlatti” i del seu pròxim treball discogràfic basat en treballs sobre peces de Bach, Händel i Scarlatti. Clàssics passats pel sedàs del jazz i amb una visió molt mediterrània. La part musical es complementarà com sempre amb la promocional i, en acabar les actuacions, s’oferirà la degustació de caves de Subirats i es repetirà la combinació estrenada l’any passat, de cava amb préssec d’Ordal. Pel que fa a les entrades, ja es poden comprar a Internet, al web del Patronat de Turisme de Subirats http://www.turismesubirats.cat. També es poden adquirir a: Discostar (Vilafranca), Oficina de Turisme del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Oficina de Turisme de Sant Sadurní d’Anoia, Centre d’Interpretació del Castell de Gelida, Oficina de Turisme de Subirats i Museu d’Esperanto de Subirats. El mateix dia del festival també serà possible la compra d’entrades amb una hora d’antelació i fins 15 minuts abans de l’inici dels concerts, en el cas d’haver-hi localitats disponibles. L’import de les entrades és de 15 euros pel concert “Tête à Tête” (duet de pianos) de Bert van der Brink & Ignasi Terraza, i 25 euros per gaudir de l’espectacle “Solo piano” d’Enrico Pieranunzi. És possible assistir als dos concerts amb un import reduït adquirint el tiquet combinat de 30 euros. Font: el 3 de vuit

Festa de les llengües: 21 i 22 de maig a Sabadell

2011-05-14T14:46:00.001+02:00

Sabeu quantes nacionalitats diferents estan representades en la població de Sabadell? Unes 120. I quantes llengües es parlen? Això és molt més difícil de determinar perquè cada país pot tenir moltes llengües oficials i moltes llengües no oficials.

Us proposem apropar-nos un xic a aquest món desconegut durant un cap de setmana. Un cap de setmana durant el qual els immigrants de la nostra ciutat ens explicaran, a través de xerrades i tallers pràctics, la realitat lingüística del seu país i, a vegades, dels països veïns perquè les llengües molt sovint no tenen fronteres... Més informació aquí.
Consulta el programa de la festa de les llengües fent clic aquí.

Fonto: CES

Elemental, benvolgut Watson

2011-05-09T19:21:00.000+02:00

DIVULGACIÓ DEL PERSONATGE CREAT PER CONAN DOYLE

Joan Proubasta, el col·leccionista de Sherlock Holmes més important d'Espanya, cedeix el seu llegat a la Biblioteca Arús

El fons compta amb centenars de llibres del detectiu en 68 idiomes

Diumenge, 8 de maig del 2011

HELENA LÓPEZBARCELONA

Als 13 anys, els pares de Joan Proubasta -«cognom únic en la meva família», apunta somrient- el van enviar a estudiar francès als Alps. Allà va comprar -i va llegir- el primer llibre de Sherlock Holmes, i allà va quedar captivat pel detectiu més famós de tots els temps; fins al punt de convertir-se en el principal col·leccionista sobre aquest personatge de ficció -en reuneix des de llibres, òbviament, fins a tasses, puzles, pipes, teteres, pòsters de pel·lícules, xeringues - «Holmes es punxava», justifica- i revistes porno on apareixen models amb els característics barret, capa i pipa-, col·lecció que Proubasta acaba de cedir a la Biblioteca Pública Arús, «en virtut de la pertinença de sir Arthur Conan Doyle [pare de les aventures de l'astut detectiu anglès] a la maçoneria i al moviment espiritista, temàtiques en què la biblioteca està especialitzada», apunta Proubasta.

Mostrant la seva obra 8 El col·leccionista Joan Proubasta amb dos titelles de Holmes i Watson, divendres, a la Biblioteca Pública Arús. JOAN CORTADELLAS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 37 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 08 de maig de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

«Com que sabia idiomes, a l'empresa tèxtil on treballava m'enviaven per tot el món, i, país on anava, país que recorria buscant material de Sherlock Holmes», explica il·lusionat el president del Cercle Holmes. Va ser en aquests viatges en els quals va aconseguir reunir exemplars de les 60 aventures que Conan Doyle va escriure amb Holmes com a protagonista -les conegudes pels amants del personatge com a «Sagrades escriptures»- en 68 idiomes diferents, «incloent-hi el braille i l'esperanto», puntualitza el col·leccionista, que es mostra «molt agraït a la Biblioteca Arús i a l'ajuntament [que n'és el propietari]», per acollir tan bé la seva estimada col·lecció, a la qual ha dedicat la vida.
Entre les peces més valorades del tresor personal de Proubasta, que aviat estaran a l'abast de tots els ciutadans -l'acta de cessió precisa que el fons estarà a disposició dels usuaris de la biblioteca, que es compromet a realitzar una exposició anual d'un mes amb part del material-,
hi ha una primera edició en anglès d'El gos dels Baskerville, que li va deixar en herència el principal col·leccionista anglès de Holmes.
Desordre cuidat
La sala de la Biblioteca Arús que acollirà la col·lecció, a l'àtic del senyorial edifici del passeig de Sant Joan, presenta ara el típic i estressant aspecte de qualsevol mudança. Desenes de caixes (buides) per terra amb cartellets escrits a mà que donen alguna pista sobre el seu contingut. «El primer dia vam portar dos camions amb 172 caixes», explica aquest amant de col·leccionar-ho tot, una passió que li ve de família. «La meva mare era la reina del col·leccionisme. Reunia des d'etiquetes de roba fins a targetes d'hotels i recordatoris d'enterraments de gent important», diu Proubasta, a qui ara li queden moltes hores a la biblioteca classificant els seus tresors.

Font: El Periódico

Recordant...Josep Pellicer Gandia

2011-04-29T18:44:00.000+02:00

Josep Pellicer Gandia: El 27 d'abril de 1912 neix al Grau de València (País Valencià) el militant anarquista i anarcosindicalista Josep Pellicer Gandia. Fill d'una família de l'alta burgesia --el seu avi Vicente Gandia Pla va fundar les bodegues Castillo de Liria--, Josep Pellicer tenia una àmplia cultura, adquirida en part gràcies als seus estudis amb els jesuïtes; va ser poliglota (a part de català i de castellà, parlava francès, anglès i esperanto), dactilògraf, tipògraf i un expert comptable. Estudiant esperanto va conèixer la seva companya, Maruja Veloso, una de les primeres dones que va estudiar medicina a València. Als 17 anys ja participava en activitats anarquistes i en 1931 era el secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista de València, dedicat al foment de les idees i a la formació dels treballadors. S'adhereix en 1932 a la CNT com a mecanògraf, en el Sindicat Mercantil, ja que treballava com a comptable a les bodegues familiars Castillo de Liria, i militarà en el grup de la FAI de Segarra i Roque Santamaría, destacant la seva vàlua en l'estratègia de vagues. Va representar el Comitè Regional de la Federació de Grups de Llevant en el Ple Peninsular celebrat a Barcelona a finals de juliol de 1932. L'any següent va ser cridat a files, però, en no presentar-se, va ser declarat pròfug. Partidari de l'acció directa, practica «expropiacions» per finançar el moviment. Marxà a París i després a Marroc, des d'on va tornar de bell nou a París, però va tornar a València, on va ser detingut i portat al penal de Lleida. L'octubre de 1934 es trobava a la caserna del Carme (Manresa), on havia organitzat un grup, i durant la vaga insurreccional d'octubre, Pellicer va aixecar la guarnició. Quan va fracassar la insurrecció va ser detingut i més tard jutjat per un tribunal militar a Castelló, que el va condemnar a la deportació. L'advocat Reina Gandía, un familiar influent, el va treure del vaixell que el portava a Villa Cisneros. Fins al 19 de juliol va passar el temps entrant i sortint de presó; una vegada, fins i tot, va aconseguir fugir-ne fent un túnel. També s'ha de dir que va militar en el grup «Nosotros» de la FAI i en els comitès de defensa de la CNT. Després del cop militar de juliol de 1936, prendrà part en la formació de la famosa Columna de Ferro, que partirà a lluitar al front de Teruel (batalles de Sarrión i Puerto Escandón). L'octubre de 1936 és ferit a València, durant els combats entre anarquistes i comunistes, després que aquests darrers assassinessin un cenetista. El desembre de 1936 signa la ponència de reorganització de la Columna de Ferro i el març de 1937 aquesta és militaritzada (83 Brigada Mixta) i Pellicer és nomenat comandant, però poc després serà ferit. Va ser empresonat a la txeca comunista barcelonina de Valmajor, després al vaixell presó Uruguai i finalment al castell de Montjuïc; després mesos «desaparegut», va aconseguir sortir de la presó Model de Barcelona el 31 d'agost de 1937. Cap d'un batalló fins a la desfeta republicana, durant els últims dies de la guerra, a València, va repartir mil dòlars que quedaven a la caixa dels sindicats entre els obrers presents per preparar la seva sortida del país, sense guardar-se'n cap cèntim. Serà detingut a Alacant en 1939 pels italians i empresonat al castell de Santa Bàrbara on fou salvatgement torturat. L'abril de 1942 Ramón Serrano Suñer es desplaçarà a la presó Model de València acompanyat de l'ambaixador alemany per proposar a Josep Pellicer la creació i l'organització de cèl·lules desestabilitzadores anticomunistes que actuarien a Alemanya i al nord d'Àfrica, a canvi se li va oferir la vida i altres coses; aquella mateixa tarda les autoritats franquistes van proposar Peiró, tancat a la mateixa presó, l'organització d'un sindicat vertical a canvi de la seva vida; ambdós van rebutjar l'oferta. El 26 de maig de 1942 va ser condemnat a mort pel Tribuna Militar de València i afusellat el 8 de juny de 1942 --després de 12 simulacres-- al camp de tir de Paterna (l'Horta Oest, País Valencià) per les tropes franquistes, juntament amb el seu germà Pere, també cenetista, i altres militants llibertaris. Certs sectors del moviment llibertari l'anomenaven el Durruti valencià. La seva filla, l'actriu Coral Pellicer Veloso (València, 1937), s'ha encarregat de salvaguardar-ne la memòria.

Font: Anarcoefemèrides

Bicicletada a la fí del món

2011-04-27T17:58:00.003+02:00

Fa dos anys, l'abril de 2009, Rose Sanz i Cyrille Pinardon vàren començar un viatge al voltant del món en bicicleta sortint de la ciutat de Narbona. Podeu fer un seguiment d'aquest viatge a través de la seva pàgina www.horizonto.net.

Ara són a les darreres etapes d'aquesta aventura i us conviden a prendre-hi part, fent vosaltres també un tros de camí amb ells amb les vostres bicicletes.

El pla previst consta d'uns 360 km. dividits en 7 etapes prou fàcils, per tal adaptar-se als participants encara que estiguin poc habituats a pedalejar. Hi haurà prou temps per visitar bells paratges i divertir-se. Els detalls del pla s'aniran consensuant amb els participants. Es pot participar lliurement, una estona, des del començament o des d'un lloc determinat.

Per als catalans que s'animin, la cita és a l'

estàtua de Colom de Barcelona, l'1 de maig a les 10 h.

Es pot demanar més informació en esperanto, francès o alemany a l'adreça de Lars: lars.duisburg (caragol)gmx.de

Sant Jordi al Museu

2011-04-21T18:05:00.000+02:00

Aquest any el Museu d'Esperanto de Subirats munta una parada de llibres per Sant Jordi. La podreu visitar a la plaça central de Sant Pau d'Ordal i combinar-ho amb una visita específica al mateix museu.
Entre les diferents obres que es podran comprar, hi haurà també uns quants exemplars del Vocabulari Familiar Català-Esperanto (imatge superior).

Premi al foment de valors republicans

2011-04-15T20:01:00.007+02:00

L'Associació Catalana d'Esperanto, premi al Foment del Valors Republicans

L’Associació va rebre el guardó pels valor de la llibertat, la igualtat i la fraternitat en els 100 anys d’existència de l’entitat i que té la seva seu a la ciutat de Sabadell
.

Coincidint amb el 80è aniversari de la Proclamació de la República Catalana, Esquerra-Sabadell va commemorar-la amb l’entrega del VII Premi al Foment dels Valors Republicans que en l’edició d’enguany ha volgut reconèixer el treball de l’Associació Catalana d’Esperanto pels valor de la llibertat, la igualtat i la fraternitat en els 100 anys d’existència de l’entitat i que té la seva seu a la ciutat de Sabadell.

Durant l’entrega de premis es van projectar dos audiovisuals, el primer amb les paraules que el President Francesc Macià va utilitzar per proclamar la República Catalana i, el segon titulat a Esquenes de Gegants, vídeo commemoratiu dels 80 anys de la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya com a partit.

Font: Asabadell.cat

Els Jocs en la Història

2011-04-11T19:33:00.000+02:00

La jornada va començar amb la presentació de la Jornada per part de Juli Gendrau (alcalde de Berga), Carme Jiménez (Directora de l'Institut Ramon Muntaner) i Roger Costa (membre del Servei Patrimonial Etnològic). Posteriorment es va fer un homenatge a Joan Sans i Mercadal que ens va deixar el passat 1 de febrer.

Intervenció de Raül Hernández

La primera ponència va anar a càrrec de Cris Molins. Aquesta antropòloga en va fer veure la importància del pati com espai de joc i les deficiències que tenen els patis que ella ha estudiat.

Xavi Camino va aprofundir sobre l'escalada a la zona de la Foixarda, l'Ecuavoley i l'Skateboard a la ciutat de Barcelona.

L'antropòleg Raül Hernández ens va fer veure la importància dels espais urbans en el joc. Sembla ser que cada cop els nens de les ciutats juguen menys al carrer.

Jugant amb els jocs de taula

Alfonso González ens va explicar com el fet casteller feia a la vegda de element integrador de persones de fora i com la consciència de grup feia de vertebrador entre diverses cultures i nacionalitats.

El psicòleg Jaume Bantulà va analitzar el joc des d'una visió interdisciplinar per donar-nos una visió més completa d'aquest fet cultural.

Durant aquestes presentacions es va fer la presentació de les actes de les jornades anteriors celebrades a Figueres.

Posteriorment i abans d'anar a dinar vam jugar amb una selecció de jocs de taula molt entretinguts.

Part del dinar

El dinar va ser magnífic amb plats típics del Berguedà (patates emmascarades, mongetes, carn a la brasa...).

A la tarda Àngela-Rosa Menages i Joan Lluís Monjo ens van parlar sobre els jocs dels emigrats valencians a Algèria durant la colonització francesa.

Abel Sensarrich ens va explicar com les bitlles catalanes es van integrant dins les federacions internacionals i com ha arribat al reconeixement total.

Andrés Payà, professor de la Universitat de València ens va parlar de com la concepció del joc ha anat variant segons el moment històrico-polític al llarg del segle XX a Espanya.

Monste Piñeiro i Biel Pubill

L'antropòloga Maite Marin ens va parlar de les seves experiències en el seu treball de camp a Caldes i com influeix la participació en el joc.

Miqui Giménez ens va parlar com els jocs integren a persones nouvingudes poblacions pirenaiques a partir dels projectes "Avant la Roda" i "Jocs a la festa".

L'arqueòloga i dinamitzadora del Museu de l'Esperanto de Subirats, Monste Piñeiro, ens va mostrar com a través del joc es pot arribar a apendre un idioma com l'esperanto.

La última intervenció va ser la més especial. Els representants del Consell d'Infants de Berga ens van explicar les semblances i diferències de com jugaven els nostres avantpassats i com juguen ells. Una de les millors intervencions de tota la Jornada.

La Jornada es va acabar amb un debat per posar les experiències i opinions en comú i una visita a la casa de la Patum de Berga.

Cal felicitar a l'organització per dos motius principals: l'espai i l'organització. L'espai: el pavelló de Suècia és un espai idoni per fer-hi conferències. Els seients eren molt còmodes i l'acústica perfecta. L'organització va estar en tot moment pendent de les necessitats dels ponents, comunicants i participants. A tots felicitats! La següent trobada a Móra la Nova a la Primavera de 2012. US HI ESPEREM!!

Font: Àvols Fembres

Esperanto en Marxa, ruta de Collserola

2011-04-07T11:47:00.000+02:00

El proper 17 d'abril torna una nova edició d'Esperanto en Marxa, una sortida per caminar i endinsar-nos tant en la natura com en l'esperanto. Aquesta vegada, Esperanto en Marxa té com a objectiu posar en pràctica el nostres coneixements. Si has fet algunes classes de l'idioma o coneixes la mecànica de construcció de seves frases, ara tens l'oportunitat de sentir com sona i d'incorporar-te a les converses.
L'excursió serà una passejada apte per a tothom, grans i petits, travessarem fonts i boscos i xerrarem de temes interessants, entre ells la propera Iberia Renkontiĝo/ Aplec Internacionalista a Cassà de la Selva, una trobada internacional que es fa a mitjan de maig on podreu fer amistat amb gent de diferents països. Tot una immersió en l'esperantisme. La cita és:

Esperanto en Marxa

Font de la Budellera i contorns

La Budellera

Lloc de trobada: estació dels FFCC Baixador de Vallvidrera

dia: 17 d'abril

horari: 09:00 h. a 13:00 h.

Requeriments: els habituals per a una excursió matinal per la muntanya, calçat adequat, entrepans o carmanyola, cantimplora, etc. L'activitat, llevat dels bitllets de tren, és gratuita. no obstant portarem alguns diccionaris per si algú en vol comprar.
Els que estigueu interessats podeu anunciar la vostra participació escrivint a k.berga@gmail.com o trucant al 66 45 1717 3

La Noche Despierta parla de l'esperanto

2011-04-04T18:14:00.001+02:00

Esperanto, lengua universal perseguida

Categoría:Radio - Radio Euskadi - La noche despierta
Duración: 13:07

Cuando el polaco Lázaro Zamenhof creó el esperanto confiaba en que se convirtiese en una lengua universal. Sin embargo, su historia encierra persecución y muerte. Sus hablantes fueron perseguidos en la Alemania nazi, en la URSS de Stalin y en los EE.UU. de McCarthy. A pesar de todo sigue siendo una lengua viva ligada a nombres como Julio Verne, Leon Tolstoy, Miguel de Unamuno, J.R.R. Tolkien o Charles Chaplin ¿Es la consecución de un idioma universal una utopía? Reflexión de Roberto Moso en un nuevo "Escrito en la Niebla". Foto: historiadelaescrituramarinos4.wordpress.com.

William Tarín, pioner de l'esport i pioner de l'esperanto

2011-03-28T11:49:00.000+02:00

El 5 març 1889 va arribar a Tarragona William Tarín Naurer, nascut a la ciutat suïssa de Lausana el 1869. Comptava amb vint anys d’edat, tenia un esperit indòmit i unes inesgotables ànsies d’encomanar a la societat el seu amor per la pràctica esportiva. Tarín va ser una persona inquieta, pionera, que al llarg de la seva vida es va marcar reptes que gairebé sempre va aconseguir. El seu incansable interès per la recerca de nous al·licients el va convertir en un referent en el naixent esport tarragoní de finals del segle XIX i inicis del XX.

Tarín va ser el precursor a Tarragona d’esports incipients i la seva incidència en la nostra societat va ser tan intensa i destacada que encara en l’actualitat moltes persones el consideren el fundador del Club Gimnàstic. Res més lluny de la realitat. L’entitat grana va ser oficialitzada l’1 de març de 1886 i el seu punt de partida va ser l’acord assolit per dotze persones, que van decidir que el primer president fos Joan Estil· les. El suís sí que va introduir diverses modalitats esportives i va ser el màxim instigador de l’aterratge del futbol a la nostra ciutat, però no va formar part del nucli promotor de l’entitat que aquest any celebra el seu 125è aniversari.

Haurien de passar tres anys fins l’arribada de Tarín a Tarragona procedent de València, ciutat a la qual va arribar per mar l’1 de desembre de 1887 en un vaixell que havia partit de Marsella. El carisma del suís es va fer patent als pocs mesos de residir en la que ja mai va deixar de ser la seva ciutat. Un periodista de l’època el va definir amb les següents paraules: “És jove tan il.lustrat i distingit com valent i arriscat fins a la temeritat”.

El 1918 l’Ajuntament li va nomenar Fill Adoptiu. Amb aquest motiu, E. Estellés va escriure a la premsa local un article on destacava que quan Tarín va arribar a Tarragona i establir la seva residència “estava en la plenitud dels seus grans facultats, les quals va desenvolupar en els esports ciclisme, natació, rem, gimnàstica, esgrima, futbol, pilota basca , patins, excursionisme, equitació i tir “.

Tarín va protagonitzar diversos reptes que eren destacats en els mitjans de comunicació del moment. Només uns mesos després de trepitjar per primera vegada Tarragona va fer una peculiar aposta, que va guanyar. Nedar les vuit milles que separaven els Banys del Miracle i l’extrem del moll i el retorn fins al punt de sortida en quatre hores i vint minuts. Va ser, sense cap dubte, un dels primers ‘tragamillas’ que es van aventurar a nedar al mar llargues distàncies.

El polifacètic suís de Lausana va participar en múltiples proves ciclistes. Es calcula que va pedalejar prop de 300.000 quilòmetres, protagonitzant llargues excursions que el van portar a Logronyo, Vitòria, Saragossa o Barcelona. Entre les seves proeses, van destacar els seus desplaçaments en rústiques bicicletes des de Tarragona a Ginebra i Mònaco, en què va invertir vuit i quinze dies, respectivament, i una etapa de 235 quilòmetres de distància, realitzada el 1896, que l’obligà a romandre sobre la bicicleta des les cinc del matí fins a les vuit del vespre. A més, va batre el rècord en la distància de cinquanta quilòmetres en una pista que hi havia al barri barceloní de la Bonanova, amb un registre d’una hora i 28 minuts.
Estellés destacava en el seu escrit que Tarín va fer en deu mesos prop de 10.000 quilòmetres, pel fet que per negocis es desplaçava tres dies per setmana a Vilafranca del Penedès. Igualment, el 1896 va fer amb bicicleta altres 19.000 quilòmetres, a una mitjana de cinquanta diaris.

William Tarín va propiciar el 1908 el naixement de la segona prova ciclista per etapes del món -la Volta a Tarragona-i només superada pel Tour de França en antiguitat, va fundar el Club Velocipedista, va ser delegat del Touring Club de France, corresponsal d’’El Mundo Deportivo’ i redactor de ‘Tarragona Sport’, promotor del primer partit de futbol disputat a la ciutat i un activista cultural, com demostra la conferència que va organitzar a l’Ateneu Tarraconense el 1907 per informar del naixement d’un nou idioma: l’esperanto.

Tarín va morir a Madrid el 1926, a l’edat de 57 anys, deixant rere seu una estela inesborrable d’èxits assolits en el món de l’esport de Tarragona. Aquest any es compleix el 85 aniversari de la seva desaparició. Un bust situat a la rotonda del Palau Municipal recorda la seva figura.

Carles Gosálbez
Font: Tarragona 21

Referèndum el 10 d'abril

2011-03-24T12:36:00.008+01:00

Legu esperante pri la afero: http://www.ipernity.com/blog/berga/315434

La immigració, enemiga o aliada....

2011-03-21T18:26:00.000+01:00

Dimarts 22 de març a les 19 hores 30 minuts.
Xerrada-col·loqui: «La immigració, enemiga o aliada de la independència de Catalunya», amb Víctor Alexandre (periodista i escriptor en llengua catalana).

D'acord amb les reflexions que faig en el llibre «Nosaltres els catalans», parlarem d'aquestes coses, dels drets i deures de les persones i dels pobles, del dret a viure a qualsevol lloc de la Terra i del deure de respectar la llengua i la cultura de la seva gent, de la necessitat de foragitar les ombres del prejudici, del recel i del racisme i de fer que arreli dintre nostre la ferma convicció que, més enllà de la raça animal, no hi ha cap més raça al món que la raça humana. Una raça humana configurada amb milers d'identitats col·lectives, una de les quals som nosaltres, els catalans.

ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL
Mare de Déu del Pilar 15, principal.
08003 BARCELONA
Telèfon: 93-319.03.51.
Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org
Web: http://www.pangea.org/ecoconcern
Bloc: http://elracodeldebat.blogspot.com

Després del posterior col·loqui s'oferirà un sopar opcional als assistents pel mòdic preu de cinc euros.

Es pot consultar la ubicació del local d'Ecoconcern de Barcelona dins de «Google Maps» a l'enllaç següent:

http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=Barcelona,+Mare+de+D%C3%A9u+del+Pilar,+15&sll=40.396764,-3.713379&sspn=6.123772,19.753418&ie=UTF8&hq=&hnear=Carrer+de+la+Mare+de+D%C3%A9u+del+Pilar,+15,+08003+Barcelona,+Catalunya&z=15

Esperanto en Marxa, ruta vitivinícola

2011-03-18T12:36:00.002+01:00

Encara ets a temps d'apuntar-te a aquesta excursió peculiar (diumenge 20 de març), on descobriràs alguns dels secrets de l'esperanto i podràs fer la primera capbussada en la llengua. Visita el nostre lloc: Esperanto en Marxa i escriu-nos o truquens.

Presentació a Mataró

2011-03-16T17:56:00.001+01:00

Clica per engrandir

Esperanto en Marxa, ruta vitivinícola

2011-03-15T11:39:00.001+01:00

Arkaĵo ĉe la preĝejo

Si et vas perdre la primera edició d'Esperanto en Marxa en la que vam recòrrer els paisatges de Montserrat, ara tens una nova oportunitat d'endinsar-te per primer cop en el món de l'esperanto. Aquesta vegada passejarem pels camins de Subirats, tot deixant-nos portar per les rutes vitivinícoles que voregen Lavern i Sant Pau d'Ordal.

Durant el recorregut distribuirem material d'esperanto per a conèixer el seu funcionament i us donarem les claus per construir les vostres primeres frases. També durant l'excursió, farem una visita al Museu d'Esperanto de Subirats, un espai únic i el més important del sud d'Europa dins la seva especialitat.

La cita és el proper

diumenge 20 de març 2011 a l'estació de tren de Lavern.

Hora: 09:00 h.

El cost per participant serà de 5 €,

que inclourà tant el material d'esperanto com la visita al museu. Es proposa que cadascú porti els àpats que pugui necessitar i, si algú ho desitja, es podran fer compres a Lavern o Sant Pau.

De la mateixa manera, la gent que vulgui mantenir contacte amb la llengua internacional després de l'activitat, podrà gaudir d'una tutoria virtual per internet.

La muzeo de Subirats

Aquesta sortida comptarà, a més, amb el recolzament de l'Associació Catalana d'Esperanto i el Patronat de Turisme de Subirats

Si esteu interessats, podeu avisar de la vostra participació i obtenir més informació escibint a l'adreça: k.berga@gmail.com
Si heu de venir en tren podeu consultar els horaris de Rodalies

Tot recordant a Teresa Carbó

2011-03-12T12:44:00.003+01:00

Teresa Carbó i Comas era una resistent, militant del BOC i del POUM, en esclatar la guerra civil espanyola, és una de les organitzadores del Socors Roig i s'ocupa del servei de l'hospital. Desprès del fets de Maig 1937, arran de la detenció d'Andreu Nin, va anar a la policia de Barcelona per veure si el localitzava, i es convertí en la ultima militant del POUM que el va veure viu. Detinguda, passà tres mesos i mig a la presó.
El 1939 es va exiliar a l'estat francès, i durant la guerra mundial va participar a la resistència contra els nazis sota les ordres de Josep Rovira i Canals en el grup "MARTIN" de l'I.S. El seu company va ser arrestat per les S.S. i tancat en un camp de concentració d'Alemanya, d'on no tornà. Ella és va poder escapar gràcies a la seva coneixença de l'esperanto. Vídua amb un fill petit s'instal.la a Tolosa continuant les seves activitats de resistència fins al final de la guerra.

Font: Vilaweb

Passejades amb història per la ciutat de Barcelona

2011-03-04T19:08:00.000+01:00

Alumni UB organitza el cicle

«La invenció del barri Gòtic» és la primera ruta històrica del cicle Passejades amb història, que organitza el Cercle d’Humanitats d’Alumni UB

04/03/2011 El dissabte 5 de març s’inicia a Alumni UB un cicle de passejades per la ciutat de Barcelona, sota el guiatge de Dani Cortijo, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i autor del llibre Històries de la Història de Barcelona. L’organització de l’activitat és a càrrec del Cercle d’Humanitats d’Alumni UB.

Més enllà de les restes del passat que a simple vista es poden apreciar als carrers de Barcelona, la ciutat amaga racons, llegendes i mites que sovint passen desapercebuts. El cicle Passejades amb història, que coordina Alumni UB, pretén desvetllar aquests trossets ocults del passat escampats per la ciutat.

«La invenció del barri Gòtic» és la primera ruta històrica d’aquest cicle i pretén mostrar com aquest barri va ser creat realment entre els segles XIX i XX, ja que gran part dels seus elements són simples recreacions (inclosa la façana de la Catedral i el pont del carrer del Bisbe). Serà, per tant, una bona oportunitat per conèixer in situ les mentides i veritats ocultes de la història d’aquesta zona de la ciutat.

La ruta s’iniciarà a les 10.30 h a la seu d’Alumni UB (Diputació, 250), on l’historiador Dani Cortijo explicarà quins itineraris inclourà aquest cicle, i des d’on es dirigiran els assistents cap al centre de la ciutat. La ruta finalitzarà a les 13 h.

Dani Cortijo és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos articles que recull el llibre 1001 días que cambiaron el mundo, i ha col·laborat en l’obra Història de l'esperanto als Països Catalans. Recull d’Articles. És, a més, autor del llibre Històries de la Història de Barcelona. Descobreixi la ciutat a través dels seus detalls més atractius (Editorial Robin Book, 2010), que neix a partir del seu blog Altresbarcelones.com i on aporta una nova visió de la ciutat a través de les diverses parts de la història. «Allà on la gent, amb presses, només veu cotxes i turistes, tu veus muralles, menestrals a peu de carrer, bombardejos, revoltes» explica Cortijo al seu blog, guanyador del Premis Blocs Catalunya 2009 en la categoria de cultura.

Font de la informació: Universitat de Barcelona

Dona i Esperanto

2011-02-28T10:45:00.002+01:00

Taula rodona al Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal (Subirats, Alt Penedès).

Dissabte, 12 de març de les 18 h. a les 20 h.

Acte en commemoració del Dia de la Dona (8 de març). Durant la taula rodona es podrà gaudir del testimoni de dones de diferents edats relacionades amb l'esperanto, un dia per compartir vivències.
Consulteu el programa.

Aplec Internacionalista a Cassà de la Selva

2011-02-25T18:35:00.002+01:00

13/14/15 de maig 2011

L'Aplec Internacionalista d'enguany se celebra en el marc del VII Aplec Ibèric d'Esperanto, coorganitzat per la Joventut Portuguesa d'Esperanto, la Societat Juvenil Espanyola d'Esperanto i la Joventut Catalana d'Esperanto. Aquesta vegada acull l'esdeveniment la comarca del Gironès.
Per la seua situació, la península ibèrica és, des de sempre, un territori plurilingüe i pluricultural. Conté els estats portuguès, espanyol, andorrà, i la colònia britànica de Gibraltar. A part de les 7 llengües territorials: l'aragonès, l'astur-lleonès, l'èuscar, el galaico-portuguès, el castellà, el català i l'occità, podem comptar que són més de tres-centes les llengües parlades a la península ibèrica degut a les darreres migracions.
Així doncs, el programa de l'aplec es basa sobretot en la diversitat lingüística i cultural. La nostra idea principal és d'interactuar els diferents col·lectius esperantistes organitzadors amb associacions, entitats i col·lectius de la comarca, el país i el poble que ens acull. La base de l'aplec que sigui l'intercanvi de cultures, coneixements i savieses, donar a conèixer la cultura local als esperantistes de fora, i el món de la llengua internacional esperanto a la gent del país.

El programa tindrà lloc a la casa de colònies Can Maiol de Sant Andreu Salou, i també al centre de Cassà de la Selva i a Girona.Cal portar sac de dormir i coixí.

Més informació al web de l'Aplec Internacionalista

El PP contra TVC

2011-02-22T12:37:00.001+01:00

L'executiu valencià comandat pel Partit Popular de Francisco Camps ha aconseguit culminar una de les seves obsessions polítiques: la fi de les emissions de Televisió de Catalunya (TVC), la televisió pública del Principat de Catalunya, a tot el territori valencià. Un canvi legislatiu d'última hora preveia sancions de 120.000 euros mensuals contra Acció Cultural del País Valencià, l'entitat cívica i cultural que des de l'any 1984 ha maldat per instal·lar repetidors arreu del territori per tal de fer arribar TV3, 3/24, 3XL i 33 a les llars del país.
Un atac a la llibertat d'expressió
La croada dels successius Governs valencians ve de lluny. Diversos presidents de la Generalitat han mirat de clausurar els repetidors des que es van posar en marxa. Però durant el mandat de Francisco Camps s'han intensificat els procediments judicials contra Acció Cultural, i s'han acumulat les sancions econòmiques. A hores d'ara, l'entitat cívica ja deu més de 600.000 euros a la justícia valenciana.
Els repetidors es van posar en marxa entre el 1984 i el 1986, després d'una campanya popular i amb el suport econòmic de més de 150.000 valencians. TV3 fou el primer canal en llengua catalana disponible al País Valencià, ja que la televisió autonòmica valenciana, Canal 9, no va començar les emissions fins l'any 1989.
L'any passat, davant l'assalt contra les repetidors, Acció Cultural va iniciar una campanya de recollida de signatures perquè el Congrés dels Diputats aprovés una nova llei facilitant la recepció de canals autonòmics en tots els territoris del domini lingüístic. L'acció va recollir més de 650.000 signatures arreu de l'Estat.
Resposta contundent a les xarxes socials
La notícia ha provocat una reacció immediata a internet, arreu dels Països Catalans. Des d'aquesta matinada, mitjans de comunicació com Vilaweb, MónDivers, L'Accent o Llibertat han escenificat una apagada informativa en solidaritat amb Acció Cultural, i altres webs han seguit l'exemple, com Esperanto.cat, Triallibres.com i Obra Cultural Balear, entre moltes d'altres. A Twitter, els hashtags #sensesenyal, #volemTV3 i País Valencià són 'trending topics' a l'Estat espanyol.
Més informació:

Avui: TV3 mor al País Valencià
Levante-EMV: TV3 deja de emitir en la C. Valenciana tras 28 años por las denuncias del Consell
3cat24.cat: Acció Cultural treballa en un pla B perquè TV3 torni al País Valencià
Racó Català: TV3 al País Valencià: Punt final
Ara.cat: El PP força Eliseu Climent a tirar la tovallola

Font: Nationalia-Ciemen

Carme Bover i la Coral Tribana, premis Tres de Març 2011

2011-02-12T12:46:00.000+01:00

Els guardons s’entregaran el proper 3 de març en un acte al Teatre de Salt.
Carme Bover rebrà el Premi Tres de Març 2011 a títol individual “com a impulsora de la Biblioteca Municipal i pel seu compromís social i de servei a la cultura”, segons es recull en l’acta del jurat. Des de l’any 1966 i fins que es va jubilar, va treballar i dirigir la Biblioteca Pública de Salt.

Des del seu lloc de treball, va organitzar i dinamitzar la biblioteca, situada llavors al carrer Manuel de Falla, definint la política del fons bibliogràfic i documental que va donar lloc a l’actual fons de la biblioteca, va treballar per aconseguir la secció infantil i per la creació de la biblioteca infantil i juvenil d’en Massagran.

Com a activista cultural, va promoure la lectura i també va organitzar diverses activitats com classes de català, d’esperanto, de francès o de cuina; conferències, recitals de cant i poesia, cursets i xerrades o exposicions de llibres, dibuix i pintura. A més, ha col·laborat amb diverses entitats de Salt, entre les que destaca la secció d’Oncolliga a Salt.

El premi Tres de Març 2011 a entitat serà per a la Coral Tribana “per la seva empenta i dedicació altruista envers el poble”. L’entitat va néixer l’any 1998 sota el nom de Coral Sant Cugat, per la iniciativa d’un grup de persones que tenien la música i el cant coral com a afició comuna. Uns anys més tard es va canviar el nom per l’actual de Coral Tribana.

Actualment, la coral està formada per 35 persones, està presidida per Amàlia Rispau i la directora és Annia Bobrick, que des de fa uns mesos ha substituït al desaparegut Xicu Petit.

Des de la seva creació, la Coral Tribana ha col·laborat activament en la promoció de la vida cultural i social de Salt i ha participat en diferents activitats com la Festa major, la Fira del Cistell, la Diada de l’Onze de Setembre o Sant Jordi. A més, ha pres part en trobades i ha ofert actuacions en diferents municipis, entre els quals la ciutat alemanya de Lingen, agermanada amb Salt. També ha organitzat la Trobada de la Federació d’Entitats Corals de Catalunya, que es va celebrar a Salt i de la qual és integrant.

El jurat dels Premis Tres de Març està presidit per l’Alcaldessa, Iolanda Pineda, i hi són, com a vocals, el regidor de Cultura, Carles Borrell; els portaveus dels grups municipals, i quatre representants dels guardonats amb els premis en edicions anteriors.

El Premi Tres de Març és una distinció creada per al reconeixement públic de la persona individual i d’una entitat de Salt que s’hagi distingit per la seva activitat o les seves iniciatives relacionades amb la promoció de la vida cultural i cívica de la vila. Des de la creació dels guardons, l’any 1988, l’han rebut, entre altres, l’artista Jordi Gispert, el llibreter Guillem Terribas o els activistes culturals Marcel·la Tubert i Ramon Torramadé, a títol individual, i Ràdio Salt, els Marrecs de Salt, els Diables d’en Pere Botero o Salt Sardanista, com a entitats.
Font de la informació: Gironainfo.cat

Esperanto als P.P.C.C.

2011-02-10T13:22:00.001+01:00

Esperanto en Marxa, ruta de les ermites

2011-02-05T10:44:00.010+01:00

Us presentem una iniciativa que pretén unir lleure i cultura des d'una nova perspectiva.

Els cursos tradicionals d'idiomes s'enmarquen dins d'una dinàmica lectiva, és a dir, en un espai sovint fixe i en uns paràmetres d'estudi on els alumnes tenen poc marge d'intervenció i modificació.
Amb Esperanto en Marxa volem experimentar una renovació de la didàctica. A l'era d'internet, els cursos presencials perden protagonisme a favor de fòrmules més autodidactes.

L'esperanto, com a llengua planificada, esdevè una llengua ideal per a aquest nou concepte d'aprenentatge. La nostra proposta és ensenyar i aprendre la llengua utilitzant la natura com a aula. El nostre objectiu pràctic és que, al final de cada activitat (excursió), els participants posseeixin els coneixements suficients d'esperanto per poder continuar l'aprenentatge mitjançant Internet i altres recursos puntuals.
Per donar un millor suport als estudiants, Esperanto en Marxa ofereix un servei de tutoria virtual durant tot el procés d'aprenentatge de la llengua.

A continuació us convidem a la primera sortida que organitzem:

Montserrat, ruta de les ermites de Sant Benet, Sant Salvador i Trinitat

Diumenge 20 de febrer

Lloc de sortida: estació dels Ferrocarrils Catalans de la plaça Espanya

Hora: 08:20 h.

Què cal portar: calçat adequat i tot allò que portarieu en una excursió d'un dia a la muntanya. La ruta no té excessiva dificultat. Proposem que cadascú porti els seus àpats, no obstant, a l'ermita-refugi de Sant Benet hi ha una cafeteria on es poden demanar entrepans o un menú senzill a l'hora de dinar.

Cost: en principi només el transport en tren + funicular o aeri. Cadascú decidirà si vol fer més despeses un cop a Montserrat. Es repartirà material didàctic i informatiu sobre l'esperanto valorat en uns 2-3 € per persona, si algú vol contribuir a cobrir aquestes despeses, serà benvingut.

Enllaços relacionats:

Més que una llengua

Aprendre esperanto

Montserrat

Els que estigueu interessats, si us plau, aviseu de la vostra participació escribint a:

k.berga@gmail.com

Occitània al Tradicionarius

2011-02-02T18:46:00.003+01:00

El grup Kaj Tiel Plu

Divendres 11 de febrer

C.A.T. Nit Occitana
22 h Patric (França), en concert | Kaj Tiel Plu presenten nou disc: Surplacen venu vi, en concert-ball | Mirabèl, ball.
Preu concert i ball: 12 € / Amics del C.A.T. 6 €. Preu ball: 5 €

Classes de xinès a l'institut

2011-02-01T18:44:00.001+01:00

01/02/11 02:00 - ALFRED SOLÉemail protegit

Classes de xinès a l'institut. He llegit en un diari de tiratge estatal que alguns instituts impartiran classes de xinès. De fet això no és una sorpresa, ja que aquesta possibilitat es comentava darrerament per l'empenta econòmica del país asiàtic. Si pensem políticament, el fet que a les nostres escoles públiques s'estudiïn diferents idiomes ens dóna prestigi. Quants més idiomes, més prestigi. Però què passa amb els nostres soferts estudiants/es i amb les nostres arques? Doncs que els primers/es s'estressen i les arques minven. Amb aquest raonament, el nostre jovent hauria d'estudiar: català, castellà i anglès, ara hi afegirem el xinès; i per què no... l'alemany, o francès, o... Això vol dir: més hores d'estudi, més estrès i, alhora, manca de lleure i temps per a la resta d'assignatures amb els efectes negatius que tot plegat comporta; recordem que el dia té 24 hores. A més, cal tenir en compte que la despesa pública augmentaria.

La problemàtica, o no, d'estudiar diferents idiomes ja la va raonar un metge polonès al segle XIX, i per evitar que un idioma s'imposés a un altre va crear-ne un de nou: l'esperanto, un idioma neutre i senzill (és el menys difícil dels idiomes). D'aquesta manera, a les escoles públiques s'estudiaria la llengua materna i l'esperanto com a idioma internacional, evitant la imposició d'una llengua estrangera i els problemes de submissió i diglòssia que això implica (aquí, fins i tot, evitaríem maldecaps als polítics i al Constitucional). Ja ho veieu, a l'escola pública, d'idiomes, només el matern i l'esperanto. A la privada, a més a més, els que es vulgui... si és que es vol. Més senzill i econòmic, impossible.

Girona

Font del text: El Punt

Més sobre Verkami

2011-01-31T17:41:00.001+01:00

Navegant per la xarxa ens em trobat una experiència en marxa que ens parla de l'èxit de Verkami. Coneixeu-la al bloc Gazophilacium.

Subirats recorda la batalla de l'Ordal

2011-01-24T12:04:00.003+01:00

Editen un llibre que destaca el moviment pacifista de l'esperanto durant aquells anys

Fa 72 anys a la zona es lluitava per frenar l'avanç franquista

24/01/11 02:00 - Subirats - Albert Mercader

Uns visitants fent-se fotos a l'entrada d'un dels refugis descoberts a Subirats Foto: DANIEL GARCIA.

Subirats va aprofitar el cap de setmana, coincidint amb el 72è aniversari de les batalles a les muntanyes d'Ordal, a Subirats –el 22 i 23 de gener de 1939, quan es va frenar l'avanç de les tropes franquistes cap a Barcelona–, per celebrar les Primeres Jornades de Recuperació de la Memòria Històrica de Subirats, mostrar de nou les trinxeres, nius de metralladora i restes de peces dels combats a les muntanyes i presentar les darreres descobertes: dos refugis contra els bombardejos de la Guerra Civil construïts i utilitzats per la població civil i situats sota una vinya prop del nucli de Can Rovira.
Les visites als refugis i les passejades on fa 72 anys van morir més de dos-cents republicans –enterrats en fosses comunes– es van completar amb la presentació del llibre Història de l'esperanto als Països Catalans. Durant la presentació del llibre l'esperantista i responsable dels Amics del Museu d'Esperanto de Subirats, el vilanoví Joan Inglada, va destacar el paper dels esperantistes en la Guerra Civil. “De fet, el moviment esperantista va ajudar a captar molta gent per a les Brigades Internacionals, que volien lluitar per la democràcia a l'Estat”, explicava. Les activitats de les jornades que es van cloure ahir al matí amb una visita turística als vestigis de la batalla d'Ordal són els primers passos del futur centre d'interpretació que el govern local (ERC) vol construir per ajudar a entendre què va passar fa 72 anys a Ordal i per què un miler de soldats es van jugar el coll, tot i saber que ho tenien tot perdut.

Per més informació informació: El Punt

Aquest cap de setmana

2011-01-18T20:21:00.001+01:00

1es Jornades de Recuperació de la Memòria Històrica de Subirats

La visita inèdita a un refugi de la Guerra Civil i diverses activitats se sumen a l’aniversari del fet històric “Última Defensa de Barcelona”
El proper cap de setmana se celebraran a Subirats les 1es Jornades de Recuperació de la Memòria Històrica, amb motiu del 72è aniversari dels enfrontaments de la Guerra Civil a les Muntanyes d’Ordal, el 22 i 23 de gener de 1939, i que van significar la darrera defensa de Barcelona abans de la seva caiguda a mans de l’exèrcit franquista. Dins el projecte de recuperació de la memòria històrica de Subirats, a càrrec d’historiadors locals, s’han descobert els darrers anys les evidències d’aquests combats mitjançant trinxeres, nius de metralladora i restes de peces dels combats, entre d’altres elements i gràcies a la col.laboració veinal. Des de fa un any el Patronat de Turisme de Subirats organitza la ruta guiada “Última Defensa de Barcelona” el 3r diumenge de cada mes per mostrar totes aquestes troballes, iniciativa que properament possibilitarà la creació d’un Centre d’Interpretació d’aquest fet històric. Un any després de l’experiència, avançant-se a les activitats que desenvoluparà aquest equipament, organitza aquestes Jornades amb la col.laboració de l’Ajuntament de Subirats i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya dins el projecte Tots els Noms de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Una de les activitats que sorprendran més als participants serà la visita del dissabte als refugis de la Guerra Civil de Can Rovira. Recentment s’han descobert sota una vinya prop del nucli de Can Rovira, dos refugis contra els bombardeigs de la Guerra Civil realitzats i utilitzats per la població civil. Un d’ells s’ha conservat pràcticament intacte i és visitable el seu interior. En aquesta ruta guiada farem el recorregut des de Sant Pau d’Ordal, amb sortida a les 9:30 hores des del punt d’informació turística de la Caseta de Fusta de la Plaça Subirats, per explicar-nos com es va construir i quin era el funcionament. Sentirem l’experiència de viure sota el terror de la mà dels mateixos historiadors locals que van trobar els refugis. Les Jornades però s’iniciaran el divendres a les 20:30 hores a l’Ateneu Ordalenc amb la presentació del llibre “La fractura militar a la Guerra Civil 1936-1939. El cas de Juan Fernández Fernández” a càrrec del seus autors. El dissabte a la tarda serà un altre dels actes destacats amb la presentació a les 17 hores, a la nova sala d’actes de l’Ajuntament de Subirats, del llibre “Història de l’Esperanto als Països Catalans“, amb una conferència sobre l’ús de l’Esperanto a la Guerra Civil, i a continuació la inauguració al mateix espai de l’exposició “Guerra i Pau: Esperanto i Guerra Civil”. Amb l’organització del Museu d’Esperanto de Subirats s’ha elaborat una exposició molt visual on contrasta el moviment pacifista dels esperantistes amb la rotunditat del material bèl.lic utilitzat durant la Guerra Civil, trobat a Subirats i també cedit per l’ocasió per un col.leccionista privat.

Font i més informació a Penedès Digital
i al Museu d'Esperanto

Uns mataronins creen un web per finançar projectes creatius

2011-01-12T20:32:00.001+01:00

Un pare i els seus dos fills presenten Verkami, una plataforma de micromecenatge per recollir finançament de particulars i dur a terme projectes innovadors. Els diners s'han d'aconseguir en 40 dies. Si passat aquest temps no s'ha aconseguit, no hi ha cap moviment de diners.

Tanca

Verkami és un web que proposa recollir finançament per projectes creatius, socials, culturals i artístics. Els diners els posen altres persones que se senten motivades per una idea innovadora. Aquests particulars, amb les seves microaportacions econòmiques, es converteixen en mecenes del que té la idea. A canvi reben recompenses exclusives, com una flor de l'arbre del Brasil Ypé Amarello, incloure el seu nom als graons del miBa -el Museu d'Idees i Invents de Barcelona-, o la possibilitat d'apadrinar uns dels personatges d'una pel·lícula de ciència-ficció.

"En realitat, la recompensa més gran és que el projecte es pugui dur a terme", explica Joan Sala, un dels creadors de Verkami. Per això, s'ha de recollir tot el cost de la idea en 40 dies. Si passat aquest temps no s'ha aconseguit, les microaportacions tornen a les butxaques dels que les havien ofert, sense que ningú hi guanyi ni hi perdi.

El mataroní Joan Sala té 52 anys, de professió és biòleg, dedicat ara a Verkami amb els seus dos fills, Jonàs i Adrià, de 28 i 23 anys, respectivament. "Fa un any que vam tenir la idea i ens vam inspirar en plataformes de micromeceneatge que fa uns anys ja funcionaven als EUA, però llavors no hi havia res a Espanya". Sala parla de KickStarter o Indie Gogo, que s'han convertit en un referent a la xarxa. Passats els mesos trobem experiències similars a Suècia i a Espanya.

Podeu ampliar la informació al 3cat24

Curs a Manresa

2011-01-10T19:17:00.003+01:00

L´AV de Cal Gravat ofereix una vintena de cursos i tallers

REDACCIÓMANRESA L'Associació de Veïns de Cal Gravat ha organitzat per al primer trimestre de l'any cursos d'alfabetització, country, dansa del ventre, esperanto, informàtica -avançada i bàsica-, patchwork, pilates i sevillanes. Altres activitats són cursos d'anglès (bàsic), català per a adults, disseny gràfic (iniciació), electrònica, fotografia (photo-shop), gimnàstica dolça, cercar feina per Internet, steps, taller de memòria, teatre i wikimetratge. L'horari del local social de l'entitat veïnal, situat a la plaça de cal Gravat, número 3, és dilluns, dimecres, dijous i divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Per a més informació es pot trucar al 93 877 01 25 o enviar un correu electrònic a calgravat@ya.com.

Font: Regió7

Josefa Ramos, 93 anys

2010-12-19T14:48:00.000+01:00

Parla amb orgull i afecte de Manuel Firma, amb qui va compartir 67 anys d'una vida marcada per la guerra, l'exili, l'estada del seu company, republicà, al camp de concentració francès d'Argelers, els 16 anys que van viure a l'Àfrica, a Angola, on va treballar com a mecànic de locomotores, de com va descobrir no fa gaire temps que ell era anarquista... «El meu marit no m'explicava mai res per no preocupar-me», explica Josefa Ramos, una dona tranquil·la i afable de 93 anys que en fa set que troba a faltar Manuel, professor d'esperanto, que va morir arran d'una malaltia. Ho explica, i s'estén, al ser preguntada per com passarà les festes. Nadal, per a aquesta usuària de l'oenagé Amics de la Gent Gran, del barri de la Marina, és sinònim de nostàlgia. Segueix esquivant el tema i parla dels seus pares, dels seus germans, dels fills que no va tenir, de com va ser de feliç. «No sóc fluixa ni ploro per qualsevol cosa, però aquests dies em recorden els meus temps. Penso en els que érem. Se'n van anar tan aviat... Els tinc allà, tots junts», diu assenyalant cap a Montjuïc. I finalment respon: «Acostumo a estar soleta»

Font: El Periodico

Exposició a Cassà de la Selva

2010-12-14T19:09:00.003+01:00

Del 18 de desembre de 2010 al 9 de gener de 2011, a la Sala La Coma de Cassà de La Selva es podrà gaudir d'una exposició sobre l'esperanto, amb assessorament de M. Dolors Godoy, membre de l'Associació Internacional d'Esperanto i la col·laboració dels col·leccionistes Joan Cortés i Xavier Romero.

Imatge:

Arxiu de la Biblioteca Nacional d'Austria

Kaj Tiel Plu - En La Fronto de Gandesa

2010-11-29T20:00:00.003+01:00

Kaj Tiel Plu és el nom d'un grup de música d'arrel i tradicional que utilitza diferents idiomes, entre ells sovint l'occità i l'esperanto. L'orígen del grup cal buscar-lo els anys 80, quan dos esperantistes catalans, en Pep Tordera i en Xavier Rodón, uniren els seus coneixements musicals per tocar en trobades d'esperantistes.
Amb el pas del temps, el nombre de musics va anar creixent i la seva música va anar madurant i especialitzant-se en el camp de la tradició popular. Avui dia ja no només són sol.licitats per tocar en l'àmbit de l'esperanto sinó també en festes majors de viles i ciutats, en festivals i en campanyes de solidaritat.

Kosmopolitan'

2010-11-26T12:04:00.000+01:00

A l'era d'internet i les noves tecnologies no és gaire difícil fer petits experiments de socioficció. Veieu com seria un esperanto normalitzat i inserit en el nostre entorn publicitari.
Font: Homunculus

La Rimaia ensenya esperanto

2010-11-21T13:29:00.002+01:00

Vols aprendre Esperanto?

El proper dilluns 29 de novembre a les 19h a La Rimaia ens trobarem les interessades en aprendre Esperanto.

La Rimaia | 20-11-2010 a las 18:23 | 46 lecturas

www.kaosenlared.net/noticia/vols-aprendre-esperanto

Al Museu d'Història de Catalunya

2010-11-21T13:21:00.003+01:00

Clica per engrandir

La cultura està d'enhorabona

2010-11-17T12:49:00.001+01:00

Tradicions sense fronteres | DISTINCIÓ INTERNACIONAL DE DOS SÍMBOLS CULTURALS

Els castells i el flamenc, universals

La Unesco declara patrimoni immaterial les torres humanes de Catalunya

L''arte jondo' obté el reconeixement després d'haver-li estat negat el 2005

Dimecres, 17 de novembre del 2010

RAFA JULVE / Barcelona.

La Unesco va evidenciar ahir que la cultura és un eficaç esperanto capaç de convertir una esvalotada torre de Babel en un conjunt que es mou a l'uníson a favor de la tradició dels pobles. Traducció: la declaració com a patrimoni immaterial de la humanitat dels castells, el flamenc, el cant mallorquí de la Sibil·la, la dieta mediterrània i la falconeria va mostrar ahir al món la diversitat cultural d'Espanya, i també l'aposta coincident de les terres que la conformen per mantenir vives les seves identitats.
Font: El Periodico

Els esperantistes catalans celebren centenari

2010-11-12T12:12:00.001+01:00

COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ESPERANTISTES

11:00 - 12:30 Dani Cortijo: Història del moviment esperantista català
12:30 - 14:00 Aureli Argemí: Observatori dels Drets Lingüístics
14:00 - 18:00 Zamenhofa bankedo. Dinar de germanor.
...18:00 - 19:00 Acte de record a Núria Coll
19:00 - 20:00 Concert de Kaj Tiel Plu

L’Associació Catalana d’Esperanto té el plaer de convidar-vos als actes de celebració del centenari de la Federació Catalana d’Esperantistes que tindran lloc el dissabte 11 de desembre entre les 11 h i les 20 h al Casal Pere Quart de Sabadell (Rambla, 69 / FGC Sabadell Rambla).

Pel matí intervindran Dani Cortijo (historiador) i Aureli Argemí (president del CIEMEN). Al migdia hi haurà un dinar de germanor al restaurant Clau de Fa. Per la tarda hi haurà un acte de record a Núria Coll i concert de Kaj Tiel Plu.

Es prega confirmar l'assistència, sobretot pel que fa al dinar, al tel. 625 46 93 73 o a l’adreça info@esperanto.cat.

Un vi, mil xerrades

2010-11-11T11:17:00.006+01:00

No és gaire habitual trobar esperanto en el món publicitari actualment. Des de l'Argentina ens arriba aquest espot on la llengua hi és present al llarg de tot l'anunci. Malgrat que la pronunciació, amb el toc argentí inevitable, i alguns aspectes gramaticals són força millorables (pensem que es tracta d'actors no espernto-parlants) ens podem fer una idea de com funciona l'esperanto en una conversa normal.Sanon! (salut)

Esperanto a Blade Trinity

2010-11-10T12:34:00.002+01:00

Vocabulari Familiar Català-Esperanto

2010-11-09T12:45:00.002+01:00

Els assistents al Tast d'Esperanto del proper dissabte 13 de novembre, apart de rebre el material necessari per al taller, també disposaran d'un servei de venda per a aquells que vulguin aprofundir o ampliar els coneixements sobre l'idioma.

De la mateixa manera, el responsable del taller atendrà i donarà informació sobre els objectius i les activitats que du a terme l'Associació Catalana d'Esperanto.

El manifest de Praga

2010-11-08T19:33:00.000+01:00

L'any 1996, aprofitant un congrés internacional que es dugué a terme a la ciutat de Praga, un comitè d'esperantistes presentaren una declaració per a la aprovació dels congressistes. Aquesta declaració, que va tenir una acceptació molt més amplia en el món de l'esperantisme organitzat, es coneguda amb el nom de La Manifesto de Prago.
En ella es sintetitzen els objectius principals de l'esperantisme a través de set àrees on l'esperanto pot tenir un paper actiu dins la societat:
Democràcia, educació sense fronteres, eficàcia pedagògica, poliglotisme, drets de les llengües, diversitat lingüística i emancipació de la humanitat.

Volem copsar la vostra opinió

2010-11-06T09:22:00.002+01:00

Benvolguts/des,

Esperanto 2010 desitja ser un recurs informatiu útil per a tot-hom interessat en el tema de les llengües i, alhora, un espai de reflexió sobre com s'organitza la societat des d'un punt de vista lingüístic.

Amb aquest punt de partida volem, els propers dies, parar especial atenció als vostres suggeriments sobre aquest bloc. És per això que us convidem a donar-nos la vostra opinió mitjançant una petita enquesta que trobareu a la columna de la dreta. També podeu, si algú ho desitja, escriure sobre aquest tema en els espais de comentari o a l'adreça de correu.

Acte al País Valencià

2010-11-02T19:22:00.001+01:00

Presentació "Història de l'esperanto als Països Catalans"

Presentació del llibre Història de l'esperanto als Països Catalans

Coordinat per Francesc Poblet i Feijoo i Hèctor Alòs i Font, aquest tercer volum sobre la història del moviment esperantista als territoris de parla catalana aplega, en edició bilingüe en català i en esperanto, vint-i-un articles de catorze especialistes, que presenten aspectes diversos i complementaris de l'esperantisme als Països Catalans entre 1900 i 1940, mantenint la combinació d'amenitat i rigor de les dues obres anteriors.

Intervencions:
"Què és l'esperanto?", a càrrec de Josep E. Peres Blesa.
"Esperanto i política avui", a càrrec de Guillem Gómez i Blanc.
"Història de l'esperanto als Països Catalans", a càrrec de Ferriol Macip i Bonet.

Organitzen: Acció Cultural del País Valencià, Europo Demokratio Esperanto i Esperanto* Cat.

C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. (0034) 96 315 77 99

Font de l'entrada: Octubre Centre de Cultura Contemporània

Invitació a un tast lingüístic

2010-10-27T11:06:00.000+02:00

El proper disssabte dia 13 de novembre, el Museu d'Esperanto de Subirats i l'Associació Catalana d'Esperanto us conviden a tastar l'esperanto.
Aquell dissabte, a les 16 h. l'entrada del museu inclourà un taller pràctic d'esperanto per comprendre com és la llengua i com funciona. Una oportunitat per conèixer les aplicacions pràctiques de la llengua i per resoldre dubtes i curiositats.
També hi haurà la possibilitat d'informar-se amb més detall sobre els cursos d'esperanto que s'estan posant en marxa i de les properes activitats previstes, tant per part del Museu com per part de l'Associació.

Giuseppe Pinelli (1928-1969)

2010-10-22T19:20:00.002+02:00

Giuseppe Pinelli: El 21 d'octubre de 1928 neix a Milà (Llombardia, Itàlia) el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Giuseppe Pinelli, conegut com Pino. Fill d'una família obrera del barri proletari milanès de Porta Ticinese, sos pares es deien Alfredo Pinelli i Rosa Malacarne. Després dels estudis primaris, començà a treballar del que pogué (factòtum, mosso de magatzem, cambrer, ferrer, etc.) i s'educà de manera autodidacta. En 1944 s'integrà en la «Brigada Bruzzi-Malatesta» de resistència antifeixista com a enllaç del «Batalló Franco» entre els grups de guerrillers anarquistes de Llombardia. Amb l'Alliberament, prengué part en la reconstrucció del moviment anarquista. En 1954 començà a treballar en els ferrocarrils com a mecànic ajustador. En 1955 es casà amb Licia Rognini, a qui havia conegut en un curs nocturn d'esperanto i amb qui tindrà dues filles, Silvia i Claudia. Proper al grup editor del periòdic Il Libertario, òrgan de la Federació Comunista Llibertària de Llombardia (FCLL), en 1963 s'adherí a la Gioventu Libertaria i va fer amistat amb Amedeo Bertholo. En 1965 participà en la creació del «Cercle Cultural Sacco-Vanzetti». En 1968 organitzà un cicle de reunions i de conferències al cercle anarquista «Ponte della Ghisolfa», que s'acabava de crear l'1 de maig d'aquell any, i del qual s'encarregà de la seva biblioteca. També aquest any participà en els primers Comitès Unitaris de Base (CUB), formats per estudiants i obrers. Membre del grup «Bandiera Nera», prengué part en la creació de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI). Gràcies a que podia viatjar gratuïtament amb tren, es relacionà amb destacats militants llibertaris (Luciano Farinelli, Aurelio Chessa, Umberto Marzocchi, Alfonso Failla, etc.). L'abril de 1969 participà en la creació d'una secció de la Creu Negra Anarquista (CNA), per ajudar els anarquistes víctimes de la repressió, especialment a l'Espanya franquista, i de la qual va ser nomenat secretari. El 25 d'abril de 1969 esclataren diverses bombes a Itàlia, atribuïdes per les autoritats al moviment anarquista, però que la història demostrà l'autoria feixista (Ordine Nuovo) en connivència amb els serveis secrets italians i nord-americans. Durant el mes d'agost d'aquell any es produïren altres atemptats als trens i a Palerm i a Legnano. El 12 de desembre de 1969 una bomba esclatà a les oficines de la Banca Nazionale dell'Agricoltura de la Piazza Fontana de Milà provocant una matança. En aquest clima de terror («Estratègia de la Tensió»), va ser detingut amb 83 companys la nit següent a l'atemptat i portat a comissaria per a ser interrogat pel comissari Luigi Calabresi, per Marcello Guida, Antonino Allegra i alguns sotsoficials. Tres dies més tard --la detenció esdevenia il·legal a partir del segon dia--, poc abans de la mitjanit del 15 de desembre de 1969, Giuseppe Pinelli va ser defenestrat des del quart pis de la Comissaria Central de Milà (Llombardia, Itàlia). Pinelli va ser portat a l'hospital Fatebenefratelli, on es certificà la seva defunció. Encara que el cos presentava clars signes de tortura, la versió oficial va ser «suïcidi»; en 1970 les autoritats parlaren de «mort accidental». Al seu enterrament, el 20 de desembre al cementiri de Milà, assistí un milenar de persones. L'assassinat de Pinelli donà lloc a una intensa campanya d'informació i de denúncia d'aquest crim d'Estat, i va ser objecte de llibres --Pinelli. La finestra sulla strage, de Camilla Cederna--, pel·lícules --12 dicembre, Giovanni Bonfanti--, cançons --La ballata per anarchico Pinelli, escrita per G. Barozzi, F. Lazzarini, U. Zavanella; Lamento, de Franco Trincale--, peces de teatre --Morte accidentale di un anarchico, de Dario Fo--, obres d'art --I funerali dell'Anarchico Pinelli, d'Enrico Baj--, etc. El 17 de maig de 1972 el comissari Calabresi va ser assassinat a trets; els pretesos autors d'aquestes venjança, membres del grup d'extrema esquerra «Lotta Continua», van ser detinguts i empresonats. Actualment les restes de Pinelli es troben enterrades al «Racó dels Anarquistes» del cementiri de Turigliano de Carrara (Toscana, Itàlia).

Font del text: Anarcoefemèrides
Font de la foto: Rivista Anarchica

Ja són aquí, apuntat-hi!

2010-10-19T19:57:00.000+02:00

CURSOS PRESENCIALS D'ESPERANTO A BARCELONA

Nivell incial: els dijous de 19:00 a 20:30

Nivell intermedi: els dimecres de 19:00 a 20:30
Conversa: els dijous de 19:00 a 20:30

Inici dels cursos: 10/11 de novembre.

Més informació: barcelona@esperanto.cat

Lloc: Espai Ciemen. Carrer Rocafort 242 bis (entrada per la rampa), Barcelona. Metro: Entença

Si vius a prop de Mollet aprofita la proposta d'Adimo

I també pots aprendre des de casa:

http://cat.lernu.net/ Curs en xarxa
http://www.kurso.com.br/index.php?ca Curs brasiler amb versió catalana
http://www.youtube.com/watch?v=mWbyXVSiCxw Versió en esperanto del curs Muzzy
http://www.youtube.com/watch?v=QuQEeE5WgNw Mètode universal Benson
http://esperanto.cat/ Associació Catalana d'Esperanto, cursos puntuals, tutories

Radio Klara a propòsit de Tolstoi

2010-10-16T14:56:00.009+02:00

Ràdio Klara, en una de les seves seccions de web, datada el 9 de setembre de 2008, ens va fer un interessant recorregut per la vida de Lleó Tolstoi, un personatge cabdal de la història russa i un referent irrenunciable per a la història del món.
Anarquista-cristià, vegetarià, defensor de l'esperanto, contemporani i amic de Proudhon i de Reclús, va ser un abanderat de la no-violencia i la llibertat. Crític amb els poders absolutistes i opresors, va ser excomulgat per l'esglèsia rusa.
Font de la imatge: George's Pictures Russian and the Caucasus

El docu de KISTV

2010-10-13T20:04:00.004+02:00

Enmarcat en la recuperació de la memòria històrica, el servei d'informació i notícies de l'Associació Catalana d'Esperanto, KiSTV,en proposa gaudir una entrevista a Manola Moreno, una refugiada nascuda a Reus que va acabar vivint a Occitània.

La proposta de François Grin

2010-09-30T18:46:00.007+02:00

Nova sessió del cicle "la recuperació i la protecció de llengües minoritzades i el marc europeu"
30/09/2010

Aquest dijous, 30 de setembre, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà una nova sessió del cicle "La recuperació i la protecció de llengües minoritzades i el marc europeu". En aquesta ocasió consistirà en la conferència "Suïssa: Un model territorial per a la gestió de quatre llengües nacionals", a càrrec de François Grin, director de l’Observatori Economia-Llengües-Formació (ELF) de l’Escola de Traducció i Interpretació de la Universitat de Ginebra. Hi haurà traducció simultània des del francès.
François Grin (1959), es va doctorar en economia a Ginebra, ha treballat a la Universitat de Montreal i a la Universitat de Washington (Seattle), i va
ser vicedirector del Centre Europeu per Qüestions de les Minories (ECMI) a Flensburg (Alemanya), i director adjunt del Servei d’Estudis d’Educació Pública de Ginebra. En l’actualitat és professor d’Economia a la Facultat de Traducció i Interpretació (ETI) de la Universitat de Ginebra, i professor visitant a la Universitat de Lugano, on ensenya la gestió de la diversitat lingüística i cultural. François Grin s’ha especialitzat en llenguatge econòmic, economia, educació i avaluació de polítiques públiques en aquests àmbits. És autor de nombroses publicacions i ha realitzat importants projectes per a organitzacions d’investigació científica i organitzacions internacionals. Assessora diverses autoritats nacionals o regionals sobre qüestions de política lingüística i és coordinador adjunt del projecte "DYLAN" en el sisè Programa Marc de la Comissió Europea.

Les seves investigacions han tractat la situació lingüística a Suïssa i a la Unió Europea i les seves conseqüències econòmiques. Com a tal, és autor de l’informe
titulat L’ensenyament de llengües estrangeres com a política pública, més conegut com a Informe Grin. Grin en aquest document afirma que l’elecció de l’esperanto permetria un estalvi anual de 25 milions d’euros. En segon lloc, proposa un impost per compensar els desavantatges que tenen els països amb llengües minoritàries. A més, també ha estudiat la situació del kalmuk (oïrat), una de les llengües minoritàries de Rússia.

Font: Tribuna Mallorca

Un congrés català

2010-09-25T18:39:00.002+02:00

Entre els serveis que s'ens ofereix des del món esperantista, destaca KisTv, un servei d'informació televisada que toca temes de linguística i sociologia interessants per al públic en general.
L'últim video elaborat ens apropa al món dels congressos d'esperanto catalans, en aquest cas, el 34è congrés Català d'Esperanto, que va tenir lloc l'estiu de 2008:

Ana Pana

2010-09-13T19:41:00.001+02:00

11 de setembre amb l'esperanto

2010-09-10T19:40:00.004+02:00

No t'oblidis que aquest dissabte trobaràs a la gent de l'esperanto en una de les parades de l'Arc de Triomf de Barcelona. I aquest any amb la presència d'una productora de TV. Tot allò que volies saber sobre la llengua internacional, ara al teu abast.
Mentrestant hi podem posar la banda sonora amb Obrint Pas (subtitolat en esperanto)

La batalla del rei Nhúryn

2010-08-25T17:23:00.005+02:00

El Periòdic, Escaldes-Engordany. Dilluns, 23 d'agost de 2010.

'Yazar l'escriptor' és el nou curtmetratge de Rubèn Carcellé. L'obra, gravada en part al país, relata la història dels reis Katitzah i Nhúryn

: Enemics Rubèn Carcellé i Roger Soler, durant una batalla. Foto: BRAIN STORM PRODUCTIONS

¿Com poden arribar un reina oriental, el seu rei i l'enemic de la corona al Principat d'Andorra? Doncs a través del curtmetratge Yazar, l'escriptor. L'obra és fruit de la iniciativa de Rubèn Carcellé i la productora de la qual forma part, Brain Storm Productions que es va estrenar a Internet fa pocs dies. La creació, que va rodar una batalla al país, és una història de gènere fantàstic realitzada pel conductor dels informatius del cap de setmana a Ràdio Nacional d'Andorra.

El producte, d'estètica oriental, parla del conte que Yazar, un jove escriptor, explica a la seva neboda Dzeema. A partir de les paraules de l'autor, el públic s'endinsa en la vivència de la reina Katitzah i el seu marit, Nhúryn, a qui el malvat Araur vol donar mort. La producció feia mesos que estava en marxa, però la manca d'hores de coincidència entre els integrants va obligar a gravar a trossos.

Així, en els moment lliures de feina els protagonistes van arribar a trepitjar escenaris tan diversos com el Port d'Envalira, els llacs de Tristaina, el claustre del Monestir de Ripoll, Pedrera de Tragó o el Delta de l'Ebre. Els protagonistes de la història van ser el mateix Carcellé --que dóna vida al rei i al príncep--, acompanyat amb Alba Sánchez i Roger Soler com a actors protagonistes i Agustí Mas com a operador de càmera. El rodatge no va ser fàcil i els seus membres es van trobar amb les situacions més diverses. "Estàvem gravant una escena en un pont, on se simulava que tiràvem un infant a un riu, quan van venir els Mossos d'Esquadra a preguntar què fèiem", va relatar el director. Yazar l'escriptor és un curtmetratge de pressupost zero, però els creadors van decidir no descuidar cap escena i han tractat visualment cada seqüència de la història. A més, la història té una característica lingüística molt particular: tota la pel.lícula es va gravar en un idioma totalment inventat per Carcellé: el Nhúryn. Aquesta particularitat ha fet que els productors hagin decidit incloure subtítols en català, castellà, angles Aquest recurs no és la primera vegada que forma part de la creació de l'autor que el va començar a utilitzar el 2001, en diversos escrits curs i personals. El curtmetratge, que es pot veure en línia a través de www.brainstormproductions.cat. aviat també estarà disponibles en esperanto. Pel públic que en vulgui més, la pàgina web també acull altres creacions del mateix autor. Com se sol dir, passin i vegin. cultura@andorra.elperiodico.com

Hi havia una vegada el Ĉiam Ajn...

2010-08-13T23:29:00.003+02:00

LLORENÇ MASSAGUER PROPIETARI DE LA SALA MARISCAL DE L'ESTARTIT
“Estem tornant a una època semblant a la dels anys 80”
música en DIRECTE
Defensa el tracte directe de les sales amb els músics i reclama menys traves perquè es puguin obrir més locals

"...Com va començar el Mariscal?

Quan vaig obrir la sala es deia Ciam Ajn, que vol dir “en qualsevol moment” en esperanto. Jo tenia disset anys, i era client de bars, i tocava en un grup punk que es deia Sang Lesbiana, el 1977-78, en plena eclosió dels Clash i Sex Pistols. Teníem ganes de tocar, però no ho podíem fer enlloc, i vaig decidir obrir la sala el 1979, amb 18 anys. En aquella època no hi havia cap problema, obries el bar i la gent venia a tocar, ja des del primer moment. Uns dels primers a venir van ser els Hot Bambú, un trio format per Max Sunyer i un parell de nois més de Cadaqués. Després la gent es va anar assabentant que hi havia un local que feia música en directe, i va anar venint. Tenia molts estrangers, i el bar era com un local pirata, amb cairats, xarxes penjades... Era una història molt hippy, com demostra el nom en esperanto."

Podeu llegir l'entrevista completa aquí

Darrers dies del NunOff

2010-08-06T20:05:00.001+02:00

Últ ims diespergau dirdel festi valNunOff

El museu al Youtube

2010-07-30T17:36:00.000+02:00

El coche de pedales

2010-07-27T21:27:00.003+02:00

Un món de llengües

2010-07-26T08:30:00.003+02:00

2010: Una coral de joves del món.

Anarco-efemèrides

2010-07-21T00:13:00.004+02:00

- Surt Mondcivitano: El 20 de juliol de 1956 surt al Japó el número tres del periòdic bilingüe japonès-esperanto Mondcivitano. Organo de Mondcivitanoj k militrezistantoj en Japania (Ciutadà del Món). Publicat per l'anarquista japonès Taiji Yamaga, era una publicació antimilitarista afiliada a la Internacional dels Resistents a la Guerra.

Font:

http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/89298